Biomecànica crea un comunicador per a xiquets amb paràlisi cerebral

L'Institut de Biomecànica de València (IBV) ha coordinat una iniciativa europea que ha desenrotllat un sistema cervell-ordinador per a potenciar les capacitats de comunicació de les persones amb paràlisi cerebral des de la seua infància, a fi de millorar la relació amb el seu entorn i l'expressió d'emocions. La paràlisi cerebral afecta 1,5 persones de cada mil a Espanya i és la primera causa de discapacitat en la infància, mentres que els pacients amb paràlisi cerebral discinética, que tenen intel•ligència conservada però no poden parlar ni expressar-se perquè no tenen control motor, representen el 15 %, segons ha explicat l'IBV. Açò suposa que els afectats tinguen dificultat per a relacionar-se amb l'entorn i obstaculitzar el seu desenrotllament cognitiu i emocional.
Com a resultat del projecte s'ha realitzat un comunicador que està disponible gratuïtament per a tablets Android. Denominat ABC, està compost per quatre mòduls independents basats en els últims avanços en processament de senyals neuronals, comunicació alternativa assistida per ordinador i monitorització de biosenyals. L'aplicació, desenrotllada i avaluada amb usuaris per l'IBV, es pot personalitzar i facilita que l'usuari puga desenrotllar activitats de la vida diària i comunicar-se amb terceres persones. L'ABC es regix per sensors inercials, una tecnologia semblant a la dels telèfons mòbils per a registrar l'activitat, sistemes d'electromiografia (EMG) que detecta la contracció voluntària d'un múscul i els interfícies cervell-ordinador.
Els investigadors han comprovat que després de col•locar estos sistemes al xiquet amb paràlisi cerebral junt amb la tablet ubicada en la seua cadira de rodes, este és capaç d'expressar les seues necessitats. "Per a això ha de dur-se a terme un xicotet entrenament, més senzill que el procés d'aprenentatge que realitza qualsevol xiquet que aprén a escriure o llegir’’

Noticia original

Per què els mosquits preferixen picar algunes persones?

Molta gent sospita que la seua sang té un buquet molt especial per als mosquits perquè amaneixen coberts de picadures  mentres als seus companys ni els toquen . Els científics estan a un pas més prop de saber per què patixen tantes picades. Segons un estudi que es coneix hui, la nostra genètica seria el factor determinant en l'elecció de menú dels mosquits. La clau per a la troballa han sigut quasi quaranta parelles de bessones a qui s'ha exposat a la picadura dels mosquits. D'estes, 18 eren bessones idèntiques --que compartixen el 100% dels seus gens i 19 bessones, per a comprovar si la seua genètica determinava el comportament dels mosquits. Els mosquits sí que van mostrar preferència entre alguna de les bessones, mentres que triaven amb el mateix interés a les bessones idèntiques, la qual cosa indica que ací podria estar la clau. Segons els científics de les universitats de Londres, Florida i Nottingham que han realitzat l'estudi: "Els nostres resultats demostren un component genètic subjacent al tipus d'olor humana, una diferència genètica que és detectable pels mosquits a través de la nostra olor i que s'utilitza durant la selecció de la persona"
Noticia original

Un crani de fa 55.000 anys prova la coexistència entre neandertals i sapiens

Un nou fòssil trobat en la cova de Manot, al nord de  Israel, concretament la part superior d'un crani, ha permés demostrar que tant neandertals (que es van extingir fa uns 28.000 anys) com sapiens van conviure com a caçadors nòmades possiblement durant mil•lennis. A pesar que el fòssil no revela dades concloents, sí que posa de manifest este encreuament entre ambdós espècies i que inclús el crani descobert poguera pertànyer a la descendència sapiens-neandertales. Tenint en compte que aproximadament entre el 2% i el 4% dels gens dels europeus moderns procedix d'estos homínids, la importància d'anar desentranyant esta incògnita respecte a quan i on van començar a realitzar-se els contactes entre estos i els Homo Sapiens  és vital per a conéixer realment d'on procedim els humans. El crani en qüestió pertany a un individu adult que va viure fa 55.000 anys en el territori que actualment conforma Israel. Els experts calculen que contenia un cervell d'uns 1.100 centímetres cúbics (la mitjana en els humans moderns és de 1.400 centímetres cúbics).
La seua forma, és semblant a la d'altres cranis del Paleolític
Superior  trobats en África i Europa però és diferent de la de la majoria de cranis humans moderns que han sigut descoberts en la zona d'Orient Pròxim coneguda com a Llevant mediterrani. Aço sugerix que els habitants de la cova Manot podrien estar estretament emparentats amb els primers humans moderns que posteriorment van colonitzar Europa. Fins ara no s'havien trobat ossos de neandertals des que començaren les excavacions en esta zona en 2010. La cova de Manot consta d'una àrea principal allargada, d'uns 80 metres de llarg i uns 20 d'ample i dos cambres connectades pel nord i el sud.

Treballar de nit eleva el risc d'obesitat

El treball nocturn està associat amb un risc major de patir trastorns del son i digestius, obesitat i malalties del cor. Se deu al fet que les persones que treballen de nit han d'estar actives quan el seu cos més aïna es prepara per a descansar i reparar-se, la qual cosa representa un conflicte entre l'activitat de l'individu i les funcions que naturalment ocorren en el seu cos durant la nit. Pel fet que els sers humans som animals diürns, ja que estem actius en el dia i dormim a la nit, gran part de les funcions orgàniques seguixen un ritme circadiari, és a dir, es repetixen cada 24 hores. Els ritmes circadiaris  són canvis que patix el cos per a adaptar-se a les necessitats del dia i de la nit. Hi ha canvis, per exemple, en la funció de les hormones, de la pell, en la respiració. El fet de que els nostres òrgans canvien de manera conjunta cap a una fase d'activitat i després cap a una de repòs permet tindre un funcionament adequat. El nostre sistema circadiari, igual que en tots els mamífers, està compost per múltiples estructures en el cervell i els òrgans perifèrics que tenen mecanismes per a mesurar el pas del temps i ajustar-se als ritmes ambientals, com el de la llum del dia. Un dels descobriments molt important d'eixe estudi és que quan l'activitat en la fase de descans es combina amb alimentació conduïx a alteracions en el metabolisme. En conclusió, la qual cosa s'explica és que ja siga estar despert i treballant o simplement canviar les hores de menjar cap a la nit és prou per a provocar una alteració de tipus circadiari, que desincroniza el ritme dels gens rellotge i els gens metabòlics, en este cas, del fetge.

Video

Davall el gel de l'Antàrtida, un llac subterrani ple de microbis

El llac Whillans  va romandre aïllat de la superfície durant milers d'anys, estava submergit en la foscor i el fred, a 800 metres de profunditat davall el gel de l'Antàrtida. Els investigadors acaben de descobrir que allí viuen prop de quatre mil espècies de microbis en aigües a 0ºC. L'anàlisi de l'aigua i les mostres arreplegues en el llac Whillans va mostrar l'existència d'una "comunidad microbiana". Molts dels bacteris que componen este caldo de cultiu glacera són capaços d'utilitzar els minerals del subsòl per a produir la seua energia vital i obtindre en el CO2 el carboni necessari per a subsistir. S'estima que hi ha més de 400 llacs subglaceres i nombrosos rius davall el casquet polar de l'Antàrtida, este tipus d'ecosistema podria ser freqüent, destaca un estudi. Des de fa dècades, els científics intenten determinar si certes formes de vida van poder perdurar o evolucionar per separat davall les immenses extensions congelades de l'Antàrtida.

Video

Investigació revela que la Sida es va originar en el Congo en 1920

L'origen de la Sida comença en la dècada de 1920 en la ciutat de Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, segons una investigació que va analitzar el codi genètic de VIH. Un equip internacional de científics va buscar l'origen de l'epidèmia utilitzant l'arqueologia viral i va trobar que un creixement demogràfic, sexe i ferrocarrils va afavorir la propagació del VIH. Detallen una combinació de factors com un comerç sexual rugien-te, el creixement ràpid de la població i agulles sense esterilitzar utilitzades en les clíniques de salut, i l'ús freqüent del ferrocarril per al transport de persones. El VIH ha infectat a quasi 75 milions de persones en tot el món i té una història llarga en África, però el lloc on va començar la pandèmia ha sigut font d'un interminable debat, fins ara.
Els científics de les universitats d'Oxford, Regne Unit, i de Lovaina, Bèlgica, van reconstruir el "árbol genealógico"del virus per a esbrinar d'on provenía. La resposta a per què va succeir açò es dóna en la dècada de 1920, cap al fi dels imperis europeus, quan Kinshasa era part del Congo belga. Va ser una època de molt ampli i ràpid creixement de la zona i els registres mèdics colonials mostren que va haver-hi una alta incidència de diverses malalties de transmissió sexual.