Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mollalopeza. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mollalopeza. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 de juny del 2015
Una dona aconsegueix quedar-se embarassada amb un transplantament de cèl•lules mare
Maria, una dona que era estèril, ha aconseguit quedar-se embarassada després de sotmetre’s a una teràpia experimental que du a terme l’hospital La Fe de Valencia destinada a ajudar a dones com ella, amb una baixa reserva de òvuls . El procediment consisteix en un autotrasplantament de medul•la òssea , és a dir, de precursors de les cèl•lules de la sang (cèl•lules mare adultes) obtinguts de la pròpia sang de la pacient que es dirigeixen cap als ovaris per estimular-los Gràcies a això s'han pogut obtenir òvuls, fecundar-los in vitro i transferir un d'ells a María.
Maria havia provat abans la fecundació in vitro però no va funcionar així que el grup d’investigació en Medicina Reproductiva de l’ Institut de Investigació Sanitaria de La Fe li va plantejar aquesta teràpia. La tècnica replica una teràpia que s'empra per tractar certs tumors com a leucèmies o limfomes i que consisteix a aplicar en el torrent sanguini les cèl•lules que donen lloc als diferents tipus cel•lulars de la sang (“precursores hematopoyéticos”), dirigir les cèl•lules als ovaris i així estimular la producció d’òvuls.
La intenció dels investigadors consisteix a provar l'eficàcia d'aquest procediment al llarg d'aquest any en 20 dones d'entre 18 i 40 anys amb una baixa quantitat d’òvuls. De moment, ja han participat cinc en l'assaig clínic. D'elles, els millors resultats s'han donat en María, que ha aconseguit quedar embarassada. En altres dos casos també s'han aconseguit embrions, encara que tenien anomalies cromosòmiques. Per a comprovar el resultat de la teràpia hi haurà que esperar els resultats de les 20 participants.
Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2
Vídeo:
Etiquetes de comentaris:
1 bat a,
2014-1015,
cel.lules mare,
cmc,
iesjsegrelles,
mollalopeza,
trasplantament
Un fàrmac derivat del cànnabis ralenteix l’alzheimer en ratolins.
Un equip d'investigadors de l'hospital de Bellvitge de Barcelona han provat en ratolins que un fàrmac derivat del cànnabis ralenteix, tant a nivell cognitiu com a molecular, l'avanç de l'alzheimer en els animals. L'estudi dels científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha constatat que l'administració d'aquest fàrmac, format per una combinació de dues varietats de planta de cànnabis, produeix millores importants en els ratolins tractats durant les fases inicials de la malaltia.
Els científics han provat que subministrar aquests dos extractes de planta de cànnabis a ratolins modificats genèticament perquè desenvolupen alzheimer té efectes beneficiosos perquè no tenen la mateixa pèrdua de memòria. Els ratolins van començar a ser tractats en etapes inicials de la malaltia, quan va iniciar la clàssica pèrdua de memòria i, van descobrir que, després de cinc setmanes subministrant-los el fàrmac, els animals no solament no presentaven problemes de memòria, sinó que tampoc tenien dificultats en tasques d'aprenentatge.
Els científics calculen que els primers assajos clínics amb humans no trigaran molt temps, però els científics aclareixen que aquest tractament no es curatiu, es a dir, no poden curar la malaltia sinó que pretenen amortiguar els efectes danyins de la “almiloide” i ralentir els efectes.
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Vídeo:
Etiquetes de comentaris:
1 bat a,
2014-1015,
alzheimer,
cannabis,
iesjsegrelles,
mollalopeza
diumenge, 1 de març del 2015
Llacs de Girona tenen característiques similars als oceans del passat
Les característiques dels llacs de Banyoles (Banyoles i Cisó), a Girona, Espanya, són molt semblants a les dels oceans que existien quan van aparèixer les primeres formes de vida, segons un estudi liderat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).
El treball analitza el metabolisme dels microorganismes d'aquests llacs.Els microorganismes actuals es comporten igual que en el passat i poden donar pistes sobre com es van establir les primeres relacions ecològiques i les estratègies pioneres per obtenir energia i aliment.
Després de seqüenciar massivament l'ADN total de les zones profundes del llac de Banyoles riques en compostos tòxics de sofre, metà, anhídrid carbònic,amoníac i hidrogen, els investigadors han confirmat que és un ambient dominat per bacteris.
“Trobar petjades d'aquestes espècies en sediments antics ajudarà a reconstruir el passat”, afirmen els investigadors. Així mateix, assenyalen que les mostres analitzades ajudaran a predir el comportament dels oceans en zones costaneres davant els futurs escenaris de canvi climàtic i proliferació de “zones mortes” amb falta d'oxigen.
Noticia Original
-Noticia Relacionada 1
-Noticia Relacionada 2
Vídeo
El treball analitza el metabolisme dels microorganismes d'aquests llacs.Els microorganismes actuals es comporten igual que en el passat i poden donar pistes sobre com es van establir les primeres relacions ecològiques i les estratègies pioneres per obtenir energia i aliment.
Després de seqüenciar massivament l'ADN total de les zones profundes del llac de Banyoles riques en compostos tòxics de sofre, metà, anhídrid carbònic,amoníac i hidrogen, els investigadors han confirmat que és un ambient dominat per bacteris.
“Trobar petjades d'aquestes espècies en sediments antics ajudarà a reconstruir el passat”, afirmen els investigadors. Així mateix, assenyalen que les mostres analitzades ajudaran a predir el comportament dels oceans en zones costaneres davant els futurs escenaris de canvi climàtic i proliferació de “zones mortes” amb falta d'oxigen.
Noticia Original
-Noticia Relacionada 1
-Noticia Relacionada 2
Vídeo
Etiquetes de comentaris:
cmc,
curs 2014-2015,
llacs girona,
mollalopeza,
primera forma de vida
La criatura que no ha evolucionat en 2.000 milions d’anys.
Un equip internacional de científics ha descobert la major absència d'evolució que s'hagi conegut mai: un microorganisme de les profunditats marines que sembla no haver canviat durant més 2.000 milions d'anys. ¿Pot aquest esser contradir al propi Charles Darwin ? Tot el contrari, els investigadors creuen que aquesta manifesta falta d'evolució recolza les teories del naturalista britànic.
Els científics van examinar bacteris de sofre, microorganismes massa petits per veure's a simple vista, que tenen 1.800 milions d'anys, preservats en les roques de les aigües costaneres d'Austràlia Occidental. Utilitzant una tecnologia d'avantguarda, van trobar que aquests bacteris tenen el mateix aspecte que els bacteris de la mateixa regió de fa 2.300 milions d'anys, i que tots dos grups antics són indistingibles dels bacteris de sofre moderns que es troben en el fang de la costa de Xile. Tots semblen el mateix malgrat el pas del temps.
Els fòssils analitzats es remunten a un període d'augment substancial en els nivells d'oxigen de la Terra conegut com el Gran Esdeveniment d'Oxidació , que els científics creuen que es va produir fa entre 2.200 i 2.400 milions d'anys. L'esdeveniment també va produir un augment espectacular de sulfat i nitrat, els únics nutrients necessaris perquè aquests bacteris sobrevisquessin en el seu ambient de fang d'aigua de mar, i que els científics diuen que els va permetre créixer i multiplicar-se.
Noticia Original
Noticies Relacionades:
Fòssils perduts de Darwin
Escarabat de fa 180 anys
Video:
Els científics van examinar bacteris de sofre, microorganismes massa petits per veure's a simple vista, que tenen 1.800 milions d'anys, preservats en les roques de les aigües costaneres d'Austràlia Occidental. Utilitzant una tecnologia d'avantguarda, van trobar que aquests bacteris tenen el mateix aspecte que els bacteris de la mateixa regió de fa 2.300 milions d'anys, i que tots dos grups antics són indistingibles dels bacteris de sofre moderns que es troben en el fang de la costa de Xile. Tots semblen el mateix malgrat el pas del temps.
Els fòssils analitzats es remunten a un període d'augment substancial en els nivells d'oxigen de la Terra conegut com el Gran Esdeveniment d'Oxidació , que els científics creuen que es va produir fa entre 2.200 i 2.400 milions d'anys. L'esdeveniment també va produir un augment espectacular de sulfat i nitrat, els únics nutrients necessaris perquè aquests bacteris sobrevisquessin en el seu ambient de fang d'aigua de mar, i que els científics diuen que els va permetre créixer i multiplicar-se.
Noticia Original
Noticies Relacionades:
Fòssils perduts de Darwin
Escarabat de fa 180 anys
Video:
Etiquetes de comentaris:
bacteris sofre,
cmc,
curs 2014-2015,
mollalopeza
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Una estrela “ ferida” escapa de un forat negre.
Un equip internacional d'astrònoms ha estat testimoni directe d'un esdeveniment rar i excepcional: la "fugida" d'una estrella que havia sigut capturada per un enorme forat negre. De fet, el forat negre havia començat ja a "devorar" l'estrella quan aquesta va aconseguir alliberar-se.
Normalment, pensem en els forats negres com en enormes "depredadors espacials" capaços d'engolir estrelles senceres (o qualsevol altra cosa que es pose a tir de la seua immensa gravetat). No obstant això, en algunes ocasions una estrella ja "mossegada" per un forat negre aconsegueix escapar encara que, això sí, després d'haver perdut una gran porció de la seva massa. En aquest cas, la "mossegada" de l'estrella tenia una massa equivalent a la del planeta Júpiter.
En un article que es publica en Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, els investigadors revelen que l'estrella i el forat negre es troben en una galàxia que està fora del recentment batejat supercúmul de Laniakea, del que la nostra galàxia, la Via Làctica, forma part.
L'esdeveniment, la denominació tècnica del qual és "Esdeveniment de disrupció de marea" o TDE, per les seues sigles en anglès, ha succeit molt lluny de nosaltres, és cert, però encara així es el TDE més proper mai observat per la Ciència i el que més oportunitats donarà als astrònoms per comprendre com funcionen i s'alimenten els forats negres supermasius que hi ha en el centre de moltes galàxies.
Notícia Original
Notícies Relaciondes:
Noticía 1
Notícia 2
Video:
Normalment, pensem en els forats negres com en enormes "depredadors espacials" capaços d'engolir estrelles senceres (o qualsevol altra cosa que es pose a tir de la seua immensa gravetat). No obstant això, en algunes ocasions una estrella ja "mossegada" per un forat negre aconsegueix escapar encara que, això sí, després d'haver perdut una gran porció de la seva massa. En aquest cas, la "mossegada" de l'estrella tenia una massa equivalent a la del planeta Júpiter.
En un article que es publica en Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, els investigadors revelen que l'estrella i el forat negre es troben en una galàxia que està fora del recentment batejat supercúmul de Laniakea, del que la nostra galàxia, la Via Làctica, forma part.
L'esdeveniment, la denominació tècnica del qual és "Esdeveniment de disrupció de marea" o TDE, per les seues sigles en anglès, ha succeit molt lluny de nosaltres, és cert, però encara així es el TDE més proper mai observat per la Ciència i el que més oportunitats donarà als astrònoms per comprendre com funcionen i s'alimenten els forats negres supermasius que hi ha en el centre de moltes galàxies.
Notícia Original
Notícies Relaciondes:
Noticía 1
Notícia 2
Video:
Etiquetes de comentaris:
2014-1015,
cmc,
foratnegre,
iesjsegrelles,
mollalopeza
Subscriure's a:
Missatges (Atom)