Les ratapinyades poden arribar a volar a 1600 metres sobre el nivell del mar, a més poden arribar a volar a una velocitat de 135 quilòmetres per hora.
Volar ràpid i alt es complica quan es fa de nit. Per a estudiar com les ratapinyades aconsegueixen volar tan hàbilment, un equip d'investigadors, va col·locar uns GPS menuts a ratapinyades rabudes. Els GPS registraven la ubicació d'aquests ratapinyades cada 30 segons durant 3 nits.
Les ratapinyades rabudes volaven principalment entre els 100 i els 300 metres d'altura. Encara que a vegades aprofitaven corrents d’aire per a volar a altituds considerables on els vents eren més fluixos.
Quan certs llimacs de mar perden el cap regeneren un cos nou en tan sols unes poques setmanes.
La regeneració en animals es produeix quan aquests perden alguna extremitat quan són atacats per algun depredador, però dos especies de bavoses marines poden regenerar el seu cos sencer a partir del cap. Aquests llimacs regeneren el cor en una setmana i tot el cos complet en tres encara que perden aquesta capacitat quan compleixen un any d'edat i al separar el cos del cap moren.
Els investigadors van descobrir que aquests llimacs entre el coll i el cap tenen una zona on hi han cèl·lules mare, que permeten la regeneració del cos.
Encara no se sap el motiu de per què es desprenen de tot el seu cos, però els investigadors creuen que és per a lliurar-se dels paràsits.
«Hem comprovat que retarda, millora i podria revertir les malalties neurodegeneratives», ressalta Manuel Jesús Muñoz, un dels autors de la investigació, publicada en Nature Communications. L'equip de Muñoz en el Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament investiga les hormones esteroidals , que regulen múltiples processos biològics, com la funció reproductiva, i estan relacionades amb l'envelliment. L'objectiu inicial era desenvolupar una teràpia genètica que permetera, com ocorre en els organismes joves, potenciar les proteïnes que augmenten la concentració de sulfats i inhibir les que l'eliminen, segons explica Muñoz. Manuel Jesús Muñoz, investigador del departament de Biologia Molecular i Enginyeria Bioquímica de la Universitat Pablo de Olavide .
No obstant això, l'equip de Muñoz va descobrir que l'efecte aconseguit pel compost, que es pot administrar per via oral, era el mateix que el que buscaven amb teràpia genètica , per la qual cosa van començar a investigar el seu ús en les malalties associades a l'envelliment. Ja hi ha inversors que s'han posat en contacte amb el grup d'investigadors, segons relata Muñoz, qui espera poder culminar la segona fase dels assajos clínics en un any.
Els vents relativament suaus de Borneo podrien explicar per què l'illa alberga el bosc tropical més alt del món, segons un treball recentment publicat en la revista Biotropica. En aquesta illa viu l'arbre més alt conegut dels tròpics, el gegant de cent metres batejat amb el nom de Menara.
L'any passat, un equip internacional de científics va descriure Menara, un exemplar de meranti groc (Shorea faguetiana) que creix en una parcel·la d'investigació al Borneo malai. Ara, un equip compost per molts dels mateixos investigadors i dirigit per Tobias Jackson, “ecólogo” de la Universitat d'Oxford, ha utilitzat l’escaneig làser per a crear un model tridimensional de diverses dotzenes d'arbres en el terreny i per a mesurar les seues altures.
Els autors també van col·locar mesuradors de tensió en els troncs dels arbres per a avaluar en quina mesura es doblegaven amb el vent i, mitjançant models, van deduir la tensió quina podrien suportar. Els resultats indiquen que en els boscos tropicals, els vents més forts imposen un límit al creixement màxim dels arbres.
Les grans coníferes dels boscos temperats, com les “secuoyas” de Califòrnia (Sequoia sempervirens), poden aconseguir una altura fins i tot superior a Menara, però el seu creixement probablement està limitat per factors diferents al de la velocitat del vent, perquè posseeixen troncs molt més gruixuts, va dir Jackson.
Durant la temporada 2014-2015, el subtipus H3N2 del virus de la grip va adquirir una nova mutació en la seqüència de la proteïna neuraminidasa, localitzada en l'embolcall del virus i responsable de separar, i alliberar, els virions recentment sintetitzats de la cèl·lula infectada. D'acord amb els resultats publicats per la revista PLOS Pathogens, l'habilitat del virus per a entrar i infectar les cèl·lules va romandre inalterada. Així mateix, assenyalen que la troballa evidencia la necessitat de dissenyar estratègies que actuen sobre diferents punts del virus, per a evitar que una sola alteració conferisca resistència al patogen. A tot el món, cada any, el virus de la grip ocasiona al voltant de 650.000 defuncions.
Un grup d'astrònoms europeu i estatunidenc ha trobat possibles indicis de vida a Venus. La troballa, apunta a traces de fosfina en els núvols del planeta en major quantia de l'esperat i que podria haver sigut alliberat per organismes aeris microbians. La fosfina s'ha detectat a uns 45 quilòmetres per damunt de la superfície, en els núvols alts de la seua atmosfera, on les temperatures són més agradables i poden rondar els 30 graus. Els científics consideren que Venus, durant la formació del sistema solar, fa més de 2.000 milions d'anys, va poder tindre una temperatura similar al nostre planeta i fins i tot albergar un oceà.
Llavors es va produir un procés d'efecte d'hivernacle amb nivells disparats de CO2 que va deixar el planeta com està actualment. La troballa s'ha realitzat usant en 2017 el telescopi James Clerk Maxwell de Hawaii i des de 2019, amb els 45 telescopis del Atacama Large Millimeter / submillimeter Array a Xile que gestionen els astrònoms europeus de l'equip i que van ser els encarregats de realitzar el seguiment de les observacions. « Vaig pensar que podríem descartar escenaris extrems, com els núvols plens d'organismes. Quan vam obtindre els primers indicis de fosfina en l'espectre de Venus, va ser un xoc!», va dir Greaves,
