Com aconsegueixen els camaleons canviar de color?

Desde fa molts anys, es pensava que els camaleons tenien la capacitat de canviar de color gràcies a unes cèl·lules especialitzades anomenades cromatóforos.


Però fa uns anys van comprovar què aquest procés és molt més complex i participen unes estructures anomenades nanocristalls.


La primera capa de la pell d’aquests rèptils és transparent, però baix de ella hi ha una capa de
cèlules de color groc, baix una capa roja, després una capa blava i finalment baix del tot una
capa marró.


Aquestes capes pigmentades de diferents colors están unides al sistema nerviós d’aquest rèptil,per tant quan una senyal del sistema nerviós arriba a les vesícules, este fa que el color s’estenga a través de les cèl·lules i produïsca eixa varietat de colors.

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

Els colors d’advertència dels animals

Un estudi ha revelat que normalment els animals més colorits, solen ser els més nocius. Aquests activen els seus colors en senyal d’advertència per a advertir de que són tòxics, aquest fenòmen és l’aposematisme.

Un científic ha estudiat aquests colors per veure si la seva intensitat de toxicitat va lligada a aquests. Els colors més abundants signifiquen menys abundància, colors més saturats i pronunciats adverteixen que són més perillosos.

Aquests estudis sobre els colors i la toxicitat ajuden als científics a entendre millor el funcionament del animals i les seves senyes.

Notícia original
https://www.investigacionyciencia.es/noticias/los-colores-de-advertencia-de-los-animales-no-engaan-19821

Notícies relacionades:
https://www.hisour.com/es/animal-coloration-23846/
https://misanimales.com/animales-que-pueden-cambiar-de-color/

Vídeo relacionat:

Els colors d'advertiment dels animals no enganyen

 

Els colors brillants d'animals com les granotes verinoses actuen com un senyal de perill: informen els depredadors que aquestes humils criatures són en realitat nocives. No obstant això, no era clar si les diferències de color es corresponien amb variacions en el grau de toxicitat. Thomas White, de la Universitat de Sídney, i Kate Umbers, de la Universitat de Sídney Occidental a Richmond, han examinat ara 24 estudis que, en conjunt, havien avaluat la coloració i la toxicitat de més de 20 espècies, en particular d'insectes, amfibis i gasteròpodes .Aquesta relació es manté en totes les escales: entre individus, entre poblacions i entre espècies.

noticia original

Noticies semblants:

Iridescència, el llenguatge secret, i enganyós, dels animals

Animals mimètics: la perfecció del camuflatge