El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar

Un estudi conclou que el plàstic és nociu per al bacteri responsable de produir el 10% de l’oxigen que respirem


Cada vegada que agafem aire tenim una probabilitat altíssima d’inspirar alguna molècula que es va respirar fa milions d'anys.  Les plantes terrestres i el fitoplàncton aquàtic són els que ens proporcionen oxigen. De tots eixos éssers vius que ens donen oxigen hi ha un que ens aporta el 10%, un bacteri que fa la fotosíntesi. Viu al mar i segons un estudi recent, és sensible a la contaminació que provoca el plàstic. S’anomena Prochlorococcus.

Les molècules que allibera el plàstic

Un equip científic de la Universitat de Mcquarie, a Austràlia, ha estudiat per primer cop com afecta el plàstic als bacteris productors d’oxigen.

Al procés de fabricació anyadeixen un additiu que evita la degradació d'aquests . Aquests compostos l’abandonen de mica en mica fins al punt que ja se n’han detectat en aigües de tot el món.

Alguns estudis indiquen que aquests compostos són tòxics per a animals com les puces d’aigua, els embrions de musclo i altres integrants del zooplàncton. Aquest nou estudi, publicat a la revista Communications Biology del grup Nature, ha trobat que també ho són per al bacteri Prochlorococcus.

Una conclusió de laboratori

Per arribar fins aquí, els científics van utilitzar bosses de supermercat fetes de polietilè d’alta densitat (HPDE) i estores per eixugar-se les sabates, dos tipus de plàstic utilitzats per fabricar, també, roba, canonades, envasos i taps d’ampolla, entre molts altres objectes d’ús quotidià. Aquests objectes es van deixar en aigua de mar artificial i, al cap d’un temps, s’hi van introduir els bacteris. Al cap de 48 hores ja es van començar a observar diferències entre els bacterisamb aigua neta i els de l'aigua bruta.

La primera diferència observada va ser en el creixement. Els que convivien amb el plàstic a més de no realitzar la fontosíntesi relativament, no creixien i es veien estresats.

La conclusió és que el plàstic posa en perill als ésssers vius que ens donen oxigen, deu ser de gran interés. Més encara quan el problema d’aquest residu no té una solució immediata. De fet, es calcula que al llarg de la pròxima dècada els abocaments de plàstics al mar encara poden augmentaran fins a 10 vegades.



VIDEO


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2