Seqüenciat el genoma del gar, clau per a l'estudi de malalties humanes.

    Seqüenciat el genoma del gar, clau per a                         l'estudi de malalties humanes.

Científics de més de 30 centres d'investigació han seqüenciat el genoma d'un peix primitiu, conegut en l'àmbit científic com gar (Lepisosteus oculatus). L'estudi revela com el genoma d'aquest peix pot ser clau per entendre transicions evolutives importants com el pas de l'aigua a la terra en els vertebrats, i per connectar millor el genoma humà amb destacats models animals, com el peix zebra, a l'hora de estudiar malalties humanes.

Com explica Cristian Cañestro, membre del Grup de Recerca Evolució i Desenvolupament (EVO-DEVO) de la Universitat de Barcelona (UB), "aquesta família de peixos ja va ser citada en 1859 pel naturalista Charles Darwin, en el seu llibre L'Origen de les espècies, com a exemple per descriure el terme de fòssil vivent ". Una de les característiques singulars d'aquest peix és la capacitat de respirar fora de l'aigua de forma facultativa utilitzant la bufeta natatoria com un pulmó, especialment si la temperatura de l'aigua és alta i la concentració d'oxigen és baixa.

 "El genoma del gar és una eina molt valuosa per diferenciar pèrdues de guanys gèniques durant l'evolució dels vertebrats", Comenta l'expert.

Nou material autoreparable de polimer a Alacant.

Patenten un nou material polimèric capaç de                                autoreparar-se.  
     
      
                                                                                                     


Un nou tipo de resina de polimer que s'autorepara ha estat desenvolupada i patentada per un equip de la Universitat d'Alacant. Si es talla amb unes tisores per la meitat i es posa en contacte de nou, després de 10 o 15 segons, el nou material s'uneix sense necessitat d'utilitzar cap adhesiu o estimulació externa. Els investigadors assenyalen que podria aplicar-se en camps com la medicina, la cosmètica, la indústria aeroespacial i l'automoció.

Es repara soles perquè, si es trenca o talla per la mitat i es torna a posar en contacte, en 10 o 15 segons, queda completament unit sense intervenir cap altre producte additiu o ser objecte d'estimulació externa (normalment calor).

Actua mitjançant un procés físic (no químic) que es pot repetir tantes vegades com calgui amb la mateixa eficàcia i, segons el creador, "el fet que aquesta autoreparació es doni igualment fora o dins d'un fluid aporta una característica excepcional que no s'havia observat en cap altre material conegut ".

A més, és elastomèric (pot estirar fins a mil vegades sense trencar-se) i té memòria de forma, el que fa que als minuts de ser deformat torni per si sol a l'estat original, segons assenyala el doctor , que creu que, per exemple, seria útil en para-xocs de vehicles perquè, després de l'impacte del cop, tornaria a la seva fisonomia poc després.

                                                                                                                                                                                                               

   Detectada per primera vegada la matèria                 amagada al voltant de les galàxies

La teoria del Big Bang predeia l'existència en l'univers de matèria 'perduda' formada per barions, unes partícules subatòmiques com els protons i els neutrons, però ara investigadors del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó i altres institucions internacionals l'han trobat . La detecció s'ha realitzat sobre un catàleg de 200.000 galàxies gràcies als registres de la radiació de fons còsmic de microones presos pel satèl·lit Planck.

Utilitzant les millors mesures disponibles del fons còsmic de microones (CMB, per les sigles en anglès) obtingudes amb el satèl·lit Planck, un equip d'investigadors, liderat per Carlos Hernández Monteagudo del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó (CEFCA, Terol) , ha aconseguit detectar per primer cop grans quantitats de matèria bariònica 'amagada' al voltant de galàxies de mida mitjana en l'univers local.
L'estudi, publicat aquest mes a la revista Physical Review Letters, llança nova llum sobre el problema de l'anomenada matèria bariònica 'perduda' i contribueix a la comprensió de la distribució d'aquest tipus de matèria en galàxies, grups i cúmuls de galàxies, el que constitueix un ingredient essencial per saber com es formen i evolucionen aquestes estructures.