Els investigadors Albalat i Cañestro de l'Universitat de Barcelona, han trobat les preguntes escaients sobre el genoma en un organisme marí anomenat Oikopleura Dioica. Aquest organisme es trobat entre el plancton i, tot i que només medeix 3 mil·límetres, té cervell, boca, cor i anus.
Els dos biolegs han investigat a fons el genoma d'aquest ésser marí i s'han adonat que no posseia el gen que fa que es desenvolupe el cor, les extremitats, els ulls i les orelles: l'àcid retinoic. Com és possible que aquest ésser tinga desenvolupat el cor si no poseeix l'esmentat àcid? No és només aquest àcid que ha perdut, sinó que l'Oikopleura Dioica s'ha desfet del 30% dels gens que tenia el nostre avantpassat comú. És doncs gràcies a aquest organisme que els dos científics han pogut investigar quins gens són estrictament necessaris i quins no. Aquesta la tesi que defensen els investigadors: la pèrdua de gens ens fa evolucionar. Posen com a exemple el cas nostre amb els ximpanzés: compartim el 98% del genoma. És eixa pèrdua del 2% del genoma comú que ens ha fet evolucionar cap a un organisme més desenvolupat.
Hem "esborrat" gens que d'alguna manera ens condemnaven a estar estancats i han obert un nou camí cap a la millora de la nostra condició. Els científics propugnen que si el nostre organisme s'ha "oblidat" d'aquestos gens és perquè realment no són importants per a nosaltres i que el canvi que podia haver amb aquestos gens desapareguts són la clau per a l'evolució de les espècies.
Enllaç a la notícia original
Enllaç notícia relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada