L'ADN aclareix l'origen dels humans d'Atapuerca

Fa 430.000 anys, almenys 28 nens i adults de tots dos sexes van morir i van quedar sepultats en una cova de la Serra d'Atapuerca, a Burgos. Quan els paleoantropólegs els van trobar, van batejar el lloc com l'Avenc dels Ossos, ja que d'allí van treure més de 6.700 restes fòssils humans. Encara no és clar si era un parany mortal o una tomba amb sentit religiós, però, amb el temps, la recerca sobre el que allí va succeir s'ha convertit en un referent mundial per a l'esclariment dels capítols més desconeguts de l'evolució humana.

L'equip de paleoantropólegs que dirigeix les excavacions d'Atapuerca creu que els 28 humans allí soterrats són neandertals arcaics, ancestres dels membres més moderns d'aquesta espècie que va viure a Europa fins a fa uns 40.000 anys i amb els quals els sapiens vam tenir sexe i fills. En 2013, gràcies a la col·laboració d'un equip especialista a recuperar ADN antic dels fòssils dirigit per Svante Pääbo, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck en Leipzig, Alemanya, van aconseguir extreure per primera vegada ADN d'un d'aquests individus. Els resultats van mostrar un inesperat parentiu amb els denisovans, altres homínids que vivien a les remotes muntanyes Altái de Sibèria i el descobriment de les quals es va anunciar en 2010. Aquest parentiu era més estret que amb els propis neandertals. Però en aquella ocasió el tipus d'ADN analitzat era mitocondrial i per tant solament oferia informació de la línia materna.

La nova anàlisi aporta ara l'altra meitat de la història, ja que l'ADN nuclear porta informació tant del llinatge del pare com de la mare. En un estudi publicat avui en Nature els responsables d'aquesta recerca diuen que els humans de l'avenc tenien un parentiu molt més estret amb els neandertals que amb els denisovans. D'aquesta forma, l'ADN confirma que els homínids d'Atapuerca serien neandertals arcaics, ancestres dels quals després van conquistar Europa i es van creuar amb els sapiens.