Aquests fòssils serien de l'ocell més gran de la prehistòria.
Kloess va identificar als ocells com pelagornítids, un grup de depredadors que van vagar pels oceans del sud de la Terra durant almenys 60 milions d'anys. Se'ls coneix com a ocells de dents ossudes a causa de les seues dents afilades i becs llargs, que els van ajudar a atrapar peixos i calamars de l'oceà.
Usant la grandària i les mesures dels fòssils, els investigadors van poder estimar la grandària de la resta dels individus.
Aquests fòssils antàrtics probablement representen no sols els ocells voladors més grans de l'Eocé, sinó també alguns dels ocells voladors més grans que mai hagen existit.
Els ocells van emergir en l'Era Cenozoica, després que un asteroide va colpejar la Terra i va acabar amb quasi tots els dinosaures.
El nostre descobriment fòssil, amb la seua estimació de 5 a 6 metres, mostra que els ocells van evolucionar a una grandària gegantesca relativament ràpida després de l'extinció dels dinosaures i van governar els oceans durant milions d'anys.
La grandària extrema d'aquests ocells extints és insuperable en els hàbitats oceànics.
NOTICIA
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada