Treballar de nit eleva el risc d'obesitat

El treball nocturn està associat amb un risc major de patir trastorns del son i digestius, obesitat i malalties del cor. Se deu al fet que les persones que treballen de nit han d'estar actives quan el seu cos més aïna es prepara per a descansar i reparar-se, la qual cosa representa un conflicte entre l'activitat de l'individu i les funcions que naturalment ocorren en el seu cos durant la nit. Pel fet que els sers humans som animals diürns, ja que estem actius en el dia i dormim a la nit, gran part de les funcions orgàniques seguixen un ritme circadiari, és a dir, es repetixen cada 24 hores. Els ritmes circadiaris  són canvis que patix el cos per a adaptar-se a les necessitats del dia i de la nit. Hi ha canvis, per exemple, en la funció de les hormones, de la pell, en la respiració. El fet de que els nostres òrgans canvien de manera conjunta cap a una fase d'activitat i després cap a una de repòs permet tindre un funcionament adequat. El nostre sistema circadiari, igual que en tots els mamífers, està compost per múltiples estructures en el cervell i els òrgans perifèrics que tenen mecanismes per a mesurar el pas del temps i ajustar-se als ritmes ambientals, com el de la llum del dia. Un dels descobriments molt important d'eixe estudi és que quan l'activitat en la fase de descans es combina amb alimentació conduïx a alteracions en el metabolisme. En conclusió, la qual cosa s'explica és que ja siga estar despert i treballant o simplement canviar les hores de menjar cap a la nit és prou per a provocar una alteració de tipus circadiari, que desincroniza el ritme dels gens rellotge i els gens metabòlics, en este cas, del fetge.

Video

Davall el gel de l'Antàrtida, un llac subterrani ple de microbis

El llac Whillans  va romandre aïllat de la superfície durant milers d'anys, estava submergit en la foscor i el fred, a 800 metres de profunditat davall el gel de l'Antàrtida. Els investigadors acaben de descobrir que allí viuen prop de quatre mil espècies de microbis en aigües a 0ºC. L'anàlisi de l'aigua i les mostres arreplegues en el llac Whillans va mostrar l'existència d'una "comunidad microbiana". Molts dels bacteris que componen este caldo de cultiu glacera són capaços d'utilitzar els minerals del subsòl per a produir la seua energia vital i obtindre en el CO2 el carboni necessari per a subsistir. S'estima que hi ha més de 400 llacs subglaceres i nombrosos rius davall el casquet polar de l'Antàrtida, este tipus d'ecosistema podria ser freqüent, destaca un estudi. Des de fa dècades, els científics intenten determinar si certes formes de vida van poder perdurar o evolucionar per separat davall les immenses extensions congelades de l'Antàrtida.

Video

Investigació revela que la Sida es va originar en el Congo en 1920

L'origen de la Sida comença en la dècada de 1920 en la ciutat de Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, segons una investigació que va analitzar el codi genètic de VIH. Un equip internacional de científics va buscar l'origen de l'epidèmia utilitzant l'arqueologia viral i va trobar que un creixement demogràfic, sexe i ferrocarrils va afavorir la propagació del VIH. Detallen una combinació de factors com un comerç sexual rugien-te, el creixement ràpid de la població i agulles sense esterilitzar utilitzades en les clíniques de salut, i l'ús freqüent del ferrocarril per al transport de persones. El VIH ha infectat a quasi 75 milions de persones en tot el món i té una història llarga en África, però el lloc on va començar la pandèmia ha sigut font d'un interminable debat, fins ara.
Els científics de les universitats d'Oxford, Regne Unit, i de Lovaina, Bèlgica, van reconstruir el "árbol genealógico"del virus per a esbrinar d'on provenía. La resposta a per què va succeir açò es dóna en la dècada de 1920, cap al fi dels imperis europeus, quan Kinshasa era part del Congo belga. Va ser una època de molt ampli i ràpid creixement de la zona i els registres mèdics colonials mostren que va haver-hi una alta incidència de diverses malalties de transmissió sexual.

El cor malalt d'una asturiana salvarà vides

Una dona de 53 anys començarà a salvar vides a partir de hui. Als 20 li van detectar una miocardiopatia hipertròfica, infermetat hereditària  ja que la seva mare va faltar als 34 per aquesta causa al parir. És el motiu número u en les morts sobtades en joves, per exemple la de futbolistes com Jarque. La miocardiopatia hipertròfica provoca una progressiva deformació de les parets del cor provocant fatiga, insuficiència cardíaca, pressió en el pit...

Es coneixien 11 gens que causen el 60% dels casos però al analitzar a Manuela els seus metges van trobar una causa genètica d’aquesta infermetat. Es una mutació que  s’ha heretat i origina els danys cardíacs.

Aquest estudi permet ajudar a identificar nous casos i fer així que els portadors sàpiguen que tenen un 50% de probabilitats de transmitir-ho. El estudi “permetrà identificar la causa genètica de esta infermetat en més famílies”, recalca Pablo García Pavía.

Notícia original

Altres: 1 2 3

El doctor López Trigo ens explica la miocardiopatia hipertròfica:

Demostren que el pteroestilbeno redueix el greix corporal

El pteroestilbeno, similar al resveratrol, possible tractament de l'obesitat

Les pautes tradicionals per tractar la obesitat són dur una bona dieta i fer exercici físic a llarg termini, no obstant el resultat que s’obté no és el desitjat, ja que aquestes estratègies tenen poca eficàcia. Per això la introducció d'ingredients funcionals en la dieta obri noves perspectives de tractament. Com per exemple compostos fenòlics, entre els quals trobem el pteroestilbeno.

Els investigadors del grup 'Nutrició i Obesitat' de la Universitat del País Basc (UPV / EHU), pertanyent al Ciber Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn) de l'Institut de Salut Carlos III, en col·laboració amb el departament d'Agricultura dels Estats Units d'Amèrica (USDA), amb roedors han observat que la seua consumició redueix el nivell de greix corporal, disminuint a la vegada el risc de patir altres malalties. 

El pteroestilbeno està present en xicotetes quantitats en molts aliments presents en el consum diari  humà, com per exemple en cacauets, en raïm... 

Enllaç de la notícia original

Informació relacionada

-  Biomedicina

- Tractament mèdic per a l'obesitat

Vídeo (investigació biomèdica amb ratolins)

Nova espècie humana

 Recentment la paleontòloga Maria Martinón-Torres va trobar uns fòssils de 60.000 i 120.000 anys d'antiguitat, que la van deixar perplexa. Els ossos són de la cara d'un xiquet, però l’estrany d'aquests fòssils són que els científics no saben a quin tipus d’ésser humà pertanyen.

Això fa pensar que aquests fòssils són d'una altra espècie humana desconeguda, el que ens pot revelar que hi havia a Àsia durant aquest període, ja que nosaltres sabem que en aquest període a Europa hi havia el homo neandertal  i el homo sapiens a Àfrica, però no sabem que hi havia a Àsia.
Encara no es pot parlar d'una nova espècie perquè no hi ha prou evidències, com per suggerir l'existència d'aquesta nova espècie, per això alguns paleontòlegs proposen hipòtesis més raonables, com que els fòssils siguin d'un descendent de el homo erectus, ja que els fòssils tenen trets del homo neandertal i altres del homo erectus. Encara que no tenen res clar, esperen que amb el treball dels propers anys arriben a saber de qui eren aquests fòssils.


Noticia original


Noticia relacionades:
Noticia 1
Noticia 2


Video

Una estrela “ ferida” escapa de un forat negre.

Un equip internacional d'astrònoms ha estat testimoni directe d'un esdeveniment rar i excepcional: la "fugida" d'una estrella  que havia sigut capturada per un enorme forat negre. De fet, el forat negre havia començat ja a "devorar" l'estrella quan aquesta va aconseguir alliberar-se.

Normalment, pensem en els forats negres  com en enormes "depredadors espacials" capaços d'engolir estrelles senceres (o qualsevol altra cosa que es pose a tir de la seua immensa gravetat). No obstant això, en algunes ocasions una estrella ja "mossegada" per un forat negre aconsegueix escapar encara que, això sí, després d'haver perdut una gran porció de la seva massa. En aquest cas, la "mossegada" de l'estrella tenia una massa equivalent a la del planeta Júpiter.

En un article que es publica en Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, els investigadors revelen que l'estrella i el forat negre es troben en una galàxia que està fora del recentment batejat supercúmul de Laniakea, del que la nostra galàxia, la Via Làctica, forma part.

L'esdeveniment, la denominació tècnica del qual és "Esdeveniment de disrupció de marea" o TDE, per les seues sigles en anglès, ha succeit molt lluny de nosaltres, és cert, però encara així es el TDE més proper mai observat per la Ciència i el que més oportunitats donarà als astrònoms per comprendre com funcionen i s'alimenten els forats negres supermasius que hi ha en el centre de moltes galàxies.

Notícia Original

Notícies Relaciondes:

Noticía 1

Notícia 2

Video:

El telescopi "Tigre" detecta explocions estelars.

El Telescopi Internacional de Guanajuato Robòtic Espectroscòpic (Tigre) recentment va entrar en operació i ja ha detectat dos explosions estel·lars.


El projecte del telescopi "Tigre" va iniciar en 2006. És un projecte internacional en què col·laboren investigadors de Mèxic, Alemanya i Bèlgica, a través de les universitats de Guanajuato, Hamburg i Liege, amb un telescopi completament robotitzat, en el que s'ha instal·lat un espectrògraf d'alta resolució angular.

Este telescopi amb 15 tones de pesos, 5 metres d'altura i una obertura de 1.2 metres, està instal·lat en l'Observatori Astronòmic de La Llum de la Universitat de Guanajuato. 
És el quart telescopi més gran de Mèxic i l'únic a nivell nacional per les seues dimensions amb funcionament totalment robotitzat que permet que investigadors de les tres universitats (Guanajuato, Hamburg i Liege) ho manegen de manera remota.

Açò permet fer estudis de línies espectrals d'objectes estel·lars molt precisos. Compta amb camares CCD d'última generació, així com amb equip de còmput d'alt rendiment.

Este telescopi ajuda moltíssim a la Universitat de Guanajuato, perquè fins ara a Mèxic, hi ha dos observatoris professionals: Sant Pere Màrtir en Baixa Califòrnia, operat per la UNAM, i l'observatori "Guillermo Haro" en Cananea, Sonora, que és operat per l'Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica.

Este Telescopi Internacional (inagurat oficialment el 15 d'agost però que està en funcionament des de l'any passat) ha detectat ja dos esdeveniments astronòmics importants. Va observar una explosió estel·lar coneguda com "Nova" el 16 d'agost de 2013 i una "Supernova" el 21 de gener d'enguany, que és una explosió d'una estrela molt més gran que el sol, en la galàxia M-82. La primera explosió va ser denominada "Nova Delphini 2013", ja que va estar visible en la constel·lació de Delphinus (el Dofí).

El doctor Miguel Ángel Trinidad Hernández, director del Departament d'Astronomia de la Universitat de Guanajuato, va destacar que des dels mesos de juliol i agost de l'any passat, es van començar a obtindre els primers resultats.

Noticia original

Vídeos relacionats: 

La màgia del rave negre.

Les persones amb càlculs biliars, freqüent en adults majors, dones i persones amb sobrecàrrega, podrien trobar en el rave negre una alternativa per al patiment.




 Un científic mexicà va demostrar que el rave negre (Raphanus sativus L. var níger) desintegra els càlculs biliars de colesterol, ajuda a la funció biliar i hepàtica, i reduïx el colesterol en la sang. Els càlculs biliars es produïxen quan alguns compostos químics, com els pigments biliars i colesterol se solidifiquen dins de la vesícula i açò produïx dolors intensos en l'abdomen, l'esquena i davall del braç dret, a més de nàusees i vòmit.




L'estudi va comprovar dos efectes terapèutics: la desintegració dels càlculs biliars i la disminució del nivell de colesterol en la sang, que també és un paràmetre important per a combatre malalties cardiovasculars causades per l'increment en els nivells de colesterol, com l'aterosclerosis.

El model experimental es va realitzar gràcies a Miguel Ángel Domínguez Ortiz, professor i expert en plantes medicinals de la Universitat de Veracruz, i d'Elia Brosla Taronger Rodríguez, de la Facultat de Química, Castro Torre (Mèxic).

Noticia original
Noticia relacionada

vídeo relacionat:

Els passejos per boscos amb arbres centenaris milloren la Fibromialgia

La fibromialgia és una malaltia nova del segle XXI que afecta entre el 2% i el 8%  de la població, principalment dones, i que es caracteritza principalment per l’ insomni i pel dolor físic que comporta patologies com l’ansietat o la depressió. Doncs bé, en la població d’Olot -Girona- s’ha dut a terme un projecte científic que ha consistit en que un grup de dones  que patien aquesta malaltia passejaren pels boscos centenaris de dita localitat, el resultat del qual ha sigut la milloria que aquest grup de dones ha experimentat. L’estudi ha demostrat per tant que els malats d’aquesta infermetat que realitzen un exercici moderat en aquests espais de “boscos terapèutics” han percebut una milloria significativa respecte al dolor intens que sofrien abans de començar questos passejos, així com també respecte a tenir millor descans i, per tant, poder disposar d’una qualitat de vida millor.

Tan mateix, el nou repte plantejat pel doctor Secundino López és el de provar aquets espais en malalts amb trastorns  d’atenció i d’espectre autista  per ser xiquets que pateixen fonamentalment molta agitació i inquietud, per la qual cosa  podrien millorar.

-Notícia Original 

-Notícies relacionades:

• Un investigador aïlla a pacients en el bosc per a regular les seues malalties

• Un bosc pot alleujar l'estrès 

-Vídeo:

Un pas endavant en la invetigació de les cèl·lules mare.

Les cèl·lules mare poden transformar-se en qualsevol teixit especialitzat, per tant, els investigadors veuen en elles una més que possible solució cel·lular per regenerar i reemplaçar altres cèl·lules danyades i, així, resoldre moltes infermetats com el Alzheimer, diabetes o Parkinson. Des del seu descobriment en l’any 1981 no s’han utilitzat amb èxit per tractar cap infermetat humana, tan sols s’ha experimentat en animals, ja que hi ha la possibilitat que puguen formar-se tumors com a conseqüència de la seua plasticitat.

No obstant això, la Medicina Regenerativa esta d’enhorabona, doncs en EEUU un grup d’investigadors acaba de demostrar que les cèl·lules mare es poden diferenciar i, així, obtenir el tipus desitjat per a poder trasplantar-les a un pacient humà amb èxit. Tan mateix, s’han aconseguit resultats positius en el tractament d’infermetats oculars que suposen la primera causa de ceguera en els països desenrotllats.

En el cas concret del trastorn de la retina, s’ha realitzat un estudi per a tractar a 18 persones afectades , que malgrat que el nombre és insuficient per afirmar la seua validesa, els resultats has sigut els següents: 10 han millorat la seua agudesa visual, 7 no van sofrir cap canvi o van millorar una mica, i tan sols un d’ells va empitjorar la seua visió. La qual cosa ens deixa lloc per l’esperança en aquest camp!

-Notícia original

-Notícies relacionades:

• Seguretat en l'ús terapèutic de les cèl·lules mare

• Cultivació de cèl·lules mare lliures de contaminacions

-Video:

                                                                                            

PAS DEL COMETA PER MART

Els tres orbitadors de la NASA al voltant de Mart han confirmat el seu bon estat després del sobrevol del cometa C/2013 A1 Siding Spring, que el diumenge es va apropar a 139.500 km del Planeta Roig, un fenomen que sols ocorre una vegada cada milió d’anys. Les sondes Mars Odyssey, Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i la recent arribada MAVEN es van refugiar amb èxit darrere del planeta per evitar que les perilloses partícules alliberades per la roca espacial, que viatjava a una velocitat de 56 km per segon, xocaren contra l´estructura.
Les naus van ser construïdes per  estudiar el cometa i els seus possibles efectes sobre l’atmosfera. La Mars Odyssey, que esta en Mart des de l’any 2001 va realitzar una maniobra el passat 5 d’agost per ajustar la seua òrbita de forma que va quedar protegida del cometa per el propi Mart durant uns minuts.
La telemetria rebuda de la Odyssey confirma que la nau s’encontra en bon estat, també que va realitzar les observacions previstes del Siding Spring.
Els científics esperen rebre imatges obteses per el instrument Themis de la nau en els pròxims dies. És la primera volta que el Siding Spring, després d’un viatge d’un milió d’anys, vola tan a prop del sol, per el que les observacions de les naus poden donar noves pistes sobre els primers dies del nostre sistema planetari fa més de 4000 milions d’anys. Es probable que el cometa siga llançat cap a fora del nostre Sistema Solar, per el que mai més tornarà.



Noticia 1
Noticia 2

Vídeo

LA CURA PER A LA LEUCEMIA

El cas de la dona de 50 anys, dona resposta a les suposicions que molts metges venien realitzant sobre l’antídot per atacar la malaltia que segueix afectant a milions de persones en el món.
Un grup de metges d’Estats Units va aconseguir curar a una pacient que tenia leucèmia injectant-li una vacuna contra el xarampió.
La beneficiaria va ser identificada com Stacy Erholtz de 50 anys d’edat, qui a mitat de l’any 2013 es va quedar sense opcions de tractament per atacar la seua leucèmia.
La desesperació la va portar a participar en un assaig que promou un grup de investigadors sense fons de lucre fa més de 150 anys en la Clínica de Mayo, a l’oest d’Estats Units.
Mentres tant l’investigador principal del projecte, Stephen Russell va revelar que a Erholtz li van injectar en la sang una vacuna contra el xarampió en una dosis suficientment fort com per a inocular a 10 milions de persones.
Al poc temps de haver aplicat la injecció, el càncer s’havia repartit per tot el seu cos i casi d’immediat es va convertir en no detectable.

Noticia 1
Noticia 2

Video:

Una píndola amb agulles posa injeccions des de dins del cos

La pròxima via per a administrar fàrmacs injectats podria ser una píndola eriçada d’agulles. El dispositiu s'ha provat en porcs, i ha demostrat més eficàcia a alliberar insulina que les tradicionals injeccions intramusculars.

El diminut aparell (dos centímetres de llarg per un de diàmetre) consta d'un depòsit per a la medicació que es connecta a una sèrie de xicotetes agulles de 5 mil·límetres que ho injecten quan es claven en les parets de l'estómac o els intestins. El truc per a evitar que es clave abans està en que les agulles estan recobertes d'una capa de material acrílic que es dissol amb els àcids de l'estómac. Així pot passar per la boca i l'esòfag com una píndola qualsevol. En els assajos es va veure que les càpsules tardaven un dia a eixir de l'organisme, i que no causaria cap dany ni molèstia.

El sistema pot servir per a administrar molècules biològiques grans (proteïnes, enzims, anticossos, vacunes) que si foren ingerides sense més serien digerides per la combinació dels enzims digestius i l'àcid estomacal.

Si els assajos previs demostren la seua eficàcia, esta innovació es podrà aplicar als humans.

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo: