L'Acord de París, subscrit per 195 països al desembre de 2015, estipula el compromís de mantenir l'augment de la temperatura mundial en aquest segle molt per sota dels dos graus centígrads, prosseguint els esforços per limitar l'augment a 1,5 graus.
«No estem encara en el sostre de 1,5 graus, però ens estem acostant», ha afirmat per la seva banda Leon Harmanson, científic del Met Office, en declaracions a la BBC.
L'informe de l'OMM adverteix que la variabilitat natural pot traduir-se en algun any més fred del que és habitual d'aquí a l'any 2025, però amb una tendència general a un augment global de les temperatures de l'ordre de 1,2 graus.
El gel marí que es presenta a l'Àrtic té una funció clau en la regulació del clima de tot el planeta i ofereix una valuosa informació sobre l'impacte del canvi climàtic. Aquesta capa de gel (o capa de banquises) a presentat molts canvis durant la seva història, el seu cicle sol ser març al seu màxim valor i al setembre al mínim. Pero aquests últims anys les variaciones presentades han sigut molt diferents.
A comparació de la mateixa investigació del NCPOR realitzada en 1979 s’han observat uns canvis molt alarmants, les dades indiquen que des de fa 40 anys, aquesta zona polar perd gel marí al setembre a un ritme de 12,8% per dècada i 82.300 quilòmetres quadrats a l'any. Des que tenim dades disponibles del satèl·lit [del 1979], es pot observar que prop de l'50% de el gel marí de setembre s'ha desprès.
Aquests dades alarmen els científics els quals preveuen majors baixades a mesura que avance el temps, la pèrdua d’aquesta capa de gel suposa un escalfament de les aigües molt considerable que a la seva vegada causa més desgel. Aquest és un avís mes de lo pròxims que es trobem de la linea del no retorn.
-Una mutació que augmenta el to muscular també fa que les persones resistisquen millor el fred, segons un estudi realitzat amb voluntaris que es van submergir durant llargs períodes de temps en aigua freda.
- Més de 1500 milions de persones a tot el món posseeixen dues còpies no funcionals
El fons marí és el lloc menys explorat del nostre planeta. Hi ha coses que no imaginem en les profunditats, com:
-Rius, mars o cascades al fons del mar: aquests es formen molt lluny de la superfície i hi ha moltíssima més pressió i s'acumula més sal que a l'aigua del mar.
-Volcans: d'aquests hi ha molts i està comprovat que poden provocar més d'anys que un volcà terrestre, hi ha molt pocs explorats.
-Fumaroles hidrotermals creadores de vida: són com vapors que expulsa la terra dins del mar a centenars de graus, i provenen del magma de baix l'escorça de la Terra.
-La vida en l'abisme: a milions de metres de profunditat habiten éssers vius adaptats a eixa temperatura i pressió. Algunes que si coneixem com la bioluminescència, que implica que algunes espècies són capaces d'emetre llum amb el seu propi cos.
La capa d’ozó és una capa que ens protegeix de la radiació ultraviolada tan nociva que produeix el Sol. És natural i està formada d'un gas d’ozó situat en l'estratosfera del nostre planeta. El forat del qual normalment es parla quan és referim al forat de la capa d’ozó és el que està situat al Pol Sud.
Però durant les últimes setmanes uns científics del Centre Aeroespacial Alemany, han detectat una forta caiguda dels nivells d’ozó en regions pròximes al Pol Nord, un lloc un poc inusual perquè aparega un forat en la capa però que gràcies a l'escalfament del globus, juntament amb la gran disminució de l’ozó en aquesta zona, han produït un forat de considerable mida.
Els científics han pogut fer aquest descobriment gràcies a la tecnologia del satèl·lit Sentinel-5P, que ha pogut monitorar la formació d’aquest forat d’ozó en l’àrtic. Aquest satèl·lit també va ajudar en el passat a descobrir forats xicotets, però ha sigut de vital importància per descobrir aquest.
L'hivern del qual acabem d'eixir aquest 2020 ha batut rècord en Espanya, registrant una temperatura mitjana de 9,7 °C, que són 1,8 °C per damunt de la mitjana que s'havia registrat en els anys anteriors. Convertint-se així en l'hivern més càlid del segle XII a Espanya.
A més, també ha sigut el segon hivern més calorós des de l'any 1965. Es van registrar temperatures més altes de el que és normal en la major part de la península i en les illes Balears, mentre que en les illes Canàries no van passar quasi la temperatura mitjana. I segons l'AEMET, les temperatures van ser més altes en les zones muntanyoses i en les parts més elevades dels altiplans.
Però tot no es va eixir de el que és comú, ja que les precipitacions de pluja que havien sigut cada vegada més escasses en anys anteriors, van poder recuperar els valors normals, que rondaven els 192 mm. Les precipitacions tan sols es van quedar un 4% per davall de la mitjana. Destaca la ciutat de Melilla, extremadament seca.