La paradoxa de Fermi: per què encara no s'ha detectat vida extraterrestre?

El científic Enrico Fermi va pensar que si hi ha més de 200,000 milions d'estrelles en la galàxia del sistema solar, la Via Làctia, hi haurà més de 100,000 milions de planetes. Aleshores, és probable que en més d'un planeta de tants que hi ha, podria haver vida com també al nostre planeta.

Molts científics, amb les seves investigacions afirmen que no hi ha cap vida extraterrestre. Fermi contradiu aquestes idees i pensa que el nostre coneixement o les nostres observacions són defectuoses o incompletes. Per això, pot haver-hi vida extraterrestre en algun planeta.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:

Desde que planetes podrien estar vejent-nos els extraterrestres, segons els astrònoms?

Vida extraterrestre en Venus?

Dos enormes estrelles estàn en procés de fusionar-se en una sola

 

Els astres del sistema MY Camelopardalis estàn ja tan prop que compartixen envoltura i acabaràn formant un únic objecte d’unes 70 vegades la massa del Sol

Una estrella d’unes 38 voltes la massa del Sol i una altra lleugerament inferior d’unes 32 masses solars, estàn tant properes que compartixen un únic envoltori. Acabaràn fusionant-se en una única estrella supermassiva d’unes 70 vegades la massa del Sol. Açò serà dintre d’uns milions d’anys, que en tèrmins astronòmics, no significa tant. MY Camelopardalis, la constel.lació on es troben aquests dos Sols, està situat a la constel.lació de la Jirafa, que està a una distància d’entre 12.000 i 15.000 anys llum de la Terra, a la nostra galàxia.




Quan les dos estrelles es fusionen, la nova seguirà una evolució normal, cremant hidrògen, despres heli… i, possiblement acabe la seua vida en una gran explosió de supernova.
Algunes teories diuen que aquest procés de fusió serà extremadament ràpid, alliberant una gran quantitat d’energia; també s’opina que serà un procés menys violent, segons l’Observatori de Calar Alto (Almeria). Les dos estrelles de MY Camelopardalis tenen un periode orbitral de tan sols 2,1 dies terrestres. Segons un investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i autor d’aquesta investigació, “les estrelles es desplaçen a una velocitat superior al milló de kilòmetres per hora, però al estar tan prop, les forçes de marea que s’establixen entre elles les força a rotar sobre sí mateixes amb el mateix periode.” Al trobar-se tan prop, es transferixen massa una a l’altra i el material de les seues capes més externes formen un únic envoltori.


La investigació s’ha basat en els espectres de llum del sistema binari presos de del telescopi de Calar Alto, el que ha proporcionat informació essencial per a determinar les propietats d’aquest parell d’estrelles, com la seua temperatura superficial i el tamany però ademés, han utilitzat la infrmaciño captada per astrònoms aficionats que han mesurat
Pero además, han utilizado la información captada por astrónomos aficionados que han medido son cambios en la cantidad de luz que llega de esas estrellas a lo largo de la órbita.

 NOTÍCIA ORIGINAL: http://elpais.com/elpais/2014/11/25/ciencia/1416932944_319720.html

NOTÍCIES RELACIONADES: 
Notícia 1
Notícia 2