Generalment els bacteris, a més de reproduir-se ràpidament poden fins adaptar al seu entorn d'una manera en la qual els dispositius de diagnòstic actuals no poden.Pero a causa d'alguna de les seves comportaments encara no estan preparats per a usar-los en humans.
Uns experts del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS) de França han aconseguit detectar de forma no invasiva malalties com el diabetis i el càncer en l'orina amb un treball de disseny de bacteris artificials.
En concret un equip del CNRS ha desenvolupat una plataforma tecnològica que connecta els circuits genètics dels bacteris, transformant-se en dispositiu vius de diagnòstic.
Per dur a terme aquest treball va dir un integrant de l'equip van utilitzar mecanismes genètics de anàlegs als transistors per amplificar els senyals febles en mostres d'orina humana o sèrum.També explica que amb l'ús d'amplificadors genètics, es poden crear aquests prototips de biosensors per a detectar biomarcadors de diagnòstic en mostres clíniques complexes humana.Justament, per esbrinar senyals biològiques en l'orina i, si s'arriba a un llindar específic, generar un canvi de color visible, els experts van dissenyar bacteris Escherichia coli, que detecten els nivells anormals de glucosa en l'orina de pacients diabètics gairebé tan bé com les tires reactives d'orina estàndard que existeixen en l'actualitat.
De manera separada, un grup de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (EUA) ha programat bacteris que són capaços d'orientar o mostrar la presència de metàstasi de fetge en l'orina, amb això el càncer s'estén a aquest des d'un altre òrgan en el cuerpo.Es tractable però de vegades es va detectar massa tarde.De fet, amb les tècniques d'imatge actuals poden perdre els tumors molt petits.
Finalmentls investigadors van provar els seus bacteris a diversos ratolins metàstasis hepàtiques, incloent càncers que es van originar en el còlon, pulmó, ovaris i pàncrees. Els bacteris van detectar de forma segura i precisa la presència de tumors en el fetge en l'orina en 24 hores.
Els ratolins no van mostrar efectes secundaris greus durant un període d'un any. Tot i ser necessaris més proves abans que les tecnologies puguin avançar en humans ambdós estudis ofereixen biosensors bacterians que, amb la seva detecció no invasiva i simple en l'orina, poden ser adaptats per al seu ús a casa o en clíniques més aïllades.
Noticia original
-Noticia relacionada
-Noticia relacionada
