Creen l'espai magnèticament més dèbil de tot el sistema solar

        Els camps magnètics penetren amb gran facilitat en la matèria. Crear un espai sense camps magnètics és un repte de gran dificultat, ja que aquests es troben en totes les parts de l'univers. Ací, en la Terra, estem exposats permanentment a camps magnètics, tant naturals com artificials. A ells se'ls afegeixen els generats per transformadors, motors, portes metàl·liques, i coses paregudes.

Un equip internacional de físics, encapçalat per Peter Fierlinger, de la Universitat Técnica de Munich, en Alemanya, ha desenvolupat un blindatge de 4'1 metres cúbics que amortitza els camps magnètics de baixa freqüència en més d'un milió de vegades. Aquest fet el converteix en l'espai magnèticament més dèbil de tot el Sistema Solar. Fierlinger i els seus companys han aconseguit crear aquest espai utilitzant un blindatge magnètic que consta de varies capes d'una aliatge especial. Els físics pretenen ara dur a terme experiments de precisió en ell.

En aquest singular espai, ara serà possible dur a terme experiments que abans eren impossibles de realitzar. En física fonamental, és essencial disposar del més alt grau de blindatge magnètic quan es realitzen mesures de precisió dels efectes d'alguns fenòmens exòtics. Aquests fenòmens, podrien tenir la solució per a alguns dels principals enigmes de l'univers.

L'equip de Peter Fierlinger està actualment desenvolupant un experiment per determinar la distribució de càrrega en els neutrons. També serà factible explorar algunes qüestions de la possible física situada més enllà dels límits del Model Estàndard.

Noticia original


Noticies relacionades:

- Resolen en enigma del camp magnètic anòmalament dèbil de Mercuri

- Aclarint el enigma de l'últim període de baixa activitat solar


Vídeo

Trobat un punt dèbil per a anular la inmortalitat del càncer

      Quan una cèl·lula normal del cos es divideix, els telòmers (estructures situades en els extrems dels cromosomes que impedeixen que es desfacen i que estan relacionades en el procés d’envelliment) no es poden copiar del tot i en cada divisió van acurtant-se un poc, fins que quan són massa curts, la cèl·lula deixa de multiplicar-se i és eliminada. Però en les cèl·lules tumorals açò no passa: poden dividir-se sense que els seus telòmers s’acurten massa degut a que mantenen activat l’enzim telomerasa, que repara constantment els telòmers i permet que el càncer prolifere, fent-les quasi immortals.

Els científics, fins ara, treballaven en “apagar” la telomerasa. Però un equip d’investigadors de Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha trobat en els extrems dels telòmers sis proteïnes (anomenades shelterines) que actuen de protector del telòmer. Aquests científics han bloquejat l’acció d’una d’elles, la TRF1 i han trobat que les cèl·lules tumorals han deixat de ser immortals. S’ha comprovat en ratolins, en els quals s’ha impedit el creixement de tumors de pulmó i s’ha comprovat que els efectes tòxics en les cèl·lules sanes és l’equivalent al d’una quimioteràpia suau.

La directora del CNIO, Maria Blasco, explica que s’ha elegit la proteïna TRF1 degut també al seu paper bàsic en la generació de cèl·lules mare del càncer, culpables de la recaiguda en la malaltia. L’estudi sobre TRF1 s’ha fet de dues formes diferents: eliminant el gen que produeix la proteïna en ratolins modificats i també utilitzant un nou inhibidor químic desenvolupat en el CNIO que serà la base per a l’aplicació futura del tractament en humans. En els dos casos l’efecte és instantani: la cèl·lula cancerosa mor.

Ara s’està buscant socis en la industria farmacèutica per trobar fàrmacs que curen el càncer de pulmó en humans mitjançant l’aplicació d’aquesta nova tècnica.

Noticia original

Noticies relacionades:

- La detecció precoç del càncer de pulmó eleva la supervivència al 80%

- El càncer de colon i recte, el més freqüent en 2014

Video

Inesperat passat violent en la galàxia Andrómeda

Una investigació sobre la galàxia d'Andrómeda  ens indica que aquesta té una història més violenta que la nostra galàxia, la Via Làctia. Els resultats revelen que presenta una població estel·lar més desordenada en la nostra galàxia veïna, el què suggereix un "bombardeig" més recent per part de galàxies més xicotetes.

En el seu minuciós anàlisi dels moviments de diferents poblacions estel·lars en el disc de la galàxia, un equip científic d'Estats Units ha trobat unes diferències sorprenents què suggereixen una història més violenta de fusions amb galàxies més xicotetes en un passat d'Andrómeda.

L'estructura i els moviments interiors del disc estel·lar d'una galàxia espiral contenen pistes o uns senyals importants per poder entendre la història de la formació de la galàxia. La d'Andrómeda, també anomenada M31, és la galàxia espiral més a prop de la Via Làctia, i la més gran en el grup local de galàxies al qual pertanyem.

Els investigadors van considerar diferents situacions de formació i evolució galàctiques que podrien explicar les seues observacions. Una situació implica la pertorbació gradual d'un disc d'estrelles ben ordenat com a resultat de fusions amb altres galàxies. Una situació alternativa implica la formació del disc estel·lar a partir d'un disc de gas inicialment gros i ple de grumolls, que es van transformar i reestructurar gradualment.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Nuestra galaxia colisionará con otra dentro de unos cuatro mil millones de años

2. El extraño caso del agujero negro de Andrómeda

Vídeo:

Quan l'evolució del llinatge de les aus va acabar amb la seua dentadura

Tots sabem que les aus tenen un bec en compte d'una dentadura amb dents, però no sabem en quin moment va aparèixer aquest canvi tan característic.

Des del descobriment del fòssil d'Arqueòpterix en 1861, s'ha afirmat que les aus actuals descendeixen d'animals amb dents. No obstant, la història de la pèrdua de les dents s'ha mantingut sense resposta durant més de 150 anys.

L'absència de dents ha evolucionat en diversos moments en diferents vertebrats, incloent les aus i a tortugues, així com uns pocs mamífers, com els ossos formiguers, les balenes barbades i els pangolins . Respecte al tema de les primeres aus, el seu registre fòssil es manté incomplet. Una pregunta que s'han plantejat molts biòlegs és: es van perdre les dents en un avantpassat comú de totes les aus actuals o pel contrari eixa pèrdua va ocórrer posteriorment i de forma comuna en dos o més llinatges independents d'aus?

Un equip d'investigació de Califòrnia i Nueva Jersey ha trobat la resposta, utilitzant vestigis genètics aviàries relacionats amb les dents. Finalment es va determinar que les dents de les aus van desaparèixer en un avantpassat comú de totes les aus actuals, fa uns 116 milions d'anys.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Pollos y pavos, los herederos aviares actuales de los dinosaurios

2. Los pájaros actuales tienen antepasados de cuatro alas

Vídeo:

Es confirma l’existència d’una població de quàsars "tranquils"

Els quàsars són forats negres formats en els nuclis de les galàxies que emeten molta energia. Aquests objectes lluminosos i molt energètics emeten llum que ha tardat milers de milions d’anys en arribar fins a nosaltres, de manera que el que estem veient és, en realitat, el nostre passat.

Els quàsars més propers a nosaltres no tenen tanta lluminositat com els llunyans i els astrònoms sempre s’havien preguntat (fins ara) si aquests objectes evolucionen amb la distància, ja que els menys lluminosos i propers sembla que deixen pas a d’altres cada vegada més brillants. 

Açò ens podria indicar dues coses: que els quàsars s’apaguen amb el temps o que els grans quàsars llunyans conviuen amb altres més menuts i menys lluminosos (una població de quàsars més tranquil·la) que encara no s’havia  pogut observar per no disposar de la tecnologia adequada.

Observacions fetes amb el Gran Telescopi Canari de gran resolució, Sulentic, han permés obtindre dades espectroscòpiques i químiques de quàsars llunyans i poc lluminosos: els astrònoms han trobat l’existència de “quàsars tranquils” que conviuen amb altres més grans i energètics.

També han trobat que els quàsars menuts més propers tenen major proporció d’elements pesants (alumini, ferro, magnesi) que els seus anàlegs més llunyans, que han adquirit a partir del naixement i mort de successives generacions d’estrelles.

Noticia original

Noticies relacionades
- Captan la mejor imagen lograda hasta hoy del misterioso quásar 3C 273
- Descubren un inusual trío de quásares

Vídeo