Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-2016. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-2016. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2016

Era glacial en Marte



En la NASA, un equip ha trobat empremtes delatadoras de la més recent era glacial marciana registrada al casquet de gel polar nord.


L'equip  de l'institut de Recerca del Sud-oest (SwRI) a San Antonio, Estats Units va trobar una taxa accelerada d'acumulació de gel en els 100 a 300 metres superiors del casquet polar. El volum i el gruix del gel coincideixen amb prediccions fetes per mitjà d'un model a principis de la passada dècada. Les observacions de radar del casquet polar proporcionen una història detallada de l'acumulació de gel i de l'erosió associades al canvi climàtic marcià.

Al igual que la Terra, Mart també té cicles estacionals, anuals i uns de més llargs, que afecten a la distribució del gel al planeta. No obstant aquests cicles llargs podrien ser més comuns a Mart, ja que la inclinació de Mart canvia substancialment (fins 60 graus) en intervals de mils de milions d'anys.
En comparació a la terra que hi són sols 2 graus en el mateix període

Aquest canvi tant brusc de inclinació determina l'estabilitat del gel en diferents latituds.
Ja que el gel es distribueix de diferents maneres per cada oscil·lació, Mart deuria tindre un aspecte notablement diferent anys enrere.

Encara que Mart no tinga mars, si que té casquets polars de gel. Es pot observar una coberta estacional de neu i gel de diòxid de carboni avançant i retrocedint sobre els pols durant l'any marcià. Durant el període d'estiu a l'hemisferi nord del planeta, la porció que durant aquesta estació es manté del casquet polar nord és íntegrament essencialment gel d'aigua; el casquet sud està també compost majorment de gel d'aigua, però roman cobert per una capa relativament fina de gel de diòxid de carboni fins i tot durant el període estiuenc en l'hemisferi sud





El "super bacteri" que menja gas i crea combustible.




                             El bacteri amb "super poders"                          


En la Universitat de Harvard (EE.UU.) un equip de investigadors ha aconseguit manipular genèticament bacteris del gènere Ralstonia eutropha a fi de que absorbeixin hidrogen i diòxid de carboni i el converteixin en alcohol per servir de combustible, amb el nom de "superbacteris".




Aquest bacteri, segons han comentat els investigadors, pot convertir la llum solar en energia deu vegades més depressa que una planta.

Un dels expert cita; "Tots els alcohols es poden cremar directament i deriven de l'hidrogen a partir de la divisió de les molècules d'aigua i són respirats pels bacteris a partir del diòxid de carboni".
Del hidrogen i el CO2 obtenen adenosina trifostat, un nucleòtid clau en l'obtenció d'energia cel·lular en organismes. Després, amb certs gens, el adenosina ja és capaç de convertir-lo a l'alcohol pretès.

Tot aquest deriva a una investigació de una tecnologia que aconsegueix la fotosíntesi de manera artificial per obtindre combustible líquid.
El fi era aconseguir superar a les plantes amb un 5%, però han aconseguit que siga 10 vegades més eficients.

Aquests equip ja havien creat una "fulla artificial" que imitava el mecanisme de les fulles a traves d'un xip de silici. Ells sols esperen que el "superbacteri" tinguen un gran impacte, ja que produeix energia més eficientment que les plantes.


Noticia Original
Noticia semblant



dissabte, 11 de juny del 2016

Aconseguixen utilitzar l'ADN de bacteries vives com a disc dur: fins a 100 bytes de dades

Diu el refrany que som el que mengem. En el cas dels bacteris, aquesta frase s'aplica literalment. Un grup de científics de la Universitat de Harvard ha aprofitat el peculiar sistema immunològic dels bacteris per convertir-les en unitats de disc vivents amb capacitat per a fins a 100 bytes d'informació.



100 bytes no és molt avui en dia, però és un salt endavant considerable tenint en compte que la major quantitat de dades que s'havia pogut emmagatzemar fins ara en aquests organismes era de 11 bits. El mètode utilitzat es basa en material genètic, però no cal modificar l'ADN dels bacteris. Són elles mateixes les que ho fan mitjançant un procés natural.



Els bacteris tenen un mecanisme de defensa que els ajuda a immunitzar-se contra virus. Aquest mecanisme es diu CRISPR / Cas i consisteix bàsicament en que el microorganisme assimila cadenes d'ADN que identifica com virals i les assimila en el seu propi codi genètic. A més, es dóna la circumstància que els bacteris passen aquesta informació als seus desdientes.

Els científics simplement han creat una cadena d'informació concreta que sembla ADN viral i l'han deixat anar en una colònia de bacteris Escherichia coli. Després, només cal seqüenciar l'ADN d'una mostra dels microorganismes per recuperar la informació.

Hi ha un cert marge d'error, perquè de vegades els bacteris no es mengen tot el missatge. No obstant això, és molt senzill de solucionar, perquè encara que no ho absorbeixin sencer, sempre ho fan de manera seqüencial. Sabent això, cal comparar l'ADN seqüenciat de diverses E. Coli per obtenir el missatge complet.

Els 100 bytes assolits pels doctors Seth Shipman i Jeff Nivala són només el principi. Altres espècies de bacteri poden emmagatzemar fins a 3.000. No és difícil imaginar unitats d'emmagatzematge basades en aquests microorganismes, encara que el seu ús no serien els equips domèstics.

Noticia original:" Lográn utilizar el ADN de bacterias vivas como disco duro: hasta 100 bytes de datos."

Noticia relacionada

dijous, 9 de juny del 2016

La Terra, canvis profunds en 2050

El planeta Terra està immers en un canvi insòlit, pel que accelera que , d'una manera o d'una altra , amb efectes diferents ací o allà , arriba a tots els llocs . - I més sobre l'Àrtic d'ací a 50 anys : "Moltes espècies associades a l'hàbitat del gel , com l'ós polar , foques , morses i algues , es trobaran en un estat crític de conservació o s'hauran extingit , esmentes que moltes altres , com l'abadejo , gambes , boscos d'algues i praderies submarines s'hauran estés creant nous ecosistemes amb noves funcions i servicis a la societat" , afegeix este oceanògraf expert en els confins septentrionals de la Terra - El cost d'algunes províncies a Espanya estarà entre el 0 , 5% i el 3% del PIB. Els estudis del clima puntualitzen que les projeccions climàtiques no consistixen a predir el temps meteorològic que farà d'ací a 50 anys , en una setmana concreta en una localitat determinada .

No es tracta d'una predicció del temps a llarguíssim termini , sinó d'identificar els trets i de calcular els canvis del clima de la Terra i les seues possibles manifestacions en la mesura que es vagen acumulant més o menys gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera . - No sols la frontera amb les latituds mitges , determinada per la circulació atmosfèrica específica de la banda equatorial , es desplaça cap al Nord i el Sud arrossegant les seues condicions de vents secs i deserts.



El control del canvi climàtic exigeix renunciar a un terç de les reserves de petroli i al 80% de les de carbó.

Han fet una investigació en la qual científics diuen que no haurien de tocar-se un terç de reserves de petroli, el 89% del carbó i la mitat de gas en uns 40 anys. Tot açò si volem arribar a controlar en canvi climàtic.


La investigació la porta a terme Cristopher Mc Glade i Paul Ekins. Aquests asseguren que els últims anys hem gastat tant que hi ha 50% de possibilitats de no superar-ho.

Mc Glade i Ekins diuen que hi ha una diferencia entre recursos i reserves, les reserves són la part dels recursos que és poden recuperar.

Pareix ser que el govern vol explotar aquests recursos i arribar als dos graus diuen Mc Glade i Ekins. També afirmen que si és preocuparem més per no explotar els recursos no faria falta invertir tant en investigació.

Michael Jakob i Jerome Hilaire, del Institut Postdam de investigació sobre l'impacte climàtic comenten que el canvi climàtic no compensarà les grans utilitats que tenen recursos.






dissabte, 28 de maig del 2016

L'onada de calor a l'Àrtic és tan intensa que les temperatures s'han sortit de l'escala


Ja sabíem que 2016 està sent l'any més calent des que es té constància, però sembla que les temperatures estan afectant especialment als pols. Noves dades recollides pel Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel de la Universitat de Colorado revelen que la calor a les zones més fredes del planeta es surt de l'escala, literalment.

La gràfica que encapçala aquest post mostra la desviació mitjana de les temperatures respecte al període entre 1980 i 2010. El període 2015-2016 ha experimentat un escalfament tan brusc que no entra en les xifres habituals.

Per descomptat, es podria haver adaptat la gràfica perquè entri, però això no amaga el fet que les temperatures van sobrepassar els zero graus celsius durant unes hores a la fi de 2015, i que en el que va de 2016, les temperatures mitjanes han estat al voltant de 30 graus per sobre del que haurien en aquesta època de l'any.

Al maig, l'Observatori Barrow de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units va informar que el període de desglaç de la neu a l'Àrtic ha començat abans que mai aquest any.

I els mesos de més calor encara estan per llegar.ca de l'any.

En definitiva, el gel dels pols es aquesta fonent molt més ràpid i en quantitats més grans del que es creia. Les zones polars en què almenys un 15 d'oceà està cobert de gel han assolit mínims històrics. La manca de gel redueix la reflectivitat de la radiació solar. En altres paraules, com més es redueix la capa de gel, més calor absorbeix el terreny i més ràpid es fon el gel que hi ha. [Via Universitat de Colorado]

Noticia Original:"La ola de calor en el Ártico es tan intensa que las temperaturas se han salido de la escala"

dilluns, 14 de març del 2016

Seqüenciat el genoma del gar, clau per a l'estudi de malalties humanes.

    Seqüenciat el genoma del gar, clau per a                         l'estudi de malalties humanes.

Científics de més de 30 centres d'investigació han seqüenciat el genoma d'un peix primitiu, conegut en l'àmbit científic com gar (Lepisosteus oculatus). L'estudi revela com el genoma d'aquest peix pot ser clau per entendre transicions evolutives importants com el pas de l'aigua a la terra en els vertebrats, i per connectar millor el genoma humà amb destacats models animals, com el peix zebra, a l'hora de estudiar malalties humanes.

Com explica Cristian Cañestro, membre del Grup de Recerca Evolució i Desenvolupament (EVO-DEVO) de la Universitat de Barcelona (UB), "aquesta família de peixos ja va ser citada en 1859 pel naturalista Charles Darwin, en el seu llibre L'Origen de les espècies, com a exemple per descriure el terme de fòssil vivent ". Una de les característiques singulars d'aquest peix és la capacitat de respirar fora de l'aigua de forma facultativa utilitzant la bufeta natatoria com un pulmó, especialment si la temperatura de l'aigua és alta i la concentració d'oxigen és baixa.

 "El genoma del gar és una eina molt valuosa per diferenciar pèrdues de guanys gèniques durant l'evolució dels vertebrats", Comenta l'expert.

diumenge, 13 de març del 2016

Que hi ha que saber sobre el dengue

La dangue és una malaltia infecciosa d'origen víric, epidèmica i contagiosa que es transmet per la picada d'un mosquit.Els símptomes que la caracteritzen són febre i dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta. Una forma més greu és el dengue hemorràgic, caracteritzat per hemorràgies i una baixada perillosa de les plaquetes, que ocasiona la mort en més del 20% dels casos segons estudis realitzats per l'OMS. S'ha vist que en xiquets menors de quinze anys, hi pot haver un estat de xoc hipovolèmic del sistema circulatori, provocant així dolors abdominals. En aquest cas, sense perfusió, la mort és inevitable.Per a previndre, hi ha que eliminar els mosquits i protegir-se d’ells amb camises de manegues llargues. En Espanya aquest casos son importats d’altres paisos , pero en Estats units ha augmentat la incidencia i la gravetat d’aquesta malaltia.



Ruslan Kosse

Impresora que crea ossos,musculs i cartilags

Els cientifics han creat una impressora de material viu o bioimpresora. El seu nom és ITOP. A diferencia d’altres impresores 3D, ITOP crea estructures vives, no coses. La impresora fa doble proces , un d’aquests procesos es recrear la estructura basica del teixit. Amb l’altre proces sobre aquesta estructura s’injecta un hidrogel amb cel.lules d’interes. Per exemple per a un muscul sera un hidrogel diferent que per a un cartilag. El seguent que han fet els cientifics es experimentar aquest teixits amb les rates i ratolins, un 90% dels casos ha sigut amb exit. Pero aquesta impresora necesita desarollar-se mes per a poder ser utilitzada amb les persones.





Ruslan Kosse

El consum de carn va estilitzar el rostre dels primers éssers humans


Recreació d' un "australopitecus" a la dreta i un "homo erectus" a la esquerra.


Els primers humans, els primers representants del génere "homo", van començar a consumir carn al voltant de fa 2,6 milions d' anys en Africa, i aquesta font d alimentació fou un element clau en l' evolució humana fins la aparició de la agricultura. Després d aquest moment, els homínids van desarrollar industries lítiques i técniques de cuina que podrien haver tingut efecte en la morfologia de la boca, cara i dentició dels primers "homo".

Ara pareix cada vegada més clar que l' introducció de la carn crua en la deta i les ferramentes lítiques primitives podrien explicar aquests canvis evolutius ocorreguts en la dentició i en l' aparell mastegador dels primers humans, dels individus ancestrals del génere "homo".

Noticia original

dissabte, 12 de març del 2016

Primera nau no tripulada europea que aterrarà en Mart

Europa amb colaboració de Russia va a llançar una nau no tripulada a Mart desde Kazakhstan, és la primera part del programa ExoMars, un programa que preté trobar vida al planeta roig, ja siga present o extinta.
Fins ara sols EEUU ha conseguit aterrar en Mart, la qual cosa té com a significat la dificultat de la missió. Per a poder conseguir-ho, s'ha dissenyat un mòdul que entrarà dins l'òrbita de Mart a 21000 kilòmetres per segon i que conseguirà frenar fins a 30km/h en tan sols 6 minuts per a no estrellar-se contra la superfície del plante roig, aço ho aconseguirà a través d'un paracaigudes i retropropulsors d'última generació




Ademés del mòdul que aterrarà en la superfície del planeta, la nau conté una sonda que es soltarà a 400 kilòmetres del planeta i l'orbitarà amb la finàlitat d'estudiar la presència de metà en l'atmósfera, la qual cosa en la Terra es sinònim de vida, a més buscarà bosses d'aigua gelada fins un metre baix terra.
Tardarà 7 mesos es arribar al seu destí i un dels objectius principals d'aquesta missió es aplanar el terreny per a l'arribada del primer vehicle d'exploració marciana que serà capaç de perforar el terra fins 2 metres per a buscar aigua i així bacteris. El vehicle serà llançat en 2018.

 


El bacteri que menja plàstic

El polietilé s'ha convertit actualment en un dels materials més utilitzats degut a la seua duresa, flexibilitat i capacitat de moldejarse en qualsevol forma i ademés per ser transparent si es dessitja. Però, sabies que el polietilé tarda centenars d'anys en degradarse i hi ha rius i mars completament contaminats per plàstic que no tornaran a ser com abans?

O pot ser sí, un equip científic de l'Institut de Tecnologia de Kioto (Japó) ha descobert un bacteri capaç de alimentar-se i assimilar el polietilé, la qual cosa significa que aquest bacteri pot viure alimentant-se d'ell. Fins al moment es sabia que un tipus de fongs que viu a l'Amazones


Aquest tipus de bacteri el van descobrir en una mostra en una planta de reciclatge de plàstic i a través dels potents microscòpis han pogut saber que aquest tipus de bacteris desarrollen un apèndix entre el polietilé i elles que els permet desprendre els enzims que degraden el plàtic. Després de realitzar una proba  s'ha dit que tarden en descompondre una làmina fina de polietilé sis semanes.



Aquest descobriment podria ser un gran avanç en el programa de descontaminació mundial.


Link de la notícia original
Link relacionat amb la noticia

El llegat dels neandertals.

Fa deu anys, la possibilitat de que els humans moderns s' haguessin apariat amb els neandertal era impossible. No es debat si es van creuar o no, es van creuar, sinó que si fou un creuament important.
Infermetats tals que la queratosi actínica, problemes digestius, depressions i addiccions tenen que vorer d' una manera o altra d' el llegat neandertal en el nostre genoma.genoma




El genetista evolutiu John Capra de la Universitat de Vanderbilt, Tenesee, presenta un estudi de la associació entre el contingut genètic neandertal de les persones actuals i les seues histories clíniques. Les investigacions demostren que aquest ADN arcaic té un xicotet impacte però significatiu en la vida de ascendència europea


Segons el genetista “(...)hem descobert associacions entre l' ADN neandertal i una àmplia gamma de problemes de salut, entre ells els de tipus immunològic, dermatològic, neurològic, psiquiàtric i reproductiu ". Aquesta aportació és menor d’ un 4%, però es una aportació notable.


Les investigacions han arribat a la conclusió de que aquests trets perjudicials per l’ home modern, foren un avantatge per als neandertals en el seu temps. Per exemple el gen neandertal que avui augmenta el risc de queratosi, una lesió de la pell causada per la llum solar, va poder ser un avantatge en les gelades en l’ Europa primitiva.
                               

Noticia original: http://elpais.com/elpais/2016/02/11/ciencia/1455201016_320140.html

El consumo de carne cruda cambió la fisonomía de los primeros humanos


Cuando hace más de dos millones de años, los Homo erectus empezaron a comer carne cruda algunos de sus rasgos físicos se modificaron y adaptaron a los nuevos alimentos. Sus dientes se hicieron más pequeños, sus músculos para masticar se debilitaron y sus intestinos se acortaron. Según un nuevo estudio, el abandono del vegetarianismo y el uso de herramientas de piedra básicas para procesar la comida explican estos cambios evolutivos.

Al contrario de lo que pueda parecer, los productos vegetales que consumían los primeros homínidos eran más difíciles de masticar que la carne procesada. Según un estudio publicado en Nature, la disminución del tamaño de los dientes, de la fuerza de los músculos masticadores y del tamaño de los intestinos del Homo erectus no tendrían su origen en la cocina de los alimentos, sino en el abandono del vegetarianismo, para pasarse a una dieta con carne tratada por herramientas simples de piedra.
“Sabemos que hace 2,5 millones de años nuestros antepasados comían carne de forma regular. También que las herramientas de piedra más básicas se hicieron comunes hace 2,6 millones de años”, explica Daniel Lieberman, investigador de la Universidad de Harvard (EE UU) y autor del estudio.El equipo descubrió que masticar carne –en este caso, de cabra– habría sido más fácil para el Homo erectus que consumir vegetales como zanahorias o remolachas, consideradas parte de la alimentación de estos homínidos. Los científicos apuntan a que el abandono del vegetarianismo contribuyó a la evolución de su aparato masticador, que ya no necesitaba la misma energía para funcionar.
Según los resultados del trabajo, si la carne supusiera un tercio de la dieta, el número de masticaciones por año habría disminuido en un 17% y la fuerza requerida habría menguado en un 26%. Más tarde el hecho de cocinar y calentar los alimentos tuvo importantes beneficios, pero la carne cruda y el uso de herramientas ya transformaron el sistema intestinal humano más de un millón de años antes.“En la actualidad, nuestra dieta está determinada por la calidad de la misma y la forma de cocinar. Sin embargo, el cambio en la evolución humana proviene de mucho antes”, concluye el científico.

La libélula ‘trotamundos’, el animal que vuela las distancias más largas

La libélula ‘trotamundos’, el animal que vuela las distancias más largas


A pesar de su pequeño tamaño, las libélulas Pantala flavescens pueden recorrer sin parar más de 7.000 kilómetros alrededor del mundo, y sobrevolar océanos siguiendo corrientes de aire cuando migran de un continente a otro. Sin duda, este insecto bate el récord de distancia en vuelo. Así lo confirma un nuevo estudio que se ha centrado por primera vez en el análisis de los genes de poblaciones de todo el mundo.

Las libélulas Pantala flavescens que habitan en Texas, el este de Canadá, Japón, Corea, India y Sudamérica tienen algo en común: presentan perfiles genéticos tan parecidos que los científicos solo han encontrado una solución. Estos insectos recorren miles de kilómetros alrededor del planeta para reproducirse entre sí y han creando así un acervo genético mundial.Según el estudio, publicado en PLoS ONE, pueden volar hasta 7.000 kilómetros durante su migración y atravesar océanos enteros para ir de un continente a otro. Los científicos han llegado a esta conclusión fijándose por primera vez en los genes. Estas libélulas ‘trotamundos’ logran completar con éxito su periplo gracias a la evolución de su cuerpo. “Tienen una mayor superficie en sus alas lo que les permite aprovecharse del viento para ser transportadas. Baten sus alas y luego se dejan llevar durante largos periodos, gastando la mínima cantidad de energía posible”, explica Ware.
Pero esto tiene su explicación: la humedad es imprescindible para su reproducción. Según Ware, es la razón por la que estas libélulas realizan este arriesgado viaje, que ella misma considera “una misión suicida”. “Esta especie depende de ello. Aunque muchas mueren en el camino, mientras algunas de ellas lo logren, la especie perdurará”, subraya la investigadora.

divendres, 11 de març del 2016

Uns nivells baixos de vitamina D podrien ser un senyal d'un càncer de pròstata més agressiu.


Un estudi de gairebé 200 homes als quals s'havia extirpat la pròstata va trobar que els que tenien uns nivells baixos de vitamina D tenien més probabilitats de tindre uns tumors que creixien amb mes rapidesa que els que tenien uns nivells normals de la vitamina "solar". 

Els resultats són prou importants com perquè hagin més estudis sobre la possible connexió entre la vitamina D i el càncer de pròstata, fa temps que s'explora el vincle entre el càncer de pròstata i la vitamina D




En aquest estudi també es van observar distincions racials, ja que els homes negres tenien tumors més agressius i uns nivells de vitamina D més baixos que els homes blancs, els homes amb una pell fosca, amb una ingesta baixa de vitamina D o un poca exposició al sol haurien de realitzar proves de deficiència de la vitamina D quan se'ls diagnostiqui un càncer de pròstata o un antigen prostàtic específic (APE) alt, que s'associa amb el càncer.



 L'estudi va incloure a 190 homes que es van sotmetre a una cirurgia de pròstata. Els investigadors van trobar que gairebé un 46 per cent dels homes tenien un càncer agressiu, i aquests homes tenien uns nivells de vitamina D aproximadament un 16 per cent més baixos que els homes amb tumors que creixien amb més lentitud.


Noticia Original: Nivells baixos de vitamina D
Notícies Relacionades: Més Problemes de la vitamina D

Jose Antonio Nacher Rubio



Més eficaços i amb menys efectes secundaris.

La Universitat de la Rioja participa al costat d'altres set centres d'investigació en el projecte europeu Protein Conjugates per al desenvolupament de fàrmacs intel·ligents contra el càncer. Protein Conjugates és un projecte europeu d'Innovative Training Networks (ITN) finançat amb 2,5 milions d'euros pel programa Casa Skłodowska-Curie.


 L'objectiu principal del projecte consisteix en el desenvolupament de «fàrmacs intel·ligents» per combatre el càncer, oferint per a això un tractament dirigit que permet actuar més eficaçment contra els tumors, minimitzant els efectes secundaris dels actuals tractaments.
 


Aquests nous fàrmacs combinen dos productes en un: d'una banda un anticòs, capaç d'assolir de forma selectiva les cèl·lules canceroses; i, d'altra, un compost que es transformarà, un cop alliberat, en un potent fàrmac antitumoral.



Noticia Original: Fàrmacs Intel·ligents
Notícies Relacionades: Tractaments del Càncer 

Jose Antonio Nacher Rubio


Leucèmia

La leucèmia consisteix en la reproducció incontrolada d'una població regular de cèl·lules de la sang. Aquestes cèl·lules regular s'infiltren en la medul·la òssia, impedint la producció de les cèl·lules normals restants i envaint la sang i altres òrgans.


CAUSES

La causa de la leucèmia es desconeix en la majoria dels casos. Però està demostrat que no és una malaltia hereditària o contagiosa. En la major de les vegades es presenta en xiquets prèviament sans. Per tractar-se d'una proliferació de cèl·lules immadures i anormals en la sang, aquesta malaltia es considera com "càncer de la sang".

SÍMPTOMES DE LEUCÈMIA


Els primers símptomes són cansament, falta de gana o febra intermitent. A mesura que l'infecció avança apareix dolor en els ossos, com a resultat de la multiplicació de les cèl·lules leucèmiques en el sistema ossi. També apareix anèmia, que transmet pal·lidesa, cansament i poca tolerància a l'exercici, a causa de la disminució de glòbuls rojos.


Notícia original:

Noticies relacionades:



dijous, 10 de març del 2016

L'Ébola

L'ébola és una malaltia infecciosa aguda que produïx febra hemorràgica en humans i algun animal. És causada pel virus del Ébola. Es va descriure per primera vegada l'any 1976 pel Dr. David Finkes a Zaire i Sudan.


És una infecció que es caracteritza per una alta taxa de mortalitat, que oscil·la entre el 50% i el 95% dels afectats. A causa de la seua naturalesa letal, este virus és considerat com una arma biològica.



Com es transmet el virus de l'Èbola?

El virus de l’Èbola es contagia entre humans pel contacte directe amb la sang o altres líquids o transmissions corporals (saliva, semen, orina...) d'una persona infectada i que presente ja símptomes de la malaltia o de persones mortes infectades.

També pot produir-se el contagi de l'Ébola per exposició a objectes que hagen sigut contaminats amb transmissions infectades com peces de roba, o roba de llit brut, o agulles usades, segons informa l'OMS. El virus de l'Ébola no es transmet ni per l'aigua, ni per l'aire, segons el Ministeri de Sanitat.


Notícia original:


Noticies relacionades:



diumenge, 13 de desembre del 2015

   Detectada per primera vegada la matèria                 amagada al voltant de les galàxies




La teoria del Big Bang predeia l'existència en l'univers de matèria 'perduda' formada per barions, unes partícules subatòmiques com els protons i els neutrons, però ara investigadors del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó i altres institucions internacionals l'han trobat . La detecció s'ha realitzat sobre un catàleg de 200.000 galàxies gràcies als registres de la radiació de fons còsmic de microones presos pel satèl·lit Planck.

Utilitzant les millors mesures disponibles del fons còsmic de microones (CMB, per les sigles en anglès) obtingudes amb el satèl·lit Planck, un equip d'investigadors, liderat per Carlos Hernández Monteagudo del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó (CEFCA, Terol) , ha aconseguit detectar per primer cop grans quantitats de matèria bariònica 'amagada' al voltant de galàxies de mida mitjana en l'univers local.
L'estudi, publicat aquest mes a la revista Physical Review Letters, llança nova llum sobre el problema de l'anomenada matèria bariònica 'perduda' i contribueix a la comprensió de la distribució d'aquest tipus de matèria en galàxies, grups i cúmuls de galàxies, el que constitueix un ingredient essencial per saber com es formen i evolucionen aquestes estructures.