Un virus que ens protegeix.

El nostre genoma està ple de virus. De fet, els experts estimen que al voltant del 80% del nostre ADN té un origen víric. I aquests virus anomenats 'endògens', que no són sinó el residu de les batalles lliurades entre els virus i els nostres ancestres, juguen un paper molt important en la lluita contra les infeccions.

Concretament, un estudi mostra com els segments d'ADN viral incrustats en el nostre genoma regulen alguns dels gens fonamentals del nostre sistema immune innat, és a dir, la primera línia de defensa enfront dels patògens, cas dels virus.

  I és que els genomes dels mamífers contenen reservoris d'ADN viral  que han alimentat la innovació del sistema immunitari innat ».

La seva presència d’ açò ha desconcertat genetistes, que deien que són una espècie de paràsit genòmic, un residu inútil d'infeccions pretèrites, el qual no cal buscar cap funció.

Els genetistes, de la Universitat d'Utah a Salt Lake City, presenten uns resultats que revelen tot el contrari, Les seves dades demostren que molts fragments d'ADN viral repartits pel genoma formen part, en realitat, del nostre "sistema immune innat",  anomenat així per oposició al "sistema immune adaptatiu", que és el que solem entendre per sistema immune. El sistema immune innat és una primera línia de defensa contra tot tipus d'agents infecciosos, menys específica però més ràpida que els anticossos i els limfòcits.

Noticia original

Noticies relacionades

Video:

EL VIRUS ZIKA

El virus de Zika és un virus emergent transmès per mosquits que es va identificar per primera vegada a Uganda el 1947 a macacos de l'Índia .

Fins fa uns mesos no s'havia prestat atenció al virus de Zika des de la seva aparició a Uganda en 1947. Ara és el centre d'una emergència de salut mundial i s’ha posat en el punt de mira.

Després d'aconseguir Sud-amèrica, el Zika s'ha expandit ràpidament. Per a la majoria dels que el pateixen, els efectes són passatgers. Però entre els nens nascuts de mares infectades s'ha disparat la microcefàlia, una condició que els fa tenir caps excepcionalment petites, de vegades acompanyades d'anomalies.

Causes

S'ha detectat en mosquits Culex en laboratori la presència de virus Zika, tot i que encara s'està investigant si serien capaços de transmetre el virus. Si fos així, suposaria un problema a nivell mundial per l'àmplia presència dels mosquits Culex a tot el món.

També per transfusió de sang o per transmissió sexual.

                                                                Paisos afectats pel virus:

                                                                 Com es cura?

No hi ha un medicament per curar el Zika.

Hi ha una vacuna d’emergència  

Una vegada que s'ha contret el virus, es poden tractar els símptomes amb medicines per alleujar la febre, els dolors i el malestar general.

Noticia original:

Noticies relacionades

Video:

Perquè l'Antàrtida està recuperant el seu gel?

Tot i que hi ha titulars cada vegada més freqüents sobre l'escalfament del planeta i el desgel dels dos pols del planeta, els analistes climàtics assenyalen un punt brillant aparegut recentment: durant l'hivern de l'hemisferi sud, el gel marí de l'Antàrtida i els trossos flotants d'aigua al mar congelat han estat augmentant.





Si el món s'escalfara uniformement, s'esperaria una disminució en la coberta de gel marí de l'Antàrtida, però no és així. 

La raó d'això és perquè l'Antàrtida és més freda que la resta del món, i aquesta s'escalfa de la mateixa manera que la resta, però no tan ràpid com les altres parts del planeta.


Així que hi ha un món en escalfament i una freda Antàrtida, i la diferència entre els dos va en augment. Això fa que els vents al voltant de l'Antàrtida es moguen una mica més ràpid.

Descobriment de noves espècies marines abissals que mai han sigut mostrades a la llum.

Aquestes criatures han aconseguit desenvolupar-se d'alguna manera en un món fosc, gelat, on mai arriba la llum del sol i a una profunditat de fins a 5.000 metres per sota la superfície del mar.

El Cens de Vida Marina ha documentat 17.650 noves i estranyes espècies: polps, xicotets crustacis, cucs... 

La majoria sobreviuen a base d'una dieta bacteriana que sorgeix de la descomposició del petroli o els ossos que s'enfonsen de les balenes mortes i altres animals marins morts.

Totes aquestes criatures han estat descobertes a través de càmeres submergibles a gran profunditat, sonars i altres tecnologies.




Per sobreviure a aquesta profunditat, els animals han de trobar els seus escassos recursos per mitjà de característiques, com la bioluminiscència.

La gran diversitat de les profunditats demostra una gran capacitat per adaptar-se
a les condicions extremes.





Algunes d'aquestes espècies poden fer llargues recerques en busca d'aliment, altres sobreviuen gràcies a la quimiosíntesi usada pels bacteris per a produir energia en el fons del mar sense necessitat de la llum solar.

A continuació, un documental on s'explica detalladament la vida marina i les seues insondables profunditats: 

Controlarem les ones theta?

Ha aparegut un nou joc, un joc que mitjançant la teua concentració et farà guanyar o no, el MindFlex. És un joguet de Mattel que utilitza les ones cerebrals del teu cervell per fer levitar una pilota.
La missió del joc es superar un circuit movent una pilota que flota mitjançant les ones mentals. Pareix una cosa irreal però en clipset han provat una cosa similar i funciona encara que la dinàmica del joc depèn d’un mateix. Diuen que el que realment mou la pilota no és el teu pensament en sí, el que la mou és un ventilador que situat a la base del joc. El que controles amb la ment és la velocitat del ventilador que farà que la pilota es puga desplaçar amb més rapidesa o no, per tant hauràs de controlar la pilota pel circuit que superarà els obstacles en el moment precís. Funciona amb una cinta que fa que la bola vaja amunt o avall.
És un joc que serveix per a aprendre a controlar el teu estat de relaxació i concentració perquè es basa en les ones theta generades pel lòbul temporal i el frontal del cervell.

És un gran avanç perquè s’estan intentant controlar les ones theta, ones electromagnètiques que produeix el nostre cervell que ens permeten allunyar-se en un moment determinat del que estàs fent realment, és a dir, quan portes una estona fent alguna tasca i et despistes fins a arribar a un punt on no eres conscient del que fas en aquell moment. Si les controlem podrem arribar a utilitzar-les per a altres coses més importants que per a fer un joc, com per a augmentar la memòria, la creativitat, la fantasia, la imaginació... tenint un control absolut de la ment.

Notícia original

Notícies relacionades
Concentració per les ones cerebrals

Vídeo

Obesitat, qüestió de genètica?

L’obesitat és una malaltia que fa que el greix que sobra al cos d’una persona el perjudique fins a tal punt que pot reduir-te l’esperança de vida. Investigadors de la Universitat de Copenhague han descobert després de quatre anys i 1200 proves a porcs que la obesitat té motius genètics.

 Les proves que ho demostren es van fer als porcs perquè és difícil controlar cada aliment que una persona pot menjar al llarg d’un determinat temps. Consistia en donar diversos aliments per a medir quant menjaven, cada quant, cada quant temps passava menjant i quin menjar preferien; mentrestant es controlava el pes.

A cada porc li se controlà el genoma (tots els gens que formen el porc) amb porcs que tenien la mateixa seqüència de gens, amb tot açò, apuntaren les relacions en els hàbits alimentaris de cadascun.
Al mateix ambient tots, es va poder vore que hi havia alguns que menjaven més que els altres per costum i, per tant, si viuen al mateix ambient i els alimenten de manera igual, com és possible que uns mengen més que altres? Pels gens.
Es va descobrir que els gens relacionats amb la obesitat eren el 6 i el 17, aquests gens, són heretats fins a cert punt, perquè és més probable que tinga un porc obesitat si els seus pares la tenien, a banda de menjar més o no, la obesitat pot causar-se pel tipus de vida, l’estat atlètic o malalties, però en aquest cas és per genètica.
Aquest descobriment farà que la gent sàpiga si eres genèticament amb tendència a menjar més amb tant sols un examen de sang. Açò és tot un avantatge perquè cada vegada estarem més prop de curar l’obesitat.

Notícia original

Notícies relacionades
Obesitat infantil

Vídeo

Que hi ha que saber sobre el dengue

La dangue és una malaltia infecciosa d'origen víric, epidèmica i contagiosa que es transmet per la picada d'un mosquit.Els símptomes que la caracteritzen són febre i dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta. Una forma més greu és el dengue hemorràgic, caracteritzat per hemorràgies i una baixada perillosa de les plaquetes, que ocasiona la mort en més del 20% dels casos segons estudis realitzats per l'OMS. S'ha vist que en xiquets menors de quinze anys, hi pot haver un estat de xoc hipovolèmic del sistema circulatori, provocant així dolors abdominals. En aquest cas, sense perfusió, la mort és inevitable.Per a previndre, hi ha que eliminar els mosquits i protegir-se d’ells amb camises de manegues llargues. En Espanya aquest casos son importats d’altres paisos , pero en Estats units ha augmentat la incidencia i la gravetat d’aquesta malaltia.

Noticia

Ruslan Kosse

Impresora que crea ossos,musculs i cartilags

Els cientifics han creat una impressora de material viu o bioimpresora. El seu nom és ITOP. A diferencia d’altres impresores 3D, ITOP crea estructures vives, no coses. La impresora fa doble proces , un d’aquests procesos es recrear la estructura basica del teixit. Amb l’altre proces sobre aquesta estructura s’injecta un hidrogel amb cel.lules d’interes. Per exemple per a un muscul sera un hidrogel diferent que per a un cartilag. El seguent que han fet els cientifics es experimentar aquest teixits amb les rates i ratolins, un 90% dels casos ha sigut amb exit. Pero aquesta impresora necesita desarollar-se mes per a poder ser utilitzada amb les persones.

Noticia 

Ruslan Kosse

Els científics confimen l'existència de les ones gravitacionals

En 1916 Albert Einstein va predir l'existència de les ones gravitacionlas. Son ondulacions en l'univers  provinents de successos cósmics carregats d' energia, desde explocions d'estrelles a colisions de forats negres. La confirmació de la seua existència hui, un segle més tard, suposa un dia històric per a la ciència.
Els investigadors de LIGO (Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory) despres de que un mès enrrere aparegueren els primers rumors.

¿Que són exactament?

Tot obejcte amb energia en el univers, cualsevol, produeix aquestes ones en el espai-temps. Incloguent a totes les persones, botant o ballant les produim. El problema es, logicament, que siguent lo que som. motes insignificants en l'univers les ones que produim són practicament indetectables. Per a localilitzar-les tenim que ficar exemples més grans com ara les grans colisions d'energia: estreles explotant, galaxies, forats negres en colisió

Per què són tan importants

Perque conte un element molt valios per a la ciència: informació. Tal i com el astrofísic del MIT Scott Hughes explica : "Hi ha molta informació guardad en les ones gravitacionals,. Com asrólec que soc, trate de pensar com ha de pasar el sò de la ona que medix LIGO, als paràmtres que produeix aquesta mateixa ona."

Les ones gravitacionals contenen informació precisa de successos( una colisió de forats negres) sobre els quals hasta ara els científics soles podien especular. Una vegada els nostres sensors siguen lo suficientment pecisos com per a mesurar ones gravitacionals de manera habitual, es comesara a construir un "cens" de grans events energètics.
Han acabat 100 anys de búsqeuda, el final d'una era. Per sort comença una altra encara més fascinant, on la exploració coósmica vindra dictada per lo que entendrem de les ones gravitacionals.

Noticia original

El cràter del asteroide que va matar els dinousaures

Despres de 21 anys de mapejar distintes localitzacions, estuids amb satelits, projeccions ecogràfiques y anàlisis de roques de la península de Yucatan, els cientifics ja poden perferorar el crater de Chicxulub - el lloc on va impactar el asteroide de més de deu kilometres que va matar els dinosaures.

El cràter de Chicxulb, situat al noroest de la penìnsula de Yucatan, medix 180 Kilómetres de diametre i fou descobert en 1970 per tres geofísics que buscaven un jaciment de petroli. Aquest crater fou causat per un asteroide fa més de 65 milions d'anys.

Un estudi recent ha reafirmat que fou aquell impacte el que va matar els dinosaures, entre altes especies. L'asteoide va generar una ola de calor que va aplegar a la temperatura de 500 graus i va alçar un nubol de pols que va detindre la fotosintesi de les plantes.

Aquest projecte conta amb fons de més de 10 milions de dolars, provinents de fons internacionals. El projecte ha rebut el nom de Proyecto Científico de Perforación del Cráter de Chicxulub i esta previst per a la primavera de 2016 amb una duració de dos mesos. El projecte te com a objectiu entedre el succes que va produir l'extincio masiva i el restabliment de la vida que va permetre als mamífers regnar en la terra.     

A més a més, el projecte ajudara a estudiar el cambi climatic a traves dels temps. Es una oportunitat de analitzar un cambi tan abrupte en la temperatura del planeta.

En aquest video explica el gran impacte que va tindre el asteroide sobre la terra, encara que es un poc llarg val la pena vore-lo.

Noticia original

Així serà el Final del Sol Dins De 5.000 Milions d'anys

L'Agència Espacial Europea ( ESA ) ha publicat la que podria ser la fotografia d'un Sol moribund, d'ací a uns 5.000 milions d'anys. Presa pel Telescopi Espacial Hubble , la imatge mostra la nebulosa planetària K 4-55 ( a 4.600 anys llum de la Terra ) , en les restes del que una vegada va ser un estel tan radiant com el Sol. De fet, els astrofísics consideren que té una massa molt similar a la solar, pel que creuen que en observar-la es pot pensar perfectament que el Sol tindrà un aspecte semblant quan li arribe la seva hora.

Quan això passe amb el Sol, a la Terra no hi haurà ningú per explicar-ho. Abans d'aquesta etapa d'alliberament de les capes externes , les estrelles moribundes similars al Sol s'inflen i es converteixen en gegants vermelles. El problema és que, en el cas del Sistema Solar, el Sol  « s'inflarà » tant que la seva superfície no només tocarà i arrasarà la Terra, sinó que fins i tot arribarà al llunyà Júpiter.

Durant aquesta fase , que dura «només » unes desenes de milers d'anys , el Sol perdrà gran part de la seva massa . Enrere queda el seu nucli , compost de carboni, i una nebulosa gasosa. L'energia romanent, ionizará i « encendrà » aquest gas, i es formarà una nebulosa planetària , mentre que el cos principal quedarà convertit en un bloc calent i dens.

Noticia original

El Hubble capta la galàxia més llunyana

El telescopi espacial Hubble ha descobert la galàxia més remota detectada fins a la data . Aquesta galàxia, que ja existia tan sols 400 milions d'anys després del Big Bang , sens dubte proporcionarà als científics noves dades crucials sobre la primera generació ' galàctica ' de l'univers.

Els autors consideren que la galàxia , anomenada GN - Z11 , és sorprenentment brillant, tenint en compte la descomunal distància que el separa de la Terra : 13.400 milions d'anys llum,
la qual cosa demostra que els astrònoms estan aconseguint explorar les galàxies més primitives que es van formar en l'Univers.

Vam aconseguir mirar cap al passat per observar una galàxia que existia quan l'Univers només tenia un 3% de la seva edat actual " , explica Pascal Oesch , de la Universitat de Yale , l'autor principal.
La combinació de les observacions aconseguides pel Hubble i el Spitzer van revelar que aquesta galàxia primitiva és 25 vegades més petita que la nostra Via Làctia i només té un 1% de la seva massa estel·lar.
Probablement estiguem observant la formació de les primeres generacions d'estrelles al voltant de forats negres " , conclou Ivo Labbe , un dels científics que han participat en aquest sorprenent descobriment.

Noticia original

El consum de carn va estilitzar el rostre dels primers éssers humans

Recreació d' un "australopitecus" a la dreta i un "homo erectus" a la esquerra.


Els primers humans, els primers representants del génere "homo", van començar a consumir carn al voltant de fa 2,6 milions d' anys en Africa, i aquesta font d alimentació fou un element clau en l' evolució humana fins la aparició de la agricultura. Després d aquest moment, els homínids van desarrollar industries lítiques i técniques de cuina que podrien haver tingut efecte en la morfologia de la boca, cara i dentició dels primers "homo".

Ara pareix cada vegada més clar que l' introducció de la carn crua en la deta i les ferramentes lítiques primitives podrien explicar aquests canvis evolutius ocorreguts en la dentició i en l' aparell mastegador dels primers humans, dels individus ancestrals del génere "homo".

Noticia original

La "religió" dels ximpanzés

Investigadors de l'institut Max Planck en Leizpig (Alemania), han descobert un extrany ritual que els ximpanzés de Guinea Bissau realitzen asiduament. Aquests llancen pedres als forats dels arbressense una funció practica aparent. Son tants els que ho realitzen que que el resultat es una pila de pedres, unes sobre altres, en arbres molt concrets. El resultat, es algo així com un tótem o simbol de algo misteriós que encara no sabem desxifrar.




Es tracta aleshores de santuaris o llocs sagrats? Els ximpanzés utilitzen branques o pedres com a ferramentes diariament pero s'ha pogut comprovar que les usades a aquest ritual simbolic no té cap altra utilitat.

El més intrigant es que els éssers humans de la prehistoria també realitzaven aquests rituals s' assemblen molt als descoberts als ximpanzés.

¿Podran aquests fets descobrir els origens dels rituals en la historia dels homínids?


Noticia original

Científics realitzen per primera vegada teletransportació al 'Star Trek'

Dos científics alemanys han aconseguit teletransportar amb èxit informació al món clàssic sense transferència de matèria o energia. La importància de l'experiment radica que abans la teleportació es va realitzar al món de les partícules quàntiques, mentre que aquesta vegada s'ha aplicat a la física clàssica.

"Partícules elementals com els electrons i partícules de llum existeixen 'per se' en un estat deslocalizat a l'espai", explica en un comunicat de premsa el científic Alexander Szameit, de la Universitat alemanya de Jena. O siga, aquestes partícules poden amb certa probabilitat estar en llocs diferents al mateix temps. "Dins d'un sistema d'aquest tipus estès a través de múltiples llocs, és possible transmetre informació des d'una ubicació a una altra sense cap pèrdua de temps", afegeix.

Aquest procés, conegut ja des de fa diversos anys, es diu teletransport quàntic. No obstant això, subratlla el comunicat, l'equip "per primera ha demostrat en un experiment que el concepte de teletransport no solament persisteix al món de les partícules quàntiques, sinó també al nostre món clàssic".

En el seu experiment els científics van usar rajos làser especials i entrellaçats. "Com es pot fer amb els estats físics de les partícules elementals, les propietats dels rajos de llum també poden ser entrellaçades", assenyala Marco Ornigotti. "Cal vincular la informació que es vol transmetre a una propietat particular de la llum."

Els científics observen que aquesta teletransportació funciona solament localment i a distàncies curtes. "Però igual que en el cas de la nau estel·lar USS Enterprise o en la teleportació quàntica, la informació es transmet plenament i immediatament, sense cap pèrdua de temps", conclouen.

300 galàxies ocultes darrere de la Via Làctia

Mitjançant observacions en ones de ràdio, els astrònoms acaben d'identificar unes 300 galàxies que es trobaven ocultes darrere de la Via Làctia.

El pla de la Via Làctia actua com una mena de pantalla opaca que impedeix als telescopis veure la radiació òptica emesa pels objectes més llunyans situats després d'ella. Tal pantalla la formen les innombrables núvols interestel·lars gasoses i polsegoses que coexisteixen amb les estrelles al pla de la nostra galàxia. No obstant això, les radiacions infraroges, de raigs X i d'ones de ràdio sí que poden travessar aquests núvols de pols galàctiques permetent-nos observar darrere d'elles.

Des de fa uns vint anys, diversos radiotelescopis realitzen una exploració completa de l'emissió HI procedent de la 'zona d'extinció' que produeix la Via Làctia. Fa poc s 'acaben de fer públiques les observacions realitzades des d'Austràlia amb l'històric radiotelescopi de 64 metres de Parkes i han combinat aquestes dades amb tots els anteriors per extreure conclusions d'aquest enorme treball observacional.

         En blau, les galaxies conegudes anteriorment; en verd, les descobertes gràcies al projecte.

Les galàxies estan agrupades en grans comunitats denominades cúmuls i supercúmuls. Les observacions del projecte HIZOA revelen nous detalls de la gegantina superestructura en la qual està immersa la Via Làctia. Els moviments en aquesta superestructura estan dominats per una agrupació de galàxies coneguda com 'el Gran Atractor', grup cap a on es mouen -atretes per la seva enorme força gravitatoria- tant la Via Làctia com les nostres galàxies veïnes.

