Encontrada una arna en una escola d’Austràlia

 S’ha encontrat una arna gegant en una escola situada a Queensland, Austràlia. Aquesta arna mesura 25 centímetres. Els experts del museu de Queensland van analitzar la palometa i van dir que aquestes es poden encontrar per la zona on està l’escola, però que  encara que siguen tan grans, igualment són difícils de vorer per les persones.

Estos insectes, normalment, es solen veure quan mesuren 2,5 centímetres per això ha sigut una sorpresa haver trobat un exemplar d’aquesta.

Segons altres experts, hi ha altres insectes més grans que este, diuen que en la part de sudamèrica es pot vorer una arna blanca que mesura fins 30 centímetres.

Notícia Original 

Notícies Relacionades: 

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo:

Un animal que es regenera encara si el talles en troços

S’ha descobert un animal capaç de regenerar-se encara si es tallat en 3 parts. Aquest ha sigut trobat en el Golf d’Eviat. L’animal forma part de l’espècie dels ascídia, una espècie que es pot trobar en qualsevol oceà o mar del planeta.

Després d’investigacions i molts estudis, van fer un experiment amb varies dotzenes de ascidies separant-los en tres parts: el cos(sense sistema nerviós), el cor i part del sistema digestiu. Va donar resultats sorprenents van sobreviure i ademés es van regenerar cada una de les parts.

Notícia Original

Notícies Relacionades: 

-Notícia Relacionada 1

-Notícia Relacionada 2

Vídeo:

El Planeta 9

 Els astrònoms Txad Trujillo i Scott Sheppard (Institució Carnegie de Washington) van publicar un estudi sobre les òrbites de diversos xicotets cossos del sistema solar, dels quals orbiten més enllà que Neptú (anomenats Objectes Transneptunians, o TNOs per les seues sigles en anglés). Aquests TNOs són xicotetes roques que, a causa de la seua gran distància a la Terra i a la seua foscor, resulten molt difícils d'observar. Els majors cossos coneguts d'aquest estil, els planetes nans Plutó i Eris, es troben molt més pròxims a la Terra que la major part de la família transneptuniana.

Trujillo i Sheppard van demostrar que les òrbites d'uns pocs TNOs que havien observat no estaven orientades, com calia esperar, de manera aleatòria, sinó que les seues perihelios (els punts de màxima aproximació al Sol) estaven alineats de manera notable. Això va portar als astrònoms a llançar la hipòtesi que un 'Planeta 9', desconegut fins hui, podria ser el responsable d'aqueix alineament de les òrbites.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo:

El tauró més lluminós del món

Un tauró lluminós de 1,8 metres ha sigut avistat per les aigües de Nova Zelanda. Aquest és el vertebrat lluminós més gran del món que es coneix fins ara. Aquest animal produeix llum per unes reaccions bioquímiques. Van capturar 3 exemplars de taurons de espècies paregudes que brillaven a l’obscuretat.

Jérôme Mallefet, explica que els exemplars capturats produïen una llum blau-verdosa que brilla i es obscureix lentament.

"Ells brillen en la obscuritat, no produeixen destells", va explicar el científic belga.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo:

Restos d'una enorme foca monjo que va viure fa tres milions d'anys

 Científics d’una universitat australiana han descobert, a partir de fòssils trobats en Nova Zelanda, una espècie desconeguda fins ara d'una gegantesca foca monjo que va viure fa tres milions d’anys. La foca va ser nombrada Eomonachus belegaerensis (foca monjo amanèìxer de Belegaer).

La Eomonachus Belegaerensis és la primera espècie de foca monjo, viva o extinta, que s'ha descobert en l'Hemisferi Sud, segons la investigació d'un grup de set cranis de Eomonachus que van ser trobats entre 2009 i 2016 en les costes de Taranaki, a l'illa nord de Nova Zelanda.

Els científics a càrrec de la investigació han destacat que el descobriment "reescriu la història de l'evolució" de les foques que viuen en l'actualitat.

Notícia

Notícies Relacionades:

-Las focas grises pueden aprender a cantar

-La recuperación de la única foca propia del Mediterráneo

Vídeo:

Què és una supernova?

 Una supernova és l’explosió d’una estrela. Sol passar quan una estrela és perd la seua força i acaba per explotar deixant les capes que la formaven soltes per l’espai.

Hi ha diferents tipus com la de tipus la que exploten de manera termonuclear. Bàsicament són dos estreles que orbiten juntes on una molt vella va absorbint l’altra fins que el nucli aplega a un límit on ja no pot afegir material i explota.

Les supernoves són molt difícils de detectar ja que no són molt freqüents, per exemple, històricament en la nostra galàxia sols s’han detectat 2 o 3 de tipus ll cada cent anys. 

Les supernoves de tipo la ens ajuden a medir la distància a la que estan aquestes.

Gràcies a les supernoves puguem vorer l’interior d’una estrela i com està formada per dins.

Notícia

Notícies Relacionades:

Descuberta la supernova més brillant de la història.

Quatre segles sense una supernova en la Vía Làctea.

Vídeo: