Els científics desvelen quant dura un dia en Venus

Venus és un planeta què es troba al sistema solar, aquest ha participat en alguns experiments què han fet molts científics.

A aquest planeta, els núvols oculten paisatges infernals, amb pluges àcides i temperatures que poden arribar ha arrasir el plom. A un dels experiments què es va fer es va trobar la fosfina, una de les principals barreres què van tindre els científics a l’hora d’estudiar el planeta va ser l’atmosfera densa que té Venus, aquesta atmosfera no permetia que l’onda de llum s’hi estenguera molt degut al 90% de diòxid de carbó què conté.

Al cap de molts estudis van poder esbrinar que un dia a Venus eren uns 243,0226 dies terrestres, amb aquest estudi també van poder esbrinar que Venus té una desviació de l’eix de 2,6392°, en canvi la terra en té 32°. La Terra i Venus són planetes relativament pareguts, però hi ha algunes diferències, una d’elles és que Venus va perdre la seua aigua a causa de l’evaporació i fotodissociació mentre que la Terra va conservar els seus mars.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo:

La possible existència de forats negres superlatius

Els forats negres estan localitzats a l’espai i són objectes d'una immensa gravetat que no
deixa eixir res després que entre dins. Els forats negres tenen tres tipus distints:

• 
  Els forats negres de massa estel·lar es crea quant astres d’un cert orde fan implosió en forma de supernova.

• Els forats negres de massa intermèdia són més grans que els estel·lars.

• Els forats negres supermassius són els més grans que l’humà coneix.

Fins ara es pensava que els forats negres sols es podien formar en el sano d'una galàxia, però fins que un nou estudi va indicar que ara també es podien formar a través del col·lapse gravitatiu d’una estrella.

A més d’açò també podem saber que els forats negres són un 80% de la massa de l’Univers. I gràcies a Stephen Hawking també podem saber que els forats negres són un dels millors candidats per a poder trobar noves galàxies i estrelles.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo:

Resolt el misteriós cas de les girafes nanes

El nanisme  és un trastorn poc conegut entre els animals salvatges, potser perquè les criatures que el pateixen no solen arribar a l'edat adulta.

Els biòlegs conservacionistes Michael Butler i Emma Wells van dur a terme comparacions a través de de tècniques fotogrametria i morfogrametria. En un examen detingut van concloure que la girafa de Nubia presentava unes falanges de 21 centímetres de longitud, similar a un exemplar subadult, una característica que també es donava en la girafa d'Angola, encara que aquesta comptava amb uns 15 mesos d'edat. Tots dos exemplars, segons els científics, comptaven a més amb ossos metacarpians i del radi de menor grandària al que s'esperava per a les seues corresponents edats.

Les displàsies esquelètiques, expliquen els experts, poden ser causades per un conjunt divers d'etiologies moleculars i poden manifestar-se en diferents formes. Fins al data, els científics només poden concloure que aquests dos casos de displàsia esquelètica tenen una base genètica natural.

Notícia original 

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

 

Vídeo: 

Plantas albinas, la orquídea fantasma devoradora de hongos

Descoberta en una investigació a Yokohama, Japó. Aquesta planta fantasma,  no fotosintètica obté els seus nutrients de altres sers vius.

Les plantes albines perden parts del seu pigment verd, per això el seu color poc verdós. 

El albinisme en plantes sol acabar en la vida d’aquestes, perquè els pigments de les plantes participen en la fabricació dels propis nutrients. Però han descobert que la orquídea fantasma es capaç d'obtenir nutrients de fongs simbiòtics

La fotosíntesi és un dels processos que considerem fonamentals per a les plantes, i la pèrdua de la capacitat de realitzar-la és un dels temes més interessants debatuts en l'actualitat dins de l'evolució vegetal. En aquest sentit, un dels punts més cridaners d'aquests exemplars albins denominats «mixotróficos», és a dir, que poden obtindre els seus nutrients tant de la fotosíntesi com d'altres éssers vius, és que mostren etapes intermèdies de la transició evolutiva de la autotrofía a la heterotrofia. Ara, la comparació entre les varietats albina i verd d'aquesta mateixa espècie s'ofereix com una forma elegant d'investigar l'evolució de la pèrdua de la fotosíntesi, atès que comparteixen un rerefons genètic quasi idèntic.

Enllaç noticia

Noticia relacionada 

Noticia relacionada

Video plantes fantasma

Descobreixen a Leonardo, el cometa més brillant que veurem en 2021

Els astrònoms acaben de descobrir un nou cometa que, de complir-se les prediccions, es podria tornar tan brillant que serà visible a simple vista a la fi d'enguany. Catalogat com C / 2021 A1, ha sigut batejat col·loquialment com Leonardo. En honor al seu descobridor, l'investigador Gregory J. Leonard, qui ho va veure per primera vegada el passat 3 de gener des de l'Observatori Mount Lemmon (Arizona).

En el moment de la seua troballa, la seua llum era molt feble: de magnitud 19 o, cosa que és el mateix, quasi 160.000 vegades més tènue que les estreles més febles visibles sense necessitat de telescopi.

Els astrònoms calculen que a la fi de desembre s'acostarà a només 34,9 milions de quilòmetres de nosaltres, la qual cosa permetrà que ho vegem amb els nostres propis ulls, tan sols alçant la vista al cel.

-Noticia original

-Noticia relacionada 1

-Noticia relacionada 2

Video:

Descoberta una nova extinció massiva originada per erupcions volcàniques

Un equip universal de científics ha reconegut una totalment nova extinció massiva ocorreguda fa uns 233 milions d'anys provocada per les erupcions volcàniques en la zona de Wrangelia, situada en la qual cosa hui és el Canadà. 

La seua conclusió és que l'esdeveniment massiu fora provocat possiblement per monumentals erupcions volcàniques executades en aqueix llavors en la zona de Wrangelia, localitzat en l'oest de la qual cosa hui és el Canadà, on els gegants volums de basalt volcànic expulsats per l'activitat volcànica van acabar donant forma a part important de la costa occidental d'Amèrica del Nord. 

Comprenem que els dinosaures es van originar uns 20 milions d'anys antecedent d'aquest

esdeveniment, no obstant això van continuar sent una raresa fins que va arribar l'Episodi Pluvial de Carniense. Van ser les sobtades condicions àrides des de l'episodi humit les que van brindar als dinosaures la seua possibilitat", sentència l'expert. 

Fins ara, els paleontòlegs havien reconegut 5 gegants extincions massives en els últims 500 milions d'anys de la crònica de la vida confirma Dal Cors, tots els quals va tindre un impacte profund en l'evolució de la Terra i de la vida”, sentència l'expert. Aquest nou episodi recentment documentat va atorgar lloc a unes criatures que van dominar la Terra al llarg de centenars de milions d'anys. 

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Video:

L'extrany cas de bessons amb pares diferents

A l'agost de 2018 un home i una dona van arribar al laboratori del Grup de Genètica de Poblacions i Identificació de la Universitat Nacional de Colòmbia per a comprovar la paternitat de dos bessons homes que se suposava eren els seus fills. El que havia de ser un tràmit normal per als investigadors, que realitzen milers de proves similars a l'any, es va convertir en un estrany i apassionant cas d'estudi. Els resultats de les anàlisis, publicats en la més recent edició de la revista científica Biomèdica, van indicar que els marcadors genètics del pare només coincidien amb un dels xiquets. La investigació confirma que els dos bessons tenen diferents pares biològics.

Lilian Andrea Casas Vargas, va comptar per telèfon que ella i el seu grup d'investigació es van
sorprendre tant en veure els resultats de les proves d'ADN que les van decidir començar de nou i fer tot el procés des del principi. Per la raresa del cas els demanem a les quatre persones que tornaren al laboratori per a prendre'ls per segona vegada les mostres de sang. 

