100 bytes no és molt avui en dia, però és un salt endavant considerable tenint en compte que la major quantitat de dades que s'havia pogut emmagatzemar fins ara en aquests organismes era de 11 bits. El mètode utilitzat es basa en material genètic, però no cal modificar l'ADN dels bacteris. Són elles mateixes les que ho fan mitjançant un procés natural.
Els bacteris tenen un mecanisme de defensa que els ajuda a immunitzar-se contra virus. Aquest mecanisme es diu CRISPR / Cas i consisteix bàsicament en que el microorganisme assimila cadenes d'ADN que identifica com virals i les assimila en el seu propi codi genètic. A més, es dóna la circumstància que els bacteris passen aquesta informació als seus desdientes.
Els científics simplement han creat una cadena d'informació concreta que sembla ADN viral i l'han deixat anar en una colònia de bacteris Escherichia coli. Després, només cal seqüenciar l'ADN d'una mostra dels microorganismes per recuperar la informació.
Hi ha un cert marge d'error, perquè de vegades els bacteris no es mengen tot el missatge. No obstant això, és molt senzill de solucionar, perquè encara que no ho absorbeixin sencer, sempre ho fan de manera seqüencial. Sabent això, cal comparar l'ADN seqüenciat de diverses E. Coli per obtenir el missatge complet.
Els 100 bytes assolits pels doctors Seth Shipman i Jeff Nivala són només el principi. Altres espècies de bacteri poden emmagatzemar fins a 3.000. No és difícil imaginar unitats d'emmagatzematge basades en aquests microorganismes, encara que el seu ús no serien els equips domèstics.
Noticia original:" Lográn utilizar el ADN de bacterias vivas como disco duro: hasta 100 bytes de datos."
Noticia relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada