Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Nasa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Nasa. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de juny del 2021

Telescopi més gran de la historia , enviat a l’espai.

 

 El Telescopi Espacial James Webb , una potent «màquina del temps» amb el qual s'espera averiguar la formació de l'univers, serà llançat entre el 31 d'octubre i principis de desembre, van precisar aquest dimarts les tres agències espacials que estan darrere d'aquest projecte. La possibilitat que descobrim l'origen de les galàxies i de les estreles pot canviar-ho tot , no sols el que sabem, sinó com pensem com a human , va afegir l'expert, que aventura que serà capaç d'ensenyar-nos l'univers com no l'hem vist mai.


El JWST està dissenyat per a expandir els èxits científics del telescopi Hubble( un dels millors telescopi fins l’actualitat) i complementar-lo. Oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig pròxim i l'infraroig mitjà i permetrà estudiar una gran varietat d'objectes celestes, des de galàxies veïnes fins als llocs més obscurs de l’univers.


Te forma de bresca amb 18 segments hexagonals, mesura 6,5 metres d'altura, enfront dels 2,4 del Hubble, i ajudarà a mirar al que va ocórrer fa uns 13.500 milions d'anys, 1.000 milions més que l'altre telescopi. Està dissenyat per a aclarir des de què s'assemblava l'univers quan les seues primeres estreles i galàxies es van formar, fins a l'evolució dels forats negres o el cicle vital de les estreles, del seu naixement a la seua mort. El telescopi té una altura de 8 metres i el seu para-sol, una vegada desplegat, la grandària d'una pista de tennis, per la qual cosa un dels reptes logístics és la seua instal·lació en un coet de 5,4 metres de diàmetre, doblegat com si fora origami.

 



Noticia original:




Noticia relacionada 1-


Noticia relacionada  2-

Video-


 


dilluns, 31 de maig del 2021

LA NASA PLANTEJA ENVIAR EL SEU PRIMER ROBOT A LA LLUNA A LA FI DEL 2023.

Aquest robot que arribarà a la Lluna s'anomena Viper, i aquest explorarà les regions que s'encontren en sombra permanent, aquestes àrees no han vist el sol en milions d'anys, per això son els punts més freeds del sistema solar.

Per realitzar l'expedició Llunar, Viper portarà 4 instruments fonamentals:



Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc, i les dades rebudes ajudaràn als científics a saber la localització i concentraciuons de gel a la Lluna, i açò ajudarà a avaluar al medi ambient al pol sud lunar en preparació per als astronautes d'Artemisa.






Noticia original.







diumenge, 14 de març del 2021

La Terra va perdre la seua segona lluna per sempre el 2 de febrer


El 2 de febrer de 2021, la nostra Terra va perdre la seua segona lluna. Esta segona lluna no era mes que les restes d'un coet centaure que van llançar en 1966 per la NASA i que orbitava en el nostre planeta des del passat mes de novembre, que ara emprendrà un nou rumb. L'1 de desembre del 2021 l'objecte 20 SO que és el nom amb què identifica, s'esta acostant molt per a despedir-se. Tot açò pas el 2 de febrer encara que ho va fer en 0,58 distàncies lunars (220,000 kilòmetros) . Este març 2021 la Terra abandonara el control sobre esta mini-luna. El projecte espacial de la NASA va ser llançat el 20 de setembre de 1966 amb l'objectiu que aterrara en la lluna però es va estavellar a causa de l'error d'uns propulsors















divendres, 12 de març del 2021

L'asteroide que podria impactar la Terra en 2022 té el poder de 150 bombes d'Hiroshima, segons la NASA. I s'aproxima 18 km cada segon

El 6 de març del 2022 pot xocar un asteroide a la Terra que la deixaria casi inhabitada. La NASA determina que les probabilitats de que xoque contra nosaltres és de 1 entre 3.800. Encara que és poc, roques més xicotetes acompanyen a l’asteroide i aquestes poden entrar en l’atmosfera i nosaltres ho veuriem com una pluja d’estels a la nit. Sentry és un monitor d’observació i vigilància de col·lisions altament automatitzat que el que fa és calcular els milers d’asteroides que poden caure sobre la Terra i ordenar-los per grandària, distància, hora, dia i any d’impacte, etc. Aquest asteroide previst per a l’any següent es diu “2009 JF1”, ja que el van detectar en aquest any. L'Agència Espacial Europea(ESA) també li segueix el rastre i el té en el lloc 5 de la llista d'asteroides ordenats per probabilitat d'impacte. Actualment, l’asteroide 2009 JF1 es troba a 375.587.595 km del planeta, i podria causar una explosió de 150 bombes d'Hiroshima.


Notícia original

Notícies relacionades:

Les huit missions espacials previstes per al 2022

Primeres imatges a color del Preseverance en Mart 


dimarts, 23 de febrer del 2021

Perseverance aterra amb èxit a Mart

El vehicle més gran i sofisticat mai enviat a aterrar en un altre planeta, ja està en el seu destí: Mart. Després del seu llançament el passat mes de juliol i un viatge de gairebé 480 milions de km, el ròver Perseverance de la missió Mars 2020 de la NASA ha amortitzat amb èxit en el cràter Jezero.

 

file:///usr/share/lliurex-firefox-settings/www/search/index.html

Amb dades rebudes a través del Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i altres orbitadors, la confirmació de l'aterratge s'ha anunciat des del control de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a Pasadena (Califòrnia, EUA) a l'hora prevista: les 21:55 h (hora catalana).
 

El robot explorador, d'una tona de pes, ha aconseguit superar els anomenats 'set minuts de terror', el temps d'ingrés i descens en la tènue atmosfera marciana on els riscos han estat màxims, ja que ha hagut de reduir la seva velocitat des de 19.500 km / ha només 3 km / h mitjançant passos automatitzats perfectament sincronitzats que no poden fallar.

Aquests han inclòs la separació d'una etapa de navegació o creuer, el desplegament d'un paracaigudes de 21,5 m de diàmetre, deixar anar l'escut tèrmic que ha protegit la nau a l'entrar a l'atmosfera, activar l'anomenada solució TRN (terrain relative navegation ) per trobar el millor punt d'aterratge, deixar enrere la carcassa de el ròver i deixar anar un sistema de grues (Skycrane) amb retrocoets per dipositar a terra.


 

 

La arribada de ‘Perseverance’ a Mart


La major missió feta  a Mart de la història ha aterrat amb èxit en el planeta roig.  Perseverance, el vehicle d’exploració desenvolupat per països de EUA (Entre ells Espanya)  ha descendit en Mart aquest dijous,  en el cràter Jezero. Comença així la missió de la NASA amb l'objectiu de trobar alguna vida passada.

Si aquest viatge haguera sigut possible fa 3.500 milions d'anys,  el vehicle estaría enmig d'un gran llac de 45 km de diàmetre, perquè així es pensa que era el cràter Jezero en el passat. Mart era un planeta blau com la Terra i se sap, que al nostre planeta amb aquestes característiques es va poder donar la vida. Pero al llarg del temps, les característiques de Mart van anar canviant tornant-se en un desert gelat que es com és hui en dia,


Un minut després d'entrar en l'atmosfera del planeta, la nau va aconseguir el punt més alt de temperatura per el frec de l’aire, uns 1.300 graus, que degué suportar el seu escut tèrmic. Després que s’obrira el paracaigudes, de casi 22m de diàmetre, com un edifici de set plantes d’altura, després de soltarse del paracaigudes,  va entrar en acció un dispositiu completament nou, el TRN. És un sistema d'intel·ligència artificial que solament amb fotos del terra, pot deduir quin deu ser el millor lloc per aterrar. A 21m del terra, una grua va desplegar unes cadenes d'uns 7m de llarg de les quals anava penjat el vehicle.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA 1

NOTICIA 2


dimecres, 11 de novembre del 2020

Un asteroide podría impactar contra la Terra en 2068.

 

El seu nom és 99942 Apofis, i és un d'aquests asteroides que els astrònoms estudien degut a la proximitat elevada que tenen amb el nostre palenta.
Es va descobrir en 2004, i es va catalogar en nivell 1 a l’escala de Turín , una escala per mesurar la proximitat al nostre planeta. Però, aquesta hipòtesis va ser derrocada al 2006 quan se’n van adonar que es trobava a 42 milions de km amb ajuda del telescopi D’Aceribo en Puerto Rico.
Aleshores, els experts van determinar que tornaria a passar pel nostre planeta a 39.000km de distància, no obstant això les possibilitats d’impacte eren igual a 0.
No hi havia perill fins hui, s’ha determinat que l’òrbita de l'asteroide podría estar canviant i podría estrellar-se amb el nostre planeta en 2068.
Per a mantenir l’equilibri tèrmic, mantenen un tipus de radiació que de vegades modifica lleugerament l’òrbita de l’asteroide, a més, de vegades apareixen un tipus de desviacions degut a que la velocitat de l’asteroide augmenta, aquests cm desviats poden provocar l’impacte a la terra, o no.
S’ha realitzat un altre estudi, que determina que l’asteroide es desplaça 170m per any, així que podria haver un possible impacte en 2068 amb el nostre planeta.
L’índex realitzat per la NASA, determina, que de moment no hi ha raó per alarmar-se, la probabilitat, es redueix entre 15.000, és dir 0,00089%, ja sería mala sort.

noticia original 

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2


video:

dimecres, 4 de novembre del 2020

La NASA confirma que hi ha aigua en la Lluna



Després de més de dos anys d'anàlisi, les observacions preses es publiquen i confirmen que no hi ha aigua en la Lluna. Un altre estudi mostra que l'aigua pot acumular-se en uns 40.000 quilòmetres quadrats del satèl·lit, una superfície semblant a la d'Extremadura. Des de fa anys es pensa que hi ha aigua en la Lluna. No hi ha cap altre material en la Lluna que poguera donar eixe mateix senyal.


La NASA ha anunciat que vol enviar astronautes al pol sud de la Lluna a partir de 2024 i baralla dissenys de futures bases lunars amb grans panells solars que permeten il·luminar l'interior dels cràters en ombra i extreure l'aigua acumulada en ells. L'agència col·labora amb la NASA i altres països per a construir una estació espacial en la Lluna i projecta establir bases permanents en la superfície i utilitzar noves tecnologies per a extraure l'aigua