El primer que van fer en aquest cas va ser confirmar que els al·lels dels xiquets, que són les formes en què pot manifestar-se un gen, coincidiren amb els de la mamà per a descartar un canvi dels bebés a l'hospital. Una vegada establit el vincle amb la mare, es va revisar la informació genètica que hauria de proporcionar el pare. En aqueixa comparació es van mesurar 21 marcadors genètics i es va demostrar que l'home sol era pare del segon bessó. Casas afirma que el fenomen científic que es presenta en aquest cas es diu superfecundació heteropaternal. Aço es produeix quan un segon òvul, alliberat durant el mateix cicle menstrual, és fertilitzat per un espermatozoide d'un home diferent en relacions sexuals separades.

Noticia original:

L'extrany cas de bessons amb pares diferents

Noticia relacionada 1:

Un farmac desarrotllat contra el cancer renaix com terapia per a enfermetats neurodegeneratives

Noticia relacionada 2:

Recanvis del cos

Video:

Troben en Argentina fòssils d'un enorme dinosaure Ninjatitan que va viure fa 140 milions d'anys

 
Científics van desenterrar en Argentina, fòssils del que pot ser el membre més antic conegut del grup de dinosaures coneguts com titanosaures que inclou els animals terrestres més grans en la història de la Terra. 

Els titanosaures són part d’un grup de dinosaures més gran anomenat sauròpodes que inclou uns altres amb dissenys corporals similars, com el Brontosaurus i el Diplodocus.

Les restes esquelètiques incompletes del dinosaure van ser descoberts en el desert patagònic de l'Argentina, al sud de la ciutat de Neuquén.

Amb una longitud d’uns 20 metres, el Ninjatitan era un dinosaure gran, però molt més xicotet que els titanosaures posteriors. 

-Noticia original

-Noticia relacionada 1

-Noticia relacionada 2

Vídeo:

La nova teoria de Avi Loeb sobre què va matar els dinosaures.

 

La costa de la província mexicana de Yucatán amaga la petjada d'un dels esdeveniments més transcendentals per a la història de la Terra. Allà es va estavellar fa 66 milions d'anys una enorme roca arribada de l'espai.


El sofre expulsat a l'atmosfera va bloquejar la llum de el sol, gegantins incendis van arrasar els boscos i es va produir un esgarrifós tsunami. El clima de la planeta va canviar durant anys, el que va acabar amb tres quartes parts de les espècies de plantes i animals que llavors existien.


La naturalesa i l'origen de la roca que va provocar aquesta extinció ha estat objecte d'un profund debat, a fins ara un membre del cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter el principal sospitós. Però l'astrofísic de la Universitat de Harvard Avi Loeb, famós per les seves polèmiques teories sobre l'origen artificial del primer cos interestel·lar mai observat, creu que el culpable va ser un cometa procedent de la nube de Oort.

Noticia original

Noticia relacionada 1-

Noticia relacionada 2-

Video-

‘Perseverance' arriba a Mart en l'aterratge "més complicat" de la història.

Una sonda robòtica que transporta el major i més car vehicle d'exploració extraterrestre mai construït ha aterrat aquesta nit en un cràter de l'hemisferi nord de Mart per fer història.

Si aquest viatge hagués passat fa 3.500 milions d'anys, el Perseverance estaria a punt d'aterrar al mig d'un llac alimentat per un riu que arrossega sediment, ja que així es pensa que era el cràter Jezero -d'uns 45 quilòmetres de diàmetre- en aquella època, quan Mart era un planeta blau com la Terra.

Però fa milions d'anys el planeta va començar a perdre la seva atmosfera, es va trencar la seu equilibri i va donar un gir mortal fins convertir-se en el desert gelat que és avui.

Noticia original-

Noticia relacionada 1-

Noticia relacionada 2-

Video-

Enlaira la missió espacial xinesa que intentarà portar roques de la Lluna.

Una nau sense tripulació enlaira des de xinesa per a arribar al nostre satèl·lit i recollir dos quilos de roques i enderrocs i portar-los a la terra. La missió Chang'e-5 (batejada així en honor a la deessa de la Lluna) és la més complicada que duu a terme el gegant asiàtic i si té èxit, serà la primera vegada en més de 40 anys que un país recupera mostres del nostre satèl·lit.

El coet va ser llançat a les 21.30 hora peninsular espanyola l'imponent coet Long March 5 que l'ha posada en òrbita ha enlairat des del Centre de Llançament Espacial de Wenchang, a l'illa de Hainan.

Segons l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina (CNSA), aquesta nova missió del programa d'exploració lunar facilitarà la investigació dels científics sobre l'origen i l'evolució de la Lluna. L'objectiu de la missió és el monticle volcànic de 70 quilòmetres d'ample que pot haver entrat en erupció.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video:

Apofis podría impactar contra la Terra en 2068

 

-Un astrònom de la Universitat de Hawaii acaba de revelar un nou i crític descobriment sobre Apofis (o Apophis), un asteroide de 400 metres que passarà molt a prop de la Terra en diverses ocasions i que, durant anys, ha estat objecte d'estudi davant la possibilitat que impacti contra nosaltres. Dave Tholen i el seu equip, han aconseguit detectar en l'asteroide un efecte anomenat "acceleració de Yarkovsky", que sorgeix al aplicar una força molt feble, però constant, sobre un objecte a causa d'una radiació tèrmica no uniforme. Abans de detectar l'acceleració de Yarkovsky en Apofis, els astrònoms havien descartat completament la possibilitat d'un impacte. Entre tots els asteroides considerats com potencialment perillosos, Apofis destaca per diverses raons. Però les noves observacions obtingudes amb el telescopi Subaru a principis d'aquest any van ser prou bones per revelar l'acceleració de Yarkovsky a Apofis, i mostren que l'asteroide s'està allunyant d'una òrbita purament gravitacional a un ritme de 170 metres per any, el que és suficient per mantenir obert l'escenari d'impacte en 2068 ".

Noticia original

Noticies relacionades

Video

EL UNIVERS SE ESTA TORNAN MES CALENT

-Segons un estudi publicat fa tot just uns dies a «The Astrophysical Journal», l'univers en què vivim s'està escalfant. «La nostra nova mesurament -explica Yi - Kuan Chiang, de el Centre de Cosmologia i Física de Astropartícules de la Universitat Estatal d'Ohio i autor principal de l'estudi- proporciona una confirmació directa de la feina fonamental de Jum Peebels, premi Nobel de Física de 2019, que va va exposar la teoría de com es forma l'estructura a gran escala de l'univers ». S'entén per «estructura a gran escala de l'univers» la manera com els cúmuls de galàxies es distribueixen a escala universal, més enllà de les galàxies individuals. «A mesura que l'Univers evoluciona -prossegueix Chiang- la gravetat atrau la matèria fosca i ha el gas que hi ha a l'espai per formar noves galàxies i cúmuls de galàxies.

Noticia original

Noticies relacionades

Video

Fracassa l´enlairament del satèl·lit ingenio, fita aeroespacial espanyola

Fracassa la missió que havia de posar
el satèl·lit Ingenio, considerat una fita de la indústria aeroespacial espanyola. Aquesta matinada s'ha llançat des de la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa, el coet Vega, que transportava dos satèl·lits, l'Ingenio i el francèsTaranis. El coet s'ha desviat de la trajectòria prevista només 8 minuts després de l´enlairament.

Segons l'Agència Espacial Europea, hi ha hagut una anomalia en la trajectòria prevista del coet i això ha provocat aquest desviament.Posteriorment, el consorci espacial Arianespace ha informat que el fracàs en el llançament ha estat a causa d'una sèrie d'errors humans i no a un error de disseny. Després de l'encesa del motor, el control del vehicle s'ha perdut de forma permanent i, ràpidament, la trajectòria s'ha desviat. Segons la investigació preliminar de l'empresa, hauria fallat la connexió dels cables en el sistema de control.El satèl·lit havia d'orbitar a uns 670 quilòmetres en una missió d'observació de la Terra durant 7 anys. A banda de la construcció, les empreses espanyoles s'havien d'encarregar de controlar la missió, les comunicacions i el processament de totes les dades.L'Ingenio tenia la funció de cartografiar el planeta per a usos com el mapeig d'incendis, la vigilància de les sequeres o el control de fronteres. La missió fallida ha costat 200 milions d'euros.

Link de la noticia oficial.




Video de youtube




Noticies relacionades