La "religió" dels ximpanzés

Investigadors de l'institut Max Planck en Leizpig (Alemania), han descobert un extrany ritual que els ximpanzés de Guinea Bissau realitzen asiduament. Aquests llancen pedres als forats dels arbressense una funció practica aparent. Son tants els que ho realitzen que que el resultat es una pila de pedres, unes sobre altres, en arbres molt concrets. El resultat, es algo així com un tótem o simbol de algo misteriós que encara no sabem desxifrar.




Es tracta aleshores de santuaris o llocs sagrats? Els ximpanzés utilitzen branques o pedres com a ferramentes diariament pero s'ha pogut comprovar que les usades a aquest ritual simbolic no té cap altra utilitat.

El més intrigant es que els éssers humans de la prehistoria també realitzaven aquests rituals s' assemblen molt als descoberts als ximpanzés.

¿Podran aquests fets descobrir els origens dels rituals en la historia dels homínids?


Noticia original

Científics realitzen per primera vegada teletransportació al 'Star Trek'

Dos científics alemanys han aconseguit teletransportar amb èxit informació al món clàssic sense transferència de matèria o energia. La importància de l'experiment radica que abans la teleportació es va realitzar al món de les partícules quàntiques, mentre que aquesta vegada s'ha aplicat a la física clàssica.

"Partícules elementals com els electrons i partícules de llum existeixen 'per se' en un estat deslocalizat a l'espai", explica en un comunicat de premsa el científic Alexander Szameit, de la Universitat alemanya de Jena. O siga, aquestes partícules poden amb certa probabilitat estar en llocs diferents al mateix temps. "Dins d'un sistema d'aquest tipus estès a través de múltiples llocs, és possible transmetre informació des d'una ubicació a una altra sense cap pèrdua de temps", afegeix.

Aquest procés, conegut ja des de fa diversos anys, es diu teletransport quàntic. No obstant això, subratlla el comunicat, l'equip "per primera ha demostrat en un experiment que el concepte de teletransport no solament persisteix al món de les partícules quàntiques, sinó també al nostre món clàssic".

En el seu experiment els científics van usar rajos làser especials i entrellaçats. "Com es pot fer amb els estats físics de les partícules elementals, les propietats dels rajos de llum també poden ser entrellaçades", assenyala Marco Ornigotti. "Cal vincular la informació que es vol transmetre a una propietat particular de la llum."

Els científics observen que aquesta teletransportació funciona solament localment i a distàncies curtes. "Però igual que en el cas de la nau estel·lar USS Enterprise o en la teleportació quàntica, la informació es transmet plenament i immediatament, sense cap pèrdua de temps", conclouen.

Un nou dispositiu orgànic permet obtindre hidrogen a partir d’aigua i llum solar

L'hidrogen representa un gran potencial com a cobustible, motiu pel qual els avanços respecte la seua obtenció són claus en el camp de les energies alternatives. Investigadors del Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrónics de la Universitat Jaume I han desenvolupat un dispositiu orgànic que permet reduir l'aigua a hidrogen a partir d´'únicament llum solar. Els materials orgànics oferixen major eficiència i versatilitat a un menor cost que els inorgànics utilitzats fins avui en aquets tipus de dispositius, però presenten problemes d'estabilitat en contacte amb un mitjà aquós. El treball publicat en The Journal of Physical Chemistry i enmarcat al projecte europeu PHOCS, aconsegueix una estabilitat excepcional en aquest tipus de dispositius i suposa un important avanç en l'obtenció de combustibles solars a partir de materials orgànics.

El coordinador de la recerca, destaca que a través del dispositiu desenvolupat a l'UJI s'ha aconseguit la producció d'hidrogen durant tres hores, la qual cosa demostra una estabilitat dels materials orgànics que no s'habia aconseguit fins ara. Els dispositius fotovoltaics orgànics es corroeixen a l'aigua i es fan malbé amb molta facilitat. La seua estratègia ha sigut posar una barrera física entre la part fotovoltaica i el catalirzador que realitza la reacció de generació d'hidrogen. Per a açò han dipositat capes compactes amb material d'òxid, de titani nanomètric que no solament actua de barrera entre l'aigua i la part fotovoltaica, sino que a més comunica elèctricament la part fotovoltaica i el catalitzador de plató. Utilitzant aquesta estratègia aconseguixen augmentar enormement l'estabilitat mantenint les prestacions d'aquest tupus de dispositius.

VÍDEO:

NOTÍCIA ORIGINAL: http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2015/05/12/un-nou-dispositiu-organic-permet-obtindre-hidrogen-a-partir-daigua-i-llum-solar/

NOTÍCIES RELACIONADES: 

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2014-12-18/el-lado-oscuro-del-coche-de-hidrogeno_592282/

http://www.informador.com.mx/4682/energia-solar

Pequeños grandes inventos.

Aquest és el nom del certamen científic que premia les millors invencions de joves de quart de ESO, primer de batxiller i estudiants de graus mitjans. Aquest any va ser la cinquena edició del certamen,  i els guanyadors van ser els alumnes del institut Berenguer Dalmau de Catarroja, als que se’ls va fer entrega del guardó de l’escola d’enginyers industrials. El seu invent: un robot apte per submergir-se, amb control remot i equipat amb càmeres i llums amb la finalitat d’explorar els ullals(afloraments naturals s’aigua) del llac autòcton per excel•lència: l’Albufera.
El robot és una mena de dron aquàtic, envoltat per una malla metàl•lica de protecció, que permet descarregar després de la immersió les imatges captades en un portàtil.
Els altres guanyadors del certamen van ser els alumnes de l’Institut Tulell d’Alzira, que van crear una màquina capaç d’extraure alcohol del suc de taronja. El projecte s’anomena “estudi de la fermentació anaeròbica del suc de taronja”. El mecanisme per obtindre l’alcohol consisteix en un sistema intercanviador de calor entre els vapors i el líquid refrigerant que maximitza una determinada producció d’alcohol. Un dels reptes del projecte va ser trobar el llevat que produís la major quantitat d’alcohol.
Els estudiants destaquen el potencial del mecanisme com a combustible ecològic o dissolvent.
Noticia original
Noticies relacionada1
Noticia relacionada2

video relacionat:

Una dona aconsegueix quedar-se embarassada amb un transplantament de cèl•lules mare

Maria, una dona que era estèril, ha aconseguit quedar-se embarassada després de sotmetre’s a una teràpia experimental  que du a terme  l’hospital La Fe de Valencia destinada a ajudar a dones com ella, amb una baixa reserva de òvuls . El procediment consisteix en un autotrasplantament de medul•la òssea , és a dir, de precursors de les cèl•lules de la sang (cèl•lules mare adultes) obtinguts de la pròpia sang de la pacient que es dirigeixen cap als ovaris per estimular-los Gràcies a això s'han pogut obtenir òvuls, fecundar-los in vitro i transferir un d'ells a María.
Maria havia provat abans la fecundació in vitro  però no va funcionar així que el grup d’investigació en Medicina Reproductiva de l’ Institut de Investigació Sanitaria de La Fe li va plantejar aquesta teràpia. La tècnica replica una teràpia que s'empra per tractar certs tumors com a leucèmies o limfomes i que consisteix a aplicar en el torrent sanguini les cèl•lules que donen lloc als diferents tipus cel•lulars de la sang (“precursores hematopoyéticos”), dirigir les cèl•lules als ovaris i així estimular la producció d’òvuls.
La intenció dels investigadors consisteix a provar l'eficàcia d'aquest procediment al llarg d'aquest any en 20 dones d'entre 18 i 40 anys amb una baixa quantitat d’òvuls. De moment, ja han participat cinc en l'assaig clínic. D'elles, els millors resultats s'han donat en María, que ha aconseguit quedar embarassada. En altres dos casos també s'han aconseguit embrions, encara que tenien anomalies cromosòmiques. Per a comprovar el resultat de la teràpia hi haurà que esperar els resultats de les 20 participants.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Vídeo:

Controlar la ansietat davant els exàmens finals

La quantitat d'exàmens, les nits sense dormir a causa d'estudiar, el café... etc, ocupen els dies de molts estudiants però en alguns d'ells, el 25%, un altre factor els dificulta l'estudi: la ansietat.

Existeixen dos tipus d'ansietat: la racional i la irracional.
Segons explica Isabel Serrano a EL MUNDO, "Un alumne presenta ansietat racional quan no estudia correctament o directament no ho fa. En aquests casos, es diu que el problema sorgeix perquè no té hàbits ni tècniques d'estudi adequats".

Per altra banda, un alumne presenta problemes d'ansietat irracional quan sí que estudia i ho fa correctament, però a l'hora de l'examen es posa nerviós i rendeix pitjor del que podia haver fet. Hi han diversos motius. En alguns casos sorgeix degut a que l'alumne ha tingut algun tipus de bloqueig en l'examen. "Si aquest alumne centra la seua atenció en aquesta única vegada que es va bloquejar i no en les vegades que va tenir èxit, és possible que pateixca un procés de condicionament: anticiparà futures situacions d'examen, el que li farà sentir malestar", afirma Isabel Serrano.

Existeixen diferents formes per controlar, evitar i/o disminuir aquests símptomes. Segons aconsella Serrano, si es tracta d'una ansietat racional, l'alumne haurà de programar un temps d'estudi i utilitzar tècniques d'estudi adequades, existeixen molts manuals en els quals hi han pautes per a seguir. El lloc i el ambient en el que s'estudia és molt important.
Si es tracta d'una ansietat irracional, Serrano assenyala que cal aprendre a relaxar-se correctament per controlar les manifestacions fisiològiques de l'ansietat. També canviar pensaments negatius a positius.

La clau està en tindre confiança en un mateix. "És diferent dir 'mai acabaré la carrera' a dir 'si suspenc, revisaré l'examen per veure les errades i corregir-les i em relaxaré per traure millor nota la pròxima vegada", concluix aquesta.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

Descoberts fòssils parents de "Luci"

Luci, tal com coneguem a l'esquelet d'australopitec més conegut del nostre arbre genealògic humà, té un nou parent, gràcies al descobriment de les restes fòssils de mandíbula i dents descobertes a les extenses planures de la regió d'Àfar (Etiòpia). Aquesta nova especie bautizada amb el nom d'Australopithecus deyiremeda, va viure fa entre 3,3 i 3,5 milions d'anys. 

La revista Nature confirma que aquest nou homínid va compartir territori amb l'Australopitecs afarensis (l'especie a la qual pertanyia Luci). Així és que a tan sols uns 30 quilòmetres d'on vivien els afarensis van ser descoberts els fòssils.

La nova especie, proporciona una prova de què més d'una espècie d'homínids es van superposar en l'espai i en el temps. A més tenien l'esmalt de les dents més gros i la mandíbula inferior més robusta que els afarensis, la qual cosa indica que la seua dieta era més variada.

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

Augment de les temperatures al segle XXI

Actualment, s'ha publicat un nou informe sobre el Canvi Climàtic en el qual van poder arribar a una conclusió que la temperatura de la superfície global ha mostrat una tendència d'escalfament lineal molt menor que en l'augment de temperatures registrat en els últims 15 anys que en els 60 anteriores.També s'ha realitzat un estudi on s'afirma que l'increment de les temperatures al segle XXI no s'han estancat.
Un expert afirma que l'hiat climàtic pot ser el fruit de biaixos en les xarxes d'observació de la temperatura.També afegeix que els registres de temperatures presenten inestabilitats a causa dels que canvis que s'està produint en els mètodes i instruments d'observació i també en els canvis de les estacions meteorològiques.
Un dels biaixos que parlen els autors ja s'havia donat al segle XX quan es va canviar la forma de mesurar la temperatura de la superfície del mar.Altres canvis més importants que s'ha produït al llarg del temps és l'augment d'utilitzar boies fixes per mesurar la temperatura marina.El expert Lawrimore explica que les boies tendeixen a registrar una temperatura lleugerament més freda que els vaixells, el que comporta un biaix entre les dues fonts de dades.

Lawrimore exculpa els autors de la fallida en els mesuraments realitzats per a l'informe de l'IPCC a l'observar que les fluctuacions a curt termini en la taxa d'escalfament són inesperades.Indica que els cicles naturals i la inestabilitat atmosfèrica tenen un efecte notable en les tendències de la temperatura a curt plazo.Els cicles naturals que parla l'autor són els responsables del hiat del clima.

Per poder realitzar aquest estudi, van utilitzar dades recents de les temperatures a la superfície terrestre que provenen d'estacions de diferents llocs i una quantitat més gran de dades de la superfície marina que procedeix dels vaixells i boies en tots els oceans.

Noticia original

Noticia relacionada
Noticia relacionada

Només una gota de sang per a conèixer tots els virus al llarg de la vida

Amb l'anàlisi d'una gota de sang, es podrà saber amb una nova tècnica, tots els virus que han afectat a una persona al llarg de la seua vida gràcies a una investigació de la Harvard Medical School de Boston (EEUU). 

La nova tecnologia s'anomena VirScan la qual permet analitzar els anticossos virals que estan presents en la sang de la persona per a saber a quin virus ha estat exposada eixa persona al llarg de la seua vida. L'investigador Christian Brander ha detallat que els resultats aporten llum sobre el sistema immunitari i es podrien utilitzar per a millorar el disseny de les vacunes i poder detectar infeccions abans que presenten simptomes. A més a més, es podria emprar per a conèixer més profundament la resposta del sistema immunològic davant les 'amenaces' i la contribució de les infeccions al desenvolupament de malalties com el càncer.

Actualment, és necessari que un metge encarregue una prova per detectar un virus concret, però amb aquesta nova tecnologia s'identifiquen tots els virus que han afectat una persona ja siga a través d'una vacunació o d'una infecció, amb un únic anàlisi.

En declaracions a "The New York Times", Adolfo Garcia Sastre, co director de l'institut de Salut Global i Patògens Emergents de l'Escola de Medicina Mount Sinai de Nova York, ha qualificat la tecnologia de "realment increïble" i ha dit que es tracta del primer mètode que produirà 'big data' sobre l'exposició als virus, el qual obri un gran camí a la investigació.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

La planta que creix on hi ha diamants

Stephen I. Haggerty, geòleg del departament de Ciències de la Terra i el Medi ambient de la Universitat Internacional de Florida a Miami (Estats Units), afirma haver descobert que una planta tropical -de nom científic Pandanus candelabrum- és un bon indicador per a localitzar en superfície les àrees en les quals es troben les formacions o ximeneres de kimberlita, roques d'origen volcànic conegudes perquè en ocasions conté importants quantitats de diamants.

Els resultats de la recerca del professor Haggerty es publiquen en l'edició de juny-juliol de la revista Economic Geology.

Haggerty explica que després de diversos anys d'intensa exploració en un districte del nord-oest de Libèria on existeixen diverses excavacions artesanals de diamants, finalment han aconseguit descobrir una nova formació de kimberlita. Un dels elements que han permès la localització d'aquest possible jaciment de diamants ha sigut la presència d'exemplars de Pandanus candelabrum, una planta que sembla ser un bon indicador de la kimberlita.

El geòleg creu que pot tractar-se d'una nova espècie o subespècie que s'ha adaptat als sòls de kimberlita. Aquests són rics en fòsfor, magnesi i potassi, "boníssims fertilitzants" per a aquestes plantes segons ell. Segons alerta en Science un col·lega seu, Steven Shirey, especialista en la recerca de diamants en l'Institut Carnegie a Washington, "si la planta és indicadora d'aquest fet, els caçadors de diamants a Àfrica Occidental van a saltar sobre ella com a bojos".



Notícia original


Notícies relacionades:


Notícia 1

Notícia 2


Vídeo:

El color vermell de les sargantanes és un reclam per als seus depredadors

Investigadors de la Universitat d'Alcalá i del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), a Espanya, han analitzat en dos treballs la funció de la coloració vermella dels exemplars joves de sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, i han comprovat que es tracta d'un esquer perquè els depredadors no ataquin parts vitals de la seva anatomia, així com per reduir l'agressivitat dels adults de la seva mateixa espècie.

Els exemplars joves de sargantana cua-roja desenvolupen una coloració vermellosa en la seva cua i potes del darrere que desapareix quan es fan adults. Segons l'estudi publicat en Evolutionary Ecology, fer més cridaneres les parts del cos que no són vitals, com la cua, provoca que els atacs dels depredadors es dirigeixin a aquesta zona, incrementant sensiblement les seves possibilitats de sobreviure. "Es tracta d'una estratègia basada en l'engany al depredador que augmenta la supervivència de les sargantanes", apunta l'investigador de l'MNCN, José Javier Cuervo.

Per comprovar aquesta hipòtesi els investigadors van crear models de sargantanes amb i sense la cua vermella i van observar els atacs que rebien per part dels seus depredadors. "Les nostres dades demostren que, malgrat que la coloració vermella fa als juvenils més visibles, i d'alguna manera més vulnerables, aquestes sargantanes han mantingut aquesta tonalitat cridanera per salvaguardar parts vitals i aconseguir que els atacs es centrin en la cua, part del cos que les sargantanes poden regenerar ", diu Cuervo.

D'altra banda, segons publiquen en Animal Behaviour, aquesta coloració també redueix les agressions dels adults de la mateixa espècie. Segons l'investigador del MNCN: "Possiblement aquesta tonalitat indica als adults que es tracta d'exemplars sexualment immadurs, és a dir, que no són competidors".  

"Els nostres resultats avalen la hipòtesi que, amb aquesta característica, les sargantanes juvenils aconsegueixen reduir l'agressivitat dels adults", conclou Cuervo.

Notícia original

Noticia relacionada

Notícia relacionada

Notícia relacionada

 Primer cas de diftèria a Espanya en quasi trenta anys

El xiquet de 6 anys veí d'Olot (Girona) ingressat en la UCI en l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per diftèria es troba en estat crític, encara que estable, segons la sotsdirectora de Vigilància i Resposta d'Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Mireia Jané, que desconeix on i com va contraure el bacteri.

Jané ha explicat que tècnics de Salut Pública s'han desplaçat a l'escola on estudia el menor infectat, que no estava vacunat, per a prendre i recomanar mesures preventives i comprovar els carnets de vacunació de tots els seus companys.

Segons han confirmat fonts del Ministeri de Sanitat Sanitat, s'ha iniciat tractament amb antitoxina diftérica, que va arribar en dilluns passat procedent de Rússia. A més a més, l'Agència Catalana de Salut Pública està localitzant a totes les persones que han estat en contacte estret amb el xiquet.

Els tres germans, l'àvia i els pares del nen -família que fins ara era contrària a la vacunació- van rebre dimarts passat la vacuna antidiftèrica i segueixen un tractament antibiòtic preventiu. Aquesta mateixa protecció s'ha ofert als companys de classe del nen, als professors de la seva escola i al personal sanitari de l'Hospital d'Olot, on el malalt va ser atès el 27 de maig, quan va ser traslladat amb febre alta i mal de coll.

La diftèria greu, com la que pateix aquest nen, causa obstrucció de les vies respiratòries a partir d'unes plaques membranoses que al principi es localitzen al coll i que viatgen cap als pulmons. En poques hores, la infecció afecta el cor i posteriorment els ronyons. 

La diftèria, una malaltia que pot ser mortal, es contagia per via respiratòria, a través d'esternuts o tos. El contagi hauria pogut tenir com a origen el contacte amb la respiració d'un portador asimptomàtic del bacteri diftèric, és a dir, una persona que, sense estar malalta, estigui en condicions de transmetre la infecció. 

Els dos últims casos d'aquesta malaltia es van registrar a Espanya en 1986.

- Notícia original

- Notícia relacionada

- Notícia relacionada

- Vídeo

 Descobreixen a Etiopia una nova espècie d'homínid

Fa més de 3 milions d'anys, la nova espècie Australopithecus deyiremeda vivia en les extenses planes de la regió de Afar a Etiòpia. Va compartir aquest territori d'Àfrica oriental amb Australopithecus afarensis, espècie a la qual pertany Lucy descoberta per l'equip de Donald Johanson, Yves Coppens i Tim White en 1974 en el jaciment de Hadar, i que va existir fa entre 2,9 i 3,9 milions d'anys.

Durant anys la comunitat científica ha debatut si l'espècie de Lucy era l'únic homínid que va viure a la regió en aquesta època.

Ara, un estudi publicat en Nature confirma la troballa a l'àrea de Woranso-Mille a Etiòpia d'un altre homínid, Australopithecus deyiremeda, les restes del qual (mandíbula superior i inferior i peces dentals) s'han trobat a tan sols 35 km del lloc on es va documentar per primera vegada el Australopithecus Afarensis.

Però Lucy i Australopithecus deyiremeda van compartir més que el territori: van coexistir al mateix temps. Segons els investigadors, és probable que l'australopithecus Afarensis no fos l'únic ancestre que va donar origen a tots els homínids posteriors.

Aquesta possible tercera espècie correspon a les restes fòssils d'un peu d'homínid datat fa 3,4 milions d'anys, i descobert a l'àrea de Burtele per l'equip del professor Haile Selassie, i la troballa del qual es va publicar en la revista Nature en 2012.

La morfologia d'aquest peu suggereix una manera diferent de locomoció bípeda típica, però també tenia un dit gros tort cap a dins per agarrar, similar a l'estructura d'una altra espècie: els Ardipithecus ramidu.

Malgrat no existir una associació clara entre el peu i les mandíbules i dents de Australopithecus deyiremeda, “no es pot descartar que aquestes restes fòssils pertanyin a la mateixa espècie a causa de la seva proximitat a l'espai i en el temps”, afirma Haile-Selassie.

Australopithecus deyiremeda va ser un parent proper als homínids posteriors, però les seves característiques morfològiques de les mandíbules i dents demostren que era diferent a altres ancestres dels humans amb els quals va conviure.

“La nova espècie té l'esmalt dental més gruixut i la mandíbula inferior més robusta que el Australopithecus Afarensis”, indica l'antropòleg nord-americà. Aquestes particularitats apuntarien a un patró de dieta més ric i variat que en el cas de A.afarensis, i probablement més similar al del gènere Homo.

L'estudi recalca a més la similitud entre la nova espècie i algunes característiques morfològiques en mandíbules i dents generalment associades amb els gèneres Paranthropus i Homo, com són el cos mandibular relativament sòlid i l'espessor de l'esmalt dental, que per primera vegada apareixen en el registre fòssil molt abans del que es pensava.

L'aparició de l'homínid Australopithecus deyiremeda té importants implicacions per a la comprensió del llinatge evolutiu de l'espècie humana. La troballa també planteja noves incògnites sobre l'ús del territori comú i els recursos disponibles per a les diferents espècies d'homínids en Afar.

- Noticia original

- Notícia relacionada

- Notícia relacionada

- Vídeo

Contaminació de l’aire causa ansietat.

La contaminació ambiental es un factor de risc per a patir malalties cardiovasculars, pero tambe s’associa a partir riscos d’ansietat. Investigadors de la Universitat Jonhs Hopkins y de l’escola de Salut Pública de Harvard han realitzat un treball on apareix una associació  entre la contaminació de l’aire per particules i l’ansietat.

L’ansietat afecta a un 16% de les persones a lo llarg de la seua vida.Els investigadors han revisat a 71.271 dones, d'entre 57 i 85 anys d'edat. L'exposició a les partícules PM 2,5 i PM 2,5-10 es va determinar a partir de les dades geogràfiques i meteorològiques nacionals i es van estimar a partir de cinc punts abans d'avaluar la presència de l'ansietat.
Els investigadors tambe van tenir en compte la distancia de la residencia de les persones a les carreteres principals ,relacionant-les així amb la contaminació.

Els investigadors van fer qüestionari sobre el tema.Els resultats van mostrar que un 15% de les dones que hi havia completat el qüestionari tenien símptomes elevats d’ansietat. Les dones que residien a entre 50 i 200 metres d'una carretera principal eren més propenses a patir símptomes d'ansietat més elevats que les que viuen a més de 200 metres de distància. Però les que tenien casa a uns 50 m d'una carretera principal no van experimentar aquesta associació.





Noticia original

Noticia relacionada 

El Solar Impulse II desvia la seua ruta.

L'avió Solar Impulse II, que aspira a pegar la volta al món exclusivament mogut per energia solar, va anunciar aquest dilluns que ha modificat la seua travessia per el Pacífic amb destinació a les illes Hawaii (EEUU) i aterrarà en Japó degut al mal temps.
Es tracta d'un nou contratemps per a l'avió pilotat per el suís André Borschberg, que ja va tindre qe retardar més d'un mes el se enlairament des de la ciutat oriental xina de Nankín, degut també a les condicions metereològiques.

El Solar Impulse 2 durant el seu enlairament aquest diumenge de Nanjing (Xina).

El Solar Impulse II va enlairar a les 4:39 hora local del diumenge (18:39 GMT del dissabte) des de Nankín, amb l'objectiu de completar cinc dies el trajecte de 8.000 kilòmetres cap a les illes Hawaii, la sèptima i fins ara la major etapa de la seua volta al món.
La travessia sobre el Pacífic es considerada l'etapa més difícil del recorregut del Solar Impulse II, degut a la inestabilitat del clima en aquest oceà i la enorme distància de aquest vol, que supera a la suma dels 7 trajectes anteriors i anava a suposar un nou rècord de distància per a la aeronau.

La aeronau, que s'alimenta amb més de 17.000 cèl·lules solars, afronta el repte de completar la volta al món en 12 etapes, que ja han incluit fins al moment escales en Mascate (Omàn), Ahmedabad i Benarés (India), Mandalay (Birmania), Chongqing i Nankín, i en les que ha recorregut més de 6.000 kilòmetres.

Noticia original

Google Cirurgia

Un cirurgià barcelonès utilitzarà les google glass per a operar a un pacient.

Les Smart Glass obren una nova àrea de possibilitats , ja que el uròleg pot accedir a la informació amb un aparell integrat, sense despistar- de la seva feina , ja que la pantalla només ocupa un 4% del camp visual ; la resta de la visió es pot dedicar al treball a realitzar i , a més , les mans queden lliures

Aquestes ulleres permeten al cirurgià o a la persona que ajude a operar, carregar imatges dels ordenador, com rajos X, escàners, l’historial mèdic del pacient i inclús poden ajudar al metge en qüestió a prendre decisions en cas d’urgència.
A més, també es pot filmar amb les ulleres, el que permetria al cirurgià filmar la gravació per a ús didàctic de futurs cirurgians o per si necessiten tornar enrere en cas de que algo ixira mal.
Per finalitzar, apuntar que la incorporació de noves tecnologies a camps com la medicina, pot ser un fenòmens que de tindre èxit podria tindre repercussions i avanços mèdics al voltant de tot el món.

Noticia original 

Noticies relacionades
Cirurgia especial
Google glass cambia

Video

Motor Stirling

Motor Stirling

Una companyia tecnològica a Suècia ha instal•lat una planta d'energia solar que clama que és la més eficient del món a dia d'avui. Ha aconseguit doblar l'eficiència dels panells solars a l' fer-los més viables per a la població en general per a un futur proper.

Instal•lades per Ripasso Energy al desert de Kalahari a Àfrica del Sud , la màquina de generació elèctrica solar es caracteritza per un parell d'enormes panells de 12 metres que han estat sincronitzats amb motor stirling , un motor que va ser inventat en 1816 .

Aquest motor,és un motor de combustió externa alternatiu i que el seu rendiment s’aproxima molt al cicle Carnot.
És un motor en vies de desenvolupament, però se li augura un gran futur ja hi ha varies companyies buscant-li usos des de l’energia solar fins a motor per a automòbils.
Per el moment encara no és un motor avançat ni tan utilitzat com els motors de combustió interna, però posseeix unes característiques úniques, com que, per exemple, es pot utilitzar com a combustible un simple ciri i també és important destacar les baixes emissions contaminants que allibera.

Noticia original

Noticies relacionades
Eficiència assegurada
Plaques solars alternatives

Video

La lactància infantil pot disminuir el risc de patir leucèmia infantil

La llet materna compleix la funció d'aportar  totes les necessitats nutricionals.
Actualment suggereixen alimentar d'aquesta manera durant els primers sis mesos de vida del nadó per garantir el seu creixement, desenvolupament i salut.

S'han realitzat 18 estudis sobre la relació entre lactància i risc de patir leucèmia infantil. Els autors de l'estudi, van trobar que la lactància materna durant els primers sis mesos de la vida del nen repercuteix amb un 19% menys de risc de patir leucèmia, en comparació amb alimentar el nadó sense llet materna o un período de temps mes curt a sis mesos.
Han trobat diversos mecanismes biològics que poden explicar els beneficis de la llet materna. Aquesta conté una gran quantitat de components immunològics actius i mecanismes que desenvolupen el sistema immunològic.
Aquest estudi ens recorda la importància de donar el pit en els primers mesos de vida de l'infant, per tant, s'ha d'ensenyar a les mares que aquest simple acte pot garantir la bona salut del seu fill.

Noticia original:

Noticies relacionades:
NR1:
NR2: 

Video relacionat:

CASES A LA LLUNA CONSTRUÏDES AMB IMPRESORES 3D

Després de l'arribada a la Lluna de diverses missions espacials ,sembla que l'interès pel nostre satèl·lit natural va perdre l'interès per les diferents agències espacials del món. Ara, la Lluna torna a prendre importància en el coneixement de les dinàmiques de l'espai i sobretot, com a banc de proves per a futures missions a altres planetes.

Per ser el satèl·lit o planeta més proper a la Terra, és el primer en el camí cap a l'exploració de nous llocs habitables. Així doncs, no és d'estranyar que es plantege la possibilitat que, en el futur, hi hagen bases a la Lluna on puguen habitar els humans. Amb l'arribada de les impressores 3D s'ha obert una porta a la creació automàtica i robotitzada d'aquestes bases lunars.

La Lluna, a  causa de la seva massa no té atmosfera que la envolte.  Això suposa que no existeix oxigen perquè l'ésser humà puga respirar, sinó que tampoc hi ha la protecció enfront dels raigs solars i l'impacte de meteorits. Sería imprescindible la construcció d'aquesta base en cas de voler crear un lloc habitable per a l'èsser humà.

Per a això Foster +Partners, ha creat un projecte per construir una base a la Lluna amb ajuda d'impressores 3D aprofitant els materials de la pròpia superfície del nostre satèl·lit. El lloc triat per a la construcció seria la vora del cràter Shackleton,  ja que segons la rotació de la mateixa, és una zona banyada, casi de manera contínua per la llum, aquest oferiría energia solar per a que les màquines treballaren de manera contínua. A més, aquest lloc permetria reduir els extrems tèrmics que es produeixen a la Lluna on la temperatura pot oscil·lar molt més de 100 ºC. Però totes aquestes idees están en l’aire ,ja que encara es tenen que reunir els tècnics de les diferents agencies espacials,  per a que a aquestes idees es facón realitat. 

NOTICIA 1

NOTICIA 2
Noticia original

El cervell dels atletes d'elit és un 82% més ràpid

Els atletes d'elit que exercixen esforços físics extrems dins de l'esport, compten amb una àrea del cervell que funciona un 82% més ràpid que la mitjana, segons l'últim estudi dut a terme per un equip de científics de la University College London (Regne Unit) .

Per a l'experiment, els participants van haver de realitzar una sèrie de tasques que requerien l'ús de la corfa parietal del cervell, una zona clau que determina la velocitat de reacció. Els resultats no van deixar lloc a dubtes: la resposta dels atletes d'elit es mostrava com un avantatge excepcional respecte als altres.

Uns quants deportistes van ser sotmesos a pressions físiques i mentals abans de realitzar una tasca visual cronometrada que exigia als participants identificar una sèrie de formes i patrons. Després dels exercicis físics, que portaven als subjectes a l'extenuació, els esportistes d'elit van ser un 82% més ràpids en les proves d'intel·ligència.

Com més fatigats estaven, els esportistes d'elit milloraven una mitjana d'un 10% més, en comparació del grup de control que empitjorava fins a un 60% més. Respecte a les distraccions en el transcurs de les tasques, els atletes d'elit van ser 3 vegades més eficients que els altres subjectes.

Noticia Original

Noticies relacionades:
-Així funcionen el plaer i el dolor en el cervell.
-Les dietes saludables forgen cervells més intel·ligents.