Desde el 2009, es coneix que la lluna no està completamente seca, gràcies a que la sonda Chandrayaan-1 va detectar la existencia de minerals hidratats, a la superfície d’aquesta. Ara mateix hi ha 2 treballs que ens donen dades sobre aquest tema.
Un portat a terme per la Universitat de Hawai, utilitzant les dades del SOFIA(Observatori Estratosféric par la Astronomia Infrarroja). Aquest telescopi que observa el cel en llum infrarroja desde la estratosfera terrestre, ha demostrat que les zones pròximes al pol sud tenen aigua que es trobaria en forma molecular y a plena llum del sol.
I l’altre portat a terme a la Universidad de Colorado en Boulder, ha parlat sobre les microtrampesfredes, les cuals encara son bastant desconegudes. Basat-se en models teòrics i en les dades del LRO(Orbitador de Reconeixement Llunar ) de la NASA, conclou que a les regions polars, les microtrampas de gel abastarien una extensió de 40.000 km². Encara que les zones pròximes al ecuador series massa calides per mantenir el gel.
Altres notícies
Video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada