Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs 2021-2022. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs 2021-2022. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de juny del 2021

El desgel amenaza el gel marí estival de l'Àrtic



El gel marí que es presenta a l'Àrtic té una funció clau en la regulació del clima de tot el planeta i ofereix una valuosa informació sobre l'impacte del canvi climàtic. Aquesta capa de gel (o capa de banquises) a presentat molts canvis durant la seva història, el seu cicle sol ser març al seu màxim valor i al setembre al mínim. Pero aquests últims anys les variaciones presentades han sigut molt diferents.


A comparació de la mateixa investigació del NCPOR realitzada en 1979 s’han observat uns canvis molt alarmants, les dades indiquen que des de fa 40 anys, aquesta zona polar perd gel marí al setembre a un ritme de 12,8% per dècada i 82.300 quilòmetres quadrats a l'any. Des que tenim dades disponibles del satèl·lit [del 1979], es pot observar que prop de l'50% de el gel marí de setembre s'ha desprès.



Aquests dades alarmen els científics els quals preveuen majors baixades a mesura que avance el temps, la pèrdua d’aquesta capa de gel suposa un escalfament de les aigües molt considerable que a la seva vegada causa més desgel. Aquest és un avís mes de lo pròxims que es trobem de la linea del no retorn.
 

 

-Noticia original

 -Noticia relacionada

-Noticia relacionada




El futur de la investigació marina a baixes profunditats

Les profunditats marines són fins a la data el major territori desconegut per l'ésser humà, l'elevada pressió compresa entre 3.000 i 10.000 metres de profunditat imposibilita el correcte desenvolupament de les investigacions, necessitat de grans vehicles aquàtics amb pesades carcasses metàl·liques que dificulten el funcionament dels seus sistemes electrònics integrats.

No obstant recents investigacions sobre les criatures que habiten a aquestes profunditats aporta llum a un camp de la investigació subaquàtica desconegut. Descobert a 8.000 metres de profunditat, el peix cargol de les Mariannes posseeix una "sorprenent" adaptabilitat i mobilitat. El seu crani parcialment obert i les seves aletes pectorals han guiat el disseny mecànic d’un robot que podria imitar les seves capacitats.


Aquest petit robot a sigut provat entre altres lloca a la fosa de les marianes a una profunditat de 10.900 metres durant un període de 45 minuts i a una pressio de 110 megapascals (MPa) , aquest a sigut capaç de realitzar un trajecte de manera òptima i filmar en el procés. Els investigadors adverteixen encara queda molta feina pero podem estar davant el futur de la investigació a baixes profunditats.



-Noticia original

-Noticia relacionada

-Noticia relacionada