La UniversitatdelaRiojaha creatl'aplicacióper a mòbils, "vitisFlower", que permet queatravés deuna capturaal telèfon intel·ligent,s'obté elnombrede florsperinflorescència(raïm abansde la floració) a la vinya, d'unaformainstantàniai nodestructiva.
Aquestaapp, constitueixun gran avançtecnològica nivell mundial enla viticultura.Haestat elaboradaper ungrupd'investigadors de laUniversitatde la Rioja, en què hancol·laborat diversesempresesdel sector, ifinançatperl'Agènciade DesenvolupamentEconòmicde la Rioja(ADER). Aquesta app"VitisFlower", suposa per alviticultor, uninstrumenteficaçper conèixer elnombrede flors, iper tant unindicatiuavançatde la midadel raïm. Iaixí poderpredirambmesosd'antelació, laquantitatde raïmde la collita.
Éspertant, un avençtecnològic quepermetrà alviticultor, aplicar mesures sobrela vinya, comaclarida de raïmsola zonificacióde la vinyasegons el seu rendiment.
Segons publica la revista científica Nature, encara que està en la seva fase experimental, científics de la Universitat de Stanford estan desenvolupant una bateria d'alumini d'alt rendiment i durabilitat que es podria convertir en una alternativa a les bateries actuals, tant de liti-ió, com alcalines.
Amb l'alumuni es ve experimentant durant dècades, però és ara quan un equip liderat pel catedràtic de química Hongjie Dai, ha aconseguit dissenyar unes bateries d'alt rendiment i més econòmiques que les de liti-ió.
Està composta per dos elèctrodes: un ànode i un càtode -que s'ha fet amb grafit- carregats, que es van disposar al costat d'un electròlit líquid iònic.
Aquesta bateria és capaç de carregar un telèfon mòbil en un minut, i dura 7.500 cicles de càrrega. Actualment genera només dos volts d'electricitat, però s'està treballant perquè iguali el voltatge d'una de liti,
que és del doble. Segons indica el científic Dai, es podria augmentar el voltatge i la densitat de l'energia, si es millora el material del càtode.
Segons els investigadors, els seus principals avantatges són el seu baix cost, baixa inflamabilitat, i la seva alta capacitat per contenir molta càrrega. No com les actuals piles alcalines, que perjudiquen el medi ambient, i
les de liti-ió, que de vegades cremen.
Segons un estudi realitzat per un equip d'investigadors de la Universitat de Nova York, el moviment de la terra al voltant i a través del disc de la nostra galàxia, ple a més d'estrelles i núvols de gas i pols, d'un altre tipus de matèria que es coneix com matèria fosca, pot tenir efectes crucials per el destí del nostre planeta. En passar pel disc galàctic, hi ha un moment, que es repeteix cada 30 milions d'anys, que travessem directament el disc, i aquest moment segons els investigadors, coincideix amb la col·lisió de nombrosos estels, i conseqüents extincions massives a la Terra. Això és a causa que la matèria fosca, que suposa un 25% de la massa de l'Univers, pertorba les trajectòries dels cometes, fent que s'apropin i col·lisioni amb la terra. A això se li afegeix que quan la Terra travessa el disc galàctic, hi ha una acumulació de les partícules de matèria fosca en el nucli terrestre, col·lisionant unes contra les altres i provocant un augment de la temperatura del nucli, que farà que sorgeixin canvis en el nivell del mar, erupcions volcàniques, i modificacions en el camp magnètic.
Un equip de científics de la NASA vol construir una 'ciutat-flotant' per portar els humans a ocupar permanentment l'atmosfera de Venus. Les condicions climatològiques de Venus el fan un planeta inhabitable per a l'ésser humà. És el planeta més calent del sistema solar, la seva temperatura arriba als 465ºC. La seva atmosfera està embolicada en una densa capa de núvols d'àcid sulfúric tòxic i la seva superfície suporta una pressió 90 vegades la de la terra. Malgrat això, un equip de científics de la NASA , ha inventat un sistema, anomenat Concepte Operacional de Venus de Gran Altitud (HAVOC), que permetria l'ésser humà ocupar permanentment l'atmosfera de Venus, establint -hi una ciutat de núvols flotants . El programa d'aquest sistema, consistiria en un principi, en enviar un robot a l'atmosfera per comprovar la qualitat de l'aigua i que continuaria amb una missió tripulada de 30 dies. Si el HAVOC té èxit, la NASA permetria la creació de la ciutat flotant en l'atmosfera del planeta. Les naus serien dirigibles plens d'heli, alimentats amb energia solar, i surant a uns 50 km de la superfice del planeta, on les condicions climatològiques són més favorables. Es creu que la radiació seria similar a la que existeix a Canadà . El vehicle estaria tripulat pels humans i hi hauria un robot d'ascens, perquè els astronautes poguessin accedir a l'òrbita de Venus i tornar a la Terra. El que falta encara es aconseguir la forma de transportar els éssers humans a Venus. Notícia original
Científics nord-americans han dissenyat un sistema protèsic pel qual, permet als pacients que han perdut un membre del cos, experimentar sensacions semblants a les que tindria si no li faltés aquest membre.
En realitat, la persona no pot sentir amb la pròtesi. L'efecte sensorial s'aconsegueix a través de la interpretació que un programa informàtic fa dels impulsos elèctrics rebuts a través de l'extremitat artificial i es transmet al cervell. Per aconseguir-s'implanten elèctrodes en els músculs vius.
Els investigadors van destacar també, que la finalitat d'aquest sistema no és només donar la funcionalitat perduda, sinó reconectar-lo amb el món i activar les parts del cervell que van desaparèixer en perdre el membre.
Un equip mèdic francès ha descobert un sistema de detecció precoç del càncer de pulmó a través d'una simple anàlisi de sang, abans que una radiografia pogués evidenciar el menor símptoma d'aquest tipus de càncer. Açò suposa un gran avanç en la detecció primerenca d'aquesta malatia constituint una "primícia mundial".
La investigació s'ha desenvolupat sobre una mostra poblacional de 245 persones sense càncer, de les quals més de la meitat tenien risc perquè patien una broncopatia crònica obstructiva (EPOC). Mitjançant l'anàlisi es van detectar cèl·lules canceroses en cinc d'elles i posteriorment aquestes cinc van desenvolupar càncer.
La detecció primerenca és fonamental per al diagnòstic precoç i el seu tractament, que fins i tot a alguns científics els fa pensar en la "eradicació" del càncer de pulmó.
