La llet materna compleix la funció d'aportar totes les necessitats nutricionals.
Actualment suggereixen alimentar d'aquesta manera durant els primers sis mesos de vida del nadó per garantir el seu creixement, desenvolupament i salut.
S'han realitzat 18 estudis sobre la relació entre lactància i risc de patir leucèmia infantil. Els autors de l'estudi, van trobar que la lactància materna durant els primers sis mesos de la vida del nen repercuteix amb un 19% menys de risc de patir leucèmia, en comparació amb alimentar el nadó sense llet materna o un período de temps mes curt a sis mesos.
Han trobat diversos mecanismes biològics que poden explicar els beneficis de la llet materna. Aquesta conté una gran quantitat de components immunològics actius i mecanismes que desenvolupen el sistema immunològic.
Aquest estudi ens recorda la importància de donar el pit en els primers mesos de vida de l'infant, per tant, s'ha d'ensenyar a les mares que aquest simple acte pot garantir la bona salut del seu fill.
Quan tenia només 25 anys, després d'haver pagat el seu
primer viatge a l'Àfrica treballant de cambrera, Goodall va observar a un
ximpanzé empunyant una branqueta desbrossada per ell mateix per agafar tèrmits
a la selva de Tanzània. La troballa era monumental. Aquell simi demostrava que
els humans no eren els únics animals capaços de fabricar i utilitzar eines.
Quan va comunicar el seu descobriment al paleoantropòleg Louis Leakey,
descobridor del Homo habilis, aquest va proclamar: "Ara hem de redefinir
la paraula eina, redefinir el concepte d'home o acceptar que els ximpanzés són
humans".
Goodall va abandonar la investigació fa un parell de
dècades. Ja octogenària, viatja "300 dies a l'any" pel món per
proclamar la necessitat de conservar el medi ambient i lluitar pels drets dels
animals. De visita a Madrid per donar una xerrada al Museu Nacional de Ciència
i Tecnologia, la primatòloga es mostra indignada per les declaracions del seu
col·lega Peter D. Walsh, expert en goril·les i ximpanzés de la Universitat de
Cambridge (Regne Unit). Fa un any, Walsh va afirmar que "Jane Goodall està
contribuint significativament a l'extinció dels ximpanzés" a batallar
contra l'experimentació amb animals. Des de la dècada de 1990, el virus de
l'Ébola ha matat un terç dels ximpanzés i goril·les que existien al planeta.
Walsh treballa amb un grapat de ximpanzés captius per desenvolupar una vacuna
que beneficiï milers d'exemplars en llibertat. Goodall està en contra. I també
posa en dubte la necessitat d'experimentar amb micos per desenvolupar
medicaments per als éssers humans. Totes les vacunes experimentals contra
l'actual virus de l'Ébola, que ha matat més de 11.000 persones a l'Àfrica
occidental, s'han provat abans en macacos.
Gracies a la robótica, el esser humà ha pogut dedicar el seu temps a millorar la calitat de vida, sustituint-se a si mateixa en labors repetitives i esgotadores. Pero quan les labors van més enllà del confort personal i aporten grans beneficis a la societat, com les misions de busqueda i salvament o l´extinció d´incendis forestals, el resultat no sempre es perfecte.
I es que, com ocorreix en la vida real, molts robots pateixen accidents durants les seues maniobres. Durant l´ofici que impideixen, en algunes ocasions, finalitzar correctament una funció.
Un nou estudi recient publicat per la revista NATURE, ens mostra com els robots recuperar-se automaticament d´una lesió en questions de minuts.
Es tracta d´avantatge molt significatiu, si tenim en conter lo facil que es resultar "ferit" en labors perilloses. L´idea es que els robots puguen continuar treballar a pesar de patir algún dany.
Els creadors d´aquestos robots, en definitiva, han intentat aplicar la teoria Darwiniana de la "supervivencia del más apto" a la robótica. Una investigació que permiteix la creació d´asistents robótics personals que continuen sent útils inclús quan una part es trenca.
