En un estudi recent Harris H. Wang i el seu equip, de la Universitat de Columbia en Nova York, han aconseguit emmagatzemar dades digitals en bateries vives del nostre ADN.
Aquest te una alta densitat d'emmagatzemament, es unes 1.000 vegades més densa que els discs durs compactes. A més de tindre gran estabilitat al pas del temps i baix risc de obsolescència, característiques que van fer possible sorgir aquest projecte.
Es van utilitzar senyals elèctriques per a passar dades digitals des d'un ordinador al genoma de cèl·lules vives i una adaptació del CRISPR-Cas9.
Les bateries en rebre un senyal elèctric es van agrupar i el nombre de còpies d'un plasmidi es va elevar. Seguidament El CRISPR-Cas9 va tallar i va recol·locar trossos de plasmidi, a algunes zones l’ADN.
I així es va passar a codi binari aquest material genètic. En aquest cas l'1 era la presència de corrent, que provoca la abundància de plasmidi i el 0 era la falta de corrent, i per tant la falta de corrent i la escaces de plasmidi.
Altres Notícies:
Aconsegueixen emmagatzemar fotos i vídeos digitals dins de l'ADN d'un bacteri
CRIPSR aconsegueix emmagatzemar un arxiu GIF en l'ADN d'un organisme viu
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada