Aquesta estratègia, com podem veure, resulta molt prometedora com a possible expectativa per solucionar part del problema de la contaminació de CO2, però encara hi ha dubtes respecte la seguritat i l’eficàcia d’aquesta tècnica.
L’Agència de Protecció Ambiental dels EEUU estima que les actuals tecnologies podrien eliminar fins a un 90% del diòxid de carboni de les centrals elèctriques que funcionen amb carbó mitjançant aquesta tècnica.
No obstant Yossi Cohen i Daniel H. Rothman, de l’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en Estats Units, han trobat que no tota la quantitat de CO2 injectat s’integra amb els minerals per complet. Aquests investigaren les reaccions químiques entre el diòxid de carboni i el seu entorn mineral observant que només una part del gas s’injecta en la pedra, la resta adopta una forma més tènue. Per tant si es transforma en matèria sòlida passa a ser estable i romandrà immobilitzat allí baix durant un temps indefinits. En canvi, si es queda en forma líquida o gasosa, conserva una mobilitat siginificativa i podria tornar a l’atmosfera.
Encara que Cohen i Rothman han demostrat que la gent estava equivocada al creure que tot el CO2 injectat es convertia en matèria sòlida, admeten que les seues prediccions teòriques requereixen experiments per determinar amb la suficient certesa la magnitud d’aquest efecte.
Notícia original
Notícies relacionades:
¿Sòls urbans per absorbir diòxid de carboni?
Diòxid de carboni atrapat i utilitzat en un sistema d'energia geotèrmica
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada