L’ICEBERG MÉS GRAN DEL MÓN ES DESPRÉN DE L’ANTÀRTIDA.

L’iceberg més gran del món s’ha després del continent antàrtic, en el mar Weddell. Aquesta massa de gel es trobava junt amb la plataforma gelada Ronne. La denominació dels icebergs és compon a partir del quadrant antàrtic en què són vistos originalment, seguit d’una lletra seqüencial. Si posteriorment la massa de gel es trenca, cada fracció afegix al seu nom una lletra seqüencial. Aquest, s’anomena A-76 i ha superat la superfície de l’antic iceberg més gran del món, l’A-23A, que tenia 3.880 km². L’iceberg més gran del món ara té 4.320 km², per fer-se una idea de com és de gran, segons els satèl·lits, és més gran que l’illa espanyola Mallorca. Va ser detectat per la missió Copèrnic Sentinel-1, dos satèl·lits que observaven l’Antàrtida.

La formació d’icebergs és natural, però el despreniment de les plaques és a causa del calfament global.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

LA NASSA ENVIARÀ EL SEU PRIMER ROBOT A LA LLUNA A FINALS DE 2023.

La NASA vol enviar un robot a la Lluna a finals de 2023, anomenat Viper. Se centrarà en les zones que no han vist la llum solar en mils de milions d’anys, zones considerades de les més fredes del sistema solar. Per a fer-ho utilitzarà rodes especials i un sistema de suspensió, amb el qual podrà desplaçar-se per diferents tipus de sòlS.

Els instruments fonamentals que inclou Viper són una perforadora de persecució, un espectròmetre de masses, un espectròmetre infraroig i un espectròmetre de neutrons.

A principi de 2018, la NASA tenia un altre robot semblant a aquest, anomenat Resource Prospector, però va ser cancel·lat. Abans que Viper arribe a la Lluna, es provaran versions anteriors per comprovar que no hi haja cap risc.

Les dades que es rebran d’aquest robot, ens serviran perquè els científics estudien les condicions i avaluen el medi ambient i els recursos de la Lluna.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

COM SABRAN ELS CIENTÍFICS QUE PERSEVERANCE HA TROBAT VIDA A MART?

Quan la Mars 2020, amb el rover Perseverance a bord, aterre en Mart es convertirà en la novena missió de la NASA que ho aconseguisca. A més d'estudiar la geologia i el clima del planeta vermell, i aplanar el camí per a l'exploració humana més enllà de la Lluna, el rover buscarà rastres de vida microbiana que podia haver viscut allí fa milers de milions d'anys.

El rover, porta un nou conjunt d'instruments científics que es basen en els descobriments del seu antecessor, el Curiosity. Aquest rover, va descobrir que parts de Mart podrien haver sustentat la vida microbiana fa milers de milions d'anys.
Si aquestes dades són prou intrigants, l'equip podria ordenar al braç robòtic del rover que s'acoste per a veure'l més de prop.
El segon es diu SHERLOC, té el seu propi làser i pot detectar concentracions de molècules orgàniques i minerals que s'han format. Junts proporcionaran mapes d'alta resolució d'elements, minerals i molècules en roques i sediments marcians, la qual cosa permetrà als astrobiòlegs avaluar la seua composició i determinar els nuclis més prometedors per a recol·lectar.
L'equip té l'esperança de trobar una característica de la superfície que no puga atribuir-se a res més que a la vida microbiana antiga.

Les mostres del rover Perseverance de Mart podran dir-nos que en un moment, fa milers de milions d'anys, va existir vida en altres parts de l'univers. En tot cas, la pregunta a si Mart va tindre vida alguna vegada començarà a respondre's d'aquí a una mica.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

EEUU DEMANA TRACTAR LA CRISIS CLIMÀTICA COM "UNA EMERGÈNCIA"

Els Estats Units ha reclamat tractar la crisi climàtica com "una emergència".
Poques hores després de la seua arribada a la Casa Blanca, el president Joe Biden va signar una ordre executiva per a tornar a l'acord de París, després de l'eixida decretada per Donald Trump en el 2017. La volta es farà efectiva en un mes i el mateix Biden s'ha compromés a celebrar en els seus primers cent dies una primera cimera en sòl nord-americà per a recuperar el terreny perdut.

La Cimera de l'Adaptació Global està destinada a ajudar a les nacions menys afavorides i més exposades als impactes de clima extrem. L'objectiu és crear sistemes d'alerta, construir defenses costaneres, millorar el drenatge a les ciutats, invertir en collites resistents a les sequeres i construir resiliència en les comunitats.
Es va reiterar el compromís del seu país a la meta d'emissions zero en el 2050 i va anunciar la publicació dels seus compromisos per a la reducció en el 2030.
El secretari general de Nacions Unides, va reiterar la necessitat d'un major compromís internacional de suport a les nacions menys afavorides, els Països Baixos, com a amfitrions del cim.

El Regne Unit, com a organitzador de la COP26 que se celebra al novembre a Glasgow, ha tingut un paper vital en el cim.


NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

ORNITORRINCS.

Els ornitorrincs són unes de les espècies més rares. És un animal monoterma i ademés, brilla en la oscuritat, a l’igual que les “zarigüeyas” i els esquirols voladors. Es converteix en el tercer mamífer biofluorescent conegut.

Per a dur a terme aquesta investigació van observar a tres ejemplars, dos mascles i una femella. El seu pelatge és marró a la llum del sol i s’ilumia en tons verdosos baix la llum ultraviolada. Aquesta característica es troba en els dos sexes i els ejemplars són escassos.

Utilitzen aquesta característica per a comunicar-se amb membres de la matèixa espècie. Hi han dos explicacions:
    -Que els monotermes, els marsupials i els mamífers placentaris tenen un ancestre en comú.
    -Que adquiriren aquest rasg de manera individual, com a procés de l’evolució.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

L'OCELL VOLADOR MÉS GRAN QUE HAJA HABITAT LA TERRA.

Aquests fòssils serien de l'ocell més gran de la prehistòria.
Kloess va identificar als ocells com pelagornítids, un grup de depredadors que van vagar pels oceans del sud de la Terra durant almenys 60 milions d'anys. Se'ls coneix com a ocells de dents ossudes a causa de les seues dents afilades i becs llargs, que els van ajudar a atrapar peixos i calamars de l'oceà.

Usant la grandària i les mesures dels fòssils, els investigadors van poder estimar la grandària de la resta dels individus.
Aquests fòssils antàrtics probablement representen no sols els ocells voladors més grans de l'Eocé, sinó també alguns dels ocells voladors més grans que mai hagen existit.
Els ocells van emergir en l'Era Cenozoica, després que un asteroide va colpejar la Terra i va acabar amb quasi tots els dinosaures.

El nostre descobriment fòssil, amb la seua estimació de 5 a 6 metres, mostra que els ocells van evolucionar a una grandària gegantesca relativament ràpida després de l'extinció dels dinosaures i van governar els oceans durant milions d'anys.
La grandària extrema d'aquests ocells extints és insuperable en els hàbitats oceànics.

NOTICIA
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2