Misterioses llumenades del forat negre en el centre de la Via Làctia

Un nou estudi tracta de encontrar les raons per les quals van succeir aquestes llumenades. Com a totes les galàxies, la Via Làctia també te al seu mig un forat negre supermasiu, que a diferència de altres galàxies on els seus forats negres traguen tota la materia a gran velocitat, en la Via Làctia aquest forat negre estava en una llarga letargia i no engullia gaire materia. Aquest forat negre anomenat Sgr A, a l'any 2019 va pareixer que despertava quan es va detectar un augment en la seua brillantor de factor 100. Els astronoms estan tractant d'encontrar una resposta per a aquest cas i pareix ser que Elena Murchikova podria tindre les respostes. Elena considera que poden haver dos tipus de materies que cauen a l'interior del forat negre i que podrien ser les culpables de les llumenades. Si els calculs de Elena son correctes, les llumenades deurien cessar i el forat negre deuria tornar a la seua letargia i no deurien haver ningun tipus de problemes ni anomalies, pero si en un futur s'observaren les llumenades novament, es tindria que buscar una alternativa a la proposta de Murchikova.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Noticia 1

-Noticia 2

Segur que el Big Bang va ser el principi de tot?

La majoria de la gent dona per assumit que teoria del Big Bang funciona. Ja que hi ha una sèrie d'evidències observacionals: l’allunyament de les galàxies, la radiació de fons còsmica de microones, o les quantitats d’hidrogen i heli a l’Univers.

És complicat d’imaginar-se tota la matèria i energia emmagatzemada en un punt de volum i densitat infinita.La teoria del Big Bang , ens diu quants anys té l'univers (uns 13.800 milions).
Nosaltres podem saber que en l’actualitat l’espai està en un procés d’expansió, cada dia s’allunya més i més, aleshores és raonable pensar que si ara està expandint-se, abans era més xicotet. Per tant el Big Bang podria entendre’s com l’instant en què va començar a expandir-se.

El que realment no sabem és què va passar abans d’eixe instant 0, ja que
hi ha moltes teories, però ninguna es pot verificar a ciència certa.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

TROBEN UNA PARTÍCULA D’UNA ESTRELLA ANTERIOR AL SOL

El fragment,amb el nom de LAP-149,s’ha trobat dins d’un meteorit i ens aporta informació sobre el Sistema Solar.

El meteorit en qüestió s’ha trobat a l’Antàrtida,i al seu interior un equip d’investigadors de la Universitat d’Arizona han trobat un gra de pols que es va formar a l’explotar una estrella desapareguda fa mil milions d’anys i que va ser anterior al Sol.

El descobriment contradiu alguna de les teories actuals sobre la manera en el qual les estrelles agonitzants sembren l'Univers amb materials en brut per a la formació de planetes i, en última instància, de les molècules precursores de la vida.

Encara que aquests grans es creu que aporten materials en brut importants que contribueixen a la mescla a partir de la qual es van formar els nostres Sol i els seus planetes, rares vegades sobreviuen al caos que acompanya el naixement d'un sistema solar.


Notícia Original
Notícia Realcionada 1
Notícia Relacionada 2

Un mapa 3D revela que la via Làctia està torta.

Un mapa 3D de la Via Láctea nou i més precís revela que la nostra galàxia no és tan estable i plana com crèiem. És més, tot apunta que el disc d’estrelles on ens trobem es deforma i torça a mesura que s’allunya del centre. Així ho revela un nou article publicat aquest dilluns a la revista ‘Nature Astronomy’ en què s’ha analitzat la posició de 1.339 grans estrelles, cadascuna d’elles fins a 100,000 vegades més brillants que el nostre sol, per cartografiar de manera més detallada el nostre veïnat estel·lar.

Per explicar les deformitats laterals de la nostra galàxia, els investigadors argumenten que el més segur és que la força de la gravetat s’afebleix lluny de les regions internes de la Via Làctia. A l’allunyat disc exterior de la galàxia, els àtoms d’hidrogen que formen la major part del disc de gas de la Via Làctia ja no estan confinats en un pla prim, sinó que donen al disc una aparença de S distorsionada.

Els últims 50 anys ja hi ha hagut indicis que els núvols d’hidrogen de la Via Làctia estan deformats. A més, el nou mapa de la galàxia confirma que el patró espiral està causat pel ‘gir’ de l’enorme disc intern d’estrelles al cor de la galàxia.

Els astrònoms també han observat una dotzena d’altres galàxies que van mostrar patrons espirals progressivament recargolats similars a les seves regions exteriors. Per tant, per estrany que sembli, els ‘girs’ de la nostra Via Làctia són extranys  però no únics.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Tres estrelles de les primeres generacions.

Un grup d'astrònoms han descobert tres «Matusalenes còsmics» dels primers anys de l'univers amb us 13.000  milions d'anys, pertanyen a les primeres generacions d'estrelles després de la edat fosca.
 Se suposa que les primeres estrelles tenen una gran massa i són especialment brillants. No obstant això, les últimes observacions apunten a fenòmens desconegudes en l'univers jove.
L'univers va sorgir fa aproximadament fa 13.800 milions d'anys a través de la gran explosió. El gas inicialment molt calent del «núvol d'explosió» es va expandir, va créixer més i es va fer més fred. Com les extensions còsmiques estaven completament buides d'estrelles, els científics parlen de laedat fosca de l'univers.
Al voltant de 400 milions d'anys després del Big Bang, les primeres estrelles es van formar fora dels gasos creats per l'explosió. A causa de la composició química dels gasos inicials, principalment hidrogen, heli i traces de liti, la massa de les estrelles ha d'haver estat de 10 a 100 vegades més gran que la del Sol, i per tant han d'haver emès una llum extremadament brillant. Es va esgotar ràpidament el seu combustible nuclear i aquestes estrelles van brillar solament uns pocs milions d'anys. Després es van desintegrar en explosions gegantines, durant les quals els elements químics pesats van ser alliberats i recuperats per les generacions estel·lars posteriors. Una investigació química exacta d'aquesta segona generació d'estrelles pot permetre arribar a conclusions en relació amb les propietats de les primeres estrelles.


Les tres estrelles originals van ser descobertes gràcies a les observacions de l'observatori de París per un equip d'astrònoms. A part d'hidrogen i heli, contenen molt petites quantitats d'altres elements químics, aquests inclouen una quantitat sorprenent de carboni.

El carboni juga un paper important en l'univers jove com un refrigerant que contribueix a la contracció del gas interestel·lar en una estrella. Com millor sigui el refredament, es poden formar estrelles més petites. No obstant això, fins i tot amb carboni, les primeres estrelles encara haurien d'haver tingut almenys deu vegades més massa que les candidates recentment descoberts. Probablement la pols interestel·lar era el refrigerant que contribueix a la formació d'aquestes estrelles de baixa massa.
Els descobriments actuals permeten una nova i fascinant visió dels esdeveniments que van envoltar l'aparició de les primeres estrelles. En conseqüència, aquestes estrelles no han d'haver sorgit de forma aïllada, sinó en grups. Les estrelles de gran massa explotaren després de només uns pocs milions d'anys, però van ser molt menys violentes del que s'havia suposat.
 «Només llavors van poder els elements més lleugers com el carboni o l'oxigen projectar prou lluny en el cosmos per ser d'utilitat a les noves estrelles, que tenen una massa menor, però una vida més llarga».

                                       

Notícia principal

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2