Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telescopi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telescopi. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de juny del 2021

Telescopi més gran de la historia , enviat a l’espai.

 

 El Telescopi Espacial James Webb , una potent «màquina del temps» amb el qual s'espera averiguar la formació de l'univers, serà llançat entre el 31 d'octubre i principis de desembre, van precisar aquest dimarts les tres agències espacials que estan darrere d'aquest projecte. La possibilitat que descobrim l'origen de les galàxies i de les estreles pot canviar-ho tot , no sols el que sabem, sinó com pensem com a human , va afegir l'expert, que aventura que serà capaç d'ensenyar-nos l'univers com no l'hem vist mai.


El JWST està dissenyat per a expandir els èxits científics del telescopi Hubble( un dels millors telescopi fins l’actualitat) i complementar-lo. Oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig pròxim i l'infraroig mitjà i permetrà estudiar una gran varietat d'objectes celestes, des de galàxies veïnes fins als llocs més obscurs de l’univers.


Te forma de bresca amb 18 segments hexagonals, mesura 6,5 metres d'altura, enfront dels 2,4 del Hubble, i ajudarà a mirar al que va ocórrer fa uns 13.500 milions d'anys, 1.000 milions més que l'altre telescopi. Està dissenyat per a aclarir des de què s'assemblava l'univers quan les seues primeres estreles i galàxies es van formar, fins a l'evolució dels forats negres o el cicle vital de les estreles, del seu naixement a la seua mort. El telescopi té una altura de 8 metres i el seu para-sol, una vegada desplegat, la grandària d'una pista de tennis, per la qual cosa un dels reptes logístics és la seua instal·lació en un coet de 5,4 metres de diàmetre, doblegat com si fora origami.

 



Noticia original:




Noticia relacionada 1-


Noticia relacionada  2-

Video-


 


dilluns, 9 de novembre del 2020

La vida a Venus es tambaleja

 






Poc després de que la notícia sobre la possible existència de vida a Venus una gran quantitat de científics ho dubten.


Es deia que a l’atmosfera de Venus és podia trobar fosfina, un gas associat a la vida de microbis. Però segons molts astrònoms i científics creuen que els estudis originals no es poden sostindre.

Es creu que el telescopi ALMA estava mal calibrat, ja que hi ha moltes inconcluències, com on han trobat la fosfina i amb quina quantitat.

Els astrònoms encarregats d'aquesta investigació estan recalibrant el telescopi per a poder tornar a fer la investigació i descobrir si es verdadera la possible vida a Venus.

Article Original 

Article Relacionat 1 

Article Relacionat 2 

 

Video:





 


dimarts, 14 de juny del 2016

Fins on pot aplegar a veure un telescopi?

A l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) es troba el telescopi òpticinfraroig més gran del món, el GTC. Amb aquest s'ha pogut observar fins quin punt un telescopi pot aplegar a veure. S'ha observat amb ell una regió 10000 vegades menys brillant que el cel oscur que hi vegem nosaltres els humans a l'espai exterior. Aquesta regió es troba a 500 millons d'anys llum de distància al voltant de la galàxia UGC00180.

Existeix la teoria que indica que moltes estreles habiten a les parts externes de les galàxies. Estes són el resultat de la destrucció de galàxies més petites i es coneix com halo estelar. La teoria explica que quan aquestes petites galàxies es fusionen amb la principal desapareixen i deixen aquest rastre.

La seua llum es tan dèbil pel fet de que es dispersen en un espai tan gran que inclus passen la galàxia en la que es troben.

La tecnologia avança i cada vegada existeixen telescopis més grans capaços d'explorar la brillantor més dèbil com la de aquestes estrelles i halos estelars del que parlavem, açò que s'ha descobert a canàries podria haver-se descobert avanç amb un telescopi menor però amb més temps i dedicació, açò no s'havia realitzat mai abans ja que els científics creien que era impossible aplegar a obtindre una brillantor tan extremadament lleu.

Aquest es un altre exemple:

Joan Mateos Pérez

dilluns, 27 d’octubre del 2014

El telescopi "Tigre" detecta explocions estelars.

El Telescopi Internacional de Guanajuato Robòtic Espectroscòpic (Tigre) recentment va entrar en operació i ja ha detectat dos explosions estel·lars.


El projecte del telescopi "Tigre" va iniciar en 2006. És un projecte internacional en què col·laboren investigadors de Mèxic, Alemanya i Bèlgica, a través de les universitats de Guanajuato, Hamburg i Liege, amb un telescopi completament robotitzat, en el que s'ha instal·lat un espectrògraf d'alta resolució angular.

Este telescopi amb 15 tones de pesos, 5 metres d'altura i una obertura de 1.2 metres, està instal·lat en l'Observatori Astronòmic de La Llum de la Universitat de Guanajuato. 
És el quart telescopi més gran de Mèxic i l'únic a nivell nacional per les seues dimensions amb funcionament totalment robotitzat que permet que investigadors de les tres universitats (Guanajuato, Hamburg i Liege) ho manegen de manera remota.

Açò permet fer estudis de línies espectrals d'objectes estel·lars molt precisos. Compta amb camares CCD d'última generació, així com amb equip de còmput d'alt rendiment.

Este telescopi ajuda moltíssim a la Universitat de Guanajuato, perquè fins ara a Mèxic, hi ha dos observatoris professionals: Sant Pere Màrtir en Baixa Califòrnia, operat per la UNAM, i l'observatori "Guillermo Haro" en Cananea, Sonora, que és operat per l'Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica.

Este Telescopi Internacional (inagurat oficialment el 15 d'agost però que està en funcionament des de l'any passat) ha detectat ja dos esdeveniments astronòmics importants. Va observar una explosió estel·lar coneguda com "Nova" el 16 d'agost de 2013 i una "Supernova" el 21 de gener d'enguany, que és una explosió d'una estrela molt més gran que el sol, en la galàxia M-82. La primera explosió va ser denominada "Nova Delphini 2013", ja que va estar visible en la constel·lació de Delphinus (el Dofí).

El doctor Miguel Ángel Trinidad Hernández, director del Departament d'Astronomia de la Universitat de Guanajuato, va destacar que des dels mesos de juliol i agost de l'any passat, es van començar a obtindre els primers resultats.

Noticia original

Vídeos relacionats: