Descobreixen a Etiopia una nova espècie d'homínid

Fa més de 3 milions d'anys, la nova espècie Australopithecus deyiremeda vivia en les extenses planes de la regió de Afar a Etiòpia. Va compartir aquest territori d'Àfrica oriental amb Australopithecus afarensis, espècie a la qual pertany Lucy descoberta per l'equip de Donald Johanson, Yves Coppens i Tim White en 1974 en el jaciment de Hadar, i que va existir fa entre 2,9 i 3,9 milions d'anys.

Durant anys la comunitat científica ha debatut si l'espècie de Lucy era l'únic homínid que va viure a la regió en aquesta època.

Ara, un estudi publicat en Nature confirma la troballa a l'àrea de Woranso-Mille a Etiòpia d'un altre homínid, Australopithecus deyiremeda, les restes del qual (mandíbula superior i inferior i peces dentals) s'han trobat a tan sols 35 km del lloc on es va documentar per primera vegada el Australopithecus Afarensis.

Però Lucy i Australopithecus deyiremeda van compartir més que el territori: van coexistir al mateix temps. Segons els investigadors, és probable que l'australopithecus Afarensis no fos l'únic ancestre que va donar origen a tots els homínids posteriors.

Aquesta possible tercera espècie correspon a les restes fòssils d'un peu d'homínid datat fa 3,4 milions d'anys, i descobert a l'àrea de Burtele per l'equip del professor Haile Selassie, i la troballa del qual es va publicar en la revista Nature en 2012.

La morfologia d'aquest peu suggereix una manera diferent de locomoció bípeda típica, però també tenia un dit gros tort cap a dins per agarrar, similar a l'estructura d'una altra espècie: els Ardipithecus ramidu.

Malgrat no existir una associació clara entre el peu i les mandíbules i dents de Australopithecus deyiremeda, “no es pot descartar que aquestes restes fòssils pertanyin a la mateixa espècie a causa de la seva proximitat a l'espai i en el temps”, afirma Haile-Selassie.

Australopithecus deyiremeda va ser un parent proper als homínids posteriors, però les seves característiques morfològiques de les mandíbules i dents demostren que era diferent a altres ancestres dels humans amb els quals va conviure.

“La nova espècie té l'esmalt dental més gruixut i la mandíbula inferior més robusta que el Australopithecus Afarensis”, indica l'antropòleg nord-americà. Aquestes particularitats apuntarien a un patró de dieta més ric i variat que en el cas de A.afarensis, i probablement més similar al del gènere Homo.

L'estudi recalca a més la similitud entre la nova espècie i algunes característiques morfològiques en mandíbules i dents generalment associades amb els gèneres Paranthropus i Homo, com són el cos mandibular relativament sòlid i l'espessor de l'esmalt dental, que per primera vegada apareixen en el registre fòssil molt abans del que es pensava.

L'aparició de l'homínid Australopithecus deyiremeda té importants implicacions per a la comprensió del llinatge evolutiu de l'espècie humana. La troballa també planteja noves incògnites sobre l'ús del territori comú i els recursos disponibles per a les diferents espècies d'homínids en Afar.

- Noticia original

- Notícia relacionada

- Notícia relacionada

- Vídeo