La ciència vista pels alumnes de l'IES J. Segrelles d'Albaida
diumenge, 7 de juny del 2015
Pluto i les seues llunes
Un nou estudi, publicat en la revista Nature, revela detalls fascinants sobre els patrons orbitals i rotacionals de Plutó i les seues cinc llunes conegudes. L'estudi detalla un sistema liderat per Plutó i la seua lluna més gran, Caronte, que en conjunt formen un 'planeta binario.' Quatre llunes més xicotetes ho orbiten. L'estudi també revela detalls tan curiosos com el color fosc, semblant al del carbó, que té Kerberos; així com l'aspecte més brillant de les altres llunes. A finals d'este estiu, la nau espacial New Horizons de la NASA passarà per Plutó i les seues cinc llunes conegudes, proporcionant la visió més minuciosa d'este sistema planetari fins a la data. El sobrevole de New Horizons al juliol pot ajudar a resoldre el misteri de la superfície fosca de Kerberos. Però no és l'única cosa que s'espera d'esta missió. Un estudi més detallat del sistema Plutón-Caronte podria revelar com es comporten els planetes que orbiten al voltant d'una estrela binària distant.
Es tracta d’un
peix arlequí, possiblement aquesta habilitat té a veure amb la seua dieta.
Aquest peix viu en els esculls de coral als oceans Índic i Pacific.
Tria molt be els
corals als que va a picar i aquestos són els mateixos que utilitzarà com hàbitat per la
nit, amagant-se entre les rames de coral per lo que és molt difícil de detectar.
El més interessant
del cas és que es el primer peix que pot canviar la seua química al tenir cura
de la seua dieta, el que sols s’havia vist en insectes com l’eruga. D’acord amb
Popsci aquest descobriment obri la possibilitat de que un amplia gamma de
diferents animals també puga disfressar
en formes similars el seu olor.
dissabte, 6 de juny del 2015
Un nou dispositiu orgànic permet obtindre hidrogen a partir d’aigua i llum solar
L'hidrogen representa un gran potencial com a cobustible, motiu pel qual els avanços respecte la seua obtenció són claus en el camp de les energies alternatives. Investigadors del Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrónics de la Universitat Jaume I han desenvolupat un dispositiu orgànic que permet reduir l'aigua a hidrogen a partir d´'únicament llum solar. Els materials orgànics oferixen major eficiència i versatilitat a un menor cost que els inorgànics utilitzats fins avui en aquets tipus de dispositius, però presenten problemes d'estabilitat en contacte amb un mitjà aquós. El treball publicat en The Journal of Physical Chemistry i enmarcat al projecte europeu PHOCS, aconsegueix una estabilitat excepcional en aquest tipus de dispositius i suposa un important avanç en l'obtenció de combustibles solars a partir de materials orgànics.
El coordinador de la recerca, destaca que a través del dispositiu desenvolupat a l'UJI s'ha aconseguit la producció d'hidrogen durant tres hores, la qual cosa demostra una estabilitat dels materials orgànics que no s'habia aconseguit fins ara. Els dispositius fotovoltaics orgànics es corroeixen a l'aigua i es fan malbé amb molta facilitat. La seua estratègia ha sigut posar una barrera física entre la part fotovoltaica i el catalirzador que realitza la reacció de generació d'hidrogen. Per a açò han dipositat capes compactes amb material d'òxid, de titani nanomètric que no solament actua de barrera entre l'aigua i la part fotovoltaica, sino que a més comunica elèctricament la part fotovoltaica i el catalitzador de plató. Utilitzant aquesta estratègia aconseguixen augmentar enormement l'estabilitat mantenint les prestacions d'aquest tupus de dispositius.
La NASA retrasa fins demà el llançament de prova del seu "plat volador"
La NASA ha anunciat que el llançament de prova del seu desaccelerador supersònic de baixa intensitat (LDSD) es torna a posposar fins demà matí, no abans de la una i mitja de la vesprada, hora de l'est dels Estats Units. L'agència especial nord-americà justifica aquest segon retràs per les males condicions de l'Oceà Pacífic, ja que el llançament tindrà lloc en Hawai. Aquest llançament, permitirà transportar grans cargaments per a poder ser conduits amb seguretat fins la superfície de Mart o altres planetes, incluin la Terra. El projecte està impulsat desde el Laboratori de Propulsió de la NASA en Pasadena (California), així com per el Centre de Vol d'Alabama. El desaccelerador supersònic de baixa intensitat de la NASA és un vehicle, amb forma de plateret volador, que permetrà depositar grans cargaments de material sobre planetes com Mart. El llançament de prova començarà elevant al DSBD mitjançant globus d'heli. Després d'unes quantes hores, la nau deurà haver arribat a una altura d'uns 37 km. Si des d'ací no s'ha detectat res fora del comú, el desaccelerador es soltarà del globus i els seus propulsors impulsaràn fins els 55 km d'altura. Una vegada allí, la NASA deixarà el deixarà caure, i d'aquesta forma desplegar el matalàs inflable i el paracaigudes supersònic amb la fi de certificar que funcionen per a acompanyar a la nau en el seu descens i protegir-la. Aquesta prova permetrà als tècnics sopesar si els tècnics de la LDSD pot dur una major càrrega. Un tema crucial, ja que aquest vehicle no tripulat podria jugar un rol essencial en una futura missió a Mart. VÍDEO:
La teràpia gènica és una
de les tècniques que més s'ha desenvolupat en els últims anys en el camp de les
recerques mèdiques i biològiques. Un dels últims assoliments que s'han donat a
conèixer, és el de la creació d'un marcapasos biològic mitjançant la
manipulació dels gens del cor.
Han fet assajos en cors de
porcs ja que els porcs són animals que tenen un ampli ús en els assajos de
laboratori quan es pretén que l'objectiu final sigui l'aplicació d'algun producte
en els éssers humans. Això es deu a les grans similituds que existeixen en
l'anatomia i la fisiologia d'ambdues espècies, la qual cosa els científics
utilitzen de manera molt convenient.
Per tractar la zona
afectada i on es produeix l'impuls cardíac, els investigadors van injectar
directament en el cor un virus que va servir de transportador d'un gen anomenat
TBX18 que tenia com a fi reprogramar les cèl·lules perquè aquestes recuperaren
la capacitat de generar impulsos nerviosos i regular el ritme cardíac.
L'efecte no es va fer
esperar, en unes 48 hores les cèl·lules es van reprogramar i els porcs que van
rebre la teràpia van mostrar una freqüència cardíaca significativament major
durant les activitats d'alimentació i el somni que el grup que no va ser tractat.
No obstant això, passades dues setmanes, l'eficàcia de la teràpia va disminuir
a causa que el sistema immunitari dels animals va ser combatent i eliminant
gradualment als virus portadors del gen.
Han provat amb ratolins que un fàrmac derivat del cànnabis és capaç d'alentir, tant a nivell cognitiu com molecular, l'avanç de l'alzheimer en els animals. L'estudi dels científics ha determinat que l'administració d'aquest fàrmac, el qual està constituit per una combinació de dos varietats de planta de cànnabis, produeix importants millores en els ratolins tractats en les primeres fases d'aquesta enfermetat.
Asseguren que subministrar aquests dos extractes de planta de cànnabis a un model animal (ratolins modificats genèticament per a que patiren alzheimer) te efectes vertaderament beneficiosos perquè aquests ja no perdien la memòria com abans. Els científics van començar a tractar als ratolins en les etapes inicials de la enfermetat, quan van iniciar la clàssica de pèrdua de memòria, i amb açò van descobrir que després de setmanes sumbinistrant el fàrmac els animals ja no presentaven problemes de memòria i a més, ja no tenien tampoc dificultat amb les tasques d'aprenentatge.
Els científics han aconseguit reduïr la inflamació de les molècules amiloides, que son les marques distintives que es poden vore als malalts d'alzheimer. A més, aquest fàrmac redueix el estrès oxidatiu, també comú a les enfermetats neurodegeneratives, fa que les cèl·lules generen compostos oxidants perjudicant altres molècules. La suma de tots aquests factors pot ser la causa de la reducció nomenada respecte a la enfermetat.
Aquest fàrmac ja està comercialitzat per a l'esclerosi múltiple i està en fase de desenvolupament clínic per a altres aplicacions terapèutiques, els científics calculen que els primers assajos clínics amb èssers humans no tardaran massa temps.
Els cirurgians de la universitat van implantar dos petits
elèctrodes en el cervell del pacient. Aquests elèctrodes van ser després
connectats amb cables a diversos ordinadors capaços de descodificar els senyals
cerebrals. Aquests senyals, ja descodificades, van ser enviades finalment al
braç robòtic.
Segons els
científics, va ser tota una sorpresa per a ells que el pacient aconsegueix
controlar el braç des del primer dia.
''Ara tenim una
nova interfície de control cervell-màquina. Això obri la porta a moltíssimes
possibilitats de desenvolupament de les noves tecnologies, tecnologies
transformatives que podrien permetre als pacients que hagen patit danys
neurològics recuperar una certa indendependència”, explica el cirurgià Charles
I. Liu.
Connectant
aquest tipus de pròtesi a la part del cervell que controla, no els moviments,
sinó la intenció del pacient de moure un objecte, els científics han aconseguit
alguna cosa casi impossible fins hui: que un braç robòtic realitze moviments
naturals i fluíds.
L’estiu astronòmic s’iniciarà a l’hemisferi nord el dia 21 de juny a les 18h38m, hora peninsular. En eixe moment el sol es trobarà exactament al tròpic de càncer. Eixe dia, el més llarg de tot l’any, durarà a Madrid 15 hores i 3 minuts. Al solstici d’estiu el sol arriba a la màxima elevació respecte de l’horitzó.
Juny serà un bon mes per observar els planetes. Concretament venus, júpiter, saturn, mercuri i mart.
Venus brillarà potentment passat el crepuscle de la vesprada. Brillarà per l’oest i anirà caiguent en elevació fins al migdia. Júpiter serà visible durant les primeres 4 hores des de la caiguda de la nit, i també molt brillant. Es veurà més alt que venus, però ambdós planetes aniran apropant-se l’un a l’altre segons avance el mes.
El dia 22, al voltant de les 22.30, els dos planetes estaran separats per uns 5 graus, però aquesta distancia serà deu vegades més menuda el dia 30 de juny, quan els dos planetes seran observables els dos a la vegada amb prismàtics, ja que es trobaran al mateix camp de visió. Aquest apropament entre els dos planetes es el que es denomina la dansa de venus i júpiter
Amb l’arribada de l’estiu és un bon moment per gaudir de les nits i contemplar el firmament. No són moltes les hores de foscor, però “el caloret” estiuenc les fa molt agradables.
Aquest és el nom del certamen científic que premia les millors invencions de joves de quart de ESO, primer de batxiller i estudiants de graus mitjans. Aquest any va ser la cinquena edició del certamen, i els guanyadors van ser els alumnes del institut Berenguer Dalmau de Catarroja, als que se’ls va fer entrega del guardó de l’escola d’enginyers industrials. El seu invent: un robot apte per submergir-se, amb control remot i equipat amb càmeres i llums amb la finalitat d’explorar els ullals(afloraments naturals s’aigua) del llac autòcton per excel•lència: l’Albufera.
El robot és una mena de dron aquàtic, envoltat per una malla metàl•lica de protecció, que permet descarregar després de la immersió les imatges captades en un portàtil.
Els altres guanyadors del certamen van ser els alumnes de l’Institut Tulell d’Alzira, que van crear una màquina capaç d’extraure alcohol del suc de taronja. El projecte s’anomena “estudi de la fermentació anaeròbica del suc de taronja”. El mecanisme per obtindre l’alcohol consisteix en un sistema intercanviador de calor entre els vapors i el líquid refrigerant que maximitza una determinada producció d’alcohol. Un dels reptes del projecte va ser trobar el llevat que produís la major quantitat d’alcohol.
Els estudiants destaquen el potencial del mecanisme com a combustible ecològic o dissolvent. Noticia original Noticies relacionada1 Noticia relacionada2
Maria, una dona que era estèril, ha aconseguit quedar-se embarassada després de sotmetre’s a una teràpia experimental que du a terme l’hospital La Fe de Valencia destinada a ajudar a dones com ella, amb una baixa reserva de òvuls . El procediment consisteix en un autotrasplantament de medul•la òssea , és a dir, de precursors de les cèl•lules de la sang (cèl•lules mare adultes) obtinguts de la pròpia sang de la pacient que es dirigeixen cap als ovaris per estimular-los Gràcies a això s'han pogut obtenir òvuls, fecundar-los in vitro i transferir un d'ells a María.
Maria havia provat abans la fecundació in vitro però no va funcionar així que el grup d’investigació en Medicina Reproductiva de l’ Institut de Investigació Sanitaria de La Fe li va plantejar aquesta teràpia. La tècnica replica una teràpia que s'empra per tractar certs tumors com a leucèmies o limfomes i que consisteix a aplicar en el torrent sanguini les cèl•lules que donen lloc als diferents tipus cel•lulars de la sang (“precursores hematopoyéticos”), dirigir les cèl•lules als ovaris i així estimular la producció d’òvuls.
La intenció dels investigadors consisteix a provar l'eficàcia d'aquest procediment al llarg d'aquest any en 20 dones d'entre 18 i 40 anys amb una baixa quantitat d’òvuls. De moment, ja han participat cinc en l'assaig clínic. D'elles, els millors resultats s'han donat en María, que ha aconseguit quedar embarassada. En altres dos casos també s'han aconseguit embrions, encara que tenien anomalies cromosòmiques. Per a comprovar el resultat de la teràpia hi haurà que esperar els resultats de les 20 participants.
Un equip d'investigadors de l'hospital de Bellvitge de Barcelona han provat en ratolins que un fàrmac derivat del cànnabis ralenteix, tant a nivell cognitiu com a molecular, l'avanç de l'alzheimer en els animals. L'estudi dels científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha constatat que l'administració d'aquest fàrmac, format per una combinació de dues varietats de planta de cànnabis, produeix millores importants en els ratolins tractats durant les fases inicials de la malaltia.
Els científics han provat que subministrar aquests dos extractes de planta de cànnabis a ratolins modificats genèticament perquè desenvolupen alzheimer té efectes beneficiosos perquè no tenen la mateixa pèrdua de memòria. Els ratolins van començar a ser tractats en etapes inicials de la malaltia, quan va iniciar la clàssica pèrdua de memòria i, van descobrir que, després de cinc setmanes subministrant-los el fàrmac, els animals no solament no presentaven problemes de memòria, sinó que tampoc tenien dificultats en tasques d'aprenentatge.
Els científics calculen que els primers assajos clínics amb humans no trigaran molt temps, però els científics aclareixen que aquest tractament no es curatiu, es a dir, no poden curar la malaltia sinó que pretenen amortiguar els efectes danyins de la “almiloide” i ralentir els efectes.
La quantitat d'exàmens, les nits sense dormir a causa d'estudiar, el café... etc, ocupen els dies de molts estudiants però en alguns d'ells, el 25%, un altre factor els dificulta l'estudi: la ansietat.
Existeixen dos tipus d'ansietat: la racional i la irracional.
Segons explica Isabel Serrano a EL MUNDO, "Un alumne presenta ansietat racional quan no estudia correctament o directament no ho fa. En aquests casos, es diu que el problema sorgeix perquè no té hàbits ni tècniques d'estudi adequats".
Per altra banda, un alumne presenta problemes d'ansietat irracional quan sí que estudia i ho fa correctament, però a l'hora de l'examen es posa nerviós i rendeix pitjor del que podia haver fet. Hi han diversos motius. En alguns casos sorgeix degut a que l'alumne ha tingut algun tipus de bloqueig en l'examen. "Si aquest alumne centra la seua atenció en aquesta única vegada que es va bloquejar i no en les vegades que va tenir èxit, és possible que pateixca un procés de condicionament: anticiparà futures situacions d'examen, el que li farà sentir malestar", afirma Isabel Serrano.
Existeixen diferents formes per controlar, evitar i/o disminuir aquests símptomes. Segons aconsella Serrano, si es tracta d'una ansietat racional, l'alumne haurà de programar un temps d'estudi i utilitzar tècniques d'estudi adequades, existeixen molts manuals en els quals hi han pautes per a seguir. El lloc i el ambient en el que s'estudia és molt important.
Si es tracta d'una ansietat irracional, Serrano assenyala que cal aprendre a relaxar-se correctament per controlar les manifestacions fisiològiques de l'ansietat. També canviar pensaments negatius a positius.
La clau està en tindre confiança en un mateix. "És diferent dir 'mai acabaré la carrera' a dir 'si suspenc, revisaré l'examen per veure les errades i corregir-les i em relaxaré per traure millor nota la pròxima vegada", concluix aquesta.
Luci, tal com coneguem a l'esquelet d'australopitec més conegut del nostre arbre genealògic humà, té un nou parent, gràcies al descobriment de les restes fòssils de mandíbula i dents descobertes a les extenses planures de la regió d'Àfar (Etiòpia). Aquesta nova especie bautizada amb el nom d'Australopithecus deyiremeda, va viure fa entre 3,3 i 3,5 milions d'anys.
La revista Nature confirma que aquest nou homínid va compartir territori amb l'Australopitecs afarensis (l'especie a la qual pertanyia Luci). Així és que a tan sols uns 30 quilòmetres d'on vivien els afarensis van ser descoberts els fòssils.
La nova especie, proporciona una prova de què més d'una espècie d'homínids es van superposar en l'espai i en el temps. A més tenien l'esmalt de les dents més gros i la mandíbula inferior més robusta que els afarensis, la qual cosa indica que la seua dieta era més variada.
Actualment, s'ha publicat un nou informe sobre el Canvi Climàtic en el qual van poder arribar a una conclusió que la temperatura de la superfície global ha mostrat una tendència d'escalfament lineal molt menor que en l'augment de temperatures registrat en els últims 15 anys que en els 60 anteriores.També s'ha realitzat un estudi on s'afirma que l'increment de les temperatures al segle XXI no s'han estancat.
Un expert afirma que l'hiat climàtic pot ser el fruit de biaixos en les xarxes d'observació de la temperatura.També afegeix que els registres de temperatures presenten inestabilitats a causa dels que canvis que s'està produint en els mètodes i instruments d'observació i també en els canvis de les estacions meteorològiques.
Un dels biaixos que parlen els autors ja s'havia donat al segle XX quan es va canviar la forma de mesurar la temperatura de la superfície del mar.Altres canvis més importants que s'ha produït al llarg del temps és l'augment d'utilitzar boies fixes per mesurar la temperatura marina.El expert Lawrimore explica que les boies tendeixen a registrar una temperatura lleugerament més freda que els vaixells, el que comporta un biaix entre les dues fonts de dades.
Lawrimore exculpa els autors de la fallida en els mesuraments realitzats per a l'informe de l'IPCC a l'observar que les fluctuacions a curt termini en la taxa d'escalfament són inesperades.Indica que els cicles naturals i la inestabilitat atmosfèrica tenen un efecte notable en les tendències de la temperatura a curt plazo.Els cicles naturals que parla l'autor són els responsables del hiat del clima.
Per poder realitzar aquest estudi, van utilitzar dades recents de les temperatures a la superfície terrestre que provenen d'estacions de diferents llocs i una quantitat més gran de dades de la superfície marina que procedeix dels vaixells i boies en tots els oceans.
Els pollastres de baldrigues ventafocs inicien els seus vols de nit però es desorienten per les llums de la ciutat. En ocasions xoquen amb edificis i arbres o acaben a terra, on se´ls menjen o els atropellen. Un equip de científics ha estudiat quins nivells de llum i a quina distància es pot provocar aquesta desorientació.
Les dades obtingudes mostren que el 50% dels pollastres cau prop dels seus llocs de cria, en un radi de tres quilómetres, i que els colònies d'aus més afectades són els estan localitzades més allunyades de la costa. A més, a els pollastres iniciïn el vol cap a la mar en les tres primeres hores després de dir la posta de sol, coincidint con los majors Nivells de contaminació lumínica. Les aus adultes no és desorienten.
Atès que la llum dels centres urbans sembla no afectar els adults, aquest any, durant l'època reproductora, els científics començaran a marcar-los amb GPS per determinar si eviten zones urbanes per assolir les colònies de cria o si les travessen sense desorientar-se.
Un estudi revela que diverses cries de peixos serra peine han nascut gràcies a la reproducció asexual, una cosa que no s'havia identificat avans en els vertebrats criats en estat salvatge.
Els investigadors es van donar compte que prop del 3% dels peixos estudiats van ser fruit de la partenogènesi, una forma de reproducció en què la segmentació del òvul no necessita de fecundació, sinó que s'inicia a causa de factors químics, biològics o ambientals.
Entre els vertebrats, aquest procés comença quan l'òvul absorbeix a una cèl·lula germana genèticament idèntica. El problema que sorgeix és que les cries tenen gairebé la meitat de la diversitat genètica de les mares i solen morir.
Les set cries trobades a Florida pels investigadors es trobaven en perfecte estat.
Segons l'equip, és possible que aquest procés ocorra en poblacions petites o en declivi, per aquesta raó, demanen a la resta de científics que busquen referències d'exemplars partenogenètics que fins ara hagen pogut estar ocults en els peixos serra anàlisis d'ADN. Les cries identificades s´han marcat is´han tornat a la natura per a estudiar els seus moviments.
Actualment, els individus viuen solament al sud-est de Florida.
Encara que aquesta forma de reproducció no sexual pot ajudar a mantenir a l'espècie, els investigadors creuen que no serà suficient. "Això hauria de servir com a toc d'atenció sobre la necessitat de fer esforços globals per salvar-la", afirma Feldheim.
Amb l'anàlisi d'una gota de sang, es podrà saber amb una nova tècnica, tots els virus que han afectat a una persona al llarg de la seua vida gràcies a una investigació de la Harvard Medical School de Boston (EEUU).
La nova tecnologia s'anomena VirScan la qual permet analitzar els anticossos virals que estan presents en la sang de la persona per a saber a quin virus ha estat exposada eixa persona al llarg de la seua vida. L'investigador Christian Brander ha detallat que els resultats aporten llum sobre el sistema immunitari i es podrien utilitzar per a millorar el disseny de les vacunes i poder detectar infeccions abans que presenten simptomes. A més a més, es podria emprar per a conèixer més profundament la resposta del sistema immunològic davant les 'amenaces' i la contribució de les infeccions al desenvolupament de malalties com el càncer.
Actualment, és necessari que un metge encarregue una prova per detectar un virus concret, però amb aquesta nova tecnologia s'identifiquen tots els virus que han afectat una persona ja siga a través d'una vacunació o d'una infecció, amb un únic anàlisi.
En declaracions a "The New York Times", Adolfo Garcia Sastre, co director de l'institut de Salut Global i Patògens Emergents de l'Escola de Medicina Mount Sinai de Nova York, ha qualificat la tecnologia de "realment increïble" i ha dit que es tracta del primer mètode que produirà 'big data' sobre l'exposició als virus, el qual obri un gran camí a la investigació.
Stephen I. Haggerty, geòleg del departament de Ciències de la Terra i el Medi ambient de la Universitat Internacional de Florida a Miami (Estats Units), afirma haver descobert que una planta tropical -de nom científic Pandanus candelabrum- és un bon indicador per a localitzar en superfície les àrees en les quals es troben les formacions o ximeneres de kimberlita, roques d'origen volcànic conegudes perquè en ocasions conté importants quantitats de diamants.
Els resultats de la recerca del professor Haggerty es publiquen en l'edició de juny-juliol de la revista Economic Geology.
Haggerty explica que després de diversos anys d'intensa exploració en un districte del nord-oest de Libèria on existeixen diverses excavacions artesanals de diamants, finalment han aconseguit descobrir una nova formació de kimberlita. Un dels elements que han permès la localització d'aquest possible jaciment de diamants ha sigut la presència d'exemplars de Pandanus candelabrum, una planta que sembla ser un bon indicador de la kimberlita.
El geòleg creu que pot tractar-se d'una nova espècie o subespècie que s'ha adaptat als sòls de kimberlita. Aquests són rics en fòsfor, magnesi i potassi, "boníssims fertilitzants" per a aquestes plantes segons ell. Segons alerta en Science un col·lega seu, Steven Shirey, especialista en la recerca de diamants en l'Institut Carnegie a Washington, "si la planta és indicadora d'aquest fet, els caçadors de diamants a Àfrica Occidental van a saltar sobre ella com a bojos".
La innovadora companyia Tesla, coneguda per la seva intervenció en l'automobilisme amb vehicles elèctrics, ha sorprès en el sector de la tecnologia i l'energia amb una bateria per a llars, empreses i serveis públics que podria canviar la forma en què el món utilitza l'energia.
Powerwall Home Battery és un sistema d'emmagatzematge energètic que permet generar l'electricitat que necessitem a casa mitjançant bateries recarregables per panells solars. Per tant ens desprenderíamos dels combustibles fòssils nocius per al medi ambient en utilitzar una energia renovable tan neta com barata.
Elon Musk (president de Tesla) manifesta que la idea és aprofitar l'energia generada per panells solars o de la xarxa elèctrica pròpia en les hores que resulta més barata, a la nit. Powerwall també podria utilitzar-se en cas d'apagada en el subministrament, el que comporta a un gran avanç per a les comunitats més pobres del món.
Aquest nou invent em sembla un gran encert, ja que transforma la infraestructura energètica mundial perquè produeixi una energia sostenible i sense produir emissions de carboni. Sincerament, penso que Tesla hauria d'invertir més temps i treball al Powerwall Home Battery que en cotxes elèctrics, ja que la bateria produiria més beneficis per al medi ambient i per a la nostra cartera.
Investigadors de la Universitat d'Alcalá i del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), a Espanya, han analitzat en dos treballs la funció de la coloració vermella dels exemplars joves de sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, i han comprovat que es tracta d'un esquer perquè els depredadors no ataquin parts vitals de la seva anatomia, així com per reduir l'agressivitat dels adults de la seva mateixa espècie.
Els exemplars joves de sargantana cua-roja desenvolupen una coloració vermellosa en la seva cua i potes del darrere que desapareix quan es fan adults. Segons l'estudi publicat en Evolutionary Ecology, fer més cridaneres les parts del cos que no són vitals, com la cua, provoca que els atacs dels depredadors es dirigeixin a aquesta zona, incrementant sensiblement les seves possibilitats de sobreviure. "Es tracta d'una estratègia basada en l'engany al depredador que augmenta la supervivència de les sargantanes", apunta l'investigador de l'MNCN, José Javier Cuervo.
Per comprovar aquesta hipòtesi els investigadors van crear models de sargantanes amb i sense la cua vermella i van observar els atacs que rebien per part dels seus depredadors. "Les nostres dades demostren que, malgrat que la coloració vermella fa als juvenils més visibles, i d'alguna manera més vulnerables, aquestes sargantanes han mantingut aquesta tonalitat cridanera per salvaguardar parts vitals i aconseguir que els atacs es centrin en la cua, part del cos que les sargantanes poden regenerar ", diu Cuervo.
D'altra banda, segons publiquen en Animal Behaviour, aquesta coloració també redueix les agressions dels adults de la mateixa espècie. Segons l'investigador del MNCN: "Possiblement aquesta tonalitat indica als adults que es tracta d'exemplars sexualment immadurs, és a dir, que no són competidors".
"Els nostres resultats avalen la hipòtesi que, amb aquesta característica, les sargantanes juvenils aconsegueixen reduir l'agressivitat dels adults", conclou Cuervo.
Tres nens nord-americans patien traqueobroncomalàcia, una malaltia que afecta les parets de la tràquea i impedeix una respiració normal, així com l'absorció d'aliments, i provoca insuficiència respiratòria i, fins i tot, aturades cardíacs. Els tres estaven prop d'una mort segura però gràcies a una innovadora tecnologia d'impressió d'òrgans, van poder salvar-se.
Kaiba, Garrett, i Ian (els tres nens afectats) van ser examinats per fer una tomografia per ordinador de cada un, per determinar la mida i forma exactes de les seves tràquees. Gràcies a una tècnica d'impressió 3D, van ser fabricats models tridimensionals fets d'un plàstic especial (policaprolactona) el qual li atorgava flexibilitat i permetia que el creixement del nen sigui paral·lel al del model de tràquea.
La seva implantació es va realitzar amb èxit, les tràquees artificials funcionaven correctament, els nens van sortir de cures intensives i van poder continuar amb una infància sana.
La tecnologia d'impressió d'òrgans em sembla un gran encert en la medicina, si una tràquea impresa funciona exactament igual que una normal, per què no funcionaria amb un cor? Suposaria una dificultat major però resulta un gran avanç en el sistema de trasplantaments d'òrgans, ja que actualment hi ha molta gent que ha d'estar en llista d'espera disposant d'un seriós problema en el seu organisme.
Primer cas de diftèria a Espanya en quasi trenta anys
El xiquet de 6 anys veí d'Olot (Girona) ingressat en la UCI en l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per diftèria es troba en estat crític, encara que estable, segons la sotsdirectora de Vigilància i Resposta d'Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Mireia Jané, que desconeix on i com va contraure el bacteri.
Jané ha explicat que tècnics de Salut Pública s'han desplaçat a l'escola on estudia el menor infectat, que no estava vacunat, per a prendre i recomanar mesures preventives i comprovar els carnets de vacunació de tots els seus companys.
Segons han confirmat fonts del Ministeri de Sanitat Sanitat, s'ha iniciat tractament amb antitoxina diftérica, que va arribar en dilluns passat procedent de Rússia. A més a més, l'Agència Catalana de Salut Pública està localitzant a totes les persones que han estat en contacte estret amb el xiquet.
Els tres germans, l'àvia i els pares del nen -família que fins ara era contrària a la vacunació- van rebre dimarts passat la vacuna antidiftèrica i segueixen un tractament antibiòtic preventiu. Aquesta mateixa protecció s'ha ofert als companys de classe del nen, als professors de la seva escola i al personal sanitari de l'Hospital d'Olot, on el malalt va ser atès el 27 de maig, quan va ser traslladat amb febre alta i mal de coll.
La diftèria greu, com la que pateix aquest nen, causa obstrucció de les vies respiratòries a partir d'unes plaques membranoses que al principi es localitzen al coll i que viatgen cap als pulmons. En poques hores, la infecció afecta el cor i posteriorment els ronyons.
La diftèria, una malaltia que pot ser mortal, es contagia per via respiratòria, a través d'esternuts o tos. El contagi hauria pogut tenir com a origen el contacte
amb la respiració d'un portador asimptomàtic del bacteri diftèric, és a
dir, una persona que, sense estar malalta, estigui en condicions de
transmetre la infecció.
Els dos últims casos d'aquesta malaltia es van registrar a Espanya en 1986.
Fa més de 3 milions d'anys, la nova espècie Australopithecus deyiremeda vivia en les extenses planes de la regió de Afar a Etiòpia. Va compartir aquest territori d'Àfrica oriental amb Australopithecus afarensis, espècie a la qual pertany Lucy descoberta per l'equip de Donald Johanson, Yves Coppens i Tim White en 1974 en el jaciment de Hadar, i que va existir fa entre 2,9 i 3,9 milions d'anys. Durant anys la comunitat científica ha debatut si l'espècie de Lucy era l'únic homínid que va viure a la regió en aquesta època. Ara, un estudi publicat en Nature confirma la troballa a l'àrea de Woranso-Mille a Etiòpia d'un altre homínid, Australopithecus deyiremeda, les restes del qual (mandíbula superior i inferior i peces dentals) s'han trobat a tan sols 35 km del lloc on es va documentar per primera vegada el Australopithecus Afarensis.
Però Lucy i Australopithecus deyiremeda van compartir més que el territori: van coexistir al mateix temps. Segons els investigadors, és probable que l'australopithecus Afarensis no fos l'únic ancestre que va donar origen a tots els homínids posteriors. Aquesta possible tercera espècie correspon a les restes fòssils d'un peu d'homínid datat fa 3,4 milions d'anys, i descobert a l'àrea de Burtele per l'equip del professor Haile Selassie, i la troballa del qual es va publicar en la revista Nature en 2012. La morfologia d'aquest peu suggereix una manera diferent de locomoció bípeda típica, però també tenia un dit gros tort cap a dins per agarrar, similar a l'estructura d'una altra espècie: els Ardipithecus ramidu. Malgrat no existir una associació clara entre el peu i les mandíbules i dents de Australopithecus deyiremeda, “no es pot descartar que aquestes restes fòssils pertanyin a la mateixa espècie a causa de la seva proximitat a l'espai i en el temps”, afirma Haile-Selassie. Australopithecus deyiremeda va ser un parent proper als homínids posteriors, però les seves característiques morfològiques de les mandíbules i dents demostren que era diferent a altres ancestres dels humans amb els quals va conviure. “La nova espècie té l'esmalt dental més gruixut i la mandíbula inferior més robusta que el Australopithecus Afarensis”, indica l'antropòleg nord-americà. Aquestes particularitats apuntarien a un patró de dieta més ric i variat que en el cas de A.afarensis, i probablement més similar al del gènere Homo.
L'estudi recalca a més la similitud entre la nova espècie i algunes característiques morfològiques en mandíbules i dents generalment associades amb els gèneres Paranthropus i Homo, com són el cos mandibular relativament sòlid i l'espessor de l'esmalt dental, que per primera vegada apareixen en el registre fòssil molt abans del que es pensava.
L'aparició de l'homínid Australopithecus deyiremeda té importants implicacions per a la comprensió del llinatge evolutiu de l'espècie humana. La troballa també planteja noves incògnites sobre l'ús del territori comú i els recursos disponibles per a les diferents espècies d'homínids en Afar.
La contaminació ambiental es un factor de risc per a patir malalties cardiovasculars, pero tambe s’associa a partir riscos d’ansietat. Investigadors de la Universitat Jonhs Hopkins y de l’escola de Salut Pública de Harvard han realitzat un treball on apareix una associació entre la contaminació de l’aire per particules i l’ansietat.
L’ansietat afecta a un 16% de les persones a lo llarg de la seua vida.Els investigadors han revisat a 71.271 dones, d'entre 57 i 85 anys d'edat. L'exposició a les partícules PM 2,5 i PM 2,5-10 es va determinar a partir de les dades geogràfiques i meteorològiques nacionals i es van estimar a partir de cinc punts abans d'avaluar la presència de l'ansietat.
Els investigadors tambe van tenir en compte la distancia de la residencia de les persones a les carreteres principals ,relacionant-les així amb la contaminació.
Els investigadors van fer qüestionari sobre el tema.Els resultats van mostrar que un 15% de les dones que hi havia completat el qüestionari tenien símptomes elevats d’ansietat. Les dones que residien a entre 50 i 200 metres d'una carretera principal eren més propenses a patir símptomes d'ansietat més elevats que les que viuen a més de 200 metres de distància. Però les que tenien casa a uns 50 m d'una carretera principal no van experimentar aquesta associació.
L'estudi detalla un sistema liderat per Plutó i la seua lluna més gran, Caronte, que en conjunt formen un 'planeta binario.' Quatre llunes més xicotetes ho orbiten.
![[Img #26632]](http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_26632.jpg)
