La Via Làctia i la contaminació lumínica

La Via Làctia ja no és més que un record en la memòria per a un terç de la població mudial, donat que la contaminació per part de les llums artificials han fet que aquesta desaparega del paisatge nocturn. I així ho han dit científics d'Itàlia, dels EUA, d'Israel i d'Alemanya.
La contaminació lumínica és un dels prrincipals problemes dins de l'impacte mediambiental, en molts dels països desenvolupats és gairebé impossible gitar-se al jardí i gaudir dels estels penjats al cel.

Per a realitzar aquest estudi, els astrònoms han hagut d'utilitzar satèlits d'alta resolució, com el Suomi National Polar-orbiting Partnership de la NASA. Segons l'estudi, països com el Canadà o Austràlia són els que tenen més bon cel, i dins del marc europeu, Escòcia, Suècia i Noruega n'estan al capdavant. Al nostre cas, Espanya té molt que aprendre sobre el control d'aquesta il·luminació. La contaminació lumínica no sols ens lleva als éssers humans l'oportunitat de contemplar l'abanst de l'univers, sinó que també afecta a la vida silvestre com els insectes, aus, etc, i provocar conseqüències desastroses.

Per sort, aquest problema es pot solucionar si conscienciem les persones, i també els governs, de fer un consum raonable de l'energia i de la llum artificial. Només així podrem gaudir tots contemplant el nostre veritable origen. 

-Notícia original

-Notícia relacionada

   

Enormes filaments de matèria creuen la Via Làctia

Tres noves imatges obtingudes pel telescopi espacial Herschel, de la Agència Espacial Europea, revelen una sèrie d'enormes i inesperats "filaments de matèria" en l'interior de la nostra galàxia. Constituïts principalment per gas i pols, aquestes estructures mostren com s'organitza la matèria dins de la Via Làctia i poden ser "l'embrió" dels planters d'estreles.

Filament G49. Té 80.000 masses solars i mesura uns 280 anys llum.

Es tracta de llargs i prims filaments, que apareixen com cintes trenades entre sí i que canvien de forma a mida que el material del que estan fets es torna més dens i fred. Dos d'ells, a més, pareixen tindre un "cap", com una agrupació major de matèria, just en l'extrem de cadascun dels tènues fils. Amb masses que poden arribar a les desenes de mils de vegades la del nostre Sol, es tracta dels filaments més grans i persistents mai observats en la galàxia. La seua longitud és enorme, de fins cent anys llum, amb un grossor de uns deu anys llum, i la seua distribució reprodueix, a escales molt grans, la distribució filamentosa de matèria que el propi Herschel ha observat.

Els filaments estan "salpicats" de nodes més brillants i denses: incubadores còsmiques on les llavors de les futures generacions d'estreles comença a prendre forma. El resplendor blau i violeta de les taques borroses que adornen els filaments revela bosses de material més calent, incendiades per la feroç radiació alliberada per les estreles recentment nascudes que encara estan inscrustades dins d'ells.

Abans d'aquest estudi, sols es coneixien dos filaments tan grans com aquests, però els investigadors han aconseguit esta vegada demostrar que s'encontren per tota la galàxia. Els científics creuen que es tracta de les primeres estructures que es formen a partir del material interestel·lar dispers, material que comença a ajuntar-se per a crear després noves generacions d'estreles. 

Notícia original

Altres notícies:

1

Surgen estructuras misteriosas desde el núcleo de la Vía Láctea

Astrónomos han anunciado el hallazgo de dos inmensas burbujas emisoras de rayos gamma que se inflan desde el centro de la Vía Láctea.

Las estructuras anteriormente ocultas, que fueron detectadas por el telescopio espacial de rayos gamma Fermi de la NASA, abarcan 25.000 años luz al norte y al sur del núcleo galáctico.
Los rayos gamma son las formas más energéticas de luz que tienden a formarse en el espacio tras eventos violentos como las supernovas u objetos extremos como los agujeros negros o las estrellas de neutrones.
Las burbujas recién descubiertas están formadas de gas caliente y supercargado que libera la misma cantidad de energía que cien mil estrellas explosionando al unísono.
Puede que las burbujas de rayos gamma sean los vestigios de una antigua explosión estelar ocurrida en el centro de la galaxia. Si se formó una inmensa agrupación de grandes estrellas hace millones de años, los astros gigantes podrían estar muriendo al unísono, sentando así los prolegómenos de una supernova.
Otra hipótesis, quizás más dramática, es que el agujero negro durmiente en el centro de la galaxia se haya activado por poco tiempo
Los científicos saben con certeza de la existencia de un grandísimo agujero negro en el centro de nuestra galaxia, y que no adquirió ese tamaño por nada. Por el contrario, el agujero negro debe pasar por distintas etapas cuando engulle ingentes cantidades de materia cósmica.
Cuando los agujeros negros se alimentan activamente, tienden a expulsar chorros de gran energía desde sus polos. Los astrónomos han descubierto núcleos galácticos activos en otras partes del universo, pero nunca han obtenido pruebas convincentes de que este proceso pudiese ocurrir en la Vía Láctea.
El equipo del estudio ha descartado otra teoría que argumentaba que las burbujas podrían ser vestigios de una sustancia misteriosa conocida como materia oscura.
Según la teoría, las partículas de materia oscura se destruyen al colisionar entre sí, liberando lluvias de nuevas partículas junto a grandes cantidades de energía. Se supone que densos cúmulos de materia oscura existen en el núcleo de las galaxias, por lo que el resultado de sus colisiones es una de las formas en que los astrónomos esperarían poder probar la existencia de dicha sustancia.
La materia oscura habría existido en el núcleo de la galaxia desde el principio y sus partículas habrían estado interactuando constantemente.

Mes información:

-NatGeo

-NatGeo


Video: