Nihoni, moscovi, tenesini i oganesc, nous noms en la taula periódica

Els equips de químics que han descobert els elements 113, 115, 117 i 118 han sol·licitat a la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) que es denominen nihonium, moscovium, tennesine i oganesson. Els noms provenen de Japó, Moscú, Tennesse i un científic ruso respectivament.

A finals d'any, per tant, es molt probable que hi haja quatre nous noms a la taula periódica, els elements que completen la setena fila.




Nihoni, descobert per investigadors del RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science, significa "la terra del sol naixent". Es tracta del primer element químic descobert i batejat des d' Àsia. Aquest equip, dirigit pel profesor Kosuke Morita, confía en que el descobriment també servisca per a aconseguir esperança després del desastre nuclear de Fukushima.

Noticia original 

El consum de carn va estilitzar el rostre dels primers éssers humans

Recreació d' un "australopitecus" a la dreta i un "homo erectus" a la esquerra.


Els primers humans, els primers representants del génere "homo", van començar a consumir carn al voltant de fa 2,6 milions d' anys en Africa, i aquesta font d alimentació fou un element clau en l' evolució humana fins la aparició de la agricultura. Després d aquest moment, els homínids van desarrollar industries lítiques i técniques de cuina que podrien haver tingut efecte en la morfologia de la boca, cara i dentició dels primers "homo".

Ara pareix cada vegada més clar que l' introducció de la carn crua en la deta i les ferramentes lítiques primitives podrien explicar aquests canvis evolutius ocorreguts en la dentició i en l' aparell mastegador dels primers humans, dels individus ancestrals del génere "homo".

Noticia original

La "religió" dels ximpanzés

Investigadors de l'institut Max Planck en Leizpig (Alemania), han descobert un extrany ritual que els ximpanzés de Guinea Bissau realitzen asiduament. Aquests llancen pedres als forats dels arbressense una funció practica aparent. Son tants els que ho realitzen que que el resultat es una pila de pedres, unes sobre altres, en arbres molt concrets. El resultat, es algo així com un tótem o simbol de algo misteriós que encara no sabem desxifrar.




Es tracta aleshores de santuaris o llocs sagrats? Els ximpanzés utilitzen branques o pedres com a ferramentes diariament pero s'ha pogut comprovar que les usades a aquest ritual simbolic no té cap altra utilitat.

El més intrigant es que els éssers humans de la prehistoria també realitzaven aquests rituals s' assemblen molt als descoberts als ximpanzés.

¿Podran aquests fets descobrir els origens dels rituals en la historia dels homínids?


Noticia original

Plutó, vist com mai abans

El passat dia 14 de juliol de 2015, la sonda de la NASA New Horizons, va acabar una llarga travessia de mes de nou anys, i va agafar les imatges amb major ressolució que s'han fet fins ara de Plutó.

Es possible vore la ampliació d'aquestes imatges, on es pot apreciar l'intrincat dibuix que creen aquestes foses a una secció de terreny amb forma de cor. Es creu que aquestes es van crear a partir de les fracturacions del gel i l' evaporació.

El fet de que hi hagen pocs craters a aquesta zona, porta apensar que son relativament recents. La seua alineació ofereix pistes sobre el flux del gel i l'intercanvi de nitrogen i altres materials entre la superficie i l'atmosfera.



Aquesta imatge va ser captada per la New Horizons al passar a 15.400 km de distancia de Plutó. Al quadre ampliat es mostra una seccio de 80 km quadrats de la denominada "Planicie de Sputnik".

Font original: Las fosas del corazon de Plutón al detalle

Alumne: César Cambra