Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fenollarplaa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fenollarplaa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2016

Un anell d' Einstein descobert per una estudiant de Canàries

Una estudiant de doctorat de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de la Llacuna (ULL), ha descobert un anell d' Einstein, un objecte astronòmic tant interessant com inusual.

Un anell d'Einstein és una imatge distorsionada d'una galàxia molt llunyana, anomenada "font". La distorsió es produeix per la deformació dels raigs de llum a causa de la presència d'una galàxia situada entre la font i l'observador, a la qual es denomina "lent". L'intens camp gravitatori produït per la galàxia lent deforma l'estructura de l'espai-temps en els seus voltants, el que aconseguiex atraure altres objectes i desviar la trajectòria de la llum.

Quan les dues galàxies estan perfectament alineades, la imatge que l'observador veu de la més llunyana es converteix en un anell gairebé perfecte que envolta la galàxia lent i les seves irregularitats es deuen a la asimetria de la seua galàxia originària.

Com funcionen els anells d' Einstein.

El descobriment ho va aconseguir de forma fortuïta l'estudiant Margherita Bettinelli, mentre estava analitzant la població estel·lar de la galàxia nana de Sculptor.

L'ara anomenat 'anell d'Einstein Canàries', és un dels de major simetria dels descoberts fins ara i és gairebé circular. La galàxia font es troba a una distància de 10.000 milions d'anys llum, de manera que la galàxia es veu tal com era en aquella època.
Per contra, la galàxia lent, amb una massa similar a la de la Via Làctia, es troba més a prop -a 6.000 milions d'anys llum-i, per tant, la vejem més evolucionada.

Estudiar aquests fenòmens ens proporciona informació molt important per a conéixer la composició de la galàxia font i, d'altra banda, l'estructura del camp gravitatori i de la distribució de matèria fosca de la galàxia lent.

Vídeo sobre un anell d' Einstein

Noticia relacionada
Noticia original

La ciència, davant el descobriment de la quinta força de la natura


Els científics sospiten de l'existència d'una nova partícula, el descobriment de la qual suposaria la possible comprensió de la matèria fosca. Al igual que el bosó de Higgs i moltes altres partícules que ens van ajudar a explicar les quatre forces fonamentals de la naturalesa (la interacció nuclear forta, la nuclear feble, l'electromagnètica i la gravitacional), aquesta partícula suposaria un avanç per descobrir una quinta força, que explicaria els misteris de la matèria oscura.

                                                               Les quatre forces fonamentals.

La possible existència d' aquesta partícula es va descobrir a principis d' aquest any, després que uns científics d' Hongria informaren d'una rara anomalia en una reacció nuclear (la descomposició radiactiva d' àtoms Beril·li 8). Després de repetir els experiments diverses vegades i de prendre tota mena de precaucions, van suggerir que darrere d'aquest extrany fenòmen podia estar un nou tipus de partícula: el bosó lleuger o protofòbic.

L' existència d' una nova força fonamental revolucionaria tots els camps de la Física, degut a que els físics es basen en les quatre forces per a explicar el comportament de la natura.

Es creu que aquesta partícula podria tindre relació amb la matèria oscura, un dels grans misteris fins ara per als físics. Els científics es basen en això perquè creuen que la matèria oscura podria estar formada per particules desconegudes amb massa, possiblement similars al bosó protofòbic.

Explicació del Bosó de Higgs.


Noticia relacionada

Noticia original

diumenge, 13 de desembre del 2015

Europa llança LISA Pathfinder, el precursor de la seua gran orella espacial

El dijous 3 de desembre, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'Agència Espacial Europea (ESA) va llançar a l'espai LISA Pathfinder, un satèl·lit que provarà la tecnologia necessària per captar les ones gravitacionals.
                                                                     Ones gravitacionals
Aquestes van ser trobades gràcies a la Teoria de la relativitat general d' Albert Einstein, i es creu que alguns dels fenòmens més violents del cosmos, com els forats negres o les supernoves, serien capaços de sacsejar l'espai-temps i produir ondulacions en el seu teixit.
Gràcies a un coet Vega, ha partit cap a l'espai un artefacte valorat en més de 400 milions d'euros i que ajudarà a oferir a la ciència un nou sentit amb el qual observar el cosmos. El seu destí és arribar al primer punt de Lagrange, una zona morta a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra on la gravetat del Sol i la Terra es neutralitzen.
La tasca de LISA Pathfinder requerirà provar si es poden mantenir dues masses protegides de tota influència i en perfecte estat de caiguda lliure. La sonda llançada avui conté dos cubs d'or i platí de 4,5 centímetres de costat i 2 quilos de pes cada un. Entre els 38 centímetres que els separaran, viatjarà un raig làser que servirà per saber si els dos trossos de metall es mantenen sempre a la mateixa distància i posarà a prova el concepte assignat per a LISA.

LISA és el gran projecte per al qual el llançament d'avui ha de fer el primer pas, projecte que consisteix en construir un observatori en l’ espai que s'allunyaria de les interferències terrestres per captar les ones gravitacionals més pures. 
Aquest projecte requereix tant d’esforç que, segons les previsions de l' ESA, no arribarà fins el 2034.