Gran Barrera de Corall

A Austràlia, existeix una Gran Barrera de Corall que esta veient-se afectada durament per la contaminació i Malcolm Turnbull va prometre destinar 600 milions d’euros a un pla destinat a la reducció de residus agrícoles i aigües residuals que disminuixen la capacitat de l’escull, per suportar l’augment de la temperatura de mar.

La major part de l’ajuda vindrà pel finançament de l’energia solar que reduirà les emissions i obligar als llauradors a prendre unes mesures d’estalvi.

Aquesta contaminació limita la capacitat dels coralls de resistir les temperatures marines elevades, associades a l’escalfament global i als esdeveniments climàtics. Últimament, els coralls han agafat un blanquig sever perquè expulsen l’alga simbiòtica que els ajuda a alimentar-se.

L’alga s’expulsa quan els coralls estan sotmesos a estrés per les elevades temperatures. Sense aquesta alga, la part transparent del corall està esposta i l’esquelet blanc dels coralls es torna visible deixant blanc el corall.

Els científics no estan segurs de la quantitat de parts danyades de la Barrera que podran regenerar-se a l’hivern.

-       Notícia real

-       Notícia relacionada

Vídeo

IFMIF-Dones

Europa vol dominar una energia inesgotable i neta, la fusió nuclear. Aquesta energia que desprenen les unions de nuclis d’hidrogen quan fan una reacció en cadena que fa brillar les estrelles durant milers de milions d’anys.

Els científics creuen que poden construir un reactor capaç de generar temperatures deu vegades majors a les del cor del Sol i produir deu vegades més energia que la que consumeix.

S’està construint un reactor que vol imitar aquest procés, a Espanya, aquest reactor s’anomena IFMIF-Dones i serà un accelerador de partícules que posaran a prova els materials dels futurs reactors de fusió.

El Dones forma part de la Instal·lació Internacional de Materials de Fusió (IFMIF), un projecte liderat per la UE i Japó. Els objectius que tenen van relacionats amb l’ITER, primer reactor experimental de fusió al sud de França.

El Dones té un cost de 360 milions i vol fer-se a Granada que començaria a funcionar en l’any 2022. Ens serviria d’utilitat uns 10 anys i generaria 360 llocs de treball i 12000 més comptant els constructors. Es calcula que aquest reactor ens donarà uns beneficis de 900 milions d’euros.

-       Notícia original

-      Notícia relacionada

Vídeo

Els rajos còsmics ultra-energètics

La Terra està siguent bombardejada a totes hores, però no per una raça d'extraterrestres ni cap hisòria estranya, ni tan sols ens n'adonem els humans: Les "bombes" que cauen sobre el nostre planeta són nuclis atòmics que van per l'espai a la velocitat de la llum i de vegades s'estavellen contra la nostra atmosfera.
Anomenem rajos còsmics a aquestes particules que en la seua majoria són protons solts que han sigut impulsats, per exemple, per supernoves, i la resta són nuclis d'heli.
No us assusteu, aquests rajos solen transportar una energia entre mil milions i un bilió menor a l'energia que portaria una poma menuda si la deixem caure des d'una açada d'un metre.
actualment, aquests rajos es poden medir quan colisionen contra els gasos de l'atmosfera. El seu origen no és ben clar encara, però es creu que es formen quan s'estavellen els rajos gamma, o quan el xoc d'una ona d'hipernova impulsa les partícules.
L'univers, òbviament és immens, i entre altres moltes coses, els rajos còsmics són un camp misteriós per al coneixement humà. L'única opció que tenim és esperar i no perdre eixa curiositat que ens caracteritza els humans.

-Notícia original

-Notícia relacionada 

L'ADN aclareix l'origen dels humans d'Atapuerca

Fa 430.000 anys, almenys 28 nens i adults de tots dos sexes van morir i van quedar sepultats en una cova de la Serra d'Atapuerca, a Burgos. Quan els paleoantropólegs els van trobar, van batejar el lloc com l'Avenc dels Ossos, ja que d'allí van treure més de 6.700 restes fòssils humans. Encara no és clar si era un parany mortal o una tomba amb sentit religiós, però, amb el temps, la recerca sobre el que allí va succeir s'ha convertit en un referent mundial per a l'esclariment dels capítols més desconeguts de l'evolució humana.

L'equip de paleoantropólegs que dirigeix les excavacions d'Atapuerca creu que els 28 humans allí soterrats són neandertals arcaics, ancestres dels membres més moderns d'aquesta espècie que va viure a Europa fins a fa uns 40.000 anys i amb els quals els sapiens vam tenir sexe i fills. En 2013, gràcies a la col·laboració d'un equip especialista a recuperar ADN antic dels fòssils dirigit per Svante Pääbo, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck en Leipzig, Alemanya, van aconseguir extreure per primera vegada ADN d'un d'aquests individus. Els resultats van mostrar un inesperat parentiu amb els denisovans, altres homínids que vivien a les remotes muntanyes Altái de Sibèria i el descobriment de les quals es va anunciar en 2010. Aquest parentiu era més estret que amb els propis neandertals. Però en aquella ocasió el tipus d'ADN analitzat era mitocondrial i per tant solament oferia informació de la línia materna.

La nova anàlisi aporta ara l'altra meitat de la història, ja que l'ADN nuclear porta informació tant del llinatge del pare com de la mare. En un estudi publicat avui en Nature els responsables d'aquesta recerca diuen que els humans de l'avenc tenien un parentiu molt més estret amb els neandertals que amb els denisovans. D'aquesta forma, l'ADN confirma que els homínids d'Atapuerca serien neandertals arcaics, ancestres dels quals després van conquistar Europa i es van creuar amb els sapiens.

Desapareix el permagel dels pics més alts de Sierra Nevada

Així ho va dir un equip de la Universitat de Barcelona. Els resultats demostren per primera vegada que durant la última dècada el pic Veleta no ha arribat a gelar-se en tot l'any.

Les muntanyes ibèriques han experimentat una pujada de les temperaturas des de finals del segle XIX. A Sierra Nevada, la temperatura ha pujat en 0.93 ºC. Açò ha comportat la desaparició de la glacera Veleta i el desplaçament a major altura dels procesos ecològics i geomorfològics vinculats al fred. La investigació també revela que als pics culminants de Serra Nevada no existeixen permagels durant tot l'any, a excepció d'algunes glaceres formades en la Petita Edat de Gel.
En l'actualitat sols existeixen permagels als pics més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i possiblement als Pics d'Europa. Cap a finals del segle XXI els experts preveuen espais climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada.

Noticia original

Noticia relacionada

El primer home que va morir en una missió espacial

Un dels herois no molt reconeguts pero igualment valuosos per al nostre avanç espacial fou Vladímir Mijáilovich Komarov (1927-1967). Aquest va ser el primer cosmonauta soviètic en fer viatges espacials més d'una vegada, però també va ser el primer astronauta en morir en una missió.

Aquest accident va ocòrrer durant la missió d'anar a la lluna en la càpsula espacial Soyuz 1. Ell era l'únic tripulant. Va ser un viatge replet de problemas tècnics, incloent abans de despegar. Quan la càpsula es dirigía a aterrar, aquesta es va estavellar brutalment contra la terra, provocant la mort del coronel Komarov.
Com un acte d'heroicitat, va evitar la mort del pilot suplent, perquè el mateix Komarov era sabedor que no eixiria viu d'aquella missió, i la va portar endavant.

Noticia original

Noticia relacionada