La prova del VIH, millor a casa o a la clínica?

Per a acabar amb la pandèmia del sida en els països en víes de desenvolupament és imprescindible la detecció precoç de la infecció i reduir la capacitat transmissora dels afectats. Aquesta tesis no es fàcil de dur a terme en tals llocs on la prova del VIH no es fa anònimament en ONGs o en farmàcies com ocorre a Espanya i altres països desarrollats.

En les regions més pobres d'Àfrica subsahariana és important conseguir que es fagen la prova del VIH i açò es precissament el que ha estudiat un equip d'investigadors de la University of Basel (Suïssa) i el Paray Hospital, de Thaba - Tseka, a Lesotho, que publiquen les seues conclusions a PLOS Medicine.
Els investigadors oferiren el test a 2.563 habitants d'un poble de Lesotho (23'6% d'incidència del VIH). A la meitat, s'els va oferir en les seues cases i la resta en instalacions sanitàries.
"En general, los dos grupos estudiados aceptaron ampliamente la prueba, lo que apoya la idea de que hay que utilizar aproximaciones basadas en la comunidad para alcanzar a población sin acceso fácil a hospitales y lugares donde se ofrece tratamiento frente al VIH", afegeixen els investigadors.

Al mes de finalitzar l'estudi, dels quatre individus que resultaren ser zeropositius en tots dos grups, sols u s'havia posat en tratament en les instalacions sanitàries locals. "Mejorar la cobertura del tratamiento implica aumentar la detección, pero siempre en combinación con intervenciones eficaces para apoyar el tratamiento una vez localizada la infección", conclueixen.

Notícia original

Notícia relacionada:

• La llama, nueva enemiga del VIH

Vídeo

La cirurgia de maluc es fa moderna

És una de les operacions més associades a la gent vella i ha canviat tant que ja es practiquen operacions en aquesta articulació a persones joves, inclús esportistes professionals. Així ho explica el director metge Ángel Villamor, que trau una rèplica d’un esquelet humà per explicar els avanços en aquest tipus d’operació. "Hasta principios de siglo, casi se puede decir que la cirugía de cadera consistía en poner prótesis a ancianos con artrosis", resalta.

El que ha canviat és una major capacitat per saber les alteracions de cadera en els joves i la forma d'abordar-la, denominada cirurgia conservadora.
La cirurgia conservadora consisteix en operar l'alteració amb l'ajuda d'un artroscopi. Per altra banda, s'insertarà el material quirúrgic necessari per resoldre el problema. És una operació que requereix una precissió màxima i evita la col·locació innecessària d'una pròtesis.
El principal problema que s'opera mitjançant artroscòpia de cadera afecta a una tercera part dels joves. El "choque femoroacetabular", segons explica Villamor, comporta dues conseqüències; per una part es produeix una sobrecobertura del acetábul, que implica que aquesta cavitat tinga "més sostre de lo normal". La segona és l'anomenada "giba femoral".
Ademés, afegeix Villamor, en la artroscòpia de cadera s'utilitzen òptiques de 70 graus, la qual cosa fa que siga més difícil introduir la càmara per a que el cirurgià visibilitze bé la zona que opera.
"Lo bueno de la cirugía es que no solo se quita el dolor, sino que se está viendo que se reduce el riesgo de artrosis en un futuro" afegeix Villamor.
Villamor senyala que la recuperació és relativament ràpida però en el cas dels esportistes, tenen que esperar sis mesos per a que puguen tornar a practicar-lo intensament."Pero el hecho es que pueden volver a ejercitarse", conclueix.

Notícia original

Notícies relacionades: 
· Notícia relacionada 1
· Notícia relacionada 2    

Vídeo relacionat:
                                                                                                                                                                                                                                                       

Ciència de pel·lícula

La ciència, generalment, és un tema del qual no es parla, tal vegada, per la desconeixença de gran part de la gent. Així, el cine, com a mitja comunicatiu popular és un recurs important per a poder difondre el món de la ciència. Prova d’aquest fet és que el doctor Garik Israelian, astrònom armeni que porta quasi 2 dècades explorant el Cosmos des del Teide i “el Roque de los Muchachos” en La Palma i, que a l’actualitat, és un investigador de vanguardia en l’exploració de forats negres i planetes fora del Sistema Solar, reconeix que la seua passió per l’astronomia va nàixer quan va veure la pel•lícula Solaris. La qual , tracta sobre la busca de vida intel•ligent en altres mons.

Tanmateix, Christopher Nolan - guionista de cine- ha comptat amb la col•laboració del astrofísic Kip Thorne ,per elaborar el guió de la seua pel•lícula des d’una vessant inspirada per la ciència real. El més curiós d’aquest fet, han sigut les declaracions de Nolan que reconeix que “ la realitat és molt més estranya que la ficció” i, que tot allò que envolta les teories cosmològiques, “és més exòtic i curiós que la pròpia imaginació de l’esser humà”. Per tant, la ciència real, potser la millor font d’inspiració per al cine.

Els científics, busquen al llarg del temps, una teoria del camp unificat o del tot, que explicaria la complexa interrelació de les 4 forces que regeixen la matèria; la gravetat, l’electromagnetisme, la nuclear forta i la nuclear dèbil i que donaria explicació al funcionament del Univers. Doncs bé, en la pel•lícula de Nolan, Interstellar, tracta d’explorar el potencial d’aquestes forces que poden donar explicació als viatges a través del temps per dimensions desconegudes, i que, segons la física quàntica cohabiten amb nosaltres exercint una influència sobre la nostra existència.

En conclusió, perquè utilitzar la imaginació quan la mateixa ciència potser la millor inspiració per a la ciència ficció?

Noticia Original:

Notícies Relacionades:

• El misteri de les 4 forces
• 10 invents reals que pareixen de ciència ficció

Vídeo:

Es desfà el gel de Grenlàndia més ràpidament del que s’esperava

Els resultats d’una nova investigació que ha dut a terme l’equip de la investigadora Amber Leeson, de la Universitat de Leeds al Regne Unit, desvelen que les prediccions sobre la pèrdua de gel a Grenlàndia i la seua influència en l’augment del nivell del mar són erronis. S’havien donat valors molt més xicotets dels reals a causa de que s’havia passat per alt la migració dels llacs supraglacials  . En l’estudi, s’ha realitzat una simulació digital sobre quina seria la seua distribució futura i ha mostrat que migraran més cap a l'interior al llarg del proper mig segle a mesura que augmenten les temperatures a l'Àrtic (fins a 110 quilòmetres per 2060), duplicant l'àrea de Grenlàndia que cobreixen en l'actualitat pel fet de que els llacs supraglacials poden incrementar la velocitat a la qual la capa de gel es fon i flueix. Els llacs supraglacials són més foscos que el gel, per la qual cosa absorbeixen més calor del Sol, el que porta a un desglaç més gran. Un altre aspecte que també porta a desglaç és que l’aigua que s'escorrerà dels llacs situats més lluny de la costa podria lubricar per baix el gel causant que enormes blocs de gel es desplacen més de pressa cap al litoral, per efecte de la topografia, fins a arribar al mar.

• Font principal d’informació:

- Grenlàndia podria perdre gel molt més de pressa del que és estimat per un efecte dels seus llacs passat per alt

• Altres fonts d’interès:

- La pèrdua de gel a Grenlàndia és més dramàtica del que els científics consideren  

- Grenlàndia perd gel de manera constant 

• Vídeo relacionat:

Planetes amb oceans globals i gran obliqüitat podrien comportar l’existència de vida

Fins ara, s’han identificat uns 2.000 exoplanetes, els quals poden acollir vida o no depenent de diversos factors. Sempre s’ha pensat que un d’ells és l'obliqüitat del planeta, és a dir, l'angle del seu eix de rotació en relació al pla de la seua òrbita al voltant de la seua estrella.

Els científics suposaven que els exoplanetes podrien mostrar una gran varietat d'obliqüitats. Un planeta amb una elevada obliqüitat, amb un eix quasi horitzontal, seria un món molt diferent al nostre en alguns aspectes fonamentals donat que la Terra té una obliqüitat relativament baixa. Es pensava que un planeta seria menys habitable com més extrema és la inclinació. Però ara, uns científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)  han descobrit que fins i tot un planeta amb aquesta elevada inclinació que estiga recobert per un oceà, podria sustentar vida. Açò seria possible pel fet de que inclús un oceà de poca profunditat, d'uns 50 metres de fondària, com que ocupa tota la superfície del planeta, pot absorbir suficient calor a l'estiu i emetre el suficient a l'hivern com per fer que el clima siga encara prou temperat (uns 15 graus centígrads, 60 graus Fahrenheit).

Per aquest motiu, en la recerca d’exoplanetes de la franja orbital habitable al voltant de la seua estrella capaços d'albergar vida, ara cal afegir com a candidats addicionals a planetes amb una alta obliqüitat.

• Font principal d’informació:

- Un oceà global podria permetre l'existència de vida fins i tot en planetes amb una gran obliqüitat  

• Altres fonts d’interès:

 - Descobreixen científics "Terres Infants" amb característiques habitables, Donarien pistes sobre vida en altres planetes

- I trobem aigua en un altre planeta

• Vídeo relacionat: