El bacteri Escherichia coli és un ser viu senzill que abunda en l'intestí d'aus i mamífers, i per això també en els seus excrements, normalment, sense provocar majors problemes, ademés aquest bacteri ajuda en el procés digestiu. Però després de manipular convenientment el seu genoma en el laboratori és capaç de identificar la metàstasi en el fetge de ratolins. Si hi ha un tumor, el microorganisme ho assenyala amb la coloració de l'orina.
Institute of Technology (MIT) descriu en una revista com han transformat una bacteria en una ferramenta de diagnóstic viu. Han manipulat el bacteri E. coli per que identifique la presencia de
glucosuria (excés de glucosa lligada a la diabetes i tambe en l'orina). En ambos casos és empleat el mateix procés: incorporar un nombre determinat de gens en l'estructura del bacteri per a detectar una alteració del metabolisme sa, ja siga un excés de glucosa, un tumor, i davant d'aquesta circumstància, ser capaç d'emetre un senyal que normalment és amb una coloració o una luminiscència.
La
metàstasi en el càncer de fetge és especialment difícil de detectar prematurament per
mitjà de tècniques de diagnòstic i, quan és detectat normalment és massa tard per
a garantir l'èxit del tractament. Aquest òrgan sol ser el principal cap a on és disseminen
altres tumors, com el colorectal, de barballera o de pàncrees. D'ací l'interés dels investigadors
per dissenyar un mecanisme que permeta la identificació primerenca dels neoplàsies hepàtiques per
mitjà de microorganismes modificats.
Els investigadors van partir d'una característica que tenen bacteris com la
E. coli: la seua capacitat d'obrir-se pas des per el tracte intestinal cap al fetge i la seua
afinitat per unir-se al teixit tumoral i colonitzar-ho.
La primera part era trobar la forma que el bacteri es dirigira al fetge. Si detectava el tumor,el colonitzaria. Ara faltava que el bacteri, normalment administrat en una píndola, fora capaç de llançar una senyal quan detectara
teixit neoplásic. Per a això van desenrotllar un mecanisme en cadena. Van inserir en el bacteri un fragment d'ADN que produïx un enzim (lacZ), després van desenrotllar un compost injectable (galactosa unida a una proteïna luminiscent produïda per les lluernes) . L'enzim s'unix al compost, ho fractura i allibera la proteïna, que es filtra a través dels renyons i s'expulsa per l'orina. És a dir, si hi ha tumor, hi ha colònies de bacteris. Si hi ha bacteris hi ha producció
enzimàtica. I si hi ha enzims, alliberen la proteïna a l'orina, ademés aquesta proteïna que es pot detectar en senzills test de laboratori. Un experiment que van fer van ser amb ratolins infectats amb metàstasis, si estaven presents, a causa de la reacció en cadena, l'orina del ratolí era roja.
L'altre treball seguix una estratègia és radicalment distinta. El bacteri modificat genèticament
no treballa dins de l'organisme, sinó en unes esferes cobertes de gel que s'exposen a l'orina i
en funció de la major o menor presència de glucosa adquirixen diferents tonalitats, és molt
paregut a com funcionen els test d'embaràs.
De moment, el treball és experimental i caldria observar si el mecanisme d'acció es pot
traslladar al cos humà. I mesurar altres aspectes, com el risc que suposaria en les persones
la infecció induïda de bactodoctores. Amb tot, els autors del treball ja estan pensant a usar
els microorganismes no sols per a diagnosticar tumors, sinó per a curar-los.
Noticia original
Noticia relacionada
![[Img #26632]](http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_26632.jpg)
