Descoberta una nova extinció massiva originada per erupcions volcàniques

Un equip universal de científics ha reconegut una totalment nova extinció massiva ocorreguda fa uns 233 milions d'anys provocada per les erupcions volcàniques en la zona de Wrangelia, situada en la qual cosa hui és el Canadà. 

La seua conclusió és que l'esdeveniment massiu fora provocat possiblement per monumentals erupcions volcàniques executades en aqueix llavors en la zona de Wrangelia, localitzat en l'oest de la qual cosa hui és el Canadà, on els gegants volums de basalt volcànic expulsats per l'activitat volcànica van acabar donant forma a part important de la costa occidental d'Amèrica del Nord. 

Comprenem que els dinosaures es van originar uns 20 milions d'anys antecedent d'aquest

esdeveniment, no obstant això van continuar sent una raresa fins que va arribar l'Episodi Pluvial de Carniense. Van ser les sobtades condicions àrides des de l'episodi humit les que van brindar als dinosaures la seua possibilitat", sentència l'expert. 

Fins ara, els paleontòlegs havien reconegut 5 gegants extincions massives en els últims 500 milions d'anys de la crònica de la vida confirma Dal Cors, tots els quals va tindre un impacte profund en l'evolució de la Terra i de la vida”, sentència l'expert. Aquest nou episodi recentment documentat va atorgar lloc a unes criatures que van dominar la Terra al llarg de centenars de milions d'anys. 

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Video:

Els 30 segons que van canviar el destí dels dinosaures

Els dinosaures van ser vertebrats terrestres que van dominar el planeta Terra durant 135 milions d'anys, des de l'inici Juràssic (fa 200 milions d'anys) fins al final del Cretaci (66 milions d'anys). Aquests van desaparèixer gràcies a un meteorit.

Sean Gulick és autor d'un estudi que sosté que si l'impacte de l'asteroide hagués estat 30 segons abans o després, el món seriosa un lloc molt diferent al conegut en aquests temps.

Segons la seva investigació, el famós
meteorit de 12 quilòmetres de diàmetre que va impactar a Yucatán, va causar un efecte devastador sobre la Terra de pura casualitat.

Gulick afirma que de no ser per aquell accident, l'ésser humà no seria l'espècie dominant al planeta, sinó els dinosaures. Sosté que al perforar el cràter van descobrir que la roca tènia bastant contingut en sofre, que és va vaporitzar amb el colp del meteorit i va omplir l'aire amb un núvol de pols, molt semblant al d'una erupció volcànica.

Aquest fum va actuar de reflector de la llum i va refredar el planeta per alguns  anys. Els dinosaures que van sobreviure a l'efecte de l'aire van morir de fam.

El més resaltant de l'estudi és que si l'impacte del meteorit hauria estat 30 segons abans o després, hauria aterrat a l'oceà Pacífic o Atlàntic, vaporitzant l'aigua i causant menys danys que el produït per la roca de sofre. També
explica com un asteroide "xicotet" va poder causar tant de mal a un planeta.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Goril·les a la vora de l'extinció

Els goril·les son dels animals que mes es pareixen als humans .Comparteixen un 97% de ADN en els humans. La caça furtiva, la fragmentació dels ecosistemes, la destrucció dels hàbitats diverses enfermetats i la inseguretat regnant en els països africans són les principals causes de la davallada de les poblacions de goril·les fins a un punt insostenible. A dia d'avui, tan sols existeixen en llibertat 1.063 goril·les de muntanya, mentre que el 2016 sobrevivien poc més de 3.800 exemplars de goril·la de Grauer, la subespècie més gran de tots els goril·les, podent arribar fins als 210 quilos de pes.


El segon són els diners, la temptació que va atreure a milers de caçadors furtius durant dècades per abatre exemplars de goril·la i posteriorment vendre'ls al mercat negre o, simplement, col·leccionar-com trofeus. L'últim és la guerra, la inestabilitat i la falta de seguretat que han viscut tradicionalment els països africans, alterant l'entorn dels goril·les i empenyent a molts ciutadans a unir-se a grups furtius a la recerca de diners fàcils. Tot i les alteracions en la seva manera de vida, les espècies segueixen en la seva carrera de fons contra l'extinció perquè la selecció natural i l'adaptació a l'entorn així els obliguen.


NOTÍCIA ORIGINAL


NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2




VÍDEO

La catàstrofe que va extingir els dinosaures va afectar per igual a tot el planeta

Continua el debat sobre la causa exacta de l' extinció masiva de fa 66 milions d' anys que va acabar amb els dinosaures i moltes altres formes de vida. Hi ha qui creu que l'extinció va ser gradual, provocada per un auge de l'activitat volcànica, un canvi climàtic o fenómens d' acció comparable. Altres creuen en la caiguda d'un objecte còsmic de massa considerable, i les seues conseqüències me inmediates al medi ambient.

Una catàstrofe progresiva hauria afectat a tot el planeta d'una forma molt desigual, mentre que una subita hauria deixat sentir els efectes per tota la Terra en una mateixa época.





Una nova investigació de més de 6000 fósils marins antàrtics mostra que el detonant va ser súbit e igualment mortífer per a la vida a la regió antàrtica.

Noticia original

El cràter del asteroide que va matar els dinousaures

Despres de 21 anys de mapejar distintes localitzacions, estuids amb satelits, projeccions ecogràfiques y anàlisis de roques de la península de Yucatan, els cientifics ja poden perferorar el crater de Chicxulub - el lloc on va impactar el asteroide de més de deu kilometres que va matar els dinosaures.

El cràter de Chicxulb, situat al noroest de la penìnsula de Yucatan, medix 180 Kilómetres de diametre i fou descobert en 1970 per tres geofísics que buscaven un jaciment de petroli. Aquest crater fou causat per un asteroide fa més de 65 milions d'anys.

Un estudi recent ha reafirmat que fou aquell impacte el que va matar els dinosaures, entre altes especies. L'asteoide va generar una ola de calor que va aplegar a la temperatura de 500 graus i va alçar un nubol de pols que va detindre la fotosintesi de les plantes.

Aquest projecte conta amb fons de més de 10 milions de dolars, provinents de fons internacionals. El projecte ha rebut el nom de Proyecto Científico de Perforación del Cráter de Chicxulub i esta previst per a la primavera de 2016 amb una duració de dos mesos. El projecte te com a objectiu entedre el succes que va produir l'extincio masiva i el restabliment de la vida que va permetre als mamífers regnar en la terra.     

A més a més, el projecte ajudara a estudiar el cambi climatic a traves dels temps. Es una oportunitat de analitzar un cambi tan abrupte en la temperatura del planeta.

En aquest video explica el gran impacte que va tindre el asteroide sobre la terra, encara que es un poc llarg val la pena vore-lo.

Noticia original