Seqüenciat el genoma del gar, clau per a l'estudi de malalties humanes.

    Seqüenciat el genoma del gar, clau per a                         l'estudi de malalties humanes.

Científics de més de 30 centres d'investigació han seqüenciat el genoma d'un peix primitiu, conegut en l'àmbit científic com gar (Lepisosteus oculatus). L'estudi revela com el genoma d'aquest peix pot ser clau per entendre transicions evolutives importants com el pas de l'aigua a la terra en els vertebrats, i per connectar millor el genoma humà amb destacats models animals, com el peix zebra, a l'hora de estudiar malalties humanes.

Com explica Cristian Cañestro, membre del Grup de Recerca Evolució i Desenvolupament (EVO-DEVO) de la Universitat de Barcelona (UB), "aquesta família de peixos ja va ser citada en 1859 pel naturalista Charles Darwin, en el seu llibre L'Origen de les espècies, com a exemple per descriure el terme de fòssil vivent ". Una de les característiques singulars d'aquest peix és la capacitat de respirar fora de l'aigua de forma facultativa utilitzant la bufeta natatoria com un pulmó, especialment si la temperatura de l'aigua és alta i la concentració d'oxigen és baixa.

 "El genoma del gar és una eina molt valuosa per diferenciar pèrdues de guanys gèniques durant l'evolució dels vertebrats", Comenta l'expert.

Nou material autoreparable de polimer a Alacant.

Patenten un nou material polimèric capaç de                                autoreparar-se.  
     
      
                                                                                                     


Un nou tipo de resina de polimer que s'autorepara ha estat desenvolupada i patentada per un equip de la Universitat d'Alacant. Si es talla amb unes tisores per la meitat i es posa en contacte de nou, després de 10 o 15 segons, el nou material s'uneix sense necessitat d'utilitzar cap adhesiu o estimulació externa. Els investigadors assenyalen que podria aplicar-se en camps com la medicina, la cosmètica, la indústria aeroespacial i l'automoció.

Es repara soles perquè, si es trenca o talla per la mitat i es torna a posar en contacte, en 10 o 15 segons, queda completament unit sense intervenir cap altre producte additiu o ser objecte d'estimulació externa (normalment calor).

Actua mitjançant un procés físic (no químic) que es pot repetir tantes vegades com calgui amb la mateixa eficàcia i, segons el creador, "el fet que aquesta autoreparació es doni igualment fora o dins d'un fluid aporta una característica excepcional que no s'havia observat en cap altre material conegut ".

A més, és elastomèric (pot estirar fins a mil vegades sense trencar-se) i té memòria de forma, el que fa que als minuts de ser deformat torni per si sol a l'estat original, segons assenyala el doctor , que creu que, per exemple, seria útil en para-xocs de vehicles perquè, després de l'impacte del cop, tornaria a la seva fisonomia poc després.

                                                                                                                                                                                                               

L'ADN aclareix l'origen dels humans d'Atapuerca

Fa 430.000 anys, almenys 28 nens i adults de tots dos sexes van morir i van quedar sepultats en una cova de la Serra d'Atapuerca, a Burgos. Quan els paleoantropólegs els van trobar, van batejar el lloc com l'Avenc dels Ossos, ja que d'allí van treure més de 6.700 restes fòssils humans. Encara no és clar si era un parany mortal o una tomba amb sentit religiós, però, amb el temps, la recerca sobre el que allí va succeir s'ha convertit en un referent mundial per a l'esclariment dels capítols més desconeguts de l'evolució humana.

L'equip de paleoantropólegs que dirigeix les excavacions d'Atapuerca creu que els 28 humans allí soterrats són neandertals arcaics, ancestres dels membres més moderns d'aquesta espècie que va viure a Europa fins a fa uns 40.000 anys i amb els quals els sapiens vam tenir sexe i fills. En 2013, gràcies a la col·laboració d'un equip especialista a recuperar ADN antic dels fòssils dirigit per Svante Pääbo, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck en Leipzig, Alemanya, van aconseguir extreure per primera vegada ADN d'un d'aquests individus. Els resultats van mostrar un inesperat parentiu amb els denisovans, altres homínids que vivien a les remotes muntanyes Altái de Sibèria i el descobriment de les quals es va anunciar en 2010. Aquest parentiu era més estret que amb els propis neandertals. Però en aquella ocasió el tipus d'ADN analitzat era mitocondrial i per tant solament oferia informació de la línia materna.

La nova anàlisi aporta ara l'altra meitat de la història, ja que l'ADN nuclear porta informació tant del llinatge del pare com de la mare. En un estudi publicat avui en Nature els responsables d'aquesta recerca diuen que els humans de l'avenc tenien un parentiu molt més estret amb els neandertals que amb els denisovans. D'aquesta forma, l'ADN confirma que els homínids d'Atapuerca serien neandertals arcaics, ancestres dels quals després van conquistar Europa i es van creuar amb els sapiens.

Desapareix el permagel dels pics més alts de Sierra Nevada

Així ho va dir un equip de la Universitat de Barcelona. Els resultats demostren per primera vegada que durant la última dècada el pic Veleta no ha arribat a gelar-se en tot l'any.

Les muntanyes ibèriques han experimentat una pujada de les temperaturas des de finals del segle XIX. A Sierra Nevada, la temperatura ha pujat en 0.93 ºC. Açò ha comportat la desaparició de la glacera Veleta i el desplaçament a major altura dels procesos ecològics i geomorfològics vinculats al fred. La investigació també revela que als pics culminants de Serra Nevada no existeixen permagels durant tot l'any, a excepció d'algunes glaceres formades en la Petita Edat de Gel.
En l'actualitat sols existeixen permagels als pics més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i possiblement als Pics d'Europa. Cap a finals del segle XXI els experts preveuen espais climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada.

Noticia original

Noticia relacionada

El primer home que va morir en una missió espacial

Un dels herois no molt reconeguts pero igualment valuosos per al nostre avanç espacial fou Vladímir Mijáilovich Komarov (1927-1967). Aquest va ser el primer cosmonauta soviètic en fer viatges espacials més d'una vegada, però també va ser el primer astronauta en morir en una missió.

Aquest accident va ocòrrer durant la missió d'anar a la lluna en la càpsula espacial Soyuz 1. Ell era l'únic tripulant. Va ser un viatge replet de problemas tècnics, incloent abans de despegar. Quan la càpsula es dirigía a aterrar, aquesta es va estavellar brutalment contra la terra, provocant la mort del coronel Komarov.
Com un acte d'heroicitat, va evitar la mort del pilot suplent, perquè el mateix Komarov era sabedor que no eixiria viu d'aquella missió, i la va portar endavant.

Noticia original

Noticia relacionada

Un virus que ens protegeix.

El nostre genoma està ple de virus. De fet, els experts estimen que al voltant del 80% del nostre ADN té un origen víric. I aquests virus anomenats 'endògens', que no són sinó el residu de les batalles lliurades entre els virus i els nostres ancestres, juguen un paper molt important en la lluita contra les infeccions.

Concretament, un estudi mostra com els segments d'ADN viral incrustats en el nostre genoma regulen alguns dels gens fonamentals del nostre sistema immune innat, és a dir, la primera línia de defensa enfront dels patògens, cas dels virus.

  I és que els genomes dels mamífers contenen reservoris d'ADN viral  que han alimentat la innovació del sistema immunitari innat ».

La seva presència d’ açò ha desconcertat genetistes, que deien que són una espècie de paràsit genòmic, un residu inútil d'infeccions pretèrites, el qual no cal buscar cap funció.

Els genetistes, de la Universitat d'Utah a Salt Lake City, presenten uns resultats que revelen tot el contrari, Les seves dades demostren que molts fragments d'ADN viral repartits pel genoma formen part, en realitat, del nostre "sistema immune innat",  anomenat així per oposició al "sistema immune adaptatiu", que és el que solem entendre per sistema immune. El sistema immune innat és una primera línia de defensa contra tot tipus d'agents infecciosos, menys específica però més ràpida que els anticossos i els limfòcits.

Noticia original

Noticies relacionades

Video:

EL VIRUS ZIKA

El virus de Zika és un virus emergent transmès per mosquits que es va identificar per primera vegada a Uganda el 1947 a macacos de l'Índia .

Fins fa uns mesos no s'havia prestat atenció al virus de Zika des de la seva aparició a Uganda en 1947. Ara és el centre d'una emergència de salut mundial i s’ha posat en el punt de mira.

Després d'aconseguir Sud-amèrica, el Zika s'ha expandit ràpidament. Per a la majoria dels que el pateixen, els efectes són passatgers. Però entre els nens nascuts de mares infectades s'ha disparat la microcefàlia, una condició que els fa tenir caps excepcionalment petites, de vegades acompanyades d'anomalies.

Causes

S'ha detectat en mosquits Culex en laboratori la presència de virus Zika, tot i que encara s'està investigant si serien capaços de transmetre el virus. Si fos així, suposaria un problema a nivell mundial per l'àmplia presència dels mosquits Culex a tot el món.

També per transfusió de sang o per transmissió sexual.

                                                                Paisos afectats pel virus:

                                                                 Com es cura?

No hi ha un medicament per curar el Zika.

Hi ha una vacuna d’emergència  

Una vegada que s'ha contret el virus, es poden tractar els símptomes amb medicines per alleujar la febre, els dolors i el malestar general.

Noticia original:

Noticies relacionades

Video:

Perquè l'Antàrtida està recuperant el seu gel?

Tot i que hi ha titulars cada vegada més freqüents sobre l'escalfament del planeta i el desgel dels dos pols del planeta, els analistes climàtics assenyalen un punt brillant aparegut recentment: durant l'hivern de l'hemisferi sud, el gel marí de l'Antàrtida i els trossos flotants d'aigua al mar congelat han estat augmentant.





Si el món s'escalfara uniformement, s'esperaria una disminució en la coberta de gel marí de l'Antàrtida, però no és així. 

La raó d'això és perquè l'Antàrtida és més freda que la resta del món, i aquesta s'escalfa de la mateixa manera que la resta, però no tan ràpid com les altres parts del planeta.


Així que hi ha un món en escalfament i una freda Antàrtida, i la diferència entre els dos va en augment. Això fa que els vents al voltant de l'Antàrtida es moguen una mica més ràpid.

Descobriment de noves espècies marines abissals que mai han sigut mostrades a la llum.

Aquestes criatures han aconseguit desenvolupar-se d'alguna manera en un món fosc, gelat, on mai arriba la llum del sol i a una profunditat de fins a 5.000 metres per sota la superfície del mar.

El Cens de Vida Marina ha documentat 17.650 noves i estranyes espècies: polps, xicotets crustacis, cucs... 

La majoria sobreviuen a base d'una dieta bacteriana que sorgeix de la descomposició del petroli o els ossos que s'enfonsen de les balenes mortes i altres animals marins morts.

Totes aquestes criatures han estat descobertes a través de càmeres submergibles a gran profunditat, sonars i altres tecnologies.




Per sobreviure a aquesta profunditat, els animals han de trobar els seus escassos recursos per mitjà de característiques, com la bioluminiscència.

La gran diversitat de les profunditats demostra una gran capacitat per adaptar-se
a les condicions extremes.





Algunes d'aquestes espècies poden fer llargues recerques en busca d'aliment, altres sobreviuen gràcies a la quimiosíntesi usada pels bacteris per a produir energia en el fons del mar sense necessitat de la llum solar.

A continuació, un documental on s'explica detalladament la vida marina i les seues insondables profunditats: 

Controlarem les ones theta?

Ha aparegut un nou joc, un joc que mitjançant la teua concentració et farà guanyar o no, el MindFlex. És un joguet de Mattel que utilitza les ones cerebrals del teu cervell per fer levitar una pilota.
La missió del joc es superar un circuit movent una pilota que flota mitjançant les ones mentals. Pareix una cosa irreal però en clipset han provat una cosa similar i funciona encara que la dinàmica del joc depèn d’un mateix. Diuen que el que realment mou la pilota no és el teu pensament en sí, el que la mou és un ventilador que situat a la base del joc. El que controles amb la ment és la velocitat del ventilador que farà que la pilota es puga desplaçar amb més rapidesa o no, per tant hauràs de controlar la pilota pel circuit que superarà els obstacles en el moment precís. Funciona amb una cinta que fa que la bola vaja amunt o avall.
És un joc que serveix per a aprendre a controlar el teu estat de relaxació i concentració perquè es basa en les ones theta generades pel lòbul temporal i el frontal del cervell.

És un gran avanç perquè s’estan intentant controlar les ones theta, ones electromagnètiques que produeix el nostre cervell que ens permeten allunyar-se en un moment determinat del que estàs fent realment, és a dir, quan portes una estona fent alguna tasca i et despistes fins a arribar a un punt on no eres conscient del que fas en aquell moment. Si les controlem podrem arribar a utilitzar-les per a altres coses més importants que per a fer un joc, com per a augmentar la memòria, la creativitat, la fantasia, la imaginació... tenint un control absolut de la ment.

Notícia original

Notícies relacionades
Concentració per les ones cerebrals

Vídeo

Obesitat, qüestió de genètica?

L’obesitat és una malaltia que fa que el greix que sobra al cos d’una persona el perjudique fins a tal punt que pot reduir-te l’esperança de vida. Investigadors de la Universitat de Copenhague han descobert després de quatre anys i 1200 proves a porcs que la obesitat té motius genètics.

 Les proves que ho demostren es van fer als porcs perquè és difícil controlar cada aliment que una persona pot menjar al llarg d’un determinat temps. Consistia en donar diversos aliments per a medir quant menjaven, cada quant, cada quant temps passava menjant i quin menjar preferien; mentrestant es controlava el pes.

A cada porc li se controlà el genoma (tots els gens que formen el porc) amb porcs que tenien la mateixa seqüència de gens, amb tot açò, apuntaren les relacions en els hàbits alimentaris de cadascun.
Al mateix ambient tots, es va poder vore que hi havia alguns que menjaven més que els altres per costum i, per tant, si viuen al mateix ambient i els alimenten de manera igual, com és possible que uns mengen més que altres? Pels gens.
Es va descobrir que els gens relacionats amb la obesitat eren el 6 i el 17, aquests gens, són heretats fins a cert punt, perquè és més probable que tinga un porc obesitat si els seus pares la tenien, a banda de menjar més o no, la obesitat pot causar-se pel tipus de vida, l’estat atlètic o malalties, però en aquest cas és per genètica.
Aquest descobriment farà que la gent sàpiga si eres genèticament amb tendència a menjar més amb tant sols un examen de sang. Açò és tot un avantatge perquè cada vegada estarem més prop de curar l’obesitat.

Notícia original

Notícies relacionades
Obesitat infantil

Vídeo

Que hi ha que saber sobre el dengue

La dangue és una malaltia infecciosa d'origen víric, epidèmica i contagiosa que es transmet per la picada d'un mosquit.Els símptomes que la caracteritzen són febre i dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta. Una forma més greu és el dengue hemorràgic, caracteritzat per hemorràgies i una baixada perillosa de les plaquetes, que ocasiona la mort en més del 20% dels casos segons estudis realitzats per l'OMS. S'ha vist que en xiquets menors de quinze anys, hi pot haver un estat de xoc hipovolèmic del sistema circulatori, provocant així dolors abdominals. En aquest cas, sense perfusió, la mort és inevitable.Per a previndre, hi ha que eliminar els mosquits i protegir-se d’ells amb camises de manegues llargues. En Espanya aquest casos son importats d’altres paisos , pero en Estats units ha augmentat la incidencia i la gravetat d’aquesta malaltia.

Noticia

Ruslan Kosse

Impresora que crea ossos,musculs i cartilags

Els cientifics han creat una impressora de material viu o bioimpresora. El seu nom és ITOP. A diferencia d’altres impresores 3D, ITOP crea estructures vives, no coses. La impresora fa doble proces , un d’aquests procesos es recrear la estructura basica del teixit. Amb l’altre proces sobre aquesta estructura s’injecta un hidrogel amb cel.lules d’interes. Per exemple per a un muscul sera un hidrogel diferent que per a un cartilag. El seguent que han fet els cientifics es experimentar aquest teixits amb les rates i ratolins, un 90% dels casos ha sigut amb exit. Pero aquesta impresora necesita desarollar-se mes per a poder ser utilitzada amb les persones.

Noticia 

Ruslan Kosse

Els científics confimen l'existència de les ones gravitacionals

En 1916 Albert Einstein va predir l'existència de les ones gravitacionlas. Son ondulacions en l'univers  provinents de successos cósmics carregats d' energia, desde explocions d'estrelles a colisions de forats negres. La confirmació de la seua existència hui, un segle més tard, suposa un dia històric per a la ciència.
Els investigadors de LIGO (Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory) despres de que un mès enrrere aparegueren els primers rumors.

¿Que són exactament?

Tot obejcte amb energia en el univers, cualsevol, produeix aquestes ones en el espai-temps. Incloguent a totes les persones, botant o ballant les produim. El problema es, logicament, que siguent lo que som. motes insignificants en l'univers les ones que produim són practicament indetectables. Per a localilitzar-les tenim que ficar exemples més grans com ara les grans colisions d'energia: estreles explotant, galaxies, forats negres en colisió

Per què són tan importants

Perque conte un element molt valios per a la ciència: informació. Tal i com el astrofísic del MIT Scott Hughes explica : "Hi ha molta informació guardad en les ones gravitacionals,. Com asrólec que soc, trate de pensar com ha de pasar el sò de la ona que medix LIGO, als paràmtres que produeix aquesta mateixa ona."

Les ones gravitacionals contenen informació precisa de successos( una colisió de forats negres) sobre els quals hasta ara els científics soles podien especular. Una vegada els nostres sensors siguen lo suficientment pecisos com per a mesurar ones gravitacionals de manera habitual, es comesara a construir un "cens" de grans events energètics.
Han acabat 100 anys de búsqeuda, el final d'una era. Per sort comença una altra encara més fascinant, on la exploració coósmica vindra dictada per lo que entendrem de les ones gravitacionals.

Noticia original

El cràter del asteroide que va matar els dinousaures

Despres de 21 anys de mapejar distintes localitzacions, estuids amb satelits, projeccions ecogràfiques y anàlisis de roques de la península de Yucatan, els cientifics ja poden perferorar el crater de Chicxulub - el lloc on va impactar el asteroide de més de deu kilometres que va matar els dinosaures.

El cràter de Chicxulb, situat al noroest de la penìnsula de Yucatan, medix 180 Kilómetres de diametre i fou descobert en 1970 per tres geofísics que buscaven un jaciment de petroli. Aquest crater fou causat per un asteroide fa més de 65 milions d'anys.

Un estudi recent ha reafirmat que fou aquell impacte el que va matar els dinosaures, entre altes especies. L'asteoide va generar una ola de calor que va aplegar a la temperatura de 500 graus i va alçar un nubol de pols que va detindre la fotosintesi de les plantes.

Aquest projecte conta amb fons de més de 10 milions de dolars, provinents de fons internacionals. El projecte ha rebut el nom de Proyecto Científico de Perforación del Cráter de Chicxulub i esta previst per a la primavera de 2016 amb una duració de dos mesos. El projecte te com a objectiu entedre el succes que va produir l'extincio masiva i el restabliment de la vida que va permetre als mamífers regnar en la terra.     

A més a més, el projecte ajudara a estudiar el cambi climatic a traves dels temps. Es una oportunitat de analitzar un cambi tan abrupte en la temperatura del planeta.

En aquest video explica el gran impacte que va tindre el asteroide sobre la terra, encara que es un poc llarg val la pena vore-lo.

Noticia original

Així serà el Final del Sol Dins De 5.000 Milions d'anys

L'Agència Espacial Europea ( ESA ) ha publicat la que podria ser la fotografia d'un Sol moribund, d'ací a uns 5.000 milions d'anys. Presa pel Telescopi Espacial Hubble , la imatge mostra la nebulosa planetària K 4-55 ( a 4.600 anys llum de la Terra ) , en les restes del que una vegada va ser un estel tan radiant com el Sol. De fet, els astrofísics consideren que té una massa molt similar a la solar, pel que creuen que en observar-la es pot pensar perfectament que el Sol tindrà un aspecte semblant quan li arribe la seva hora.

Quan això passe amb el Sol, a la Terra no hi haurà ningú per explicar-ho. Abans d'aquesta etapa d'alliberament de les capes externes , les estrelles moribundes similars al Sol s'inflen i es converteixen en gegants vermelles. El problema és que, en el cas del Sistema Solar, el Sol  « s'inflarà » tant que la seva superfície no només tocarà i arrasarà la Terra, sinó que fins i tot arribarà al llunyà Júpiter.

Durant aquesta fase , que dura «només » unes desenes de milers d'anys , el Sol perdrà gran part de la seva massa . Enrere queda el seu nucli , compost de carboni, i una nebulosa gasosa. L'energia romanent, ionizará i « encendrà » aquest gas, i es formarà una nebulosa planetària , mentre que el cos principal quedarà convertit en un bloc calent i dens.

Noticia original

El Hubble capta la galàxia més llunyana

El telescopi espacial Hubble ha descobert la galàxia més remota detectada fins a la data . Aquesta galàxia, que ja existia tan sols 400 milions d'anys després del Big Bang , sens dubte proporcionarà als científics noves dades crucials sobre la primera generació ' galàctica ' de l'univers.

Els autors consideren que la galàxia , anomenada GN - Z11 , és sorprenentment brillant, tenint en compte la descomunal distància que el separa de la Terra : 13.400 milions d'anys llum,
la qual cosa demostra que els astrònoms estan aconseguint explorar les galàxies més primitives que es van formar en l'Univers.

Vam aconseguir mirar cap al passat per observar una galàxia que existia quan l'Univers només tenia un 3% de la seva edat actual " , explica Pascal Oesch , de la Universitat de Yale , l'autor principal.
La combinació de les observacions aconseguides pel Hubble i el Spitzer van revelar que aquesta galàxia primitiva és 25 vegades més petita que la nostra Via Làctia i només té un 1% de la seva massa estel·lar.
Probablement estiguem observant la formació de les primeres generacions d'estrelles al voltant de forats negres " , conclou Ivo Labbe , un dels científics que han participat en aquest sorprenent descobriment.

Noticia original

El consum de carn va estilitzar el rostre dels primers éssers humans

Recreació d' un "australopitecus" a la dreta i un "homo erectus" a la esquerra.


Els primers humans, els primers representants del génere "homo", van començar a consumir carn al voltant de fa 2,6 milions d' anys en Africa, i aquesta font d alimentació fou un element clau en l' evolució humana fins la aparició de la agricultura. Després d aquest moment, els homínids van desarrollar industries lítiques i técniques de cuina que podrien haver tingut efecte en la morfologia de la boca, cara i dentició dels primers "homo".

Ara pareix cada vegada més clar que l' introducció de la carn crua en la deta i les ferramentes lítiques primitives podrien explicar aquests canvis evolutius ocorreguts en la dentició i en l' aparell mastegador dels primers humans, dels individus ancestrals del génere "homo".

Noticia original

La "religió" dels ximpanzés

Investigadors de l'institut Max Planck en Leizpig (Alemania), han descobert un extrany ritual que els ximpanzés de Guinea Bissau realitzen asiduament. Aquests llancen pedres als forats dels arbressense una funció practica aparent. Son tants els que ho realitzen que que el resultat es una pila de pedres, unes sobre altres, en arbres molt concrets. El resultat, es algo així com un tótem o simbol de algo misteriós que encara no sabem desxifrar.




Es tracta aleshores de santuaris o llocs sagrats? Els ximpanzés utilitzen branques o pedres com a ferramentes diariament pero s'ha pogut comprovar que les usades a aquest ritual simbolic no té cap altra utilitat.

El més intrigant es que els éssers humans de la prehistoria també realitzaven aquests rituals s' assemblen molt als descoberts als ximpanzés.

¿Podran aquests fets descobrir els origens dels rituals en la historia dels homínids?


Noticia original

Científics realitzen per primera vegada teletransportació al 'Star Trek'

Dos científics alemanys han aconseguit teletransportar amb èxit informació al món clàssic sense transferència de matèria o energia. La importància de l'experiment radica que abans la teleportació es va realitzar al món de les partícules quàntiques, mentre que aquesta vegada s'ha aplicat a la física clàssica.

"Partícules elementals com els electrons i partícules de llum existeixen 'per se' en un estat deslocalizat a l'espai", explica en un comunicat de premsa el científic Alexander Szameit, de la Universitat alemanya de Jena. O siga, aquestes partícules poden amb certa probabilitat estar en llocs diferents al mateix temps. "Dins d'un sistema d'aquest tipus estès a través de múltiples llocs, és possible transmetre informació des d'una ubicació a una altra sense cap pèrdua de temps", afegeix.

Aquest procés, conegut ja des de fa diversos anys, es diu teletransport quàntic. No obstant això, subratlla el comunicat, l'equip "per primera ha demostrat en un experiment que el concepte de teletransport no solament persisteix al món de les partícules quàntiques, sinó també al nostre món clàssic".

En el seu experiment els científics van usar rajos làser especials i entrellaçats. "Com es pot fer amb els estats físics de les partícules elementals, les propietats dels rajos de llum també poden ser entrellaçades", assenyala Marco Ornigotti. "Cal vincular la informació que es vol transmetre a una propietat particular de la llum."

Els científics observen que aquesta teletransportació funciona solament localment i a distàncies curtes. "Però igual que en el cas de la nau estel·lar USS Enterprise o en la teleportació quàntica, la informació es transmet plenament i immediatament, sense cap pèrdua de temps", conclouen.

300 galàxies ocultes darrere de la Via Làctia

Mitjançant observacions en ones de ràdio, els astrònoms acaben d'identificar unes 300 galàxies que es trobaven ocultes darrere de la Via Làctia.

El pla de la Via Làctia actua com una mena de pantalla opaca que impedeix als telescopis veure la radiació òptica emesa pels objectes més llunyans situats després d'ella. Tal pantalla la formen les innombrables núvols interestel·lars gasoses i polsegoses que coexisteixen amb les estrelles al pla de la nostra galàxia. No obstant això, les radiacions infraroges, de raigs X i d'ones de ràdio sí que poden travessar aquests núvols de pols galàctiques permetent-nos observar darrere d'elles.

Des de fa uns vint anys, diversos radiotelescopis realitzen una exploració completa de l'emissió HI procedent de la 'zona d'extinció' que produeix la Via Làctia. Fa poc s 'acaben de fer públiques les observacions realitzades des d'Austràlia amb l'històric radiotelescopi de 64 metres de Parkes i han combinat aquestes dades amb tots els anteriors per extreure conclusions d'aquest enorme treball observacional.

         En blau, les galaxies conegudes anteriorment; en verd, les descobertes gràcies al projecte.

Les galàxies estan agrupades en grans comunitats denominades cúmuls i supercúmuls. Les observacions del projecte HIZOA revelen nous detalls de la gegantina superestructura en la qual està immersa la Via Làctia. Els moviments en aquesta superestructura estan dominats per una agrupació de galàxies coneguda com 'el Gran Atractor', grup cap a on es mouen -atretes per la seva enorme força gravitatoria- tant la Via Làctia com les nostres galàxies veïnes.

Noticia Original