Troben a Argentina fòssils d’un enorme dinosaure que va viure fa 140 milions d’anys.

Els investigadors han dit que els fòssils representen a un dinosaure que es deia Ninjatitan que va viure fa 140 milions d’anys durant el cretaci. Aquest dinosaure està identificat com a un titanosaure, era herbívor i caminava a 4 potes.

Els científics diuen que no sols és el registre més antic d’Argentina sinó de tot el món. El Ninjatitan era un dinosaure gran, mesurava 20 metres però molt més xicotet que els titanosaures anteriors.

Alguns titanosaures que habitaven en la Patagònia van alcançar proporcions gegants com el Argentinosaurus, Dreadnoughtus i el Patagotitan. 

Es tracta del titanosaure

més gran del qual es té registre amb aproximadament uns 140 milions d'anys d'antiguitat, pertanyent a un grup que va ser present en el planeta per aproximadament 80 milions d'anys.

Noticia Principal

Noticia Relacionada

Video:

Primer fòssil d'un dinosaure incubant els seus ous, amb embrions en el seu interior (i és un mascle)

 Primer fòssil d'un dinosaure incubant els seus ous, amb embrions en el seu interior (i és un mascle)

Un equip internacional d'investigadors ha descobert, per primera vegada, el fòssil d'un dinosaure sobre un niu amb els seus propis ous, alguns dels quals inclouen embrions en el seu interior. Els dinosaures conservats en els seus nius són rars, igual que els embrions fòssils. És la primera vegada que es troba un dinosaure no aviari assegut en un niu d'ous que preserven els embrions, explica.

El fòssil consisteix en un esquelet incomplet d'un oviraptoride gran, presumiblement adult, acatxat en una postura d'incubació sobre una niuada d'almenys 24 ous. És quasi segur que es tracta de  pedres de l'estómac, roques que s'hauria engolit deliberadament per a ajudar-lo a digerir el seu menjar.

Notícia

Notícies semblants 

Primer fósil de un dinosaurio sobre sus huevos, con embriones en su interior (Y es un macho)

Primer fósil de dinosaurio incubando huevos con embriones reconocibles

Els 30 segons que van canviar el destí dels dinosaures

Els dinosaures van ser vertebrats terrestres que van dominar el planeta Terra durant 135 milions d'anys, des de l'inici Juràssic (fa 200 milions d'anys) fins al final del Cretaci (66 milions d'anys). Aquests van desaparèixer gràcies a un meteorit.

Sean Gulick és autor d'un estudi que sosté que si l'impacte de l'asteroide hagués estat 30 segons abans o després, el món seriosa un lloc molt diferent al conegut en aquests temps.

Segons la seva investigació, el famós
meteorit de 12 quilòmetres de diàmetre que va impactar a Yucatán, va causar un efecte devastador sobre la Terra de pura casualitat.

Gulick afirma que de no ser per aquell accident, l'ésser humà no seria l'espècie dominant al planeta, sinó els dinosaures. Sosté que al perforar el cràter van descobrir que la roca tènia bastant contingut en sofre, que és va vaporitzar amb el colp del meteorit i va omplir l'aire amb un núvol de pols, molt semblant al d'una erupció volcànica.

Aquest fum va actuar de reflector de la llum i va refredar el planeta per alguns  anys. Els dinosaures que van sobreviure a l'efecte de l'aire van morir de fam.

El més resaltant de l'estudi és que si l'impacte del meteorit hauria estat 30 segons abans o després, hauria aterrat a l'oceà Pacífic o Atlàntic, vaporitzant l'aigua i causant menys danys que el produït per la roca de sofre. També
explica com un asteroide "xicotet" va poder causar tant de mal a un planeta.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

L'ORIGEN DEL COS CELESTE QUE VA PROVOCAR L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES

Fa 66 milions d’anys que un objecte còsmic va col·lisionar contra la Terra provocant una extinció massiva d’éssers vius incluint els dinosaures. L’objecte va impactar on hui en dia en situa la ciutat de Chicxulub en Mèxic.

El cos celeste va excavar davant de la costa de Mèxic un cràter de 150 quilòmetres d'extrem a extrem i 20 quilòmetres de profunditat. El seu devastador impacte va provocar una catàstrofe mediambiental que va portar el regnat dels dinosaures a un final abrupte.

D'on va venir l'asteroide o cometa i com va arribar a col·lisionar contra la Terra? Investigadors de el Centre per a la Astrofísica (CfA) gestionat conjuntament per la Universitat Harvard i l'Institut Smithsonian, totes aquestes entitats en Estats Units, creuen tenir la resposta.

Valent-se d'anàlisis estadístiques i simulacions gravitacionals, Siraj i Loeb calculen que una fracció significativa dels estels de període llarg que s'originen en el núvol d'Oort, poden ser desviats del seu curs pel camp gravitacional de Júpiter quan es donen les condicions apropiades per a això. El núvol d'Oort ocupa una regió esfèrica molt gran al voltant del Sol i els planetes i altres astres coneguts del nostre sistema solar. Es creu que aquest núvol conté centenars de milers de milions d'estels.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Açò va ser el que va passar després de l'impacte de l'asteroide que va acabar amb els dinosaures

Els científics van analitzar mostres de roques extretes de la zona central del cràter i van trobar sòlides evidències en les desenes de metres de roques que van emplenar el cràter en les primeres 24 hores després de l'impacte. ‘’Les evidències inclouen fragments de carbó vegetal, una barreja de roques arrossegades pel contraflujo de tsunami i una notòria absència de sofre’’. ’’És un conjunt de mostres que vam poder extreure de la zona zero de l'impacte‘’, va dir Gulick, que també va codirigir la missió científica de perforació de el Programa Internacional de Descobriment Oceànic, que va extreure el 2016 les roques de el lloc de l'impacte, des d'una plataforma a alta mar, a la península de Yucatán.

L'impacte de l'asteroide va poder vaporitzar els minerals rics en sofre presents en el lloc de l'impacte i els va alliberar a l'atmosfera, que es va tornar opaca a la llum solar.

Noticia original

Noticies relacionades:

https://www.elespanol.com/ciencia/investigacion/20190410/hito-cientifico-descubierta-especie-humana-homo-sapiens/389962058_0.html

https://www.elespanol.com/ciencia/investigacion/20190726/desentierran-hueso-dinosaurio-gigante-francia-metros-kilos/416708866_0.html

video:

Reconstrueixen el cervell d’un dels primers dinosaures

Un equip d’investigadors brasilers ha aconseguit reconstruir el cervell de Buriolestes schultzi (un dels primer dinosaures que van poblar la Terra).

Aquests éssers tenien un tacte olfactori allargat i un cervell molt desenvolupat, per tant la criatura rastrejava les preses en moviment probablement per la vista perquè l’olfacte no el tenia tan desenrotllat. 

El cervell de Buriolestes schultzi és molt xicotet, al voltant d’1’5 grams i els experts asseguren que la seua forma era molt primitiva.

Els investigadors també van realitzar uns càlculs amb l’objectiu de determinar el grau de la seua intel·ligència.

Aquestes criatures van reduir la seua capacitat cerebral amb el temps el contrari que el que els passa a molts vertebrats inclosos altres dinosaures carnívors.

Notícia original

Notícies relacionades:

-Aquest dinosaure va viure en l’actual Patagònia i tenia una capacitat sensorial superior. 

-Una excursionista descobreix una petjada fossilitzada d’un rèptil del Triàsic Mitjà

Vídeo: 

El dinosaure emplomallat que va poder ser l'últim dels seus

Un equip d’investigadors ha descobert un nou dinosaure amb plomes i de la mida d’un llop, amb garres afilades que va viure fa uns 67 milions d’anys a Mèxic. Aquest depredador pot haver sigut una de les últimes espècies de raptors conegudes.

L’animal ha sigut nomenat com Dineobellator notohesperus. Ha sigut trobat en roques de la conca de San Juan i pertany al grup de dinosaures dromeosàurids, com el seu cosí el Velociraptor. Dineobellator no arribava al metre en el maluc, i la seua longitud era de 2 metres, i gràcies al seu descobriment ha permés conèixer característiques d’aquesta espècie, com que els ossos dels avantbraços tenen plecs, indici de què hi tenia plomes.


A més, el dinosaure també podia flexionar els seus braços i mans, una habilitat útil per capturar presses de diferents tamanys. Per últim, la seua cola també era flexible en la base, donant la possibilitat que la resta de la cola estiguera rígida i fer de timó

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Un estudi assenyala el vulcanisme, i no un asteroide, com a causa directa de l'extinció dels dinosaures

L'impacte de l'asteroide va desencadenar terratrèmols que van causar un fort esclat de vulcanisme a l'Índia, gairebé en el costat oposat del planeta respecte al lloc de l'impacte.

Una de les extincions massives més populars és la que es va produir fa seixanta-cinc milions d'anys, i que va acabar amb la major part d'éssers vius de grandària considerable, inclosos els dinosaures.

Malgrat que els científics estan d'acord que aquesta catàstrofe no es va produir de la nit al dia, sinó que va durar milers d'anys, sí que hi havia consens quant a que va ser una gran roca procedent de l'espai la que va produir el cataclisme.

Però una nova recerca publicada en la prestigiosa revista Science postula com a opció molt probable que l'asteroide no provoqués l'extinció massiva directament, sinó de manera indirecta, activant massives erupcions volcàniques. Un vulcanisme que, segons l'article, hauria començat a l'Índia, a mig món del lloc de l'impacte, en el Mar Carib.

A més, la recerca llança llum sobre els enormes fluxos de lava que han sorgit periòdicament al llarg de la història de la Terra, i com han afectat l'atmosfera, alterant el curs de la vida en el planeta.

Analitzant mostres de roques, els investigadors han establert que el moment de les erupcions va ser el mateix en gran part del continent indi. Això dóna suport a la hipòtesi del grup que l'impacte de l'asteroide va desencadenar terratrèmols que van causar un fort esclat de vulcanisme a l'Índia, gairebé en el costat diametralment oposat del planeta respecte al lloc de l'impacte, el cràter Chicxulub en el Mar Carib.

N.Original

N.Relacionada 1

N.Relacionada 2

Video:

La catàstrofe que va extingir els dinosaures va afectar per igual a tot el planeta

Continua el debat sobre la causa exacta de l' extinció masiva de fa 66 milions d' anys que va acabar amb els dinosaures i moltes altres formes de vida. Hi ha qui creu que l'extinció va ser gradual, provocada per un auge de l'activitat volcànica, un canvi climàtic o fenómens d' acció comparable. Altres creuen en la caiguda d'un objecte còsmic de massa considerable, i les seues conseqüències me inmediates al medi ambient.

Una catàstrofe progresiva hauria afectat a tot el planeta d'una forma molt desigual, mentre que una subita hauria deixat sentir els efectes per tota la Terra en una mateixa época.





Una nova investigació de més de 6000 fósils marins antàrtics mostra que el detonant va ser súbit e igualment mortífer per a la vida a la regió antàrtica.

Noticia original

El dinosaure amb el coll més llarg

 Fa 160 milions d'anys Qijianglong, un sauròpode , tènia un coll inclús mes gran del que els paleontòlegs estan acostumats a veure. Pareix desafiar la llei de la física , ja que ocupa la mitat del seu cos , quan el normal és que ocupe un terç.

 El nou dinosaure, els restes del qual han sigut descoberts a Xina per investigadors de la Universitat d'Alberta, pertany al grup dels mamenquisaurios , caracteritzats pels seus extensos colls.Les vertebres d'este dragó estan farcides d'aire , la qual cosa els permetia moure les articulacions de dalt a davall i no als costats.

El descobriment demostra que podria haver-hi grans diferències entre els mamenquisaurios , encara que este llinatge només va existir a Àsia. Es pensa que algun tipus de barrera física, com el mar, va  bloquejar a esta especie impedint que evolucionaren fora de Xina.

Noticia original

Noticia relacionada



Video relacionat: