Un crani de fa 55.000 anys prova la coexistència entre neandertals i sapiens

Un nou fòssil trobat en la cova de Manot, al nord de  Israel, concretament la part superior d'un crani, ha permés demostrar que tant neandertals (que es van extingir fa uns 28.000 anys) com sapiens van conviure com a caçadors nòmades possiblement durant mil•lennis. A pesar que el fòssil no revela dades concloents, sí que posa de manifest este encreuament entre ambdós espècies i que inclús el crani descobert poguera pertànyer a la descendència sapiens-neandertales. Tenint en compte que aproximadament entre el 2% i el 4% dels gens dels europeus moderns procedix d'estos homínids, la importància d'anar desentranyant esta incògnita respecte a quan i on van començar a realitzar-se els contactes entre estos i els Homo Sapiens  és vital per a conéixer realment d'on procedim els humans. El crani en qüestió pertany a un individu adult que va viure fa 55.000 anys en el territori que actualment conforma Israel. Els experts calculen que contenia un cervell d'uns 1.100 centímetres cúbics (la mitjana en els humans moderns és de 1.400 centímetres cúbics).
La seua forma, és semblant a la d'altres cranis del Paleolític
Superior  trobats en África i Europa però és diferent de la de la majoria de cranis humans moderns que han sigut descoberts en la zona d'Orient Pròxim coneguda com a Llevant mediterrani. Aço sugerix que els habitants de la cova Manot podrien estar estretament emparentats amb els primers humans moderns que posteriorment van colonitzar Europa. Fins ara no s'havien trobat ossos de neandertals des que començaren les excavacions en esta zona en 2010. La cova de Manot consta d'una àrea principal allargada, d'uns 80 metres de llarg i uns 20 d'ample i dos cambres connectades pel nord i el sud.