Espectacle evolucionista de l'humorista Goyo Jiménez

El magnífic dramaturg Goyo Jiménez ens presenta des d’aquest mes de gener als escenaris de l’altiplà ibèric una obra perfectament elaborada combinant l’humor amb els conceptes de l’evolucionisme. El espectacle “Evoluzión” ens vol apropar des d’un altre punt de vista a el progrés humà en tots els aspectes.
En una entrevista realitzada per la periodista Verónica Fuentes el humorista  explicà que el seu pare els havia inculcat saber de tot i aquest fet li provoca un gran interès per la ciència. Goyo reflexiona si verdaderament em evolucionat de la manera correcta últimament.”Pareixia que l’evolució era sinònim de millora, i no es així, la selecció natural de les especies és la supervivència del més apte i no del millor. Per exemple els nazis amb la idea que ells eren els aptes”, deia a Verónica. Recalca també la visió que te la ciutadania espanyola cap a la ciència clavant-la al món “freak” encara que les noves generacions comencen a entendre que aquesta és fonamental.
L’actor exposa que abans els simis es reien per a descarregar la por i ara, en esta etapa de l’historia, es riguem sense por. “Aquest és el gran pas que em fet”.

Notícia original
Relacionades

Aquest és el vídeo promocional:

ACONSEGUEIXEN, PER PRIMERA VEGADA, RALENTIR LA VELOCITAT DE LA LLUM

Que la velocitat de la llum podia rellentir-se al travessar materials densos com l’aigua o el vidre era un fet sabut i demostrat pels científics. No obstant això, en un article de “Science Express” uns investigadors de les universitats de Glasgow i Heriot-Watt han anat més lluny, han demostrat un fet que  fins ara semblava impossible: “aconseguir frenar els fotons en l’espai”. Aquest fet ha sigut possible aplicant una “màscara” a un feix òptic, la qual cosa permet tindre als fotons una estructura espacial per a poder reduir la seua velocitat.

Mitjançant la següent metàfora es pot comprendre millor la solució aplicada per part dels científics: Comparen un rall de llum, que té molts fotons, amb un equip de ciclistes, els quals per torns van ficant-se en el cap del gran grup. Malgrat que tots els ciclistes roden formant una unitat, la velocitat de cadascun dels ciclistes pot variar quan algú d’ells canvia de posició.

L’experiment es va configurar com si fos una carrera contrarellotge, amb els fotons alliberats en parelles al llarg de distàncies semblants i fins una línea de meta concreta. Els fotons “normals” aconseguien arribar a la línea de meta en el temps previst, però els que havien sigut manipulats pels científics amb la màscara tardaven més temps en aconseguir el seu objectiu. Per tant, viatjaven- més lentament a traves de l’espai buit.

Notícia original

Notícies relacionades:

• Einstein sempre va tenir raó

• Els neutrins i la velocitat de la llum

• La llum i la seva velocitat

Vídeo:

Primer trasplantament de renyons i de les cèl·lules del fetge d'un nounat en Regne Unit

Metges britànics van realitzar el primer trasplantament dels renyons i les cèl·lules del fetge d'una xiqueta morta de sis dies a dos receptors, un procediment considerat revolucionari en l'atenció neonatal.

"Ens complau informar que el primer trasplantament d'òrgans d'un nounat en el Regne Unit va ser un èxit i lloem la valenta decisió de la família de donar els òrgans del seu bebè", va dir el professor James Neuberger, del Servei Nacional de Salut NHS, que no va facilitar la data del procediment.

Els experts argumenten que hi ha potencial per a dur a terme més donacions en nounats per a salvar vides. El NHS compta amb l'anomenat Registre de Donants d'Òrgans, una base de dades confidencial amb més de 16 milions de persones que s'utilitza per a establir si algú vol ser donant i de quins òrgans vol ser-ho. La inscripció en el Registre permetrà als professionals de la salut conèixer els desitjos d'una persona respecte a la donació en el cas de defunció. 

 

Els metges van explicar que la xiqueta va nàixer en molt mal estat de salut i que les proves van determinar que s'havia quedat sense oxigen abans de nàixer i que malgrat els esforços per reanimar-la va patir un profund dany cerebral.

En un acte que els doctors defineixen com de "generositat extraordinària", els pares del bebè de sis dies van estar d'acord en què els seus òrgans anaren donats una vegada que el seu cor deixara de bategar. Els renyons de la xicoteta nounada van ser donats a un pacient amb insuficiència renal.

Els metges van assegurar que la cirurgia havia sigut molt difícil i complexa ja que els renyons en aqueixa etapa de la vida solament mesuren cinc centímetres de llarg. En una operació quirúrgica separada de l'anterior, les seues cèl·lules hepàtiques van ser trasplantades a un receptor que patia insuficiència hepàtica.

Els doctors no van revelar més informació sobre els pacients que van rebre els seus òrgans però van explicar que els òrgans neonatals poden donar-se a bebès, xiquets i fins i tot adults. El doctor Gaurav Atreja, que va participar en les operacions de trasplantament d'òrgans, va dir a la BBC que "es podia obtenir alguna cosa positiva d'una experiència tan negativa per a la família del bebè".

 Notícia original

Notícies relacionades:
  
- Primer hospital espanyol en trasplantaments infantils

- Testimoni d'una persona trasplantada 

Vídeo:

Un nou llibre sobre la teoria de la relativitat

Aquest mes s’ha tret a la venda una novel•la molt ben treballada per Pedro Gil Ferreira anomenada “La teoria perfecta”. Pedro Gil Ferreira, a més de ser escriptor en l’àmbit que més li agrada que és la cosmologia, també  és un excel•lentissim professor de astrofísica i treballa a la universitat d’Òxford.
La novel•la en si és de intriga sense acabar d'enredar-se molt en els temes teòrics. Aquesta  ens vol endinsar en els moments més  crítics de la creació de la teoria de la relativitat, en les seues lluites encapçalades per Einstein fins  trobar un bon argument i fer veure també que no sols la teoria ha estat treballada per Einstein si no que hi ha altres personatges que no han passat a la historia que també han posat el seu granet d’arena per fer d’aquestes idees sobre l’univers la base de la cosmologia actual.
“La teoria perfecta” no va directament dedicada als coneixedors de la teoria ja que el professor astrofísic utilitzant un didactisme molt atractiu conseguint que puga ser una porta oberta a aquest àmbit per als negats a la ciència.

Notícia original.

Notícia relacionada.

-Al següent vídeo podem veure una explicació de la teoria:

Meteorits conten la història del seu camp magnètic

Científics, liderats des de la Universitat de Cambridge, han aconseguit capturar la informació magnètica guardada des de fa milers de milions d'anys en partícules cristal·lines de meteorits. Amb aquest estudi han pogut reconstruir la història del camp magnètic d'un asteroide format poc després de la creació del Sol.
Segons afirma Julia Herrero Albillos, una investigadora espanyola que ha participat en el projecte, l'asteroide  pot servir com a model d'estudi de la Terra a petita escala i és per això que amb les dades obtingudes, podrem aproximar-nos a com serà el refredament de la Terra i quan es produirà, ja que els asteroides al ser més petits ja han experimentat aquest procés.

El camp magnètic de la Terra , a part de ser el responsable de l'orientació de les brúixoles, ens protegeix de les radiacions solars i permet la vida al planeta. En un principi els asteroides també són capaços de generar camps magnètics , però quan el nucli es refreda i es solidifica deixen de fer-ho, deixant el senyal creat registrat en els materials magnètics de l'asteroide.

Fins ara sols podíem ‘llegir’ els senyals magnètics dels meteorits amb l'estudi de les zones magnètiques de grandària micromètrica, les quals podien sofrir modificacions durant el viatge fins a la Terra. Però amb aquests resultats podrem estudiar altres zones magnètiques, com són les regions nanomètriques de tetranenita, presents als meteorits analitzats.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Els meteorits no cauen aleatòriament
-Camp magnètic terrestre canvia rapidament

Vídeo:

Científics troben nou planeta en la sistema solar

Segons els últims càlculs de científics espanyols i britànics, el sistema solar podria tenir planetes desconeguts més enllà de Plutó.

Un equip conformat per científics de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de Cambridge, del Regne Unit, sosté que almenys dos planetes desconeguts s'amaguen en el Sistema Solar, informa el diari 'ABC'.


L'estrany comportament orbital dels objectes que es troben més enllà de Neptú és la base de la teoria de l'existència d'altres planetes en el sistema solar.

Segons la teoria tradicional, les òrbites dels objectes que es mouen més enllà de Neptú, han de tenir les següents característiques: un semieix major amb un valor d'unes 150 UA (unitats astronòmiques equivalents a la distància entre el Sol i la Terra), una inclinació de gairebé 0º i un angle del periheli (punt de l'òrbita més proper al nostre planeta) també proper a 0º.

No obstant això, els paràmetres orbitals superen les característiques esmentades, el que fa pensar que el sistema solar podria tenir més planetes.

"El nombre exacte és incert, ja que les dades que tenim són limitats", explica el coautor del treball, Carles de la Font Marc. Els científics seguiran buscant més proves de la seva teoria que podria ser una revolució en l'astronomia.


Vodeo:




Noticia original 


Noticies relacionates :

Els planetes trobats a la Via Làctia insinuen la possibilitat de vida antiga.


Revelen fórmula per 'fabricar' planetes similars a la Terra.


Els habitants de la Terra seran capaços d'albirar Mercuri a simple vista.

Inesperat passat violent en la galàxia Andrómeda

Una investigació sobre la galàxia d'Andrómeda  ens indica que aquesta té una història més violenta que la nostra galàxia, la Via Làctia. Els resultats revelen que presenta una població estel·lar més desordenada en la nostra galàxia veïna, el què suggereix un "bombardeig" més recent per part de galàxies més xicotetes.

En el seu minuciós anàlisi dels moviments de diferents poblacions estel·lars en el disc de la galàxia, un equip científic d'Estats Units ha trobat unes diferències sorprenents què suggereixen una història més violenta de fusions amb galàxies més xicotetes en un passat d'Andrómeda.

L'estructura i els moviments interiors del disc estel·lar d'una galàxia espiral contenen pistes o uns senyals importants per poder entendre la història de la formació de la galàxia. La d'Andrómeda, també anomenada M31, és la galàxia espiral més a prop de la Via Làctia, i la més gran en el grup local de galàxies al qual pertanyem.

Els investigadors van considerar diferents situacions de formació i evolució galàctiques que podrien explicar les seues observacions. Una situació implica la pertorbació gradual d'un disc d'estrelles ben ordenat com a resultat de fusions amb altres galàxies. Una situació alternativa implica la formació del disc estel·lar a partir d'un disc de gas inicialment gros i ple de grumolls, que es van transformar i reestructurar gradualment.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Nuestra galaxia colisionará con otra dentro de unos cuatro mil millones de años

2. El extraño caso del agujero negro de Andrómeda

Vídeo:

Creen 'una màquina del temps virtual' que recrea tota la vida de l'univers

Un grup d'astronoms creen el primer univers virtual realista amb l'ajuda de "Illustris" , un simulador per a ordenador sobre la formació de les galaxies que recrea 13 000 millons d'anys d'evolució cosmica amb una resolució sense precedents .

Els intents anteriors per simular l'univers es van veure obstaculitzats tant per la falta de potents ordinadors, com per la complexitat dels càlculs físics, el que impedia modelar un sistema de retroalimentació sobre la formació d'estrelles, explosions de supernoves i forats negres supermassius.

Però ara un equip de científics, principalment dels EEUU, ha presentat els detalls de 'Illustris', un programa que han vingut desenvolupant en els últims 5 anys. Segons expliquen, es van utilitzar més de 8000 supercomputadors funcionant en paral·lel per tot el món per realitzar els càlculs i un model físic complet. Si haguessin utilitzat sol un ordinador d'escriptori, els càlculs s'haguessin demorat més de 2.000 anys.

"Fins ara cap simulació no havia estat capaç de reproduir l'univers en les seves petites i grans escales de manera simultània", sosté l'autor principal del projecte, Mark Vogelsberger, del centre d'investigació astronòmic Harvard-Smithsonian. La simulació per ordinador comença tot just 12 milions d'anys després del Big Bang on 'Illustris' mostra una barreja realista de les galàxies espirals, com la Via Làctia, i les galàxies el·líptiques.

 "Illustris és com una màquina del temps. Podem anar cap endavant i cap enrere en el temps. Podem fer una pausa en la simulació i fer zoom sobre una sola galàxia o cúmul de galàxies", explica el coautor del projecte, Shy Genel, de Harvard.


Noticia original


Noticies relacionades :

Un tàndem de dos forats negres destrossa una estrella.


Temps real: Un forat negre a punt d'empassar-un núvol de gas.


Un forat negre esclatar fa dos milions d'anys: el 'drac adormit "pot despertar.


Nou mapa de la Via Làctia: el cor de la galàxia té forma de closca de cacauet.


Mátrix sota el microscopi: físics intenten comprovar si el nostre univers és una il·lusió.



Video :

Troben a La Patagònia el dinosaure més gran del món

Un grup d'investigadors troben a Argentina les restes d'una nova espècie de dinosaure d'aproximadament 95 milions d'anys, possiblement el dinosaure més gran trobat fins a l'actualitat.A més de la seva gran envergadura, el rèptil destaca pel seu bon estat de conservació.

Aquests animals van viure a la fi de l'era Mesozoica i van desenvolupar formes veritablement gegantes. Es tracta de dinosaures sauròpodes, caracteritzats pel seu caminar quadrúpede, amb coll i cua molt llargs i un crani xicotet. Segons els investigadors, les restes pertanyen a un grup particular de dinosaure sauròpode, denominat tiranosaure.

Aquest dinosaure va aplegar als quaranta metres de longitud i unes vuitanta tones de pes, com quasi dos avions. S'alimentava principalment d'herbes i la seva ubicació geogràfica era Sud-amèrica.

Noticia original 

Noticia relacionada 

Quan l'evolució del llinatge de les aus va acabar amb la seua dentadura

Tots sabem que les aus tenen un bec en compte d'una dentadura amb dents, però no sabem en quin moment va aparèixer aquest canvi tan característic.

Des del descobriment del fòssil d'Arqueòpterix en 1861, s'ha afirmat que les aus actuals descendeixen d'animals amb dents. No obstant, la història de la pèrdua de les dents s'ha mantingut sense resposta durant més de 150 anys.

L'absència de dents ha evolucionat en diversos moments en diferents vertebrats, incloent les aus i a tortugues, així com uns pocs mamífers, com els ossos formiguers, les balenes barbades i els pangolins . Respecte al tema de les primeres aus, el seu registre fòssil es manté incomplet. Una pregunta que s'han plantejat molts biòlegs és: es van perdre les dents en un avantpassat comú de totes les aus actuals o pel contrari eixa pèrdua va ocórrer posteriorment i de forma comuna en dos o més llinatges independents d'aus?

Un equip d'investigació de Califòrnia i Nueva Jersey ha trobat la resposta, utilitzant vestigis genètics aviàries relacionats amb les dents. Finalment es va determinar que les dents de les aus van desaparèixer en un avantpassat comú de totes les aus actuals, fa uns 116 milions d'anys.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Pollos y pavos, los herederos aviares actuales de los dinosaurios

2. Los pájaros actuales tienen antepasados de cuatro alas

Vídeo:

Troben dos exoplanetes molt similars a la Terra en una zona ‘Goldilocks’
 

Un equip d'astrònoms de l'Harvard- Smithsonian Centerfor Astrophysics (CfA) als EUA han trobat huit nous planetes en una zona d'habitabilitat estel·lar –coneguda de manera col·loquial com Goldilocks– orbitant a una distància en la qual podria existir aigua líquida en la superfície planetària. 

La troballa, han assenyalat els astrònoms, duplica el nombre de planetes xicotets (menys de dues vegades el diàmetre de la Terra) que es creu que poden estar en la zona habitable dels seus estels mare. Entre els huit planetes, l'equip ha identificat a Kepler-438b i Kepler-442b, que estan a 470 i 1.100 anys llum de distància, respectivament. Els científics diuen que són els dos exoplanetes més similars a la Terra dels identificats fins ara. El primer envolta al seu estel cada 35 dies, mentre que el segon completa una òrbita en 112 dies.

Amb un diàmetre de només un 12% més gran que la Terra, Kepler-438b té una probabilitat del 70% de ser rocós, segons els càlculs de l'equip.
Per la seua banda, Kepler-442b és al voltant d'un terç més gran que la Terra i compta amb una possibilitat del 60% de tenir roques.

Per a estar en zona habitable, un exoplaneta ha de rebre una llum similar a la qual arriba a la Terra. Si rebera a l'excés, l'aigua bulliria i es transformaria en vapor i si arribara molt poca, l'aigua es congelaria.

"No sabem amb certesa si alguns dels planetes de la nostra mostra són veritablement habitables", ha explicat David Kipping del CfA i segon autor de l'estudi."Tot el que podem dir és que són candidats prometedors”.

Notícia original 

 

Notícies relacionades:

- Quin es el futur dels planetes habitables?

- Es troba el planeta més semblant a la terra

 Vídeo