Noticia Original

Europa inicia la seva gran missió a la recerca de vida a Mart

Un cohet Proton rus s'enlairarà el dilluns al matí des de Baikonur, a Kazakhstan, amb la missió espacial més enllà de l'òrbita terrestre que ha desenvolupat mai l'Agència Espacial Europea (ESA). És la primera part del programa ExoMars, l'objectiu del qual és buscar vida al planeta vermell, ja sigui present o extinta.

Fins ara, només els Estats Units han aconseguit enviar a Mart vehicles mòbils d'exploració i és, al costat de l'extinta Unió Soviètica, l'única nació que ha aconseguit aterrar amb èxit en aquest planeta. La seva primíssima atmosfera presenta un descomunal desafiament per a qualsevol sonda que intenti frenar prou com per evitar estavellar-sense remei.


La missió que es llança el dilluns va a provar un mòdul d'aterratge totalment nou, dissenyat per entrar en l'atmosfera marciana a 21.000 quilòmetres per segon i frenar fins a uns 30 quilòmetres per hora en tan sols sis minuts. L'objectiu principal d'aquest vehicle és provar totes les tecnologies necessàries per aterrar al planeta amb èxit, per al que es faran servir primer un paracaigudes, després un escut tèrmic i finalment retropropulsores, tots de nou disseny.

La missió trigarà set mesos a arribar a Mart. Tres dies després d'haver arribat al planeta el TGO es quedarà en òrbita sobre Mart mentre el mòdul d'aterratge s'enlairarà i començarà el seu descens. Un dels objectius d'aquesta missió és aplanar el camí per a l'arribada del primer vehicle d'exploració marciana liderat per Europa, que es llançarà en 2018.

Noticia Original

Serà possible curar la ceguesa?

Uns científics japonesos han aconseguit derivar a partir de cèl·lules mare una espècie d'ull humà embrionari que conté els precursors de la còrnia, la conjuntiva, el cristal·lí, la retina i l'epiteli pigmentat. Tot i que encara és un projecte en el que cal investigar molt més, aquest descobriment podria resultar un gran avanç en la medicina regenerativa i podria curar la ceguesa generant les peces necessàries per a substituir els teixits i els òrgans que s'han deteriorat en un futur que encara queda un poc llunyà. Encara que aquest experiment encara no s'ha provat, es basen en cèl·lules mare iPS, generades "retrassant el rellotge" de cèl·lules adultes del propi pacient. Qui està darrera de tot açò? Shinya Yamanaka, un investigador que ja va guanyar el Premi Nobel al 2012 per descobrir aquestes cèl·lules.
Aquest gran descobriment però, també sofreix les conseqüències dels anomenats "límits de la investigació" i això també retrassa els resultats.

Link a la notícia original.

Contaminació acústica marina

Els oceans soporten una gran contaminació acústica causada per nosaltres, els humans.
Degut al creixement del transport comercial marítim s'ha aplegat a la pregunta de si tant soroll altera la conducta de diferents animals marins en especial mamífers.

Aquest soroll aplega a dintre del mar?
Doncs es veu que si, gràcies a un experiment de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EEUU s'ha pogut comprovar. La NOAA va sumergir un micròfon que es poguera somergir baix l'aigua i el somergiren a uns 10971 metres en la part més profunda de l'Oceà Pacífic, conegut com "l'abisme challenger".

Finalment després d'estar 22 dies registrant els diferents sorolls dins del mar el microfon va ser extret.
 Segons el científic Dziak s'hi van registrar diferents sorolls,entre ells diferents terratremols i com s'esperava el soroll del tràfic  marítim era escoltat per les espècies marines a més s'escoltaven les queixes de les balenes. El que més va impactar va ser el soroll d'un tifó d'escala 4 que va passar a sols uns 1000 metres dalt del micròfon sumergible.

Segons la NOAA el que volien era registrar el nivell de volum dels diferents sorolls per documentar-se i així diferenciar-lo en el dels propers anys. Ací tenim un petit exemple de com sona un terratrèmol baix de l'aigua a l'Abisme Challenger: Terratrèmol des del mar

Font: El país

La síndorme de Morris.

La síndrome de Morris és una rara malaltia genètica que fa que es desenvolupe un fenotip femení però una genètica masculina. Aquest transtorn cromosòmic és conegut també com síndome de Klinefelter o síndrome XXY i és relaciona com un pseudohermafroditisme masculí o feminització testicular que fa a les persones immunes als andrògens. Així, la persona pareix físicament una dona però presenta algunes característiques masculines com uns malucs estrets o una alçada més elevada o viceversa, la persona pareix físicament un home però presenta característiques femenines. 

Aquesta malaltia està causada per una disomia del cromosoma X que dóna lloc a un cariotip 47XXY: durant l'embaràs es produeix el diferenciament sexual. En aquesta etapa els embrions amb el sexe cromosòmic corresponent (XY o XX) desenvolupen els òrgans sexuals pròpis del cromosoma; però a la síndrome de Morris el fetus sofreix una alteració hormonal que els fa immunes als andrògens i així els genitals no creixen adequadament. Així, la vagina que es desenvolupa no continua perquè no existeix úter o els testicles són intraabdominals i el penis té un creixement incomplet. Altres símptomes són una quantitat menor a la normal de borrissol púbic, proporcions corporals anormals, pits en els hòmens, hipotròfia testicular bilateral, disfunció erèctil, ...

Algunes persones que pateixen aquest transtorn són Anne Igartiburu, presentadora de televisió i Fátima Báñez, ministra de treball al govern en funcions.

Planeta 9 o X

Un nou estudi de Konstantin Batygin i Michael Brown, de l'Institut Caltech de California asegura que hi ha un planeta numero 9 al nostre sistema solar que tendria 10 vegades la massa de la terra. No hi han evidències certes sols matemàtiques. Aquest planeta estaria a uns 5000 millons de km i seria del tamany de Neptú, es trobaria entre el cinturó Kuiper i per ser més concrets deurien d'allunyar-se uns 1500 millons de km més. Allí al cinturó s'han estudiat nous cossos pero mai han sabut nombrar un nou planeta.


Els sis pateixen el mateix tipus d'alineament i inclinació en les seves òrbites i  aquest fenomen pot explicar-se per l'empenta gravitatoria d'un planeta com el que han descrit . Han fet els seus càlculs usant models matemàtics que simulen el sistema solar ,  afirmen que són els més precisos fins a la data . Les possibilitats que sigui una casualitat són d'una entre 15.000


 La seva òrbita  trigaria uns 15.000 anys en donar una volta al Sol . En el seu moment de màxim acostament al nostre planeta, aquest supost planeta estaria a 200 vegades la distància entre el Sol i la Terra. La llunyania explicaria en part per què cap telescopi l'ha pogut observar mai.

Font: El país

La "religió" dels ximpanzés

Investigadors de l'Institut Max Planck a Leipzig (Alemanya), han descobert un estrany ritual que els ximpanzés de les selves de Guinea Bissau realitzen assíduament.

Molt ximpanzés llancen pedres als forats dels arbres sense ninguna funció pràctica, son tants que inclús formen una pila de pedres. Des del punt de vista humà, seria com una espècie de tòtem.

Lo mes intrigant és que l’ home primitiu també feia aquests tipus de rituals similars, i indígenes amb creença animista, fan un ritual semblant

Algunes hipòtesis diuen que sols es una exhibició de força, que seria el substitut de pegar puntades als arbres. Una altra hipòtesi explica un possible llenguatge simbòlic.

Altre cas extraordinari fou descobert per l'Institut Jane Goodall, a la comunitat de ximpanzés de Gombe, a Tanzània. Allà hi ha una zona de cataractes i rius que travessen la selva a l'època de pluges. Quan el chimpances s’ apropen al riu, aquests paren de demostrar-li la seua força i d’ estar nerviosos a contemplar el riu. Molts chimpances quan plou, fan una espècie de ritual o “dansa”.

¿Podran aquests fets llançar llum sobre els orígens del ritual en la història dels homínids? Són una valuosa pista sobre el nostre passat, però necessitem saber més dades.

Noticia original : http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/yomono/2016/03/12/la-religion-de-los-chimpances.html

Rubén Pardo Casanova

Primera nau no tripulada europea que aterrarà en Mart

Europa amb colaboració de Russia va a llançar una nau no tripulada a Mart desde Kazakhstan, és la primera part del programa ExoMars, un programa que preté trobar vida al planeta roig, ja siga present o extinta.
Fins ara sols EEUU ha conseguit aterrar en Mart, la qual cosa té com a significat la dificultat de la missió. Per a poder conseguir-ho, s'ha dissenyat un mòdul que entrarà dins l'òrbita de Mart a 21000 kilòmetres per segon i que conseguirà frenar fins a 30km/h en tan sols 6 minuts per a no estrellar-se contra la superfície del plante roig, aço ho aconseguirà a través d'un paracaigudes i retropropulsors d'última generació

Ademés del mòdul que aterrarà en la superfície del planeta, la nau conté una sonda que es soltarà a 400 kilòmetres del planeta i l'orbitarà amb la finàlitat d'estudiar la presència de metà en l'atmósfera, la qual cosa en la Terra es sinònim de vida, a més buscarà bosses d'aigua gelada fins un metre baix terra.
Tardarà 7 mesos es arribar al seu destí i un dels objectius principals d'aquesta missió es aplanar el terreny per a l'arribada del primer vehicle d'exploració marciana que serà capaç de perforar el terra fins 2 metres per a buscar aigua i així bacteris. El vehicle serà llançat en 2018.

 

Link original de la noticia

Link secundari

El bacteri que menja plàstic

El polietilé s'ha convertit actualment en un dels materials més utilitzats degut a la seua duresa, flexibilitat i capacitat de moldejarse en qualsevol forma i ademés per ser transparent si es dessitja. Però, sabies que el polietilé tarda centenars d'anys en degradarse i hi ha rius i mars completament contaminats per plàstic que no tornaran a ser com abans?

O pot ser sí, un equip científic de l'Institut de Tecnologia de Kioto (Japó) ha descobert un bacteri capaç de alimentar-se i assimilar el polietilé, la qual cosa significa que aquest bacteri pot viure alimentant-se d'ell. Fins al moment es sabia que un tipus de fongs que viu a l'Amazones


Aquest tipus de bacteri el van descobrir en una mostra en una planta de reciclatge de plàstic i a través dels potents microscòpis han pogut saber que aquest tipus de bacteris desarrollen un apèndix entre el polietilé i elles que els permet desprendre els enzims que degraden el plàtic. Després de realitzar una proba  s'ha dit que tarden en descompondre una làmina fina de polietilé sis semanes.



Aquest descobriment podria ser un gran avanç en el programa de descontaminació mundial.

Link de la notícia original
Link relacionat amb la noticia

El llegat dels neandertals.

Fa deu anys, la possibilitat de que els humans moderns s' haguessin apariat amb els neandertal era impossible. No es debat si es van creuar o no, es van creuar, sinó que si fou un creuament important.

Infermetats tals que la queratosi actínica, problemes digestius, depressions i addiccions tenen que vorer d' una manera o altra d' el llegat neandertal en el nostre genoma.genoma

El genetista evolutiu John Capra de la Universitat de Vanderbilt, Tenesee, presenta un estudi de la associació entre el contingut genètic neandertal de les persones actuals i les seues histories clíniques. Les investigacions demostren que aquest ADN arcaic té un xicotet impacte però significatiu en la vida de ascendència europea

Segons el genetista “(...)hem descobert associacions entre l' ADN neandertal i una àmplia gamma de problemes de salut, entre ells els de tipus immunològic, dermatològic, neurològic, psiquiàtric i reproductiu ". Aquesta aportació és menor d’ un 4%, però es una aportació notable.

Les investigacions han arribat a la conclusió de que aquests trets perjudicials per l’ home modern, foren un avantatge per als neandertals en el seu temps. Per exemple el gen neandertal que avui augmenta el risc de queratosi, una lesió de la pell causada per la llum solar, va poder ser un avantatge en les gelades en l’ Europa primitiva.

                               

Noticia original: http://elpais.com/elpais/2016/02/11/ciencia/1455201016_320140.html

El consumo de carne cruda cambió la fisonomía de los primeros humanos

Cuando hace más de dos millones de años, los Homo erectus empezaron a comer carne cruda algunos de sus rasgos físicos se modificaron y adaptaron a los nuevos alimentos. Sus dientes se hicieron más pequeños, sus músculos para masticar se debilitaron y sus intestinos se acortaron. Según un nuevo estudio, el abandono del vegetarianismo y el uso de herramientas de piedra básicas para procesar la comida explican estos cambios evolutivos.

Al contrario de lo que pueda parecer, los productos vegetales que consumían los primeros homínidos eran más difíciles de masticar que la carne procesada. Según un estudio publicado en Nature, la disminución del tamaño de los dientes, de la fuerza de los músculos masticadores y del tamaño de los intestinos del Homo erectus no tendrían su origen en la cocina de los alimentos, sino en el abandono del vegetarianismo, para pasarse a una dieta con carne tratada por herramientas simples de piedra.

“Sabemos que hace 2,5 millones de años nuestros antepasados comían carne de forma regular. También que las herramientas de piedra más básicas se hicieron comunes hace 2,6 millones de años”, explica Daniel Lieberman, investigador de la Universidad de Harvard (EE UU) y autor del estudio.El equipo descubrió que masticar carne –en este caso, de cabra– habría sido más fácil para el Homo erectus que consumir vegetales como zanahorias o remolachas, consideradas parte de la alimentación de estos homínidos. Los científicos apuntan a que el abandono del vegetarianismo contribuyó a la evolución de su aparato masticador, que ya no necesitaba la misma energía para funcionar.

Según los resultados del trabajo, si la carne supusiera un tercio de la dieta, el número de masticaciones por año habría disminuido en un 17% y la fuerza requerida habría menguado en un 26%. Más tarde el hecho de cocinar y calentar los alimentos tuvo importantes beneficios, pero la carne cruda y el uso de herramientas ya transformaron el sistema intestinal humano más de un millón de años antes.“En la actualidad, nuestra dieta está determinada por la calidad de la misma y la forma de cocinar. Sin embargo, el cambio en la evolución humana proviene de mucho antes”, concluye el científico.

La libélula ‘trotamundos’, el animal que vuela las distancias más largas

La libélula ‘trotamundos’, el animal que vuela las distancias más largas

A pesar de su pequeño tamaño, las libélulas Pantala flavescens pueden recorrer sin parar más de 7.000 kilómetros alrededor del mundo, y sobrevolar océanos siguiendo corrientes de aire cuando migran de un continente a otro. Sin duda, este insecto bate el récord de distancia en vuelo. Así lo confirma un nuevo estudio que se ha centrado por primera vez en el análisis de los genes de poblaciones de todo el mundo.

Las libélulas Pantala flavescens que habitan en Texas, el este de Canadá, Japón, Corea, India y Sudamérica tienen algo en común: presentan perfiles genéticos tan parecidos que los científicos solo han encontrado una solución. Estos insectos recorren miles de kilómetros alrededor del planeta para reproducirse entre sí y han creando así un acervo genético mundial.Según el estudio, publicado en PLoS ONE, pueden volar hasta 7.000 kilómetros durante su migración y atravesar océanos enteros para ir de un continente a otro. Los científicos han llegado a esta conclusión fijándose por primera vez en los genes. Estas libélulas ‘trotamundos’ logran completar con éxito su periplo gracias a la evolución de su cuerpo. “Tienen una mayor superficie en sus alas lo que les permite aprovecharse del viento para ser transportadas. Baten sus alas y luego se dejan llevar durante largos periodos, gastando la mínima cantidad de energía posible”, explica Ware.

Pero esto tiene su explicación: la humedad es imprescindible para su reproducción. Según Ware, es la razón por la que estas libélulas realizan este arriesgado viaje, que ella misma considera “una misión suicida”. “Esta especie depende de ello. Aunque muchas mueren en el camino, mientras algunas de ellas lo logren, la especie perdurará”, subraya la investigadora.

Uns nivells baixos de vitamina D podrien ser un senyal d'un càncer de pròstata més agressiu.

Un estudi de gairebé 200 homes als quals s'havia extirpat la pròstata va trobar que els que tenien uns nivells baixos de vitamina D tenien més probabilitats de tindre uns tumors que creixien amb mes rapidesa que els que tenien uns nivells normals de la vitamina "solar". 

Els resultats són prou importants com perquè hagin més estudis sobre la possible connexió entre la vitamina D i el càncer de pròstata, fa temps que s'explora el vincle entre el càncer de pròstata i la vitamina D. 

En aquest estudi també es van observar distincions racials, ja que els homes negres tenien tumors més agressius i uns nivells de vitamina D més baixos que els homes blancs, els homes amb una pell fosca, amb una ingesta baixa de vitamina D o un poca exposició al sol haurien de realitzar proves de deficiència de la vitamina D quan se'ls diagnostiqui un càncer de pròstata o un antigen prostàtic específic (APE) alt, que s'associa amb el càncer.

 L'estudi va incloure a 190 homes que es van sotmetre a una cirurgia de pròstata. Els investigadors van trobar que gairebé un 46 per cent dels homes tenien un càncer agressiu, i aquests homes tenien uns nivells de vitamina D aproximadament un 16 per cent més baixos que els homes amb tumors que creixien amb més lentitud.

Noticia Original: Nivells baixos de vitamina D

Notícies Relacionades: Més Problemes de la vitamina D

Jose Antonio Nacher Rubio

Més eficaços i amb menys efectes secundaris.

La Universitat de la Rioja participa al costat d'altres set centres d'investigació en el projecte europeu Protein Conjugates per al desenvolupament de fàrmacs intel·ligents contra el càncer. Protein Conjugates és un projecte europeu d'Innovative Training Networks (ITN) finançat amb 2,5 milions d'euros pel programa Casa Skłodowska-Curie.

 L'objectiu principal del projecte consisteix en el desenvolupament de «fàrmacs intel·ligents» per combatre el càncer, oferint per a això un tractament dirigit que permet actuar més eficaçment contra els tumors, minimitzant els efectes secundaris dels actuals tractaments.

 

Aquests nous fàrmacs combinen dos productes en un: d'una banda un anticòs, capaç d'assolir de forma selectiva les cèl·lules canceroses; i, d'altra, un compost que es transformarà, un cop alliberat, en un potent fàrmac antitumoral.

Noticia Original: Fàrmacs Intel·ligents

Notícies Relacionades: Tractaments del Càncer 

Jose Antonio Nacher Rubio

Leucèmia

La leucèmia consisteix en la reproducció incontrolada d'una població regular de cèl·lules de la sang. Aquestes cèl·lules regular s'infiltren en la medul·la òssia, impedint la producció de les cèl·lules normals restants i envaint la sang i altres òrgans.

CAUSES

La causa de la leucèmia es desconeix en la majoria dels casos. Però està demostrat que no és una malaltia hereditària o contagiosa. En la major de les vegades es presenta en xiquets prèviament sans. Per tractar-se d'una proliferació de cèl·lules immadures i anormals en la sang, aquesta malaltia es considera com "càncer de la sang".

SÍMPTOMES DE LEUCÈMIA

Els primers símptomes són cansament, falta de gana o febra intermitent. A mesura que l'infecció avança apareix dolor en els ossos, com a resultat de la multiplicació de les cèl·lules leucèmiques en el sistema ossi. També apareix anèmia, que transmet pal·lidesa, cansament i poca tolerància a l'exercici, a causa de la disminució de glòbuls rojos.

Notícia original:

dmedicina - Leucemia

Noticies relacionades:

Que es la leucemia

Telecinco - Curan enferma de Leucemia en la vacuna del sarampion

L'Ébola

L'ébola és una malaltia infecciosa aguda que produïx febra hemorràgica en humans i algun animal. És causada pel virus del Ébola. Es va descriure per primera vegada l'any 1976 pel Dr. David Finkes a Zaire i Sudan.

És una infecció que es caracteritza per una alta taxa de mortalitat, que oscil·la entre el 50% i el 95% dels afectats. A causa de la seua naturalesa letal, este virus és considerat com una arma biològica.

Com es transmet el virus de l'Èbola?

El virus de l’Èbola es contagia entre humans pel contacte directe amb la sang o altres líquids o transmissions corporals (saliva, semen, orina...) d'una persona infectada i que presente ja símptomes de la malaltia o de persones mortes infectades.

També pot produir-se el contagi de l'Ébola per exposició a objectes que hagen sigut contaminats amb transmissions infectades com peces de roba, o roba de llit brut, o agulles usades, segons informa l'OMS. El virus de l'Ébola no es transmet ni per l'aigua, ni per l'aire, segons el Ministeri de Sanitat.

Notícia original:

Webconsultas - Salud

RTVE-Noticies

Noticies relacionades:

Virus de l'Èbola

Ministeri de Sanitat - Èbola