Hi ha alguna possibilitat de sofrir un atac al cor sent fumador passiu

Un fumador passiu és aquell que respira el fum d’algun cigarret que està fumant una altra persona. Quines són les possibilitats que un fumador passiu patisca un atac al cor?

Després de realitzar un estudi, es va saber que 1 de cada 5 persones estaven exposades al fum del tabac. Aleshores, tenien un 35% més de probabilitats de patir una insuficiència cardíaca. Aquesta relació entre el fum consumit i la insuficiència cardíaca, no variava, és a dir, no tenia canvis, es mantenia després de comprovar altres factors de risc per a la insuficiència cardíaca.

Mostrant així, que aquesta relació afectava més als homes i a persones que ja havien patit un atac al cor o vesse cerebral. Fent d’aquests més vulnerables i amb més tendència a patir una insuficiència cardíaca.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Que passaria si tinguérem un sext dit?

 

En els últims temps han investigat com s’adaptaria el cervell a l'ús d’un tercer polze, amb la intenció d'experimentar de que manera este acceptaria la pròtesis per poder utilitzar-la com un nou instrument per facilitar el treball humà.

Atés a l'experiment, es va vore que es podien realitzar tasques de manera eficaç, de manera que la persona que l’utilitza el controla amb sensors de pressió connectats al peu. Els participants després d’un temps utilitzaven el polze inclús quan estaven distrets, com una part més del seu cos.

Açò va demostrar que les persones podem aprendre ràpidament i adaptar-se a controlar dispositius externs a elles. Ajudant així en un futur al desenvolupament de noves pròtesis.

No obstant això, després de revisar la representació biològica de la mà al cervell, no es pot assegurar que aquests canvis duren a llarg termini si deixem d’utilitzar el polze, ja que el cervell necessita un temps d’adaptació.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La cafeïna modifica l'estructura del cervell

Segons una investigació la cafeïna impacta directament en l'estructura del cervell. Arribant a la conclusió que la cafeïna modifica l'estructura de la matèria grisa temporalment, però no té relació amb canvis en els patrons del somni.

És evident que aquesta substància ens ajuda a mantindre'ns desperts i concentrats, però el seu impacte sobre el cervell sempre ha suscitat diverses controvèrsies. Alguns estudis suggereixen un impacte positiu, quant a la memòria o prevenció de malalties neurodegeneratives, unes altres han conclòs que podria alterar els ritmes del somni i provocar canvis en l'estructura cerebral amb el pas del temps.

Així i tot, no significa que el consum de cafeïna tinga un impacte negatiu en el cervell. De totes maneres es realitzaran nous estudis per a comprovar si hi ha algun tipus de variació en les habilitats i capacitats desenvolupades per les persones més endavant.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

El suïcidi i les adolescents que passen molt temps en les xarxes socials

Les xarxes socials han canviat aspectes en la vida quotidiana per a molta gent. Una investigació recent ha intentat esbrinar si les adolescents que passen en les xarxes socials més temps del normal tenen un risc major de suïcidar-se.

En aquest estudi van descobrir que l'ús de xarxes produïa més efecte en les xiques que en els xics. Les xiques utilitzaven les xarxes socials dues o tres hores al dia, augmentant amb el pas dels anys, amb un major risc en edat adulta. Les tendències socials de les xiques probablement les fan més susceptibles als efectes negatius dels mitjans socials com el ciberassetjament.

Una possible solució seria limitar els minuts al dia del seu ús, com que els pares parlen amb els adolescents sobre el que veuen en les xarxes socials. Amb l'objectiu que els ajuden a sentir-se bé amb ells mateixos i a connectar amb altres persones, que és el seu vertader propòsit.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

El desglaç provocat per l'escalfament global augmenta l'escalfament global

L'escalfament global està fonent bona part de el gel que hi ha al planeta, les glaceres de les grans serralades es reduixen des de fa dècades. Ara, un estudi planteja que tant desglaç podria provocar un augment extra de les temperatures, generant per tant més escalfament global.

Aquestes diferències es deuen a l'amplificació tèrmica que provoca l'escalfament en les parts gelades del planeta. La neu i el gel retornen a l'espai la major part de la llum (i la calor) que reben. Però al desaparèixer, el rebot s'acurta, ja que l'oceà fosc atrapa la calor. Altres elements alterats són la temperatura a la columna atmosfèrica, la formació dels núvols i la presència de vapor d'aigua, un gas d'efecte hivernacle.

Dues dècades, o menys, és el temps que molts científics anomenen per al desglaç complet de l'Àrtic. Si és així, a més de les conseqüències ecològiques locals i globals, la temperatura pujarà 0,19º a escala global. Aquest augment, generarà encara més desglaç en les parts terrestres cobertes pel gel, retroalimentant l'escalfament.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2