La prova del VIH, millor a casa o a la clínica?

Per a acabar amb la pandèmia del sida en els països en víes de desenvolupament és imprescindible la detecció precoç de la infecció i reduir la capacitat transmissora dels afectats. Aquesta tesis no es fàcil de dur a terme en tals llocs on la prova del VIH no es fa anònimament en ONGs o en farmàcies com ocorre a Espanya i altres països desarrollats.

En les regions més pobres d'Àfrica subsahariana és important conseguir que es fagen la prova del VIH i açò es precissament el que ha estudiat un equip d'investigadors de la University of Basel (Suïssa) i el Paray Hospital, de Thaba - Tseka, a Lesotho, que publiquen les seues conclusions a PLOS Medicine.
Els investigadors oferiren el test a 2.563 habitants d'un poble de Lesotho (23'6% d'incidència del VIH). A la meitat, s'els va oferir en les seues cases i la resta en instalacions sanitàries.
"En general, los dos grupos estudiados aceptaron ampliamente la prueba, lo que apoya la idea de que hay que utilizar aproximaciones basadas en la comunidad para alcanzar a población sin acceso fácil a hospitales y lugares donde se ofrece tratamiento frente al VIH", afegeixen els investigadors.

Al mes de finalitzar l'estudi, dels quatre individus que resultaren ser zeropositius en tots dos grups, sols u s'havia posat en tratament en les instalacions sanitàries locals. "Mejorar la cobertura del tratamiento implica aumentar la detección, pero siempre en combinación con intervenciones eficaces para apoyar el tratamiento una vez localizada la infección", conclueixen.

Notícia original

Notícia relacionada:

• La llama, nueva enemiga del VIH

Vídeo

La cirurgia de maluc es fa moderna

És una de les operacions més associades a la gent vella i ha canviat tant que ja es practiquen operacions en aquesta articulació a persones joves, inclús esportistes professionals. Així ho explica el director metge Ángel Villamor, que trau una rèplica d’un esquelet humà per explicar els avanços en aquest tipus d’operació. "Hasta principios de siglo, casi se puede decir que la cirugía de cadera consistía en poner prótesis a ancianos con artrosis", resalta.

El que ha canviat és una major capacitat per saber les alteracions de cadera en els joves i la forma d'abordar-la, denominada cirurgia conservadora.
La cirurgia conservadora consisteix en operar l'alteració amb l'ajuda d'un artroscopi. Per altra banda, s'insertarà el material quirúrgic necessari per resoldre el problema. És una operació que requereix una precissió màxima i evita la col·locació innecessària d'una pròtesis.
El principal problema que s'opera mitjançant artroscòpia de cadera afecta a una tercera part dels joves. El "choque femoroacetabular", segons explica Villamor, comporta dues conseqüències; per una part es produeix una sobrecobertura del acetábul, que implica que aquesta cavitat tinga "més sostre de lo normal". La segona és l'anomenada "giba femoral".
Ademés, afegeix Villamor, en la artroscòpia de cadera s'utilitzen òptiques de 70 graus, la qual cosa fa que siga més difícil introduir la càmara per a que el cirurgià visibilitze bé la zona que opera.
"Lo bueno de la cirugía es que no solo se quita el dolor, sino que se está viendo que se reduce el riesgo de artrosis en un futuro" afegeix Villamor.
Villamor senyala que la recuperació és relativament ràpida però en el cas dels esportistes, tenen que esperar sis mesos per a que puguen tornar a practicar-lo intensament."Pero el hecho es que pueden volver a ejercitarse", conclueix.

Notícia original

Notícies relacionades: 
· Notícia relacionada 1
· Notícia relacionada 2    

Vídeo relacionat:
                                                                                                                                                                                                                                                       

Ciència de pel·lícula

La ciència, generalment, és un tema del qual no es parla, tal vegada, per la desconeixença de gran part de la gent. Així, el cine, com a mitja comunicatiu popular és un recurs important per a poder difondre el món de la ciència. Prova d’aquest fet és que el doctor Garik Israelian, astrònom armeni que porta quasi 2 dècades explorant el Cosmos des del Teide i “el Roque de los Muchachos” en La Palma i, que a l’actualitat, és un investigador de vanguardia en l’exploració de forats negres i planetes fora del Sistema Solar, reconeix que la seua passió per l’astronomia va nàixer quan va veure la pel•lícula Solaris. La qual , tracta sobre la busca de vida intel•ligent en altres mons.

Tanmateix, Christopher Nolan - guionista de cine- ha comptat amb la col•laboració del astrofísic Kip Thorne ,per elaborar el guió de la seua pel•lícula des d’una vessant inspirada per la ciència real. El més curiós d’aquest fet, han sigut les declaracions de Nolan que reconeix que “ la realitat és molt més estranya que la ficció” i, que tot allò que envolta les teories cosmològiques, “és més exòtic i curiós que la pròpia imaginació de l’esser humà”. Per tant, la ciència real, potser la millor font d’inspiració per al cine.

Els científics, busquen al llarg del temps, una teoria del camp unificat o del tot, que explicaria la complexa interrelació de les 4 forces que regeixen la matèria; la gravetat, l’electromagnetisme, la nuclear forta i la nuclear dèbil i que donaria explicació al funcionament del Univers. Doncs bé, en la pel•lícula de Nolan, Interstellar, tracta d’explorar el potencial d’aquestes forces que poden donar explicació als viatges a través del temps per dimensions desconegudes, i que, segons la física quàntica cohabiten amb nosaltres exercint una influència sobre la nostra existència.

En conclusió, perquè utilitzar la imaginació quan la mateixa ciència potser la millor inspiració per a la ciència ficció?

Noticia Original:

Notícies Relacionades:

• El misteri de les 4 forces
• 10 invents reals que pareixen de ciència ficció

Vídeo:

Es desfà el gel de Grenlàndia més ràpidament del que s’esperava

Els resultats d’una nova investigació que ha dut a terme l’equip de la investigadora Amber Leeson, de la Universitat de Leeds al Regne Unit, desvelen que les prediccions sobre la pèrdua de gel a Grenlàndia i la seua influència en l’augment del nivell del mar són erronis. S’havien donat valors molt més xicotets dels reals a causa de que s’havia passat per alt la migració dels llacs supraglacials  . En l’estudi, s’ha realitzat una simulació digital sobre quina seria la seua distribució futura i ha mostrat que migraran més cap a l'interior al llarg del proper mig segle a mesura que augmenten les temperatures a l'Àrtic (fins a 110 quilòmetres per 2060), duplicant l'àrea de Grenlàndia que cobreixen en l'actualitat pel fet de que els llacs supraglacials poden incrementar la velocitat a la qual la capa de gel es fon i flueix. Els llacs supraglacials són més foscos que el gel, per la qual cosa absorbeixen més calor del Sol, el que porta a un desglaç més gran. Un altre aspecte que també porta a desglaç és que l’aigua que s'escorrerà dels llacs situats més lluny de la costa podria lubricar per baix el gel causant que enormes blocs de gel es desplacen més de pressa cap al litoral, per efecte de la topografia, fins a arribar al mar.

• Font principal d’informació:

- Grenlàndia podria perdre gel molt més de pressa del que és estimat per un efecte dels seus llacs passat per alt

• Altres fonts d’interès:

- La pèrdua de gel a Grenlàndia és més dramàtica del que els científics consideren  

- Grenlàndia perd gel de manera constant 

• Vídeo relacionat:

Planetes amb oceans globals i gran obliqüitat podrien comportar l’existència de vida

Fins ara, s’han identificat uns 2.000 exoplanetes, els quals poden acollir vida o no depenent de diversos factors. Sempre s’ha pensat que un d’ells és l'obliqüitat del planeta, és a dir, l'angle del seu eix de rotació en relació al pla de la seua òrbita al voltant de la seua estrella.

Els científics suposaven que els exoplanetes podrien mostrar una gran varietat d'obliqüitats. Un planeta amb una elevada obliqüitat, amb un eix quasi horitzontal, seria un món molt diferent al nostre en alguns aspectes fonamentals donat que la Terra té una obliqüitat relativament baixa. Es pensava que un planeta seria menys habitable com més extrema és la inclinació. Però ara, uns científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)  han descobrit que fins i tot un planeta amb aquesta elevada inclinació que estiga recobert per un oceà, podria sustentar vida. Açò seria possible pel fet de que inclús un oceà de poca profunditat, d'uns 50 metres de fondària, com que ocupa tota la superfície del planeta, pot absorbir suficient calor a l'estiu i emetre el suficient a l'hivern com per fer que el clima siga encara prou temperat (uns 15 graus centígrads, 60 graus Fahrenheit).

Per aquest motiu, en la recerca d’exoplanetes de la franja orbital habitable al voltant de la seua estrella capaços d'albergar vida, ara cal afegir com a candidats addicionals a planetes amb una alta obliqüitat.

• Font principal d’informació:

- Un oceà global podria permetre l'existència de vida fins i tot en planetes amb una gran obliqüitat  

• Altres fonts d’interès:

 - Descobreixen científics "Terres Infants" amb característiques habitables, Donarien pistes sobre vida en altres planetes

- I trobem aigua en un altre planeta

• Vídeo relacionat:

Trobat un sistema estel·lar bessó al nostre

Un sistema planetari massa paregut al nostre. 



El sistema ha rebut el nom de GJ676A, i consistix en dos planetes rocosos pròxims a la seua estrela principal, amb dos gegants de gas orbitant més lluny, tenint un gran paregut però també sent molt més extens que el nostre. El planeta mes xicotet del sistema abans mencionat tindria almenys quatre vegades la massa de la terra, mentres que el més grans dels gegants de gas tindria cinc vegades la grandària de Júpiter.

Un altre sistema multiplanetario descobert ha sigut el HD10180, i és el més ric dels coneguts, perquè compta amb entre set i nou planetes entorn del seu astre principal. En este, els planetes orbiten molt pròxims els uns als altres i són gegants de gas, mentres que en el GJ676A també n'hi ha rocosos, encara que es diferencien del nostre sistema perquè els seus orbites són molt més llargues que les nostres, tardant alguns planeta fins a 4000 dies a completar un cicle complet. 

Possibilitats per a descobrir nous planetes foscos: 

Fins ara Anglada Escudé i el seu equip van utilitzar una Nova tècnica d'anàlisi de dades per a detector els planetes xicotets entorn de l'estrela, que ja es coneixia per albergar un gegant de gas. "Esto és un avanç, perquè potser inclús no coneguem molts planetes ocults en sistemes ja coneguts, i amb esta tècnica podrem descubrirlos" segons ha dit Anglada Escudé.

La resistència a l'Autoritat femenina deprimeix a les jefes

La resistència a l'Autoritat

femenina deprimeix a les jefes

En ple segle XXI, la societat segueix rebutjant el lideratge de les dones. Un estudi en milers de nord-americans revela que entre dones amb llocs de responsabilitat és més freqüent l'estrès crònic; en canvi, no es donen els símptomes en homes. Quan elles mostren l'assertivitat i confiança dels líders forts, són jutjades negativament.

Un estudi de dues investigadores de sociologia i desenvolupament humà de les Universitats de Texas i Iowa (EUA) ha revelat que les dones que exerceixen llocs d'autoritat tenen més símptomes de depressió, cosa que no es produeix en homes amb treballs equivalents.

Segons el treball, publicat en l'últim número de Journal of Health and Social Behavior, això es deu al fet que ells no han de enfrontar-se a la resistència i estereotips negatius que pateixen les dones, ja que el lideratge continua sent percebut com una cosa poc 'femení '

En l'estudi s'ha observat el comportament de 1.300 homes i 1.500 dones de mitjana edat, que es van graduar d'escoles secundàries de Wisconsin.

Segons Tetyana Pudrovska, professora d'investigació de la universitat texana i coautora de l'estudi, en dones amb llocs que no impliquen autoritat, els símptomes de depressió són, de mitjana, només una mica més freqüents que en homes en situacions similars. No obstant això, entre les persones amb la capacitat de contractar, acomiadar i decidir salaris, les dones solen presentar molts més simptomes depressius que els homes.

"El que resulta sorprenent és que a les dones amb autoritat se'ls pressuposen els avantatges que s'associen amb una bona salut mental. Tenen més educació, bons ingressos, ocupacions de prestigi, major nivell de satisfacció laboral i autonomia que les que no tenen aquesta autoritat. No obstant això, pateixen més depressió que les d'estatus inferior ", assenyala Pudrovska.

La sociòloga diu també que anys d'investigació en ciències socials han demostrat que les dones en posicions d'autoritat han d'afrontar tensions interpersonals d'allò més variat: interaccions socials negatives, estereotips, prejudicis i aïllament. "Al que s'afegeix la resistència dels seus subordinats, col·legues i superiors", destaca.

Link relacionat: http://www.agenciasinc.es/Noticias

https://www.youtube.com/watch?v=Cy7yGibdHKU

El telescopi ALMA mostra la millor imatge del naixement de planetes

Astrònoms que treballen al telescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) han aconseguit capturar la millor imatge fins a la data i amb detalls extraordinaris de la formació de planetes al voltant d'una estrella jove. Es tracta de les primeres observacions que ha dut a terme ALMA en la seua configuració quasi completa i les imatges de major resolució fetes en longituds d'onda submil·limètriques. La revolucionària imatge mostra la formació d'un disc planetari al voltant de l'estrela HL Tau, situada a uns 450 anys-llum de la Terra en la constel·lació Taurus.

També s'aprecien detalls inesperats en el disc de material sobrant després del naixement de l'estrela, així com una sèrie d'anells concèntrics brillants, separats per buits. Segons Stuartt Corder, subdirector d'ALMA, "lo que hem observat és, quasi amb total seguretat, el resultat de la formació de cossos planetaris jóvens en el disc. És una sorpresa, ja que no s'espera que estreles jovens d'aquest tipus tinguen grans cossos planetaris capaços de produir les estructures que veiem en les imágens".
Per a l'astrònoma Catalina Vlahakis, la imatge va a "revolucionar les teories de formació planetaria". I és que el disc de HL Tauri apareix molt més desenrotllat del que s'esperaria amb l'edat del sistema. Per tant, la imatge d'ÀNIMA també suggerix que el procés de formació de planetes pot ser més ràpid del que es pensava. Les estreles jóvens com HL Tauri naixen en núvols de gas i pols fi, en les regions que s'han afonat davall els efectes de la gravitació, formant densos nuclis calents que amb el temps s'encenen per a convertir-se en estreles jóvens. Estes estan rodejades d'un "capoll" format pel gas i la pols restant, que finalment es deposita en un disc protoplanetari.


-Noticia original

-Noticies relacionades:
 
-El conjunt de telescopis ALMA obtenen una 'ecografía' del embrió de una estrella

-El univers es encara mes vell del que es pensaba

La gravetat va salvar a l'univers del col·lapse després del Big Bang

Per què l'univers no va rebentar immediatament després del Big Bang, tal com hauria d'haver ocorregut segons algunes prediccions? Segons l'opinió d'un equip de físics de l'Imperial College de Londres i de les universitats de Copenhaguen i Hèlsinki, la gravetat li hauria proporcionat l'estabilitat necessària per a sobreviure a la seua pròpia expansió en eixe període primerenc.

Les investigacions sobre la partícula de Higgs, descoberta en el CERN en 2012 i responsable d'aportar massa a totes les altres partícules, suggerixen que la producció de bosons durant l'expansió accelerada de l'univers molt pronte -la crida inflació- hauria d'haver donat lloc a la inestabilitat i el col·lapse. Per això els esmentats científics tracten d'esbrinar per què açò no va succeir i creuen que hi ha una explicació simple.

En un nou estudi que publiquen en la revista Physical Review Letters descriuen com la curvatura de l'espai-temps -la gravetat- li va donar al cosmos l'estabilitat necessària per a sobreviure. També han investigat la interacció entre les partícules de Higgs i la gravetat, considerant la forma en què esta podria variar amb l'energia.
 Doncs bé, heu vist que inclús una xicoteta interacció entre ambdós elements hauria sigut prou per a estabilitzar l'univers i evitar la seua destrucció.

Noticia original

Noticies relacionades:

-El CERN confirma el descubrimient del bosó de Higgs


-Però ¿existixen de veritat els forats negres?

NEUROCIÈNCIA: INDUEIXEN UNA APARICIÓ AL LABORATORI

No és cap novetat escoltar històries d'aparicions sobrenaturals, les quals provoquen inquietud en la majoria de nosaltres. Però els aquests fets són provocats únicament pel nostre cervell i els científics han investigat el perquè i com es provoquen aquestes sensacions. 

A Suïssa, un equip ha demostrat un raonament científic del perquè d'aquestes sensacions. Per primera vegada un equip de neurocientífics han pogut provocar aquesta situació en persones sanes, sense cap tipus de malaltia ni trastorn. Provocant en els pacients una discrepància entre el que sentien i el que feien aconseguien que aquests notaren una presència estranya, que es podria definir més concretament com la sensació de tenir algú prop quan en realitat, ningú hi és. No és més que una proesa fascinant de la ment humana. 

En realitat, aquesta sensació no és més que el resultat d'una integració defectuosa dels senyals sensoriomotores: tacte, posició el cos i moviment. Aquest senyal són fonamentals per crear la consciència de nosaltres mateixos a integrar al cervell la informació procedent dels nostres moviments i la posició del nostre cos en l'espai. Si aquesta integració falla, com en el cas de cansament extrem, por o desordres neurològics, es crea en el cervell la sensació d'una presència estranya. Però no real.

Primerament, els científics van analitzar el cervell de persones amb problemes psicològics com l'epilèpsia, que òbviament havien sofrit aquesta sensació. Bàsicament hi van trobar tres parts clau del cervell: l'escorça insular, l'escorça frontoparietal i l'escorça temporoparietal. Les quals juntes contribueixen al procés d'enviar els senyals multi sensorials, fonamentalment per a la percepció del mateix cos. 

Després, amb els pacients sense cap malaltia, van realitzar altre tipus de prova. Amb els ulls tapats van seure a una habitació completament buida. Un robot tocava la seua mà i esquena. Al principi, els moviments voluntaris dels pacients i del robot estaven mitjanament sincronitzats, de manera que no era difícil adaptar-se per a ells. No obstant, quan van avançar el procés i els moviments no anaven sincronitzats, amb retard, es va crear una inconcluència espai-temporal, i aleshores els pacients notaven la sensació paranormal d'un fantasma. 

Aquest projecte ha estat realitzat per investigar alguns dels símptomes que pateixen les persones que sofreixen esquizofrènia. Molts científics atribueixen aquestes percepcions a un mal funcionament dels circuits cerebrals que integren la informació sensorial relacionada amb els moviments del nostre cos. 

És poc probable que aquestes demostracions puguen servir perquè la gent deixe de creure en fantasmes. No obstant això, per als científics, és una evidència més que els fantasmes només existeixen en les nostres ments.

Notícia original

Notícia relacionada

Per que van desaparèixer els homes neandertals?

Com ja sabeu l' Homo neanderthalensis o home del neandertal va ser una especie de “d'homo”  que va habitar a la terra abans que nosaltres desde 230.000 a 28000 anys enrere. Hi han moltes incognites sobre com era aquest “homo” i sobre com va desapareixer. L'home del neandertal es pareixia molt a nosaltres i per això s'estudia molt la manera en la que va viure, les seues capacitats i les diferencies que tenia front de nosaltres. Tot  per saber si aquest home primitiu disposava d'una capacitat intel·lectual com la nostra, i en eixe cas si es va extingir a pesar de la seua capacitat  . El neandertal va conviure a la terra junt amb l'home del cromanyó, el nostre avantpassat directe, durant 5000 anys, fins que es va extingir per causes fins avui desconegudes.

Una de les teories de la seua extinció es que no va poder sobreviure a l'ultima glaciació, ja que ells estaven adaptats als climes càlids, per això habitaven al sud d'Europa i sols pujaven al nord quan les temperatures augmentaven. Aquesta postura te molts detractors.

Segons la creencia popular, una característica anatòmica que els dificultava l'adaptació als climes freds i secs era la  forma del seu nas, que suposadament els comportava problemes respiratoris a temperatures molt baixes.
 Ara hi ha una prova més per negar a questa teoria del fred com a causa de l'extinció. Un grup multidisciplinari dirigit per el SUNY Downstate Medical Center, a Nova York, nega que el nas del neandertal no estiguera adaptat als climes freds i secs, al contrari, estava suficientment adaptat a la nova condició meteorològica com per sobreviure.

L'equip de científic el componien paleontropòlegs, anatomistes i un otorinolaringòleg que mitjançant medicions digitals i tomografies computeritzades han comparat la fisonomia dels cranis de neandertals amb la dels homes moderns arribant a la conclusió de que els nassos dels dos no es diferenciaven  massa en la seua adaptació al clima encara que si en la forma( el nas del neandertal sobreeixia de la cara mentre que els pòmuls s'afonaven).

Com ja he dit es una prova més per descartar aquesta teoria en la que el  neandertal desapareix per no estar ben adaptat al fred de l'última glaciació.
 No obstant si que es baralla la probabilitat de que la transformació del terreny provocada pel clima glacial va ser una causa fonamental, junt amb l'aparició dels nostres avantpassats, de l'extinció d'aquests individus tan curiosos


Noticia original.


Més informació sobre noticies relacionades.

Glaciacions

Neandertals

Video:

Descobreixen que una proteïna repara el dany causat per el sol en l’ADN

Investigadors espanyols han descobert que la proteïna LKB1 es essencial per a reparar el ADN danyat per la radiació ultraviolada.
La radiació ultraviolada es la causa principal del càncer de pell i l’envelliment.
Hi han estudis que demostren que els individus exposats al sol des de petits, tenen més possibilitats de patir melanoma a partir dels 50 anys.
L’objectiu de l’estudi era averiguar els possibles factors que contribueixen a que la radiació solar provoque tumors en la pell.
Per a dur a terme aquest estudi, els investigadors van inactivar en un grup de ratolins una de les copies de la proteïna LKB1 i els van sotmetre a una dosis de radiació ultraviolada, això equival al que pot sofrir un xiquet en ple estiu durant hores sense protecció.
Els resultats han sigut sorprenents, ja que els animals desenvoluparen un càncer de pell 5 mesos abans de l’esperat.

Notícia original
Notícies relacionades:
-Hugh Jackman, operado por tercera vez de un cáncer de piel
- ¿Cómo daña el Sol al ojo humano?

Video:

DESAPAREIX LA MATÈRIA FOSCA?

La matèria fosca podria estar desapareixent i amb ella el "pegament" que manté unides les galàxies. El univers acabarà sent un gran espai buit, fred i fosc. 

Cosmòlegs italians i britànics han descobert una pista que podria ajudar a revela el fi de l'univers, suggereixen que la matèria fosca esta transformant-se en energia fosca. Esta podria ser la causa de que les galàxies estiguen cada vegada creixent mes lentament des de fa uns 8.000 milions d'anys.

En 1998 es va descubrir que l'univers s'expandia cada vegada mes ràpid i el model de matèria fosca freda descrivia aquest mecanisme.

El model de matèria fosca freda es basa en partícules que no interactuen en la radiació electromagnètica i que tenen una vida molt llarga. La matèria fosca es un 85% de tot l'univers, dominant la formació de qualsevol estructura a gran escala.

La costant cosmologia del model de matèria fosca freda te alguna inconsistència que s'ha descobert fa molt poc, utilitzant dades del fons còsmic de microones preses pel telescopi espacial Plank el model de la cosmologia de matèria fosca freda ha estat utilitzat per a saber el ritme al que les galàxies han anat creixent al llarg de la historia de l'Univers. No obstant això, altres estudis han suggerit que la formació d'aquestes galàxies podria ser més lent del que diu el model de la cosmologia de matèria fosca freda. La qual cosa significaria que les partícules de la matèria fosca freda estan desapareixent  de l'Univers.

Ara, uns científics de la Universitat de Roma i de la Universitat de  Portsmouth, han estes el model de la cosmologia de matèria fosca freda per a permetre que la matèria fosca decaigua i es transforme en energia fosca.

Per a contrastar el seu model amb les observacions real van comparar les dades del telescopi espacial de Plank amb les observacions reals.

Els investigadors van separar l'historia de l'Univers en quatre parts iguals i es van adonar que la matèria fosca es convertia en energia fosca era significativa en la tercera i quarta part des de fa un 8.000 milions d'anys. Han trobat un model millor d'energia fosca.

La tasa de conversió de matèria fosca en energia fosca es molt xicoteta i lenta però si es manté en 100.000 milions d'anys l'Univers desapareixerà.

Este resultat obri noves perspectives sobre la realitat física.

Notícia original

Notícia relacionada

 VIDEO 

Per què es mouen les pedres del "Valle de la Muerte"?

L’estudi publicat per la revista PLOS ONE explica que tot inicia quan la pluja produeix una capa

d’aigua sobre el terreny sec sobre la platja, formant una especia de llac superficial. I a les hores

ve lo interessant.

L’aigua aplega al punt de congelació durant la nit i forma una prima capa de gel entre 3 i 6

mil·límetres en les quals queden atrapades les bases de les roques.

Al eixir el sol, el gel comença a fondre's i a fracturar-se i corroeix el fenomen, gràcies a suaus

vents, les roques comencen a moure’s sobre la placa de gel a una velocitat entre 2 i 5 m/min

formant els famosos solcs.

Les trajectòries que segueixen les pedres depèn de la velocitat i direcció del vent i de l’aigua

que es trova baix el gel. Es donà el cas d’una pedra que recoregé 60 metres sense parar.

Una illa japonesa multiplica el seu tamany en un any per nou després d´una erupció volcànica

La Guàrdia Costera del Japó ha informat d´un fet sorprenent.

L´illa de Nishinoshima ha augmentat el seu tamany quasi 9 vegades més. Aquest espectacular fet, es deu a l´erupció d´un volcà que es troba a l´illa en contínua  erupció desde fa just un any.

Les últimes medicions, fetes en  el mes d´octubre revelen que el tamany de l´illa eren de 1´5 kilòmetres de est a oest, i 1´7 de nord a sud. L´explosió volcànica produïda fa 1 any, va formar al sud-est una nova massa de terra que fou anomenada provisionalment Niijima o Shinto.

Finalment, l´illa no va rebre un nou nom, despés de cofirmar-se que la nova illa s´havia expandit fins al punt d´unir-se amb  Nishinoshima.

L´illa presenta ara uns 50 milions de metres cúbics i el seu punt més alt s´encontra a uns 100 metres sobre el nivell del mar.

            Illa de Nishinoshima, situada en l´Oceà Pacífic, a uns 1000 km del sud de Tokio.

Noticia


Noticia relacionada

Un acord històric

Xina i Estats Units acorden per lluitar contra el canvi climàtic , ho faran mitjançant retallades en les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En aquest acord, Xina es compromet a que els seus nivells d'emissions aconseguiran el seu nivell màxim en 2030 i que començaran a reduir-se.

També en aquest any, les fonts renovables i netes produiran un 20% de l'energia utilitzada a Xina. Per complir amb aquest objectiu , aquest país haurà d'augmentar la seva generació d'energies sense emissions, a una quantitat superior a la capacitat que tenen avui les seves plantes de carbó.

Estats Units també reduirà les seves emissions, ho farà en 2025 entre un 26 i un 28% pel que fa als nivells de 2005.

Es tracta d'un acord històric, ja que és el primer anunci de retallada d'emissions contaminants per part de Xina i Estats Units i per què aquests  països  són els majors emissors de gasos hivernacle del món.

Noticia original

Noticies relacionades

-ONU demana retallades en les emissions de gasos contaminants.

  

-Els gasos d’efecte hivernacle afecten al casc oriental de l’Antàrtida 

Vídeo: