La ciència, generalment, és un tema del qual no es parla, tal vegada, per la desconeixença de gran part de la gent. Així, el cine, com a mitja comunicatiu popular és un recurs important per a poder difondre el món de la ciència. Prova d’aquest fet és que el doctor Garik Israelian, astrònom armeni que porta quasi 2 dècades explorant el Cosmos des del Teide i “el Roque de los Muchachos” en La Palma i, que a l’actualitat, és un investigador de vanguardia en l’exploració de forats negres i planetes fora del Sistema Solar, reconeix que la seua passió per l’astronomia va nàixer quan va veure la pel•lícula Solaris. La qual , tracta sobre la busca de vida intel•ligent en altres mons.
Tanmateix, Christopher Nolan - guionista de cine- ha comptat amb la col•laboració del astrofísic Kip Thorne ,per elaborar el guió de la seua pel•lícula des d’una vessant inspirada per la ciència real. El més curiós d’aquest fet, han sigut les declaracions de Nolan que reconeix que “ la realitat és molt més estranya que la ficció” i, que tot allò que envolta les teories cosmològiques, “és més exòtic i curiós que la pròpia imaginació de l’esser humà”. Per tant, la ciència real, potser la millor font d’inspiració per al cine.
Els científics, busquen al llarg del temps, una teoria del camp unificat o del tot, que explicaria la complexa interrelació de les 4 forces que regeixen la matèria; la gravetat, l’electromagnetisme, la nuclear forta i la nuclear dèbil i que donaria explicació al funcionament del Univers. Doncs bé, en la pel•lícula de Nolan, Interstellar, tracta d’explorar el potencial d’aquestes forces que poden donar explicació als viatges a través del temps per dimensions desconegudes, i que, segons la física quàntica cohabiten amb nosaltres exercint una influència sobre la nostra existència.
En conclusió, perquè utilitzar la imaginació quan la mateixa ciència potser la millor inspiració per a la ciència ficció?
Noticia Original:
Notícies Relacionades:
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada