El pla de la Via Làctia actua com una mena de pantalla opaca que impedeix als telescopis veure la radiació òptica emesa pels objectes més llunyans situats després d'ella. Tal pantalla la formen les innombrables núvols interestel·lars gasoses i polsegoses que coexisteixen amb les estrelles al pla de la nostra galàxia. No obstant això, les radiacions infraroges, de raigs X i d'ones de ràdio sí que poden travessar aquests núvols de pols galàctiques permetent-nos observar darrere d'elles.
Des de fa uns vint anys, diversos radiotelescopis realitzen una exploració completa de l'emissió HI procedent de la 'zona d'extinció' que produeix la Via Làctia. Fa poc s 'acaben de fer públiques les observacions realitzades des d'Austràlia amb l'històric radiotelescopi de 64 metres de Parkes i han combinat aquestes dades amb tots els anteriors per extreure conclusions d'aquest enorme treball observacional.
En blau, les galaxies conegudes anteriorment; en verd, les descobertes gràcies al projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada