Un anticonceptiu hormonal augmenta el risc de VIH

L'ús d'un anticonceptiu hormonal injectable molt utilitzat en l'Àfrica subsahariana incrementa "moderadament" el risc de contreure la infecció per VIH. L'anticonceptiu es denomina acetat de medroxiprogesterona de dipòsit, més conegut com DMPA.

Aquest anticonceptiu l’utilitzen al voltant de 41 milions de dones en tot el món, la majoria en els països africans. Per a saber si aquest mètode implicava un increment del risc van analitzar 12 estudis observacionals ja publicats, en un metanàlisi que, en total, va comptar amb la participació de 39.560 dones

El resultat va ser que, l’increment del risc de contagi del virus VIH per a dones utilitzant DMPA en comparació d'aquelles que no utilitzen cap anticonceptiu o utilitzen altres mètodes anticonceptius, es va xifrar en un 40%, per tant ho van considerar un progrés moderat de contagi.
No obstant això, s'ha de tindre en compte que el major risc és, sobretot, per a dones amb més possibilitats d'adquirir el virus per altres motius. Per tant van afegir que "L'augment moderat de risc observat en el nostre treball no és suficient per justificar una retirada completa del DMPA en dones en general".

Noticia original 

Noticies relacionades:
La llama, nova enemiga del VIH.
Recomanacions 'obsoletes' per al tractament de l'hepatitis C. 

Vídeo:

Creen una proteïna que impedeix la propagació d'un tumor cancerós

Un equip d'investigació d'Estats Units ha trobat un mètode per a detindre la metàstasi, evitant que dos tipus de proteïnes interaccionen i provoquen l'expansió del càncer. Aquesta expansió es desenvolupa de la següent manera; quan dos tipus de proteïnes de Gas 6 s'enllacen amb dos d'Axl, les senyals generades permetent a les cèl·lules canceroses abandonar el lloc original del tumor i migrar fins altres parts del cos per a formar en elles nous nòduls cancerosos.

El mètode desenvolupat ha consistit en la creació d'una proteïna que bloqueja la metàstasi, la qual cosa suposa un tractament tan eficaç com la quimioteràpia tradicional però millor, ja que no apareixen els efectes secundaris d'aquesta.
La majoria dels pacients que sucumbeixin davant el càncer ho fan a conseqüència de la metàstasi, raó per la qual els metges tracten de parar o fer més lenta aquesta amb quimioteràpia, però aquests tractaments no són per desgràcia molt efectius i tenen greus efectes secundaris.
L'equip va partir d'una proteïna modificada artificialment per donar lloc a una còpia inofensiva de la proteïna d'Axl, de manera que les proteïnes de Gas 6 s'enllacen a elles i s'evita que es genere la senyal que activa el procés de la metàstasi, mantenint les proteïnes de Gas6 immòbils i impedint que  viatgen pel torrent sanguini i s'enllacen amb proteïnes Axl vertaderes.

Noticia original

Noticies relacionades
¿Melocotons per impedir la metàstasi d’alguns càncers?
Les cèl·lules canceroses acceleren l'envelliment i la inflamació.

Vídeo:

Dos cultures diferents de neandertals coexistiren en el passat

Ferramentes estudiades per Karen Ruebens

Sempre hem pensat en els neandertals com una única col•lectivitat. Actualment, un estudi ens brinda una fascinant revelació: hi va haver al menys dos cultures neandertals diferents al mateix temps. Açò ens demostra que els neandertals eren més complexos culturalment del que crèiem. A partir de l’estudi de diferents tipus de bifaços neandertals queden reflexes dos tradicions culturals, les quals existiren en el nord d’Europa entre 115.000 i 35.000 anys.
L’autora de l’estudi, la arqueòloga Karen Ruebens, de la Universitat de Southampton en el Regne Unit, va examinar minuciosament el disseny de 1.300 ferramentes de pedra originades en 80 jaciments arqueològics neandertals situats en cinc regions o països d’Europa: França, Alemanya, Bèlgica, Gran Bretanya i els Països Baixos.
La seua investigació ha demostrat evidències de que existiren dos tradicions o dissenys diferents per a la fabricació dels bifaços. Una correspon a una regió que hui correspon al sud-oest de Franca i Gran Bretanya, i l’altra a Alemanya i territoris propers pel costat de l’est. Ambdues tradicions indiquen desenvolupaments completament separats i independents.
A més, Ruebens va trobar una zona de transició entre aquestes dues tradicions que engloba Bèlgica i els Països Baixos. Encara que s'havia parlat molt d'aquesta zona, especialment en relació amb els seus contactes posteriors amb grups d'humans moderns, aquesta àrea pot ser vista com un cresol d'idees per on van passar grups nòmades de neandertals, tant de la tradició e l'Est com de la de l'Oest, influenciant cada un d'ells als dissenys de l'altre, i deixant al seu pas una varietat major de ferramentes bifaços, tal com argumenta Ruebens. Açò indica un sòlid mecanisme d'aprenentatge social dins d'estos dos grups i diu molt de l'estabilitat i la capacitat d'interacció de les poblacions de neandertals.

Notícia original

Notícies relacionades
Els neandertals dividien la feina per sexe
Els neandertales van desaparéixer abans de la península ibèrica que de la resta d'Europa

Vídeo:

CO2 injectat al subsòl. Eficient?

Capturar el diòxid de carboni (CO2) i emmagatzemar-lo en el subsòl mitjançant processos artificials d’injecció és una estratègia que ha aparegut recentment i que es troba en procés d’investigació. Al sotmetre el CO2 en un medi on suposadament romandrà immobilitzat s’integra amb els minerals del subsòl adoptant una forma sòlida. Amb açò, s’evita la seua emissió contaminant a l’atmosfera i es redueix, per tant, l’efecte d’hivernacle responsable de l’escalfament global.

Aquesta estratègia, com podem veure, resulta molt prometedora com a possible expectativa per solucionar part del problema de la contaminació de CO2, però encara hi ha dubtes respecte la seguritat i l’eficàcia d’aquesta tècnica.

L’Agència de Protecció Ambiental dels EEUU estima que les actuals tecnologies podrien eliminar fins a un 90% del diòxid de carboni de les centrals elèctriques que funcionen amb carbó mitjançant aquesta tècnica.

No obstant Yossi Cohen i Daniel H. Rothman, de l’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en Estats Units, han trobat que no tota la quantitat de CO2 injectat s’integra amb els minerals per complet. Aquests investigaren les reaccions químiques entre el diòxid de carboni i el seu entorn mineral observant que només una part del gas s’injecta en la pedra, la resta adopta una forma més tènue. Per tant si es transforma en matèria sòlida passa a ser estable i romandrà immobilitzat allí baix durant un temps indefinits. En canvi, si es queda en forma líquida o gasosa, conserva una mobilitat siginificativa i podria tornar a l’atmosfera.

Encara que Cohen i Rothman han demostrat que la gent estava equivocada al creure que tot el  CO2 injectat es convertia en matèria sòlida, admeten que les seues prediccions teòriques requereixen experiments per determinar amb la suficient certesa la magnitud d’aquest efecte.

Notícia original

Notícies relacionades:
¿Sòls urbans per absorbir diòxid de carboni?
Diòxid de carboni atrapat i utilitzat en un sistema d'energia geotèrmica

Vídeo:

La inversió del camp magnètic terrestre

El camp magnètic de la Terra s’ha invertit moltes vegades al llarg de milions i milions d’anys. Aquest camp magnètic el podem identificar com una comú barra d’iman dipolar on el seu pol nord, en l’actualitat es troba un poc desplaçat de l’eix de rotació de la Terra. Aquest manté la seua intensitat durant milers i milions d’anys. No obstant, aquest camp magnètic es debilita i inverteix la seua direcció a causa de raons encara desconegudes. Fins al moment s’ha pensat que aquest procés durava diversos milers d’anys.

Actualment, un nou estudi realitzat per científics d’Itàlia, França i Estats Units demostra que la última inversió del camp magnètic terrestre fa aproximadament un milió d’anys va durar menys del suposat, menys de 100 anys, aproximadament la duració d’una vida humana. Aquest descobriment fa evident que la intensitat del camp magnètic de la Terra està disminuint 10 vegades mes ràpid del normal, donant a pensar als geofísics que la pròxima inversió del camp magnètic es produirà dins d’uns pocs milers d’anys.

Aquesta inversió no és nociva per a la vida terrestre, a pesar que s’ha investigat molt en registres geològics i biològics, no existeixen catàstrofes prèvies associades amb inversions del camp magnètic. No obstant, aquesta inversió si que podria influir en les xarxes elèctriques generant corrents que podria desactivar-les.
El que sí que fa el camp magnètic terrestre és protegir-nos la vida front les partícules energètiques del Sol i dels rajos còsmics, que són capaços de provocar mutacions genètiques. La pèrdua d’aquest escut electromagnètic abans d’una inversió ens deixaria exposats a aquestes partícules amb una gran quantitat de risc major a del càncer i que ens portaria a prendre mesures mai vistes. Aquest perill es veuria influenciat si les inversions foren precedides per grans períodes on la intensitat fora inestable.

Notícia original

Notícies relacionades:
El camp magnètic terrestre podria estar implicat en la degradació de la capa d'ozó
Variacions magnètiques i gravitatòries d'una zona situada entre l'Atlàntic i l'Índic

Vídeo:

El xip que “recupera la vista”

En el món occidental es calcula que uns sis milions de persones sofreixen ceguera o escassa visió. La recuperació d’aquesta ceguera sempre ha estat poc creïble. Actualment, una companyia d’Israel ens presenta una solució per al deteriorament de la retina que provoca la ceguera. Ens presenta un dispositiu molt menut de la grandària d’un gra d’arròs, la funció del qual és imitar la tasca de la retina que consisteix en capturar les senyals visuals i convertir-les en senyals elèctriques que activen les neurones per a crear les imatges al cervell.
Aquest artefacte s’implanta a la part posterior de l’ull mitjançant una intervenció relativament simple comparada amb altres i que només requereix anestesia local. A més, aquesta intervenció seria definitiva ja que aquest aparell no disposa de bateria. La seua font d’energia procedeix d’una espècie d’ulleres de sol que transfereixen de manera inalàmbrica un laser directament al xip.
La visió que obtindrà el pacient mitjançant aquest xip li permetrà veure a una resolució estable però no molt definida, per tant, no podrà conduir ni llegir lletres si no són a gran dimensions. No obstant, aquesta resolució serà en blanc i negre. "La ciència encara no ha aconseguit superar el blanc i negre en aquest terreny, però pretenem anar més enllà i oferir una escala de grisos perquè es puguen apreciar ombres i contorns"; explica Gefen, director executiu de la companyia.
La Bio-Retina actua conjuntament amb els moviments naturals de l’ull, el que falicitarà al pacient mirar de costat a costat sense necessitat de girar el cap.
De moment, aquest dispositiu soluciona la vida a pacients amb retinosis pigmentària i degeneració macular associada a l’edat, trastorns comuns a partir dels 60 anys. Però els científics responsables d’aquesta retina biònica preveuren que en un futur podrà tractar enfermetats com la retinopatia diabètica, o aquelles en què el fotoreceptor s'atrofia i no pot funcionar una altra vegada a causa de que no hi ha cèl•lules que puguen traduir la llum que arriba a la retina en una visió útil. No obstant, el dispositiu no serveix per a aquells que han nascut cecs o pateixen altres enfermetats no relacionades amb la retina.
Per traure endavant aquest producte l'empresa israeliana col•labora amb equips científics i indústries a tot el món, amb la finalitat d'estudiar la millor solució a determinats problemes en la visió.
Es calcula que el preu de la implantació de la Bio-Retina rondarà els 2.000 dòlars. "Es tracta d'una tecnologia puntera, l'esforç d'un grup internacional per a una missió molt noble, restablir la vista als cecs", conclou el responsable.

Notícia original

Notícies relacionades:
Previndre la retinopatia diabètica
Japó realitza el primer assaig de retina artificial amb cèl•lules mare

Vídeo: