Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de maig del 2021

LA NASA ENVIARÀ EL SEU PRIMER ROBOT A LA LLUNA A FINALS DEL 2023


La NASA planeja enviar el seu primer robot a la Lluna a la fi de 2023 per buscar gel i altres recursos.

Anomenat Viper, el robot es centrarà en explorar les regions que es troben en ombra permanent. Aquestes àrees no han vist la llum del Sol en milers de milions d'anys i són alguns dels punts més freds de el sistema solar.

Per realitzar l'anàlisi el robot farà servir un sistema de suspensió que li permet desplaçar-se per tots els tipus de sòl amb unes rodes especials.

El disseny de rover millora de forma significativa l'antic robot que servia per prospectar la Lluna anomenat Resource Prospector, que la NASA va cancel·lar a principis de 2018.

Viper portarà quatre instruments fonamentals per realitzar l'expedició lunar: un espectròmetre infraroig, un espectròmetre de masses, el trepant de percussió i un espectròmetre de neutrons. Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc.







LA NASA PLANTEJA ENVIAR EL SEU PRIMER ROBOT A LA LLUNA A LA FI DEL 2023.

Aquest robot que arribarà a la Lluna s'anomena Viper, i aquest explorarà les regions que s'encontren en sombra permanent, aquestes àrees no han vist el sol en milions d'anys, per això son els punts més freeds del sistema solar.

Per realitzar l'expedició Llunar, Viper portarà 4 instruments fonamentals:



Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc, i les dades rebudes ajudaràn als científics a saber la localització i concentraciuons de gel a la Lluna, i açò ajudarà a avaluar al medi ambient al pol sud lunar en preparació per als astronautes d'Artemisa.






Noticia original.







diumenge, 22 de novembre del 2020

Els agricultors de l'espai

Més de 3.400 projectes, entre els quals s'inclou un espanyol que anirà a la Lluna amb la Xina, investiguen com conrear el sòl extraterrestre per a permetre la instal·lació de colònies

La aposta ferma de les agències espacials internacionals per la colonització de la Lluna i Mart comporta una estratègia similar. La recent confirmació «inequívoca» de l'existència d'aigua en la Lluna ha donat ales als projectes d'assentaments humans tant en el satèl·lit com en Mart. Europa participarà amb el projecte Gateway, un mòdul orbital «que permetrà l'exploració sostenible al voltant i sobre la Lluna, al mateix temps que facilitarà la recerca i experimentació de les tecnologies i els processos necessaris per a dur a terme una futura missió a Mart».

L'equip, ja presentat a la NASA i el seu programa Àrtemis, que preveu la volta d'astronautes a la Lluna, ha signat un acord amb el Centre d'Exploració Espacial de la Universitat de Chongqing per a experimentar amb cultius en l'espai després que la sonda xinesa Chang’e 4 es posés al gener del passat any en la cara oculta de la Lluna i aconseguís que brollés una llavor de cotó, la primera planta que ha crescut en el satèl·lit.


Notícia original

Notícies relacionades:

LaNetaNeta

EditorWeb360

Video Relacionat:

Descobreixen nous depòsits d'aigua en la superfície de la Lluna


Desde el 2009, es coneix que la lluna no està completamente seca, gràcies a que la sonda Chandrayaan-1 va detectar la existencia de minerals hidratats, a la superfície d’aquesta. Ara mateix hi ha 2 treballs que ens donen dades sobre aquest tema. 
Un portat a terme per la Universitat de Hawai, utilitzant les dades del SOFIA(Observatori Estratosféric par la Astronomia Infrarroja). Aquest telescopi que observa el cel en llum infrarroja desde la estratosfera terrestre, ha demostrat que les zones pròximes al pol sud tenen aigua que es trobaria en forma molecular y a plena llum del sol.
I l’altre portat a terme a la Universidad de Colorado en Boulder, ha parlat sobre les microtrampesfredes, les cuals encara son bastant desconegudes. Basat-se en models teòrics i en les  dades del LRO(Orbitador de Reconeixement Llunar ) de la NASA, conclou que a les regions polars, les microtrampas de gel abastarien una extensió de 40.000 km². Encara que les zones pròximes al ecuador series massa calides per mantenir el gel.


Altres notícies


Video: 


dimecres, 11 de novembre del 2020

La Lluna Blava, el fenomen que es podrà veure el 31 d’octubre de 2020

Aquest fenomen es produeix una vegada cada dos anys i mig, l'última va ser a l’any 2018 en març, dia 31.

Al contrari del que podríem pensar, la lluna blava no vol dir que el satèl·lit de la terra es torne de ixe color. Aquest terme s’utilitza per a dir que la lluna es tornarà plena 2 voltes en un mateix mes, una vegada més que l'habitual. Així que, aquest any anem a tindre 13 llunes plenes en compte de 12.

Açò es produeix perquè realment la lluna plena no es dóna a terme una volta al mes, si no una volta cada 29,5 dies. Aleshores després de 30 mesos, es produirà la doble lluna plena, una a principi de mes i altra al final.


Noticia Original


Descobriment Important per a próximes missions, Aigua a la superfície lunar


La NASA va confirmar aquest passat Lunes l'existència d'aigua líquida en la seua superfície i al seu costat visible.. Aquesta aigua está protegida per fines capes de gel o cristal creat per l’impacte dels meteorits.

No es sap si aquesta aigua és un recurs que pot ser utilizat, pero es un descobriment útil per a la Missió Artemisa de la NASA, ademés pareix ser que aquestes fonts d’aigua són més abundant del que es pensava.

Aquest recurs es va poder descubrir gràcies a l’observatori SOFIA, a bord d’un Boeing 747,que volta un 99% per dalt de l’atmósfera, fent que no hi haja quasi obstacles en la vista del cosmos.
SOFIA produeix una llum infraroja que rebota a la superfície lunar mostrant així, diferents colors en la imatge que corresponen a diferents elements.
Els científics van detectar un color, el qual era el caracterìstic de la molécula de l’aigua.


Noticia Original


Noticies Relacionades: 

    -Noticia 1

   

-Noticia 2 


Video:

 

 


 

 

 


dissabte, 7 de novembre del 2020

La lluna conté més aigua del que es pensava

 Els astronautes pensen anar a visitar la lluna Després de diverses investigacions han vist que la lluna conté bastant aigua de la que pensaven. Diuen que el sòl sols no és només que conserva quantitats més grans del que es creia fins ara sinó que, per primera vegada, han detectada l'aigua en zones exposades a la llum solar. Estaria atrapada en els minerals de la superfície, protegida en l'ambient lunar. La Nasa està desenvolupant tecnologies per poder extreure l'aigua i poder aprofitar-la. Després de diverses investigacions, amb trampes fredes que capturen l'aigua els reparteixen entre 40.000 km2.
 

Enllaç a la notícia

Notícies semblants

Dos estudios descubren que la Luna contiene más agua de lo que se creía

El agua en la superficie de la Luna es más abundante de lo que se creía


Video:

                                                                                                                

dimecres, 8 d’abril del 2020

La “superlluna” més especial i la més gran i brillant de 2020

Durant confinament, hem gaudit un gran esdeveniment astronòmic. En la nit del 7 al 8 d'abril es va poder veure la lluna plena més especial de l'any pel fet que van coincidir diverses circumstàncies.

Va ser la més gran i lluminosa de l'any, en produir-se en el perigeu, cosa que no sol succeir. També es tracta de la primera de la primavera, vinculada tant a la Pasqua jueva com a la Setmana Santa cristiana. A més, és la tercera d'una sèrie de quatre “superllunes” (la nit del 6 al 7 de maig, veurem la quarta).


Finalment, cal aclarir que el terme “superlluna” no pertany a l'àmbit científic. Es refereix, al fet que el satèl·lit es veu una mica més gran i brillant, alguna cosa que no resulta evident als ulls no acostumats. En aquest cas es va veure un 15% més brillant i un 7% més gran que el diàmetre aparent mitjà.


Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

dimarts, 7 d’abril del 2020

Superlluna rosa: què és i per què tantes cultures la consideren important

Una superlluna ocorre quan es troba en el lloc més pròxim a la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del nostre planeta. Té una experiència molt impressionant, per la seua grandària i llum. Podrem veure una superlluna rosa el dia 7 o 8 d’abril, depenent del lloc del món i de les condicions meteorològiques.




La lluna no és rosa com diu el nom, sols que aquesta té aquest nom perquè en l’antiguitat moltes cultures anomenaven a les llunes plenes de l'any, com una forma de mesurar el temps. Rep diferents noms, ja que en cada país l’anomenen d’una manera.

Aquesta superlluna marca festivitats importants festes religioses al voltant del món, com la Pasqua jueva o el naixement del déu mono per a la cultura hindú.





NOTÍCIA 
NOTÍCIA RELACINADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

Astronautes de la NASA exploraran la lluna en 2024

La NASA ha creat un pla, Artemisa, per a crear una base en el pol sud de la lluna la qual es vol establir com estança per a un parell de mesos. A més, aquesta permetrà que hi haja un satèl·lit de la terra sobre la superfície de la lluna. El pla tindrà lloc en 2024 per astronautes.

Mitjançant aquest pla es vol estudiar amb més deteniment i profunditat la zona geogràfica de la lluna, cosa que pot donar fruit a nous descobriments i el desenvolupament de nous projectes.



Són necessaris diferents elements, com una plataforma de mobilitat habitable, un vehicle per a transportar tripulació, elements contra la radiació… entre altres, per a poder realitzar el viatge, i assegurar la vida dels participants.

A més aquest pla pretén ser una preparació per a un futur viatge de la humanitat a Mart, ja que el viatge a la lluna i a Mart té moltes coses en comú.



NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2




dilluns, 25 de novembre del 2019

Nous vestits espacials de la NASA per a tornar a la Lluna

Els nous vestits dissenyats tant per a dones com per a homens està feta per a dur a terme en les primeres missions del programa Artemis , que planeja arribar al sud de la lluna en 2024.

L'ésser humà no ha tornat a la Lluna des de 1972 amb la missió Apol·lo 17. Per això la NASA  s’ha preocupat molt per la seguretat dels futurs astronautes. Però òbviament per a aconseguir l'objectiu hauran de millorar-se els vestits espacials dels astronautes.

Han creat dos nous models, el primer, de color taronja ha sigut dissenyat per a protegir als astronautes en el llançament i en el retorn a la Terra i també per a situacions d’emergència. L’altre es de color blau, blanc i roig, fent honor a la bandera de Estats Units. Aquest millora molt la mobilitat i facilita els passejos espacials i ha sigut presentat per Kristine Davis.


Noticies relacionades:

Video:

divendres, 24 de maig del 2019

Una dona anirà per primera vegada a la Lluna

La NASA enviarà per primera vegada una dona a l'espai, en concret a la Lluna, com a part del seu projecte anomenat Artemisa. Segons afirma Jim Bridenstine, administrador de l'organització, aquest programa permetrà a tots els joves (tant xics com xiques) veure's reflexats en els astronautes de la missió, ja que és això el que vol per a la seua petita filla.


Aquest projecte, de la mateixa manera que la represa dels vols a la Lluna i a Mart, es podrà dur a terme gràcies als 1.600 milions de dòlars adicionals que Donald Trump, president dels Estats Units, inclourà al seu pressupost.


El viatge de la dona, que es durà a terme en 2024, serà el començament de la presència continuada que la NASA vol mantenir a la Lluna amb l'ajuda de Rússia. A més, es planeja enviar humans a Mart en la dècada de 2030 per a que la primera persona en xafar el planeta roig siga un nord-americà.












Enllaç a la notícia original

Enllaç a la notícia relacionada 1

Enllaç a la notícia relacionada 2

dilluns, 14 de març del 2016

El primer home que va morir en una missió espacial


Un dels herois no molt reconeguts pero igualment valuosos per al nostre avanç espacial fou Vladímir Mijáilovich Komarov (1927-1967). Aquest va ser el primer cosmonauta soviètic en fer viatges espacials més d'una vegada, però també va ser el primer astronauta en morir en una missió.

Aquest accident va ocòrrer durant la missió d'anar a la lluna en la càpsula espacial Soyuz 1. Ell era l'únic tripulant. Va ser un viatge replet de problemas tècnics, incloent abans de despegar. Quan la càpsula es dirigía a aterrar, aquesta es va estavellar brutalment contra la terra, provocant la mort del coronel Komarov.
Com un acte d'heroicitat, va evitar la mort del pilot suplent, perquè el mateix Komarov era sabedor que no eixiria viu d'aquella missió, i la va portar endavant.

Noticia original

Noticia relacionada

dijous, 5 de març del 2015

La minilluna del 2015

La lluna més petita de l'any vista des de la Terra, ja que s'encontra en el punt de la seva òrbita més llunyà de nosaltres.

Una superlluna, és un fenomen molt popular que ocorre quan el nostre satèl·lit natural, la lluna, apareix més gran del normal perquè s'encontra en el seu perigeu, el punt de major aproximació a la Terra de la seva òrbita. Aquest dijous 5 de març, passarà el contrari. La segona lluna plena de l'any, serà més petita del normal, una minilluna que serà la més petita del 2015.

La mida de la minilluna del 5 de març, comparada amb la superlluna que arribarà el 27 de setembre.
Aquest fenomen passa perquè la Lluna plena està en el seu apogeu, el punt més llunyà de la seva òrbita, que no es circular sinó el·líptica, que en aquesta ocasió separaran 406.385 km el centre de la Terra del centre de la Lluna. Es tan sols 80 km menor que l'apogeu més llunyà d'aquest any, que passarà el 14 de setembre però prop de la Lluna nova.

L'apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 km de distancia, i s'encontra uns 50.000 km més lluny de la Terra que l'altre costat, el perigeu, que aquest any observarem una esperada superlluna el 27 de setembre. Aquest apogeu és el més proper corresponent a una Lluna plena fins el 27 de gener de l'any 2032. La fase completa es produirà a les 18:07 UTC,una hora més en la Península, més de deu hores després del apogeu.

Noticia original

Vídeo: