El Solar Impulse II desvia la seua ruta.

L'avió Solar Impulse II, que aspira a pegar la volta al món exclusivament mogut per energia solar, va anunciar aquest dilluns que ha modificat la seua travessia per el Pacífic amb destinació a les illes Hawaii (EEUU) i aterrarà en Japó degut al mal temps.
Es tracta d'un nou contratemps per a l'avió pilotat per el suís André Borschberg, que ja va tindre qe retardar més d'un mes el se enlairament des de la ciutat oriental xina de Nankín, degut també a les condicions metereològiques.

El Solar Impulse 2 durant el seu enlairament aquest diumenge de Nanjing (Xina).

El Solar Impulse II va enlairar a les 4:39 hora local del diumenge (18:39 GMT del dissabte) des de Nankín, amb l'objectiu de completar cinc dies el trajecte de 8.000 kilòmetres cap a les illes Hawaii, la sèptima i fins ara la major etapa de la seua volta al món.
La travessia sobre el Pacífic es considerada l'etapa més difícil del recorregut del Solar Impulse II, degut a la inestabilitat del clima en aquest oceà i la enorme distància de aquest vol, que supera a la suma dels 7 trajectes anteriors i anava a suposar un nou rècord de distància per a la aeronau.

La aeronau, que s'alimenta amb més de 17.000 cèl·lules solars, afronta el repte de completar la volta al món en 12 etapes, que ja han incluit fins al moment escales en Mascate (Omàn), Ahmedabad i Benarés (India), Mandalay (Birmania), Chongqing i Nankín, i en les que ha recorregut més de 6.000 kilòmetres.

Noticia original

Enormes filaments de matèria creuen la Via Làctia

Tres noves imatges obtingudes pel telescopi espacial Herschel, de la Agència Espacial Europea, revelen una sèrie d'enormes i inesperats "filaments de matèria" en l'interior de la nostra galàxia. Constituïts principalment per gas i pols, aquestes estructures mostren com s'organitza la matèria dins de la Via Làctia i poden ser "l'embrió" dels planters d'estreles.

Filament G49. Té 80.000 masses solars i mesura uns 280 anys llum.

Es tracta de llargs i prims filaments, que apareixen com cintes trenades entre sí i que canvien de forma a mida que el material del que estan fets es torna més dens i fred. Dos d'ells, a més, pareixen tindre un "cap", com una agrupació major de matèria, just en l'extrem de cadascun dels tènues fils. Amb masses que poden arribar a les desenes de mils de vegades la del nostre Sol, es tracta dels filaments més grans i persistents mai observats en la galàxia. La seua longitud és enorme, de fins cent anys llum, amb un grossor de uns deu anys llum, i la seua distribució reprodueix, a escales molt grans, la distribució filamentosa de matèria que el propi Herschel ha observat.

Els filaments estan "salpicats" de nodes més brillants i denses: incubadores còsmiques on les llavors de les futures generacions d'estreles comença a prendre forma. El resplendor blau i violeta de les taques borroses que adornen els filaments revela bosses de material més calent, incendiades per la feroç radiació alliberada per les estreles recentment nascudes que encara estan inscrustades dins d'ells.

Abans d'aquest estudi, sols es coneixien dos filaments tan grans com aquests, però els investigadors han aconseguit esta vegada demostrar que s'encontren per tota la galàxia. Els científics creuen que es tracta de les primeres estructures que es formen a partir del material interestel·lar dispers, material que comença a ajuntar-se per a crear després noves generacions d'estreles. 

Notícia original

Altres notícies:

1

La minilluna del 2015

La lluna més petita de l'any vista des de la Terra, ja que s'encontra en el punt de la seva òrbita més llunyà de nosaltres.

Una superlluna, és un fenomen molt popular que ocorre quan el nostre satèl·lit natural, la lluna, apareix més gran del normal perquè s'encontra en el seu perigeu, el punt de major aproximació a la Terra de la seva òrbita. Aquest dijous 5 de març, passarà el contrari. La segona lluna plena de l'any, serà més petita del normal, una minilluna que serà la més petita del 2015.

La mida de la minilluna del 5 de març, comparada amb la superlluna que arribarà el 27 de setembre.

Aquest fenomen passa perquè la Lluna plena està en el seu apogeu, el punt més llunyà de la seva òrbita, que no es circular sinó el·líptica, que en aquesta ocasió separaran 406.385 km el centre de la Terra del centre de la Lluna. Es tan sols 80 km menor que l'apogeu més llunyà d'aquest any, que passarà el 14 de setembre però prop de la Lluna nova.

L'apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 km de distancia, i s'encontra uns 50.000 km més lluny de la Terra que l'altre costat, el perigeu, que aquest any observarem una esperada superlluna el 27 de setembre. Aquest apogeu és el més proper corresponent a una Lluna plena fins el 27 de gener de l'any 2032. La fase completa es produirà a les 18:07 UTC,una hora més en la Península, més de deu hores després del apogeu.

Noticia original

Vídeo:

Nova imatge del glòbul cometari CG4

Com la boca oberta d'una gegantesca criatura del cel, el glòbul cometari CG4 brilla en una nova imatge del VLT de ESO. En la fotografia sembla gran i brillant, però en realitat és una nebulosa dèbil, per la qual dificulta la seva localització per part dels astrònoms aficionats. Segueix sent un misteri la naturalesa exacta d'aquest.
També conegut com la mà de Déu, es troba a uns 1.300 anys llum de la Terra, en la constel·lació de Puppis. La seva part visible correspon al cap del glòbul, i té un diàmetre de 1,5 anys llum, I la seva cola, que no s'hi veu, té 8 anys llum de llarg. És un núvol petit per a estàndards astronòmics, que és característic dels glòbuls cometaris.

Podem observar que la part superior està formada per un núvol espès de gas i pols gràcies a la il·luminació de les estreles properes.
La forma diferent que tenen els glòbuls cometaris és un tema de debat entre els astrònoms. Alguns defenen que podrien ser nebuloses esfèriques que la seva formació va ser interrompuda per una explosió de una supernova propera, adquirint nova forma. Altres suporten que els glòbuls cometaris adquireixen aquesta forma degut als vents estel·lars i a la radiació ionitzant que prové de les estreles de tipus OB.

Els astrònoms necessiten calcular la massa, la densitat, la temperatura i les velocitats del material d'aquests glòbuls a través de les línies espectrals moleculars.
Aquesta imatge forma part del programa Joyas cósmicas de ESO, una iniciativa de divulgació que produeix imatges d'objectes interessants utilitzant telescopis del ESO.

Noticia original


Vídeo:

Cassini fotografia un mar assolellat en Tità

La nau espacial Cassini de la NASA ha aconseguit fotografiar la llum del sol reflectida als mars d'hidrocarburs a Tità, la gran lluna de Saturn. Abans Cassini ja havia capturat fotografies, per separat, dels mars polars i el Sol brillant sobre ells, però aquesta és la primera vegada que s'han vist junts en la mateixa fotografia.

En la fotografia també podem veure núvols brillants de metà prop del pol nord de Tità. Els núvols podrien estar reposant activament els hidrocarburs dels llacs d'aquesta zona amb precipitacions. També podem veure al voltant de Kraken Mare, el mar on està el reflex solar, una vora brillant en forma d'anell, que ens indica que aquest mar va ser més gran en el passat, responsable d'aquesta disminució l'evaporació que ha deixat aquesta "senyal".
Els mars de Tità estan compostos en la seva majoria de metà i età líquid. Antes de que Cassini arribés a Saturn, els científics creien que en Tità hi havia cossos de líquids oberts en la superfície. Cassini no sols ha contemplat aquest mars, sinó que també va encontrar grans dunes d'arena prop de l'equador i en latituds més baixes. Però on abunden els llacs i els mars és als pols, especialment al pol nord.

Noticies originals: 1, 2

Vídeo:

Ramats de tortugues gegants passejaren per Madrid fa 15 milions d'anys

Investigadors espanyols i grecs han analitzat els fons de les col·leccions del Museu Nacional de Ciències Naturals i han descobert que va hi haure un tipus de tortugues terrestres fins a dos metres de llargària fins ara desconegut anomenat Titanochelon que va habitar a Europa fins fa dos milions d'anys. Aquest tipus de tortuga es tracta de la tortuga més gran que va habitar Europa, fins i tot més grans que les tortugues que habiten actualment a les Illes Galápagos.

La investigació va començar l'any 2005 i mitjançant la reconstrucció dels fòssils encontrats en jaciments de rellevància històrica s'ha descobert que l'espècie madrilenya és la més abundant de totes les tortugues gegants europees. Les closques i altres ossos del esquelet d'aquesta tortuga de l'espècie espanyola, Titanochelon bolivari, han servit per confirmar que a Espanya habitava una tortuga diferent a la europea. Amb les dades obtingudes sobre el crani, la closca i el seu esquelet ja s'imaginen com passejaven ramats de tortugues gegants pel carrer que actualment és la Gran Via de Madrid. La Titanochelon era una tortuga terrestre gegant que va habitar Europa entre el Miocè i el Plistocè, des de fa uns vint milions d'anys fins fa menys de dos milions d'anys.
La seva closca podria mesurar fins dos metres, les seves dimensions eren amples i les seves extremitats, molt robustes, estaven cobertes per grans escames ossificades, que li feia servir com una cuirassa protectora.

Noticia original

Vídeo: